Similituds entre Demostració (matemàtiques) і Filosofia
Demostració (matemàtiques) і Filosofia tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Arquimedes, Arthur Schopenhauer, Axioma, Baruch Spinoza, Bertrand Russell, Cogito, ergo sum, Empirisme, Euclides, Física, Filosofia de les matemàtiques, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Immanuel Kant, Infinit, Isaac Newton, Llatí, Matemàtiques, Proposició (lògica), Raonament deductiu, Raonament inductiu, René Descartes, Tales de Milet.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Demostració (matemàtiques) · Aristòtil і Filosofia ·
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Arquimedes і Demostració (matemàtiques) · Arquimedes і Filosofia ·
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Arthur Schopenhauer і Demostració (matemàtiques) · Arthur Schopenhauer і Filosofia ·
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Axioma і Demostració (matemàtiques) · Axioma і Filosofia ·
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Baruch Spinoza і Demostració (matemàtiques) · Baruch Spinoza і Filosofia ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Bertrand Russell і Demostració (matemàtiques) · Bertrand Russell і Filosofia ·
Cogito, ergo sum
René Descartes (1596-1650) Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.
Cogito, ergo sum і Demostració (matemàtiques) · Cogito, ergo sum і Filosofia ·
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Demostració (matemàtiques) і Empirisme · Empirisme і Filosofia ·
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Demostració (matemàtiques) і Euclides · Euclides і Filosofia ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Demostració (matemàtiques) і Física · Física і Filosofia ·
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Demostració (matemàtiques) і Filosofia de les matemàtiques · Filosofia і Filosofia de les matemàtiques ·
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Demostració (matemàtiques) і Gottfried Wilhelm Leibniz · Filosofia і Gottfried Wilhelm Leibniz ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Demostració (matemàtiques) і Gottlob Frege · Filosofia і Gottlob Frege ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Demostració (matemàtiques) і Immanuel Kant · Filosofia і Immanuel Kant ·
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Demostració (matemàtiques) і Infinit · Filosofia і Infinit ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Demostració (matemàtiques) і Isaac Newton · Filosofia і Isaac Newton ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Demostració (matemàtiques) і Llatí · Filosofia і Llatí ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Demostració (matemàtiques) і Matemàtiques · Filosofia і Matemàtiques ·
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Demostració (matemàtiques) і Proposició (lògica) · Filosofia і Proposició (lògica) ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Demostració (matemàtiques) і Raonament deductiu · Filosofia і Raonament deductiu ·
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Demostració (matemàtiques) і Raonament inductiu · Filosofia і Raonament inductiu ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Demostració (matemàtiques) і René Descartes · Filosofia і René Descartes ·
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Demostració (matemàtiques) і Tales de Milet · Filosofia і Tales de Milet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Demostració (matemàtiques) і Filosofia
- Què tenen en comú Demostració (matemàtiques) і Filosofia
- Semblances entre Demostració (matemàtiques) і Filosofia
Comparació entre Demostració (matemàtiques) і Filosofia
Demostració (matemàtiques) té 99 relacions, mentre que Filosofia té 294. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 5.85% = 23 / (99 + 294).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Demostració (matemàtiques) і Filosofia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: