Obrir a Google MapsTaula de continguts
52 les relacions: Acaia, Anticlides, Anubis, Apol·lo, Artafernes (general), Àrtemis, Cal·límac de Cirene, Cíclades, Conca oriental de la mar Mediterrània, Corint, Creta, Datis (militar persa), Dèlies, Dòric, Delfos (ciutat), Dionís, Edremit, Estrabó, Farnaces de Dascilios, Grècia hel·lenística, Grec, Guerra del Peloponnès, Guerres Mitridàtiques, Heròdot, Isis, Jònia, Leto, Lliga Amficciònica, Lliga de Delos, Mar Egea, Míkonos, Mosaics de Delos, Naturalis Historia, Pisístrat, Plini el Vell, Polícrates de Samos, Posidó, Rínia, Sardes, Satrapia de Lídia, Talent, Teseu, Tinos, Tissafernes, Tucídides, UNESCO, Zeus, 1873, 1904, 1914, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Patrimoni de la Humanitat a Grècia
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Veure Delos і Acaia
Anticlides
Anticlides (en llatí Anticleides, en grec antic), fou un historiador grec nascut a Atenes, segons Ateneu de Naucratis, que va viure a la part final del després de l'època d'Alexandre el Gran.
Veure Delos і Anticlides
Anubis
Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a la religió de l'antic Egipte.
Veure Delos і Anubis
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Delos і Apol·lo
Artafernes (general)
Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.
Veure Delos і Artafernes (general)
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Delos і Àrtemis
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure Delos і Cal·límac de Cirene
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Veure Delos і Cíclades
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Veure Delos і Conca oriental de la mar Mediterrània
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure Delos і Corint
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Delos і Creta
Datis (militar persa)
Datis (en grec antic Δᾶτις en irànic *Dātiya-, en elamita Da-ti-ya) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que finalment van ser derrotades a Marató el 490 aC.
Veure Delos і Datis (militar persa)
Dèlies
Les Dèlies (en Dḗlia) eren uns festivals o panegiris celebrats a l'illa de Delos, centre religiós de l'anomenada Lliga de Delos, que incloïa les Cíclades i les costes de Jònia i l'Àtica.
Veure Delos і Dèlies
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Delos і Dòric
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Veure Delos і Delfos (ciutat)
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Delos і Dionís
Edremit
Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.
Veure Delos і Edremit
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Delos і Estrabó
Farnaces de Dascilios
Farnaces (elamita Parnaka, grec antic Φαρνάκης) era sàtrapa d'una de les províncies d'Àsia Menor, diu Tucídides, probablement de la Frígia Helespòntica.
Veure Delos і Farnaces de Dascilios
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Veure Delos і Grècia hel·lenística
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Delos і Grec
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Delos і Guerra del Peloponnès
Guerres Mitridàtiques
Les Guerres mitridàtiques van ser uns enfrontaments militars entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre l'any 88 aC i el 66 aC.
Veure Delos і Guerres Mitridàtiques
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Delos і Heròdot
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Delos і Isis
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Delos і Jònia
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Veure Delos і Leto
Lliga Amficciònica
Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.
Veure Delos і Lliga Amficciònica
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Veure Delos і Lliga de Delos
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Delos і Mar Egea
Míkonos
Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.
Veure Delos і Míkonos
Mosaics de Delos
Els mosaics de Delos són un conjunt significatiu de paviments realitzats amb la tècnica del mosaic durant el període de l'antiga Grècia que provenen de Delos, una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Veure Delos і Mosaics de Delos
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Delos і Naturalis Historia
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Veure Delos і Pisístrat
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Delos і Plini el Vell
Polícrates de Samos
Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.
Veure Delos і Polícrates de Samos
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Delos і Posidó
Rínia
Rínia (Ρήνεια) o Renea (Ῥήνεια, Rḗneia, o bé Ῥηναῖα, Rēnaia) és una illa grega deshabitada del grup de les Cíclades, situada a l'oest de Delos.
Veure Delos і Rínia
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Veure Delos і Sardes
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Veure Delos і Satrapia de Lídia
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Veure Delos і Talent
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Veure Delos і Teseu
Tinos
Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Veure Delos і Tinos
Tissafernes
Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.
Veure Delos і Tissafernes
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Delos і Tucídides
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Delos і UNESCO
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Delos і Zeus
1873
;Països Catalans.
Veure Delos і 1873
1904
;Països Catalans.
Veure Delos і 1904
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Delos і 1914
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Delos і 1958
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Delos і 1975
Vegeu també
Patrimoni de la Humanitat a Grècia
- Acròpolis d'Atenes
- Atos
- Bassae
- Corfú (ciutat)
- Cova de l'Apocalipsi
- Delfos (ciutat)
- Delos
- Epidaure
- Església de Sant Demetri
- Herèon de Samos
- Micenes
- Mistràs
- Monestir de Dafní
- Monestir de Lluc el Venerable
- Monestir de Sant Joan el Teòleg
- Monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica
- Olímpia
- Partenó
- Pitagorèon
- Teatre d'Epidaure
- Tessalònica
- Tirint
- Vergina
També conegut com Illa Astèria.