Similituds entre Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies
Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Abril, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Consell d'Índies, Consell de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Castella, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ferran el Catòlic, Isabel I de Castella, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Portugal, Reial audiència, Reis Catòlics, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat del Perú.
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Abril і Decrets de Nova Planta · Abril і Regnes castellans d'Índies ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regnes castellans d'Índies ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Regnes castellans d'Índies ·
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Consell d'Índies і Decrets de Nova Planta · Consell d'Índies і Regnes castellans d'Índies ·
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Consell de Castella і Decrets de Nova Planta · Consell de Castella і Regnes castellans d'Índies ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Regnes castellans d'Índies ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Regnes castellans d'Índies ·
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Corts de Castella і Decrets de Nova Planta · Corts de Castella і Regnes castellans d'Índies ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Regnes castellans d'Índies ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Regnes castellans d'Índies ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Regnes castellans d'Índies ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Regnes castellans d'Índies ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra · Regne d'Anglaterra і Regnes castellans d'Índies ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Decrets de Nova Planta і Regne de França · Regne de França і Regnes castellans d'Índies ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Regne de Portugal і Regnes castellans d'Índies ·
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Regnes castellans d'Índies і Reial audiència ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics · Regnes castellans d'Índies і Reis Catòlics ·
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Espanya · Regnes castellans d'Índies і Virregnat de Nova Espanya ·
Virregnat de Nova Granada
El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).
Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Granada · Regnes castellans d'Índies і Virregnat de Nova Granada ·
Virregnat del Perú
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.
Decrets de Nova Planta і Virregnat del Perú · Regnes castellans d'Índies і Virregnat del Perú ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Regnes castellans d'Índies té 89. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 3.50% = 20 / (483 + 89).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: