Taula de continguts
54 les relacions: Activitat d'una substància radioactiva, Antiquark, Barió, Càrrega de color, Càrrega elèctrica, CODATA, Consell Internacional per a la Ciència, Constant de Faraday, Constant de Planck, Constant física, Corrent continu, Corrent elèctric, Coulomb, Dècada del 1960, Desintegració α, Efecte Josephson, Efecte túnel, Electró, Electricitat, Encant (física), Estabilitat del nucli atòmic, Estranyesa (física), Experiment, Experiment de Millikan, Flux magnètic, Gravetat, Hadró, Henry Moseley, Leptó, Mòdul, Mesó, Mol, Nombre bariònic, Nombre d'Avogadro, Nombre leptònic, Nucli atòmic, Partícula elemental, Partícula β, Protó, Quark, Quàntum, Radioactivitat, Robert Andrews Millikan, Sistema CGS, Sistema Internacional d'Unitats, Statcoulomb, Superconductivitat, Unitat natural, Universitat Politècnica de Catalunya, Velocitat de la llum, ... Ampliar l'índex (4 més) »
- Constants físiques
Activitat d'una substància radioactiva
L'activitat d'una mostra de substància radioactiva és el nombre de desintegracions nuclears que es produeixen al llarg del temps.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Activitat d'una substància radioactiva
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Antiquark
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Barió
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Càrrega de color
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Càrrega elèctrica
CODATA
CODATA (Comitè d'Informació per a la Ciència i la Tecnologia, en anglès Committee on Data for Science and Technology) va ser establert el 1966 com a comitè científic interdisciplinari del Consell Internacional per a la Ciència (ICSU), formalment el Concili Internacional de Científics Units, que té la seu a París des de fa més de 30 anys.
Veure Càrrega elèctrica elemental і CODATA
Consell Internacional per a la Ciència
El Consell Internacional per a la Ciència (International Council for Science en anglès, ICSU), conegut fins al 1988 com Consell Internacional de Científics Units, va ser fundat el 1931 com una organització internacional no governamental abocada a la cooperació internacional per a l'avanç de la ciència.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Consell Internacional per a la Ciència
Constant de Faraday
En física i química, la constant de Faraday és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en un mol d'electrons.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Constant de Faraday
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Constant de Planck
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Constant física
Corrent continu
bateria. 2.- Amb una rectificació de mitja ona. 3.- Amb una rectificació d'ona completa El corrent continu (CC o DC Direct current) és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Corrent continu
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Corrent elèctric
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Coulomb
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Dècada del 1960
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Desintegració α
Efecte Josephson
volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Efecte Josephson
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Efecte túnel
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Electró
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Electricitat
Encant (física)
En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Encant (física)
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Càrrega elèctrica elemental і Estabilitat del nucli atòmic
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Estranyesa (física)
Experiment
consulta.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Experiment
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Experiment de Millikan
Flux magnètic
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Flux magnètic
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Gravetat
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Hadró
Henry Moseley
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Henry Moseley
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Leptó
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Mòdul
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Mesó
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Mol
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Nombre bariònic
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Nombre d'Avogadro
Nombre leptònic
En física d'altes energies, el nombre leptònic és el nombre de leptons menys el nombre de antileptons.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Nombre leptònic
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Nucli atòmic
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Partícula elemental
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Partícula β
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Càrrega elèctrica elemental і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Quark
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Quàntum
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Radioactivitat
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Robert Andrews Millikan
Sistema CGS
El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Sistema CGS
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Sistema Internacional d'Unitats
Statcoulomb
L'statcoloumb mesura la càrrega elèctrica Lstatcoulomb o statcolomb (statC), també conegut amb el nom de franklin (Fr), o unitat electroestàtica de càrrega, és la unitat física de la càrrega elèctrica utilitzada en el sistema d'unitats centímetre-gram-segon (CGS).
Veure Càrrega elèctrica elemental і Statcoulomb
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Superconductivitat
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Unitat natural
Universitat Politècnica de Catalunya
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Universitat Politècnica de Catalunya
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Càrrega elèctrica elemental і Velocitat de la llum
Veritat (física)
En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).
Veure Càrrega elèctrica elemental і Veritat (física)
1909
;Països Catalans.
Veure Càrrega elèctrica elemental і 1909
1913
;Països Catalans.
Veure Càrrega elèctrica elemental і 1913
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Càrrega elèctrica elemental і 2006
Vegeu també
Constants físiques
- Càrrega elèctrica elemental
- Constant d'Avogadro
- Constant de Faraday
- Constant de Loschmidt
- Constant de Madelung
- Constant de Rydberg
- Constant de temps
- Constant dels gasos
- Constant física
- Energia de Hartree
- Factor g
- Impedància característica del buit
- Magnetó de Bohr
- Massa d'un electró
- Quàntic de flux magnètic
- Radi clàssic de l'electró
- Radi de Bohr
També conegut com Càrrega de l'electró, Càrrega elemental, Càrregues elèctriques elementals, Quàntum elemental d'electricitat, Quàntum d'electricitat, Quàntum elèctric.