Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Cràter d'impacte

Índex Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Taula de continguts

  1. 229 les relacions: Aigua, Alemanya, Amaltea (satèl·lit), Amèrica del Nord, Apollo (cràter), Argyre Planitia, Ariel (satèl·lit), Arizona, Asgard (cràter), Asteroide, Astrogeologia, Atmosfera, Atmosfera de la Lluna, Atmosfera de Mart, Atmosfera de Venus, Atmosfera terrestre, Beethoven (cràter), Bol, Bretxa, Cal·listo (satèl·lit), Caldera volcànica, Camille Flammarion, Canadà, Caront (satèl·lit), Cenote, Ceres (planeta nan), Cicló tropical, Cinturó d'asteroides, Circ glacial, Cobalt, Coesita, Col·lisió, Cometa, Cometa Shoemaker-Levy 9, Compressió (mecànica), Comunitat científica, Con, Conca de Sudbury, Conca del pol sud-Aitken, Conca sedimentària, Condrita, Condrita carbonatada, Coure, Crater (recipient), Cràter complex, Cràter d'enfonsament, Cràter d'explosió, Cràter de Chicxulub, Cràter de Vredefort, Cràter secundari, ... Ampliar l'índex (179 més) »

  2. Astrogeologia
  3. Cràters d'impacte
  4. Depressions

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Cràter d'impacte і Aigua

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Cràter d'impacte і Alemanya

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Veure Cràter d'impacte і Amaltea (satèl·lit)

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Cràter d'impacte і Amèrica del Nord

Apollo (cràter)

Apollo és un enorme cràter d'impacte situat a l'hemisferi sud de la cara oculta de la Lluna.

Veure Cràter d'impacte і Apollo (cràter)

Argyre Planitia

Argyre Planitia és una plana ubicada dins la conca d'impacte Argyre.

Veure Cràter d'impacte і Argyre Planitia

Ariel (satèl·lit)

Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.

Veure Cràter d'impacte і Ariel (satèl·lit)

Arizona

Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.

Veure Cràter d'impacte і Arizona

Asgard (cràter)

Asgard és la segona estructura més gran de Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer més gran del sistema solar.

Veure Cràter d'impacte і Asgard (cràter)

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Cràter d'impacte і Asteroide

Astrogeologia

Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.

Veure Cràter d'impacte і Astrogeologia

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Cràter d'impacte і Atmosfera

Atmosfera de la Lluna

L'atmosfera de la Lluna és molt tènue i insignificant en comparació amb la de la Terra: té menys d'una cent trilionèsima part de la densitat de l'atmosfera terrestre al nivell del mar.

Veure Cràter d'impacte і Atmosfera de la Lluna

Atmosfera de Mart

L'atmosfera de Mart és relativament prima i està composta principalment de diòxid de carboni (95,32%).

Veure Cràter d'impacte і Atmosfera de Mart

Atmosfera de Venus

Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.

Veure Cràter d'impacte і Atmosfera de Venus

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Cràter d'impacte і Atmosfera terrestre

Beethoven (cràter)

Beethoven és un cràter d'impacte de 630 km de diàmetre de Mercuri.

Veure Cràter d'impacte і Beethoven (cràter)

Bol

Un bol de plàstic Un bol és un atuell hemisfèric sense anses destinat a contenir aliments líquids (cafè, llet, te, etc.), per beure's el seu contingut o també per rentar-se els dits.

Veure Cràter d'impacte і Bol

Bretxa

Bretxa de basalt La bretxa (derivat de l'italià breccia) és una roca sedimentària composta de fragments trencats de minerals o roques cimentades per una matriu geològica de gra fi, que pot ser similar o bé diferent de la composició dels seus fragments.

Veure Cràter d'impacte і Bretxa

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Veure Cràter d'impacte і Cal·listo (satèl·lit)

Caldera volcànica

Caldera del Kīlauea(Caldera volcànica no explosiva) Caldera, en geologia i vulcanologia, és una cavitat de grans dimensions aproximadament circular.

Veure Cràter d'impacte і Caldera volcànica

Camille Flammarion

Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès.

Veure Cràter d'impacte і Camille Flammarion

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Cràter d'impacte і Canadà

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Veure Cràter d'impacte і Caront (satèl·lit)

Cenote

Cenote sagrat a Chichén Itzá Cenote al Yucatán, on el clima càlid fa que siguin transformats en balnearis per a la població i el turista que els visita. Un cenote (del maia ts'ono'ot: caverna amb aigua) és una dolina inundada d'origen kàrstic que es troba en algunes cavernes profundes, com a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una o diverses coves.

Veure Cràter d'impacte і Cenote

Ceres (planeta nan)

Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.

Veure Cràter d'impacte і Ceres (planeta nan)

Cicló tropical

Ull de l'huracà Ivan vist des de l'Estació Espacial Internacional, Setembre 2004. NASA. Una altra imatge de l'huracà Ivan. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.

Veure Cràter d'impacte і Cicló tropical

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Veure Cràter d'impacte і Cinturó d'asteroides

Circ glacial

Washington. S'hi pot observar les parets que l'envolten pel darrere i amb un llac ocupant el fons de la depressió. Un circ glacial (glacialisme, periglacialisme) és una forma de relleu i modelat glacial, constituïda per una depressió muntanyosa semicircular, amb forma d'amfiteatre, encaixada en un vessant, relativament plana i dominada per parets abruptes (les muralles de circ).

Veure Cràter d'impacte і Circ glacial

Cobalt

El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.

Veure Cràter d'impacte і Cobalt

Coesita

Estructura de la coesita La coesita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la cristobalita.

Veure Cràter d'impacte і Coesita

Col·lisió

Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.

Veure Cràter d'impacte і Col·lisió

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Cràter d'impacte і Cometa

Cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.

Veure Cràter d'impacte і Cometa Shoemaker-Levy 9

Compressió (mecànica)

L' esforç de compressió és la resultant de les tensions o pressions que hi ha dins d'un sòlid deformable o medi continu, caracteritzada perquè tendeix a una reducció de volum o un escurçament en determinada direcció.

Veure Cràter d'impacte і Compressió (mecànica)

Comunitat científica

La comunitat científica consta del cos total de científics, les seves relacions i interaccions.

Veure Cràter d'impacte і Comunitat científica

Con

Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.

Veure Cràter d'impacte і Con

Conca de Sudbury

La Conca de Sudbury (en anglès Sudbury Basin, Sudbury Structure o la Sudbury Nickel Irruptive) és una gran estructura geològica a Ontàrio, Canadà.

Veure Cràter d'impacte і Conca de Sudbury

Conca del pol sud-Aitken

Mapa del pol sud lunar. En vermell les zones elevades, en blau les rebaixades. La conca Aitken, situada a la Lluna, és una de les majors estructures d'impacte del sistema solar, solament superada per la Conca Borealis del planeta Mart.

Veure Cràter d'impacte і Conca del pol sud-Aitken

Conca sedimentària

En geologia, una conca sedimentària és qualsevol tret morfològic que pateixi subsidència i conseqüentment un reompliment a causa de l'acumulació progressiva de sediment i/o productes volcànics.

Veure Cràter d'impacte і Conca sedimentària

Condrita

Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA. Còndruls de la condrita Bjurböle. Còndruls de la condrita Grassland. Condrita (L6) de Phnom Penh 1868 Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen, representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.

Veure Cràter d'impacte і Condrita

Condrita carbonatada

Una condrita carbonàcia o condrita de tipus C és un meteorit no metàl·lic de tipus condrita.

Veure Cràter d'impacte і Condrita carbonatada

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Veure Cràter d'impacte і Coure

Crater (recipient)

Crater o cràtera, paraula que ve del grec κρατῆρ.

Veure Cràter d'impacte і Crater (recipient)

Cràter complex

El cràter complex és un tipus de morfologia d'un gran cràter d'impacte.

Veure Cràter d'impacte і Cràter complex

Cràter d'enfonsament

quilotones (1980) Un cràter d'enfonsament és un forat o depressió a l'esquerra en la superfície d'una àrea que ha tingut una explosió subterrània (normalment nuclear).

Veure Cràter d'impacte і Cràter d'enfonsament

Cràter d'explosió

Cràter creat per la prova “Sedan” nuclear (prova subterrània poc profunda) realitzada durant l'operació Storax. Secció transversal d'un cràter format per una explosió subterrània Un cràter d'explosió és una forma característica de forat format quan el material és expulsat des de la superfície per un esdeveniment explosiu just per damunt, a nivell o per sota de la superfície.

Veure Cràter d'impacte і Cràter d'explosió

Cràter de Chicxulub

dolines, suggerint la presència d'una conca oceànica prehistòrica en la depressió creada per l'impacte (imatge per cortesia de NASA/JPL-Caltech) El cràter de Chicxulub (AFI: tʃikʃuˈlub) és un antic cràter d'impacte enterrat sota la península del Yucatán, a Mèxic.

Veure Cràter d'impacte і Cràter de Chicxulub

Cràter de Vredefort

El cràter de Vredefort és el major cràter d'impacte verificat a la Terra.

Veure Cràter d'impacte і Cràter de Vredefort

Cràter secundari

Imatge del ''MESSENGER'' de cràters secundaris que envolten un lloc d'impacte primari. Els cràters secundaris són cràters d'impacte formats per l'ejecció que va ser llançada fora d'un cràter més gran.

Veure Cràter d'impacte і Cràter secundari

Cràter volcànic

pàgina.

Veure Cràter d'impacte і Cràter volcànic

Criptoexplosió

El terme criptoexplosió (o estructura criptovolcànica) significa una explosió de causa desconeguda.

Veure Cràter d'impacte і Criptoexplosió

Cristal·lografia

Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.

Veure Cràter d'impacte і Cristal·lografia

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Cràter d'impacte і Dècada del 1920

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Veure Cràter d'impacte і Dècada del 1960

Dòlar dels Estats Units

El dòlar dels Estats Units d'Amèrica (en anglès The United States of America dollar o simplement, dollar) és la unitat monetària oficial dels Estats Units d'Amèrica des del 6 de juliol de 1785.

Veure Cràter d'impacte і Dòlar dels Estats Units

Deimos (satèl·lit)

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Veure Cràter d'impacte і Deimos (satèl·lit)

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Veure Cràter d'impacte і Densitat

Densitat d'energia

En física, la densitat d'energia és la quantitat d'energia emmagatzemada en un sistema determinat o regió de l'espai per unitat de volum.

Veure Cràter d'impacte і Densitat d'energia

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Veure Cràter d'impacte і Diamant

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Veure Cràter d'impacte і Diàmetre

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.

Veure Cràter d'impacte і Dinosaures

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Veure Cràter d'impacte і Dione (satèl·lit)

Dolomita

La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi.

Veure Cràter d'impacte і Dolomita

Dom (geologia)

La estructura de Richat al desert del Sàhara, és un dom. En geologia estructural, un dom és una muntanya que ha adquirit una forma de cúpula circular o oval a causa de l'erosió.

Veure Cràter d'impacte і Dom (geologia)

Domènec Francesc Joan Aragó

Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Veure Cràter d'impacte і Domènec Francesc Joan Aragó

Dostoevskij (cràter)

Dostoevskij és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 430,06 km de diàmetre.

Veure Cràter d'impacte і Dostoevskij (cràter)

Efectes de les armes nuclears

Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes.

Veure Cràter d'impacte і Efectes de les armes nuclears

Ejecció

Faial, Açores. Les ejeccions, tefres o piroclasts (del grec πυρóκλαστος format de pyro — foc i klastos — fragment) són els fragments de roca sòlida expulsats a l'aire durant l'erupció d'un volcà.

Veure Cràter d'impacte і Ejecció

Elasticitat

Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.

Veure Cràter d'impacte і Elasticitat

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Veure Cràter d'impacte і Electromagnetisme

Empresari

Un empresari és aquella persona que, de forma individual o col·lectiva, fixa els objectius i pren les decisions estratègiques sobre les metes, els mitjans, l'administració i el control de les empreses i assumeix la responsabilitat tant comercial com a legal enfront de tercers.

Veure Cràter d'impacte і Empresari

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Veure Cràter d'impacte і Encèlad (satèl·lit)

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Veure Cràter d'impacte і Energia cinètica

Epimeteu (satèl·lit)

Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn XI, rep el seu nom del déu Epimeteu.

Veure Cràter d'impacte і Epimeteu (satèl·lit)

Era espacial

Enlairament del transbordador Colúmbia L'era espacial és el període que comprèn les activitats relacionades amb l'exploració espacial, la tecnologia espacial i els desenvolupaments culturals influïts per aquests esdeveniments.

Veure Cràter d'impacte і Era espacial

Erosió

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

Veure Cràter d'impacte і Erosió

Erupció volcànica

Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.

Veure Cràter d'impacte і Erupció volcànica

Escala (proporció)

Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.

Veure Cràter d'impacte і Escala (proporció)

Escolament (hidrologia)

Escolament Escolament llevant sediments en una zona agrícola L'escolament (hidrologia, geomorfologia, geografia, ciència del sòl) és el moviment de les aigües continentals per influència de la gravetat en forma concentrada o ramificada.

Veure Cràter d'impacte і Escolament (hidrologia)

Escull de corall

Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.

Veure Cràter d'impacte і Escull de corall

Espal·lació

L'espal·lació com a resultat d'un impacte por ocórrer amb penetració de l'objecte impactant o sense L'espal·lació (de l'anglès spall, 'astella') és, en general, un procés en el qual fragments de material s'ejecten d'un cos a causa de l'impacte o l'estrès.

Veure Cràter d'impacte і Espal·lació

Esponja de bany

Esponja de bany feta d'un animal porífer Les esponges de bany serveixen per a la higiene personal i poden estar fetes de materials naturals (animals o vegetals) o de materials sintètics.

Veure Cràter d'impacte і Esponja de bany

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Cràter d'impacte і Estats Units d'Amèrica

Estructura d'impacte

Estructura d'impacte El terme estructura d'impacte (o el seu sinònim menys utilitzat, astroblema (estrella ferida)) està estretament relacionat amb els termes «cràter d'impacte» i «impacte de meteorits», i s'utilitza en casos en què l'erosió o l'enterrament han destruït o emmascarat la característica topogràfica original amb la qual normalment s'associen el terme «cràter».

Veure Cràter d'impacte і Estructura d'impacte

Eugene Shoemaker

Eugene Merle Shoemaker (o Gene Shoemaker) (28 d'abril de 1928 - 18 de juliol de 1997) era un dels fundadors del camp de les ciències planetàries i és el més conegut dels descobridors del Cometa Shoemaker-Levy 9 junt amb la seva esposa Carolyn Shoemaker i l'astrònom David Levy.

Veure Cràter d'impacte і Eugene Shoemaker

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Veure Cràter d'impacte і Europa (satèl·lit)

Explosió

Simulació d'explosió amb gasolina durant un espectacle aeri Una explosió o esclat és l'alliberament d'energia en un interval temporal ínfim.

Veure Cràter d'impacte і Explosió

Explosiu

Explosions en una demostració militar (Marine Corps Air Station Miramar, Califòrnia) Un explosiu és una substància que per alguna causa externa (fricció, calor, percussió, etc.) es transforma en gas i allibera calor, pressió o radiació en un temps molt breu.

Veure Cràter d'impacte і Explosiu

Extinció del Cretaci-Paleogen

L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.

Veure Cràter d'impacte і Extinció del Cretaci-Paleogen

Família de Baptistina

La Família Baptistina és una família d'asteroides que probablement es va produir per la ruptura d'un asteroide de fa 80 milions d'anys a continuació d'un impacte amb un cos més petit.

Veure Cràter d'impacte і Família de Baptistina

Fang (geologia)

El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.

Veure Cràter d'impacte і Fang (geologia)

Fórmula química

Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-).

Veure Cràter d'impacte і Fórmula química

Febe (satèl·lit)

Febe (Saturn IX) és un satèl·lit de Saturn.

Veure Cràter d'impacte і Febe (satèl·lit)

Feldespat

Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conforma aproximadament el 60% de les roques terrestres.

Veure Cràter d'impacte і Feldespat

Fenomen meteorològic

Un fenomen meteorològic és un esdeveniment de l'oratge o temps meteorològic, que pot ésser explicat pels principis de la meteorologia.

Veure Cràter d'impacte і Fenomen meteorològic

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Cràter d'impacte і Ferro

Flux piroclàstic

Flux piroclàstic en expansió al volcà Mayon, Filipines, el 1984. Un flux piroclàstic és una mescla calenta (de 300 °C a 800 °C) de gasos, cendres i fragments de roques que es desplacen per les vessants d'un volcà durant una erupció.

Veure Cràter d'impacte і Flux piroclàstic

Fobos (satèl·lit)

Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Veure Cràter d'impacte і Fobos (satèl·lit)

Fusió (canvi d'estat)

Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.

Veure Cràter d'impacte і Fusió (canvi d'estat)

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Veure Cràter d'impacte і Ganimedes (satèl·lit)

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Cràter d'impacte і Gas

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Veure Cràter d'impacte і Gas natural

Geofísica

ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.

Veure Cràter d'impacte і Geofísica

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.

Veure Cràter d'impacte і Geologia

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Veure Cràter d'impacte і Glaç

Goethe (cràter)

Goethe és un conca d'impacte en el planeta Mercuri de 317,17 km de diàmetre.

Veure Cràter d'impacte і Goethe (cràter)

Grafit

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.

Veure Cràter d'impacte і Grafit

Gran bombardeig tardà

Concepció artística del possible bombardeig tardà El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides.

Veure Cràter d'impacte і Gran bombardeig tardà

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Cràter d'impacte і Gravetat

Gravimetria

La gravimetria, o estudi del camp gravitatori terrestre, és una branca de la Geofísica entre les aplicacions de la qual es troben establir la forma de la Terra (Geodèsia), deduir l'estructura de la litosfera, calcular la massa i densitat de les distintes capes, explicar els moviments verticals dels blocs corticals o siostàsia, així com descobrir els jaciments minerals d'interès econòmic, o els jaciments arqueològics o paleontològics abans d'iniciar-ne l'excavació.

Veure Cràter d'impacte і Gravimetria

Hellas Planitia

Hellas Planitia, també coneguda com la Conca d'Impacte d'Hellas, és una enorme i aproximadament circular conca d'impacte ubicada a l'hemisferi sud del planeta Mart.

Veure Cràter d'impacte і Hellas Planitia

Hemisferi

Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de hemi.

Veure Cràter d'impacte і Hemisferi

Hertzsprung (cràter)

Hertzsprung és un enorme cràter d'impacte amb algunes de les característiques d'una conca, que es troba en la cara oculta de la Lluna, més enllà de l'extremitat occidental.

Veure Cràter d'impacte і Hertzsprung (cràter)

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Veure Cràter d'impacte і Hidrocarbur

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Veure Cràter d'impacte і Hipòtesi

Hipòtesi Nèmesi

Nèmesi és una hipòtesi astronòmica que sustenta la possibilitat que el nostre Sol formi part d'un sistema binari.

Veure Cràter d'impacte і Hipòtesi Nèmesi

Hiperíon (satèl·lit)

Hiperió és un satèl·lit de Saturn, el setè en ordre de distància des del planeta.

Veure Cràter d'impacte і Hiperíon (satèl·lit)

Hipervelocitat

Impacte hiperveloç La hipervelocitat és velocitat molt alta, aproximadament més de 3.000 m/s (11.000 km/h o Mach 8,8).

Veure Cràter d'impacte і Hipervelocitat

Imatgeria per satèl·lit

Aquesta és la primera imatge obtinguda pel satèl·lit Explorer 6. Mostra una àrea del Oceà Pacífic, il·luminada pel sol, coberta per núvols. Aquesta imatge va ser capturada quan el satèl·lit estava aproximadament a 27.000 km sobre la superfície terrestre el 14 d'agost de 1959.

Veure Cràter d'impacte і Imatgeria per satèl·lit

Impacte astronòmic

Recreació artística d'un impacte astronòmic. La col·lisió entre la Terra i un asteroide de pocs quilòmetres de diàmetre podria alliberar tanta energia com milions d'armes nuclears, una rere l'altra Un impacte astronòmic és la col·lisió d'un gran meteorit, asteroide, cometa, o d'un altre objecte celeste amb la Terra o amb un altre planeta.

Veure Cràter d'impacte і Impacte astronòmic

Impactita

El terme impactita s'usa en geologia i petrologia per a referir-se a qualsevol material producte de l'impacte d'un meteorit.

Veure Cràter d'impacte і Impactita

Impermeable

Un impermeable de color groc Tres impermeables a l'aparador d'una botiga Nen amb un impermeable i botes d'aigua Un impermeable o roba d'aigua (només en anglès: mackintosh) és un tipus de gavardina no permeable a l'aigua, per a protegir de la pluja, fet de material plastificat o laminat amb plàstic.

Veure Cràter d'impacte і Impermeable

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Veure Cràter d'impacte і Io (satèl·lit)

Iridi

L'iridi és l'element químic de símbol Ir i nombre atòmic 77.

Veure Cràter d'impacte і Iridi

Isidis Planitia

Isidis Planitia és una plana situada dins d’una gegantina conca d’impacte a Mart, centrada a 12,9 ° N 87,0 ° E; Isidis Planitia s'hi troba en part al quadrangle Syrtis Major i en part al quadrangle Amenthes.

Veure Cràter d'impacte і Isidis Planitia

Janus (satèl·lit)

Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.

Veure Cràter d'impacte і Janus (satèl·lit)

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Veure Cràter d'impacte і Jàpet (satèl·lit)

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Cràter d'impacte і Júpiter (planeta)

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Cràter d'impacte і Johannes Kepler

Johannesburg

El centre de Johannesburg amb els seus gratacels. Johannesburg (en isiZulu iGoli, el lloc de l'or, iRhawutini en isiXhosa) és la ciutat més gran i poblada de Sud-àfrica.

Veure Cràter d'impacte і Johannesburg

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Veure Cràter d'impacte і Joule

Korolev (cràter)

Korolev és un gran cràter d'impacte lunar del tipus denominat plana o conca emmurallada.

Veure Cràter d'impacte і Korolev (cràter)

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Veure Cràter d'impacte і Lava

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Cràter d'impacte і Literatura

Llac

Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.

Veure Cràter d'impacte і Llac

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Cràter d'impacte і Llatí

Llista de cràters lunars

Aquesta és una llista dels 1629 cràters d'impacte lunars que han estat anomenats per la UAI.

Veure Cràter d'impacte і Llista de cràters lunars

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Cràter d'impacte і Lluna

Magma

El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).

Veure Cràter d'impacte і Magma

Mare Imbrium

Imatge d'Imbrium Mapa detallat de les característiques de la Mare Imbrium Mare Imbrium («Mar dels Ruixats» o «Mar de les Pluges» en llatí), és un vast mar lunar que omple una conca damunt la Lluna de la Terra.

Veure Cràter d'impacte і Mare Imbrium

Mare Nubium

Mar Nubium ("mar de núvols") és un mar lunar en la conca de Nubium en la cara visible de la Lluna.

Veure Cràter d'impacte і Mare Nubium

Mare Orientale

La Mare Orientale (del llatí Mar Oriental) és una mar lunar que, encara que és una de les característiques més grans de la Lluna, és amb prou feines visible des de la Terra, a causa que es troba en el límit de la seva cara visible.

Veure Cràter d'impacte і Mare Orientale

Mare Serenitatis

Mare Serenitatis ("Mar de la Serenitat") és un mar lunar localitzat a l'est del Mare Imbrium a la Lluna.

Veure Cràter d'impacte і Mare Serenitatis

Mare Tranquillitatis

SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna.

Veure Cràter d'impacte і Mare Tranquillitatis

Maria Celeste

Maria Celeste (Pàdua, 16 d'agost de 1600 - Arcetri, 2 d'abril de 1634), nascuda Virginia Gamba, va ser la filla primogènita del científic italià Galileo Galilei i Marina Gamba.

Veure Cràter d'impacte і Maria Celeste

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Veure Cràter d'impacte і Mart (planeta)

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Cràter d'impacte і Mercuri (planeta)

Meteor Crater

'''Meteor Crater''' El Meteor Crater, com l'anomenen en anglès, és el cràter meteorític més gran de la superfície de la Terra.

Veure Cràter d'impacte і Meteor Crater

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Veure Cràter d'impacte і Meteorit

Meteorit metàl·lic

Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.

Veure Cràter d'impacte і Meteorit metàl·lic

Mimas (satèl·lit)

Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.

Veure Cràter d'impacte і Mimas (satèl·lit)

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Veure Cràter d'impacte і Mineral

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Veure Cràter d'impacte і Miranda (satèl·lit)

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Veure Cràter d'impacte і Níquel

Oberó (satèl·lit)

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.

Veure Cràter d'impacte і Oberó (satèl·lit)

Ona de xoc

En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.

Veure Cràter d'impacte і Ona de xoc

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Cràter d'impacte і Or

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Cràter d'impacte і Oxford University Press

Paraboloide

Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles.

Veure Cràter d'impacte і Paraboloide

Paràbola

320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Veure Cràter d'impacte і Paràbola

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Veure Cràter d'impacte і Pascal (unitat)

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Cràter d'impacte і Perú

Peter H. Schultz

Peter H. Schultz (nascut el 22 de gener de 1944) és catedràtic de ciències geològiques de la Universitat de Brown, especialitzat en l'estudi de la geologia planetària, l'impacte dels cràters a la Terra i altres objectes del Sistema solar i les modificacions volcàniques de les superfícies planetàries.

Veure Cràter d'impacte і Peter H. Schultz

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Veure Cràter d'impacte і Petroli

Pic anul·lar

Un cràter amb pics anul·lars és un tipus de cràter complex.

Veure Cràter d'impacte і Pic anul·lar

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Cràter d'impacte і Planeta

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Veure Cràter d'impacte і Planeta nan

Platí

El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.

Veure Cràter d'impacte і Platí

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Cràter d'impacte і Plutó (planeta nan)

Porositat

La porositat és la proporció d'espais buits en el volum total d'un material i normalment s'expressa com a percentatge, és a dir, s'obté fent el quocient entre el volum d'espais buits i el volum total de la mostra multiplicat per cent.

Veure Cràter d'impacte і Porositat

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Veure Cràter d'impacte і Pressió

Processos eòlics

Páramos de les faldes del Chimborazo, (Equador), mostrant severa erosió eòlica. El vent és un agent de modelatge del relleu que pot arrossegar grans quantitats de pols a través del món, però els grans de sorra només poden ser transportats distàncies relativament curtes.

Veure Cràter d'impacte і Processos eòlics

Programa Apollo

El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.

Veure Cràter d'impacte і Programa Apollo

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Veure Cràter d'impacte і Proteu (satèl·lit)

Puck (satèl·lit)

Puck és un satèl·lit relativament petit d'Urà, també anomenat Urà XV, és el més gran dels satèl·lits interiors d'Urà, sense tenir en compte el satèl·lit Miranda.

Veure Cràter d'impacte і Puck (satèl·lit)

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Veure Cràter d'impacte і Quars

Quars d'impacte

El quars d'impacte (de l'anglès shocked quartz) és una forma de quars amb una estructura microscòpica diferent de la del quars normal.

Veure Cràter d'impacte і Quars d'impacte

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Veure Cràter d'impacte і Rea (satèl·lit)

Rembrandt (cràter)

Rembrandt és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 716 km de diàmetre.

Veure Cràter d'impacte і Rembrandt (cràter)

Resistivitat

La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulació del corrent elèctric.

Veure Cràter d'impacte і Resistivitat

Rheasilvia (cràter)

Hemisferi sud de Vesta, mostrant el cràter Rheasilvia. Imatge de Vesta presa pel Hubble al maig de 2007. Rheasilvia pot ser vist de perfil a baix a la dreta. Rheasilvia, anomenat així per Rea Silvia, vestal que la mitologia considera mare de Ròmul i Rem- és un gran cràter d'impacte a l'asteroide (4) Vesta i el tret més notable d'aquest cos.

Veure Cràter d'impacte і Rheasilvia (cràter)

Saskatchewan

Saskatchewan és una província canadenca.

Veure Cràter d'impacte і Saskatchewan

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Veure Cràter d'impacte і Satèl·lit natural

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Cràter d'impacte і Saturn (planeta)

Schrödinger (cràter)

Sikorsky. El pol sud està en la part inferior esquerra, en l'ombra. nau Clementine. Noti's l'incomplet anell interior. ''Foto NASA.'' Schrödinger és un gran cràter d'impacte lunar, amb la forma tradicionalment denominada com a plana emmurallada.

Veure Cràter d'impacte і Schrödinger (cràter)

Sediment

Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.

Veure Cràter d'impacte і Sediment

Sedimentació

La sedimentació és el procés en el qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi.

Veure Cràter d'impacte і Sedimentació

Servei Geològic dels Estats Units

El Servei Geològic dels Estats Units (United States Geological Survey, USGS) és una agència científica governamental dels Estats Units creada el 3 de març de 1879.

Veure Cràter d'impacte і Servei Geològic dels Estats Units

Sistema de marques radials

En astronomia, es denomina sistema de marques radials la disposició que adopten els materials ejectats durant la formació d'alguns cràters d'impacte, que s'assembla als radis d'una roda amb el cràter en posició central.

Veure Cràter d'impacte і Sistema de marques radials

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Cràter d'impacte і Sistema solar

Stishovita

Estructura de la stishovita La stishovita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la coesita, la tridimita i la cristobalita.

Veure Cràter d'impacte і Stishovita

Subducció

La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.

Veure Cràter d'impacte і Subducció

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Cràter d'impacte і Sud-àfrica

Tebe (satèl·lit)

Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.

Veure Cràter d'impacte і Tebe (satèl·lit)

Tectònica

plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.

Veure Cràter d'impacte і Tectònica

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Veure Cràter d'impacte і Tectònica de plaques

Tectita

Les tectites (del grec tektos, 'fos'; de vegades escrit tectita) són objectes de vidre natural d'uns quants centímetres de mida (si són milimètriques s'anomenen microtectites) que, segons la majoria de científics, es formaren per l'impacte de grans meteorits contra la superfície de la Terra.

Veure Cràter d'impacte і Tectita

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Cràter d'impacte і Temperatura

Tennessee

Tennessee és un dels estats del sud dels Estats Units.

Veure Cràter d'impacte і Tennessee

Terminologia

La terminologia és l'estudi dels termes i el seu ús.

Veure Cràter d'impacte і Terminologia

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Cràter d'impacte і Terra

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Veure Cràter d'impacte і Tetis (satèl·lit)

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Cràter d'impacte і Tità (satèl·lit)

Tolstoj (cràter)

Tolstoj és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 355 km de diàmetre.

Veure Cràter d'impacte і Tolstoj (cràter)

Traça (química)

En la química, s'anomena traça al component d'una mescla, quan el troben en proporcions molt petites.

Veure Cràter d'impacte і Traça (química)

Trajectòria balística

La trajectòria balística és la trajectòria de vol que segueix un projectil sotmès únicament a la seva pròpia inèrcia i a les forces inherents al medi en el qual es desplaça, principalment la força gravitatòria.

Veure Cràter d'impacte і Trajectòria balística

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Veure Cràter d'impacte і Tritó (satèl·lit)

Tycho (cràter)

Tycho és un prominent cràter d'impacte que es troba a la part sud de les zones altes de la Lluna.

Veure Cràter d'impacte і Tycho (cràter)

Umbriel (satèl·lit)

Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.

Veure Cràter d'impacte і Umbriel (satèl·lit)

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Veure Cràter d'impacte і Unió Astronòmica Internacional

Universitat de Tübingen

La Universitat de Tübingen (nom original: Eberhard Karls Universität Tübingen, també coneguda com a Eberhardina) és una universitat pública localitzada en la ciutat de Tübingen (Baden - Württemberg, Alemanya).

Veure Cràter d'impacte і Universitat de Tübingen

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Veure Cràter d'impacte і Urani

Vaporització

Diagrama de nomenclatura sobre les diferents fases de transició. La vaporització és el pas de l'estat líquid a l'estat gasós i es produeix per un canvi de temperatura.

Veure Cràter d'impacte і Vaporització

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Veure Cràter d'impacte і Velocitat d'escapament

Velocitat del so

F18 de l'armada dels Estats Units trencant la barrera del so La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so.

Veure Cràter d'impacte і Velocitat del so

Velocitat límit

La força descendent de la gravetat (''F g'') és igual a la força de contenció de l'arrossegament (''F d'') més la flotabilitat. La força neta sobre l'objecte és zero i el resultat és que la velocitat de l'objecte es manté constant.

Veure Cràter d'impacte і Velocitat límit

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Cràter d'impacte і Venus (planeta)

Victoria (Colúmbia Britànica)

Victoria és la ciutat capital de la província de la Colúmbia Britànica, al Canadà.

Veure Cràter d'impacte і Victoria (Colúmbia Britànica)

Vulcanologia

Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.

Veure Cràter d'impacte і Vulcanologia

Walter Hermann Bucher

Walter Hermann Bucher (Akron, 12 de març de 1888 - Houston, 17 de febrer de 1965) va ser un geòleg i paleontòleg alemany-estatunidenc.

Veure Cràter d'impacte і Walter Hermann Bucher

(21) Lutècia

(21) Lutècia és l'asteroide número 21 de la sèrie, descobert a París el 15 de novembre de 1852 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866).

Veure Cràter d'impacte і (21) Lutècia

(243) Ida

Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.

Veure Cràter d'impacte і (243) Ida

(25143) Itokawa

(25143) Itokawa és un asteroide Apol·lo que, a més, també creua l'òrbita de Mart.

Veure Cràter d'impacte і (25143) Itokawa

(253) Mathilde

(253) Mathilde és un asteroide, situat en el cinturó d'asteroides, que va ser descobert per Johann Palisa en 1885.

Veure Cràter d'impacte і (253) Mathilde

(2867) Šteins

2867 Šteins és un petit asteroide del cinturó principal d'asteroides, que va ser descobert el 4 de novembre de 1969 per N.S. Txernikh.

Veure Cràter d'impacte і (2867) Šteins

(4) Vesta

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.

Veure Cràter d'impacte і (4) Vesta

(433) Eros

(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.

Veure Cràter d'impacte і (433) Eros

(951) Gaspra

(951) Gaspra és un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin en 1916 des de l'observatori de Simeiz, Simeiz, Rússia.

Veure Cràter d'impacte і (951) Gaspra

Vegeu també

Astrogeologia

Cràters d'impacte

Depressions

També conegut com Conques d'impacte, Cràter (impacte), Cràters d'impacte, Cràters d'imptacte, Profunditat d'un cràter, Profunditat del cràter.

, Cràter volcànic, Criptoexplosió, Cristal·lografia, Dècada del 1920, Dècada del 1960, Dòlar dels Estats Units, Deimos (satèl·lit), Densitat, Densitat d'energia, Diamant, Diàmetre, Dinosaures, Dione (satèl·lit), Dolomita, Dom (geologia), Domènec Francesc Joan Aragó, Dostoevskij (cràter), Efectes de les armes nuclears, Ejecció, Elasticitat, Electromagnetisme, Empresari, Encèlad (satèl·lit), Energia cinètica, Epimeteu (satèl·lit), Era espacial, Erosió, Erupció volcànica, Escala (proporció), Escolament (hidrologia), Escull de corall, Espal·lació, Esponja de bany, Estats Units d'Amèrica, Estructura d'impacte, Eugene Shoemaker, Europa (satèl·lit), Explosió, Explosiu, Extinció del Cretaci-Paleogen, Família de Baptistina, Fang (geologia), Fórmula química, Febe (satèl·lit), Feldespat, Fenomen meteorològic, Ferro, Flux piroclàstic, Fobos (satèl·lit), Fusió (canvi d'estat), Ganimedes (satèl·lit), Gas, Gas natural, Geofísica, Geologia, Glaç, Goethe (cràter), Grafit, Gran bombardeig tardà, Gravetat, Gravimetria, Hellas Planitia, Hemisferi, Hertzsprung (cràter), Hidrocarbur, Hipòtesi, Hipòtesi Nèmesi, Hiperíon (satèl·lit), Hipervelocitat, Imatgeria per satèl·lit, Impacte astronòmic, Impactita, Impermeable, Io (satèl·lit), Iridi, Isidis Planitia, Janus (satèl·lit), Jàpet (satèl·lit), Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Johannesburg, Joule, Korolev (cràter), Lava, Literatura, Llac, Llatí, Llista de cràters lunars, Lluna, Magma, Mare Imbrium, Mare Nubium, Mare Orientale, Mare Serenitatis, Mare Tranquillitatis, Maria Celeste, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Meteor Crater, Meteorit, Meteorit metàl·lic, Mimas (satèl·lit), Mineral, Miranda (satèl·lit), Níquel, Oberó (satèl·lit), Ona de xoc, Or, Oxford University Press, Paraboloide, Paràbola, Pascal (unitat), Perú, Peter H. Schultz, Petroli, Pic anul·lar, Planeta, Planeta nan, Platí, Plutó (planeta nan), Porositat, Pressió, Processos eòlics, Programa Apollo, Proteu (satèl·lit), Puck (satèl·lit), Quars, Quars d'impacte, Rea (satèl·lit), Rembrandt (cràter), Resistivitat, Rheasilvia (cràter), Saskatchewan, Satèl·lit natural, Saturn (planeta), Schrödinger (cràter), Sediment, Sedimentació, Servei Geològic dels Estats Units, Sistema de marques radials, Sistema solar, Stishovita, Subducció, Sud-àfrica, Tebe (satèl·lit), Tectònica, Tectònica de plaques, Tectita, Temperatura, Tennessee, Terminologia, Terra, Tetis (satèl·lit), Tità (satèl·lit), Tolstoj (cràter), Traça (química), Trajectòria balística, Tritó (satèl·lit), Tycho (cràter), Umbriel (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Universitat de Tübingen, Urani, Vaporització, Velocitat d'escapament, Velocitat del so, Velocitat límit, Venus (planeta), Victoria (Colúmbia Britànica), Vulcanologia, Walter Hermann Bucher, (21) Lutècia, (243) Ida, (25143) Itokawa, (253) Mathilde, (2867) Šteins, (4) Vesta, (433) Eros, (951) Gaspra.