Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Corts de Navarra

Índex Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

144 les relacions: Absolutisme, Aguilar de Codés, Ajuntament, Alfons el Bataller, Alta Navarra, Amillorament del Fur, Antipapa, Atarrabia, Auritz, Baiona, Baixa edat mitjana, Bisbat d'Aire i Dacs, Blanca I de Navarra, Calahorra, Carles de Viana, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Carles IV de França, Caterina I de Navarra, Cisma, Concejo (història), Concili de Constança, Consell Foral, Consell Reial de Navarra, Corella, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Castella, Corts Espanyoles, Corts forals valencianes, Decrets de Nova Planta, Democràcia, Dinastia Capet, Diputació, Ebre, Elo (Navarra), Espanya, Estatut d'autonomia, Estella, Europa, Exclusió social, Exigit Contumacium, Felip III de Navarra, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Francesc I de Navarra, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Furs, ..., Govern d'Espanya, Guerra Civil navarresa, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, Joan III Albret, Joana I de Navarra, Joana II de Navarra, Jueus, Laguardia, Liberalisme, Llei Paccionada Navarresa, Llista de bisbes de Pamplona, Los Arcos, Lumbier, Merindad, Merindad d'Estella, Merindad d'Olite, Merindad de Pamplona, Merindad de Sangüesa, Merindad de Tudela, Monestir de Leire, Moviment autònom, Musulmà, Noblesa, Olite, Orde de Roncesvalls, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pamplona, Parlament de Navarra, Pau (Occitània), Pechero, Pirineus, Prebenda, Primera Guerra Carlina, Puente la Reina, Referèndum, Regne de Navarra, San Vicente de la Sonsierra, Sanç VII de Navarra, Sangüesa, Sant Joan de Peu de Port, Síndic, Segle XV, Tafalla, Tarassona, Teobald I de Navarra, Transició democràtica espanyola, Tudela, Viana, Villafranca (Navarra), Virrei, 1253, 1274, 1283, 1294, 1297, 1298, 1305, 1316, 1319, 1328, 1329, 1350, 1390, 1416, 1429, 1451, 1479, 1481, 1494, 1508, 1513, 1514, 1515, 1576, 1643, 1645, 1665, 1683, 1705, 1707, 1715, 1817, 1818, 1828, 1829, 1833, 1834, 1836, 1839, 1841, 1975, 1979, 1982. Ampliar l'índex (94 més) »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Corts de Navarra і Absolutisme · Veure més »

Aguilar de Codés

Aguilar de Codés (en basc no oficial Aguilar Kodes) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Corts de Navarra і Aguilar de Codés · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Corts de Navarra і Ajuntament · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Corts de Navarra і Alfons el Bataller · Veure més »

Alta Navarra

Les sis merindades de Navarra. LAlta Navarra (en basca Nafarroa Garaia) és el nom que es dona en la literatura basca almenys des del a la porció del regne de Navarra que va quedar sota sobirania castellana en 1515 (la part francesa correspon a la Baixa Navarra, en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre).

Nou!!: Corts de Navarra і Alta Navarra · Veure més »

Amillorament del Fur

La Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra (abreujada en castellà com a Amejoramiento o LORAFNA), de 10 d'agost de 1982, és una norma que dota Navarra d'autogovern, conegut com a règim foral, dintre del disseny autonòmic promulgat per la Constitució espanyola de 1978 i equivalent als Estatuts d'Autonomia.

Nou!!: Corts de Navarra і Amillorament del Fur · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Corts de Navarra і Antipapa · Veure més »

Atarrabia

Atarrabia (en basc; cooficialment en castellà, Villava) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

Nou!!: Corts de Navarra і Atarrabia · Veure més »

Auritz

Auritz (oficialment bilingüe Auritz/Burguete) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Corts de Navarra і Auritz · Veure més »

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Corts de Navarra і Baiona · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Corts de Navarra і Baixa edat mitjana · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Corts de Navarra і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: Corts de Navarra і Blanca I de Navarra · Veure més »

Calahorra

Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Nou!!: Corts de Navarra і Calahorra · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Corts de Navarra і Carles de Viana · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: Corts de Navarra і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: Corts de Navarra і Carles III de Navarra · Veure més »

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Nou!!: Corts de Navarra і Carles IV de França · Veure més »

Caterina I de Navarra

Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).

Nou!!: Corts de Navarra і Caterina I de Navarra · Veure més »

Cisma

obra.

Nou!!: Corts de Navarra і Cisma · Veure més »

Concejo (història)

Un concejo era l'assemblea dels veïns de les localitats que participaven en el seu govern en els regnes cristians de l'alta edat mitjana a la península Ibèrica.

Nou!!: Corts de Navarra і Concejo (història) · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Corts de Navarra і Concili de Constança · Veure més »

Consell Foral

El Consell Foral (basc Foru Batzordea) és un òrgan consultiu de la Diputació Foral de Navarra que va funcionar entre 1898 i 1979, antecedent de l'actual Parlament de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Consell Foral · Veure més »

Consell Reial de Navarra

El Consell Reial de Navarra va ser creat per la reina Joana II al inclòs en un "amejoramiento" de furs realitzat per la monarca.

Nou!!: Corts de Navarra і Consell Reial de Navarra · Veure més »

Corella

Corella, en basc Korella, és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Corts de Navarra і Corella · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Corts de Navarra і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Corts de Navarra і Corts Catalanes · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Corts de Navarra і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Corts de Navarra і Corts de Castella · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Corts de Navarra і Corts Espanyoles · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Corts de Navarra і Corts forals valencianes · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Corts de Navarra і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Corts de Navarra і Democràcia · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Corts de Navarra і Dinastia Capet · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Corts de Navarra і Diputació · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Corts de Navarra і Ebre · Veure més »

Elo (Navarra)

Elo (cooficialment en castellà Monreal) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Corts de Navarra і Elo (Navarra) · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Corts de Navarra і Espanya · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Corts de Navarra і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Corts de Navarra і Estella · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Corts de Navarra і Europa · Veure més »

Exclusió social

Habitatge en un assentament marginat de Nuevo León, Mèxic. En ciències socials, la marginació o exclusió és un procés multidimensional, multifactorial i dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmic, jurídica, cultural, professional, polític o d'estatus social en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,.

Nou!!: Corts de Navarra і Exclusió social · Veure més »

Exigit Contumacium

Exigit Contumacium fou una butlla papal emesa per Juli II el 18 de febrer de 1513.

Nou!!: Corts de Navarra і Exigit Contumacium · Veure més »

Felip III de Navarra

Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.

Nou!!: Corts de Navarra і Felip III de Navarra · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Corts de Navarra і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Corts de Navarra і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Francesc I de Navarra

Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).

Nou!!: Corts de Navarra і Francesc I de Navarra · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Corts de Navarra і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.

Nou!!: Corts de Navarra і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Corts de Navarra і Furs · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Corts de Navarra і Govern d'Espanya · Veure més »

Guerra Civil navarresa

La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

Nou!!: Corts de Navarra і Guerra Civil navarresa · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Corts de Navarra і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Corts de Navarra і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan III Albret

Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).

Nou!!: Corts de Navarra і Joan III Albret · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: Corts de Navarra і Joana I de Navarra · Veure més »

Joana II de Navarra

Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).

Nou!!: Corts de Navarra і Joana II de Navarra · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Corts de Navarra і Jueus · Veure més »

Laguardia

Laguardia (en basc, Guardia) és un municipi d'Àlaba, de la quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa.

Nou!!: Corts de Navarra і Laguardia · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Corts de Navarra і Liberalisme · Veure més »

Llei Paccionada Navarresa

Llei de Modificació de Furs de Navarra, més coneguda amb la denominació de Llei Paccionada Navarresa del 16 d'agost de 1841 va sorgir com a resultat de la Llei de confirmació de furs, de 25 d'octubre de 1839, que tractava de conciliar el manteniment del règim foral de Navarra amb el nou règim liberal instaurat per la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Corts de Navarra і Llei Paccionada Navarresa · Veure més »

Llista de bisbes de Pamplona

Llista de bisbes del bisbat de Pamplona.

Nou!!: Corts de Navarra і Llista de bisbes de Pamplona · Veure més »

Los Arcos

Los Arcos (Urantzia en basc, sense ser oficial) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Corts de Navarra і Los Arcos · Veure més »

Lumbier

Lumbier (oficialment en castellà, en basc Irunberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Lumbier, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Corts de Navarra і Lumbier · Veure més »

Merindad

Merindad era una divisió geogràfico-administrativa que es van donar a la fi del al regne de Castella i al regne de Navarra, que per aquesta època incloïa tots els territoris càntabres, conservant els seus topònims i la seva identitat.

Nou!!: Corts de Navarra і Merindad · Veure més »

Merindad d'Estella

miniatura La Merindad d'Estella és la merindad més occidental de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Merindad d'Estella · Veure més »

Merindad d'Olite

Mapa de Navarra, amb la merindad d'Olite (Erriberri) en color carabassa La Merindad d'Olite és una de les merindades més meridionals de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Merindad d'Olite · Veure més »

Merindad de Pamplona

La Merindad de Pamplona és la merindad més septentrional de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Merindad de Pamplona · Veure més »

Merindad de Sangüesa

Mapa de la merindad de Sangüesa La Merindad de Sangüesa és la merindad més oriental de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Merindad de Sangüesa · Veure més »

Merindad de Tudela

La Merindad de Tudela és la ''merindad'' més meridional de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Merindad de Tudela · Veure més »

Monestir de Leire

El Monestir de Leire o de Salvador de Leyre es troba a Navarra al peu de la Serra de Leire i és d'estil romànic primerenc.

Nou!!: Corts de Navarra і Monestir de Leire · Veure més »

Moviment autònom

El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de l'esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.

Nou!!: Corts de Navarra і Moviment autònom · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Corts de Navarra і Musulmà · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Corts de Navarra і Noblesa · Veure més »

Olite

Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la ''merindad'' (batllia) d'Olite.

Nou!!: Corts de Navarra і Olite · Veure més »

Orde de Roncesvalls

LOrde de Roncesvalls fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler constituïda al vinculat a l'hospital de pelegrins de Roncesvalls i a la seva col·legiata.

Nou!!: Corts de Navarra і Orde de Roncesvalls · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Corts de Navarra і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Pamplona · Veure més »

Parlament de Navarra

El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.

Nou!!: Corts de Navarra і Parlament de Navarra · Veure més »

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Corts de Navarra і Pau (Occitània) · Veure més »

Pechero

Pechero a la Castella de l'Antic Règim, des de la baixa edat mitjana fins al final de l'edat moderna, és la condició social que no ve determinada per la riquesa, sinó exclusivament per l'obligació de contribuir al pagament d'un tipus d'impost personal: els anomenats Servei ordinari i extraordinari, altres impostos, com l'alcabala, al recaure sobre els productes, eren més universals.

Nou!!: Corts de Navarra і Pechero · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Corts de Navarra і Pirineus · Veure més »

Prebenda

Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.

Nou!!: Corts de Navarra і Prebenda · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Corts de Navarra і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Puente la Reina

Puente la Reina (en basc i cooficial Gares) és un municipi de Navarra, situat a la comarca de Puente la Reina a 24 km de Pamplona, que té 2.546 habitants (INE 2004) i 39,7 km² de superfície.

Nou!!: Corts de Navarra і Puente la Reina · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Corts de Navarra і Referèndum · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Corts de Navarra і Regne de Navarra · Veure més »

San Vicente de la Sonsierra

San Vicente de la Sonsierra és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro.

Nou!!: Corts de Navarra і San Vicente de la Sonsierra · Veure més »

Sanç VII de Navarra

Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).

Nou!!: Corts de Navarra і Sanç VII de Navarra · Veure més »

Sangüesa

Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Corts de Navarra і Sangüesa · Veure més »

Sant Joan de Peu de Port

Sant Joan de Peu de Port (en basc Donibane Garazi; en occità Sent Joan Pè de Port; en francès i oficialment Saint-Jean-Pied-de-Port), és la capital de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Corts de Navarra і Sant Joan de Peu de Port · Veure més »

Síndic

* Síndic (dret), persona que administra els béns d'un tercer en cas de fallida.

Nou!!: Corts de Navarra і Síndic · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Corts de Navarra і Segle XV · Veure més »

Tafalla

Tafalla és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla dins la Merindad d'Olite.

Nou!!: Corts de Navarra і Tafalla · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Corts de Navarra і Tarassona · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: Corts de Navarra і Teobald I de Navarra · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Corts de Navarra і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Corts de Navarra і Tudela · Veure més »

Viana

Viana és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Corts de Navarra і Viana · Veure més »

Villafranca (Navarra)

Villafranca és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragón, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Corts de Navarra і Villafranca (Navarra) · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Corts de Navarra і Virrei · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1253 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1274 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1283 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1294 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1297 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1298 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1305 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1316 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1319 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1328 · Veure més »

1329

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1329 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1350 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1390 · Veure més »

1416

; Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1416 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1429 · Veure més »

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1451 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1479 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1481 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1494 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1508 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1513 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1514 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1515 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1576 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1643 · Veure més »

1645

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1645 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1665 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1683 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1705 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Corts de Navarra і 1707 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1715 · Veure més »

1817

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1817 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1818 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1828 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corts de Navarra і 1829 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1834 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1836 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Corts de Navarra і 1839 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Corts de Navarra і 1841 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Corts de Navarra і 1975 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Corts de Navarra і 1979 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Corts de Navarra і 1982 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »