Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Alfons de Tous, Auditor, Barcelona, Català, Compromís de Casp, Constitucions catalanes, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1409), Corts de Barcelona (1431-1434), Corts de Montblanc (1414), Dietari de la Generalitat, Dinastia Trastàmara, Diputació del General, Ferran d'Antequera, Generalitats, Guerra dels remences, Interregne, Llatí, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de reis d'Aragó, Marc de Vilalba, Mas rònec, Pactisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pau i Treva de Déu, Pere el Cerimoniós, Reial audiència, Remences, Revolta del comte d'Urgell, Usatge, 1413, 1416, 23 d'agost, 4 de gener.
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Alfons de Tous · Veure més »
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Auditor · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Barcelona · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Català · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Compromís de Casp · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Constitucions catalanes · Veure més »
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1409)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Martí l'Humà a Barcelona el 1409, i foren les úniques celebrades durant el regnat del rei Martí, que va morir el 1410.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Barcelona (1409) · Veure més »
Corts de Barcelona (1431-1434)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Barcelona (1431-1434) · Veure més »
Corts de Montblanc (1414)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Montblanc (1414) · Veure més »
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Dietari de la Generalitat · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General
* Diputació del General de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Diputació del General · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Ferran d'Antequera · Veure més »
Generalitats
Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Generalitats · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Guerra dels remences · Veure més »
Interregne
Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Interregne · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Llatí · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Marc de Vilalba · Veure més »
Mas rònec
Un mas rònec era un mas abandonat sobretot arran de la crisi demogràfica dels segles i. Aquests masos, tal com reconeix una clàusula addicional de la Sentència de Guadalupe, pogueren engruixir el patrimoni dels masos més importants del terme pobletà.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Mas rònec · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Pactisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Reial audiència · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Remences · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Usatge · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і 1413 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і 1416 · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і 23 d'agost · Veure més »
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і 4 de gener · Veure més »
