Similituds entre Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta
Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Capítol de cort, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts de Castella, Corts forals valencianes, Dinastia dels Habsburg, Drets històrics, Felip IV de Castella, Ferran el Catòlic, Furs, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat Valenciana, Junta de Braços, Monarca, Principat de Catalunya, Privilegi, Regne de Mallorca, Unió d'armes.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corts Catalanes · Barcelona і Decrets de Nova Planta ·
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Capítol de cort і Corts Catalanes · Capítol de cort і Decrets de Nova Planta ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corts Catalanes · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Corts Catalanes · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Corts Catalanes · Consell de Cent і Decrets de Nova Planta ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Corts Catalanes · Conseller en cap de Barcelona і Decrets de Nova Planta ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Corts Catalanes · Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Corts Catalanes і Corts de Castella · Corts de Castella і Decrets de Nova Planta ·
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Corts Catalanes і Corts forals valencianes · Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Corts Catalanes і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg ·
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Corts Catalanes і Drets històrics · Decrets de Nova Planta і Drets històrics ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Corts Catalanes і Felip IV de Castella · Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Corts Catalanes і Ferran el Catòlic · Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Corts Catalanes і Furs · Decrets de Nova Planta і Furs ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Corts Catalanes і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel ·
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Corts Catalanes і Generalitat Valenciana · Decrets de Nova Planta і Generalitat Valenciana ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Corts Catalanes і Junta de Braços · Decrets de Nova Planta і Junta de Braços ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Corts Catalanes і Monarca · Decrets de Nova Planta і Monarca ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corts Catalanes і Principat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya ·
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Corts Catalanes і Privilegi · Decrets de Nova Planta і Privilegi ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corts Catalanes і Regne de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca ·
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Corts Catalanes і Unió d'armes · Decrets de Nova Planta і Unió d'armes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta
- Què tenen en comú Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta
- Semblances entre Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta
Comparació entre Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta
Corts Catalanes té 76 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 4.11% = 23 / (76 + 483).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: