Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg
Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anarquisme, August Bebel, Àustria, Berlín, Bolxevisme, Capitalisme, Clara Zetkin, Comunisme, Consciència de classe, Economia, Eduard Bernstein, Filosofia, Frankfurt del Main, Franz Mehring, Història, III Internacional, Jean Jaurès, Jueus, Karl Kautsky, Karl Liebknecht, Lenin, Leo Jogiches, Lev Trotski, Lliga Espartaquista, Lluita de classes, Manifest Comunista, Marxisme, Menxevic, Partit Comunista d'Alemanya, ..., Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, Primera Guerra Mundial, Proletariat, Revolució Alemanya, Revolució Russa, Segona Internacional, Socialdemocràcia, Socialisme, Soviet. Ampliar l'índex (9 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Corrents del marxisme · Alemanya і Rosa Luxemburg ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Corrents del marxisme · Anarquisme і Rosa Luxemburg ·
August Bebel
August Bebel (Deutz, actual Colònia, Alemanya, 1840 - Passugg, Suïssa, 1913) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany.
August Bebel і Corrents del marxisme · August Bebel і Rosa Luxemburg ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Corrents del marxisme · Àustria і Rosa Luxemburg ·
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Berlín і Corrents del marxisme · Berlín і Rosa Luxemburg ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Corrents del marxisme · Bolxevisme і Rosa Luxemburg ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Corrents del marxisme · Capitalisme і Rosa Luxemburg ·
Clara Zetkin
Estàtua de Clara Zetkin a Dresden, amb nom de soltera Clara Eissner, fou una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de les dones.
Clara Zetkin і Corrents del marxisme · Clara Zetkin і Rosa Luxemburg ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Corrents del marxisme · Comunisme і Rosa Luxemburg ·
Consciència de classe
La consciència de classe és un concepte propi del socialisme i prové principalment de la teoria marxista, que fa referència a la possibilitat que una classe social tingui consciència de la seva pròpia posició social i de la seva capacitat d'actuar per promoure els seus interessos.
Consciència de classe і Corrents del marxisme · Consciència de classe і Rosa Luxemburg ·
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Corrents del marxisme і Economia · Economia і Rosa Luxemburg ·
Eduard Bernstein
Eduard Bernstein (Berlín, 6 de gener de 1850 - Berlín, 18 de desembre de 1932), teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialistes reformistes en el si de la socialdemocràcia de la II Internacional i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD).
Corrents del marxisme і Eduard Bernstein · Eduard Bernstein і Rosa Luxemburg ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Corrents del marxisme і Filosofia · Filosofia і Rosa Luxemburg ·
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Corrents del marxisme і Frankfurt del Main · Frankfurt del Main і Rosa Luxemburg ·
Franz Mehring
Franz Erdmann Mehring (Schlave, Pomerània, 27 de febrer de 1846 - Berlín, 29 de gener de 1919) fou un periodista, escriptor i polític marxista alemany.
Corrents del marxisme і Franz Mehring · Franz Mehring і Rosa Luxemburg ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Corrents del marxisme і Història · Història і Rosa Luxemburg ·
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Corrents del marxisme і III Internacional · III Internacional і Rosa Luxemburg ·
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Corrents del marxisme і Jean Jaurès · Jean Jaurès і Rosa Luxemburg ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Corrents del marxisme і Jueus · Jueus і Rosa Luxemburg ·
Karl Kautsky
Karl Johann Kautsky (Praga, 16 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemòcrates de la II Internacional i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Corrents del marxisme і Karl Kautsky · Karl Kautsky і Rosa Luxemburg ·
Karl Liebknecht
fou un socialista i antimilitarista alemany, cofundador de la Lliga Espartaquista, del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg.
Corrents del marxisme і Karl Liebknecht · Karl Liebknecht і Rosa Luxemburg ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Corrents del marxisme і Lenin · Lenin і Rosa Luxemburg ·
Leo Jogiches
Leo Jogiches, 1918 Leo Jogiches, també conegut pel seu nom de guerra en el partit: Tyscha o Tyscho, va néixer el 17 de juliol de 1867 a la ciutat de Vílnius, morint el 10 de març de 1919 a Berlín.
Corrents del marxisme і Leo Jogiches · Leo Jogiches і Rosa Luxemburg ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Corrents del marxisme і Lev Trotski · Lev Trotski і Rosa Luxemburg ·
Lliga Espartaquista
La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial.
Corrents del marxisme і Lliga Espartaquista · Lliga Espartaquista і Rosa Luxemburg ·
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Corrents del marxisme і Lluita de classes · Lluita de classes і Rosa Luxemburg ·
Manifest Comunista
El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional.
Corrents del marxisme і Manifest Comunista · Manifest Comunista і Rosa Luxemburg ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Corrents del marxisme і Marxisme · Marxisme і Rosa Luxemburg ·
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Corrents del marxisme і Menxevic · Menxevic і Rosa Luxemburg ·
Partit Comunista d'Alemanya
El Partit Comunista d'Alemanya (Kommunistische Partei Deutschlands o KPD, en alemany) fou un partit polític format el desembre de 1918 a partir del grup Comunistes Internacionals d'Alemanya (IKD) i de la Lliga Espartaquista, que originalment formava l'ala bolxevic del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Corrents del marxisme і Partit Comunista d'Alemanya · Partit Comunista d'Alemanya і Rosa Luxemburg ·
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1863.
Corrents del marxisme і Partit Socialdemòcrata d'Alemanya · Partit Socialdemòcrata d'Alemanya і Rosa Luxemburg ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Corrents del marxisme і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Rosa Luxemburg ·
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Corrents del marxisme і Proletariat · Proletariat і Rosa Luxemburg ·
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Corrents del marxisme і Revolució Alemanya · Revolució Alemanya і Rosa Luxemburg ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Corrents del marxisme і Revolució Russa · Revolució Russa і Rosa Luxemburg ·
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus.
Corrents del marxisme і Segona Internacional · Rosa Luxemburg і Segona Internacional ·
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Corrents del marxisme і Socialdemocràcia · Rosa Luxemburg і Socialdemocràcia ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Corrents del marxisme і Socialisme · Rosa Luxemburg і Socialisme ·
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg
- Què tenen en comú Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg
- Semblances entre Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg
Comparació entre Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg
Corrents del marxisme té 269 relacions, mentre que Rosa Luxemburg té 121. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 10.00% = 39 / (269 + 121).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
