Corrents del marxisme і Llibertarisme

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Corrents del marxisme і Llibertarisme

Corrents del marxisme vs. Llibertarisme

Treballadors del tèxtil de Nova York en vaga, prop de 1913 El marxisme és un mètode d'anàlisi que considera el capitalisme com un sistema d'explotació i analitza les relacions de classe mitjançant una interpretació materialista del desenvolupament històric des d'una visió dialèctica de la transformació social. La bandera de Gadsden: Originalment utilitzada pels patriotes nord-americans a la guerra d'independència, actualment és utilitzada per llibertaris a tot el món. La serp amb el lema "Don't Tread on Me" («No em trepitgis» en català) fa al·lusió a que el govern no hauria de trepitjar els ciutadans amb impostos i regulacions excessives. El llibertarisme (de l'anglès libertarianism) o liberalisme llibertari és una filosofia política antiautoritària o llibertària que, partint de les mateixes bases del liberalisme, afirma la vigència suprema de la llibertat individual (o de primera generació o llibertat negativa), és a dir, el dret natural de l'individu sobre si mateix, el límit del qual no és altre que el dret aliè.

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Anarquisme і Corrents del marxisme · Anarquisme і Llibertarisme · Veure més »

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Classe social і Corrents del marxisme · Classe social і Llibertarisme · Veure més »

Estatisme

Lestatisme, en la ciència política, és la doctrina segons la qual l'autoritat política de l'⁣estat és legítima, fins a cert punt.

Corrents del marxisme і Estatisme · Estatisme і Llibertarisme · Veure més »

Mercat

accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.

Corrents del marxisme і Mercat · Llibertarisme і Mercat · Veure més »

Robert Nozick

Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard.

Corrents del marxisme і Robert Nozick · Llibertarisme і Robert Nozick · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Corrents del marxisme і Sindicat · Llibertarisme і Sindicat · Veure més »