Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Guerra dels catalans
Corona d'Aragó і Guerra dels catalans tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalunya, Cervera, Comerç, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts forals valencianes, Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Dret de conquesta, Estaments, Felip V d'Espanya, Furs, Generalitat de Catalunya, Girona, Guerra dels Segadors, Lleida, Llotja de Mar, Madrid, Menorca, Monarquia Absoluta Borbònica, ..., Monarquia d'Espanya, Navarra, Nàpols, Or, Potestas, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Jordi, Seda, Tarragona, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), 12 de setembre, 5 de setembre. Ampliar l'índex (23 més) »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Guerra dels catalans ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Corona d'Aragó · Batalla d'Almansa і Guerra dels catalans ·
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Corona d'Aragó · Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Guerra dels catalans ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Corona d'Aragó · Carles II de Castella і Guerra dels catalans ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels catalans ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels catalans ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Corona d'Aragó · Castella і Guerra dels catalans ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Corona d'Aragó · Catalunya і Guerra dels catalans ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Cervera і Corona d'Aragó · Cervera і Guerra dels catalans ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Comerç і Corona d'Aragó · Comerç і Guerra dels catalans ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Corona d'Aragó · Consell de Cent і Guerra dels catalans ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Corona d'Aragó · Constitucions catalanes і Guerra dels catalans ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Guerra dels catalans ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Guerra dels catalans ·
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Corona d'Aragó і Corts d'Aragó · Corts d'Aragó і Guerra dels catalans ·
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Corona d'Aragó і Corts forals valencianes · Corts forals valencianes і Guerra dels catalans ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Guerra dels catalans ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Guerra dels catalans ·
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Corona d'Aragó і Dret de conquesta · Dret de conquesta і Guerra dels catalans ·
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Corona d'Aragó і Estaments · Estaments і Guerra dels catalans ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra dels catalans ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Corona d'Aragó і Furs · Furs і Guerra dels catalans ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Guerra dels catalans ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Corona d'Aragó і Girona · Girona і Guerra dels catalans ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Corona d'Aragó і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Guerra dels catalans ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Corona d'Aragó і Lleida · Guerra dels catalans і Lleida ·
Llotja de Mar
La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.
Corona d'Aragó і Llotja de Mar · Guerra dels catalans і Llotja de Mar ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Corona d'Aragó і Madrid · Guerra dels catalans і Madrid ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Corona d'Aragó і Menorca · Guerra dels catalans і Menorca ·
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Corona d'Aragó і Monarquia Absoluta Borbònica · Guerra dels catalans і Monarquia Absoluta Borbònica ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Corona d'Aragó і Monarquia d'Espanya · Guerra dels catalans і Monarquia d'Espanya ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Corona d'Aragó і Navarra · Guerra dels catalans і Navarra ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Corona d'Aragó і Nàpols · Guerra dels catalans і Nàpols ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Corona d'Aragó і Or · Guerra dels catalans і Or ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Corona d'Aragó і Potestas · Guerra dels catalans і Potestas ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Guerra dels catalans і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Corona d'Aragó і Regne d'Aragó · Guerra dels catalans і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Corona d'Aragó і Regne de França · Guerra dels catalans і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Guerra dels catalans і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Corona d'Aragó і Regne de Nàpols · Guerra dels catalans і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Corona d'Aragó і Regne de Sardenya · Guerra dels catalans і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Corona d'Aragó і Regne de Sicília · Guerra dels catalans і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Corona d'Aragó і Regne de València · Guerra dels catalans і Regne de València ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Corona d'Aragó і Roma · Guerra dels catalans і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra dels catalans і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Corona d'Aragó і Sant Jordi · Guerra dels catalans і Sant Jordi ·
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Corona d'Aragó і Seda · Guerra dels catalans і Seda ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Corona d'Aragó і Tarragona · Guerra dels catalans і Tarragona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Corona d'Aragó і Tortosa · Guerra dels catalans і Tortosa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Corona d'Aragó і Tractat d'Utrecht · Guerra dels catalans і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Corona d'Aragó і Tractat de la Haia (1701) · Guerra dels catalans і Tractat de la Haia (1701) ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Corona d'Aragó · 12 de setembre і Guerra dels catalans ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Corona d'Aragó · 5 de setembre і Guerra dels catalans ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Guerra dels catalans
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Guerra dels catalans
- Semblances entre Corona d'Aragó і Guerra dels catalans
Comparació entre Corona d'Aragó і Guerra dels catalans
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Guerra dels catalans té 509. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 4.62% = 53 / (638 + 509).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Guerra dels catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
