Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Edat mitjana
Corona d'Aragó і Edat mitjana tenen 63 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Al-Àndalus, Alfons X de Castella, Alou, Anatòlia, Arròs, Art, Àfrica del Nord, Bagdad, Barcelona, Berenguer de Palou II, Bernat Desclot, Bisbe, Burgesia, Califa, Caplletra, Cavaller, Ciutat, Comerç, Comerç català medieval, Comte, Conquesta de Mallorca, Consell de Cent, Constantinoble, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Cotó, Croades, Dinastia carolíngia, Edirne, ..., Feu, França, Gòtia, Gremi, Illa de França, Imperi Romà d'Orient, Innocenci III, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, Llana, Lli, Mals usos, Mar Mediterrània, Monarca, Monestir, Monjo, Nàpols, Noblesa, Or, Orde del Cister, Pau i Treva de Déu, Pell, Península Ibèrica, Pesta Negra, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de València, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Seda, Usdefruit, Vassallatge, Vegueria. Ampliar l'índex (33 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Corona d'Aragó · Abat і Edat mitjana ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Corona d'Aragó · Al-Àndalus і Edat mitjana ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Corona d'Aragó · Alfons X de Castella і Edat mitjana ·
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Corona d'Aragó · Alou і Edat mitjana ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Corona d'Aragó · Anatòlia і Edat mitjana ·
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Arròs і Corona d'Aragó · Arròs і Edat mitjana ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Corona d'Aragó · Art і Edat mitjana ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Corona d'Aragó · Àfrica del Nord і Edat mitjana ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Corona d'Aragó · Bagdad і Edat mitjana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Edat mitjana ·
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Berenguer de Palou II і Corona d'Aragó · Berenguer de Palou II і Edat mitjana ·
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Bernat Desclot і Corona d'Aragó · Bernat Desclot і Edat mitjana ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Corona d'Aragó · Bisbe і Edat mitjana ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Corona d'Aragó · Burgesia і Edat mitjana ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Corona d'Aragó · Califa і Edat mitjana ·
Caplletra
XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.
Caplletra і Corona d'Aragó · Caplletra і Edat mitjana ·
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Cavaller і Corona d'Aragó · Cavaller і Edat mitjana ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Corona d'Aragó · Ciutat і Edat mitjana ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Comerç і Corona d'Aragó · Comerç і Edat mitjana ·
Comerç català medieval
Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.
Comerç català medieval і Corona d'Aragó · Comerç català medieval і Edat mitjana ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Corona d'Aragó · Comte і Edat mitjana ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó · Conquesta de Mallorca і Edat mitjana ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Corona d'Aragó · Consell de Cent і Edat mitjana ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Corona d'Aragó · Constantinoble і Edat mitjana ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Edat mitjana ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Edat mitjana ·
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Corona d'Aragó і Cotó · Cotó і Edat mitjana ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Corona d'Aragó і Croades · Croades і Edat mitjana ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Corona d'Aragó і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Edat mitjana ·
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Corona d'Aragó і Edirne · Edat mitjana і Edirne ·
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Corona d'Aragó і Feu · Edat mitjana і Feu ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Corona d'Aragó і França · Edat mitjana і França ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Corona d'Aragó і Gòtia · Edat mitjana і Gòtia ·
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Corona d'Aragó і Gremi · Edat mitjana і Gremi ·
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Corona d'Aragó і Illa de França · Edat mitjana і Illa de França ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Corona d'Aragó і Imperi Romà d'Orient · Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Corona d'Aragó і Innocenci III · Edat mitjana і Innocenci III ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Edat mitjana і Jaume el Conqueridor ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe · Edat mitjana і Joan el Sense Fe ·
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Corona d'Aragó і Llana · Edat mitjana і Llana ·
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Corona d'Aragó і Lli · Edat mitjana і Lli ·
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Corona d'Aragó і Mals usos · Edat mitjana і Mals usos ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Edat mitjana і Mar Mediterrània ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Corona d'Aragó і Monarca · Edat mitjana і Monarca ·
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Corona d'Aragó і Monestir · Edat mitjana і Monestir ·
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Corona d'Aragó і Monjo · Edat mitjana і Monjo ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Corona d'Aragó і Nàpols · Edat mitjana і Nàpols ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Corona d'Aragó і Noblesa · Edat mitjana і Noblesa ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Corona d'Aragó і Or · Edat mitjana і Or ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Corona d'Aragó і Orde del Cister · Edat mitjana і Orde del Cister ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu · Edat mitjana і Pau i Treva de Déu ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Corona d'Aragó і Pell · Edat mitjana і Pell ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Corona d'Aragó і Península Ibèrica · Edat mitjana і Península Ibèrica ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Corona d'Aragó і Pesta Negra · Edat mitjana і Pesta Negra ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Corona d'Aragó і Regne de França · Edat mitjana і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Corona d'Aragó і Regne de Navarra · Edat mitjana і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Corona d'Aragó і Regne de València · Edat mitjana і Regne de València ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Corona d'Aragó і Roma · Edat mitjana і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic · Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Corona d'Aragó і Seda · Edat mitjana і Seda ·
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Corona d'Aragó і Usdefruit · Edat mitjana і Usdefruit ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Corona d'Aragó і Vassallatge · Edat mitjana і Vassallatge ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Edat mitjana
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Edat mitjana
- Semblances entre Corona d'Aragó і Edat mitjana
Comparació entre Corona d'Aragó і Edat mitjana
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Edat mitjana té 505. Com que tenen en comú 63, l'índex de Jaccard és 5.51% = 63 / (638 + 505).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Edat mitjana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
