Taula de continguts
327 les relacions: Adolphe Thiers, Albert Lebrun, Alexandre Millerand, Alois de Liechtenstein, Ambaixador, Andalusia, Andorra, Andreu Capella, Antonio Pérez Maxo, Ardiaca, Armand Fallières, Arnau de Llordat, Arnau Roger de Pallars, Émile Loubet, Baixa Navarra, Ban Ki-moon, Barcelona, Benet XIII, Berenguer d'Erill i de Pallars, Bernardo Francés y Caballero, Bernat de Salbà i de Salbà, Bisbat d'Urgell, Bisbe, Borís Skóssirev, Borrell II, Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, Cap d'estat, Cap de Govern del Principat d'Andorra, Cardenal, Carles X de França, Carta credencial, Carta de les Nacions Unides, Casa de la Vall, Casas-Ibáñez, Castella, Caterina I de Navarra, Cònsol (Andorra), Cerdanya, Charles de Gaulle, Cinquena República, Cirene, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Foix, Comunitat internacional, Consell General d'Andorra, Consell Superior de la Justícia d'Andorra, Constitució d'Andorra, Corona d'Aragó, Cos diplomàtic, ... Ampliar l'índex (277 més) »
Adolphe Thiers
Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.
Veure Copríncep d'Andorra і Adolphe Thiers
Albert Lebrun
Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, 29 d'agost de 1871 - París, 6 de març de 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.
Veure Copríncep d'Andorra і Albert Lebrun
Alexandre Millerand
Alexandre Millerand (París, 10 de febrer, 1859 - Versalles, 7 d'abril, 1943) fou un polític socialista francès.
Veure Copríncep d'Andorra і Alexandre Millerand
Alois de Liechtenstein
Lluís Felip Maria de Liechtenstein —en alemany Alois Philipp Maria von Liechtenstein—, però conegut simplement com a Lluís o Alois de Liechtenstein (Zúric, 11 de juny de 1968), és príncep hereu i regent del Principat de Liechtenstein des del 15 d'agost de 2004 i comte de Rietberg.
Veure Copríncep d'Andorra і Alois de Liechtenstein
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Veure Copríncep d'Andorra і Ambaixador
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Copríncep d'Andorra і Andalusia
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Copríncep d'Andorra і Andorra
Andreu Capella
Andreu Capella (València, 1529 - Sanaüja, la Segarra, 22 de setembre de 1609) fou un escriptor i teòleg jesuïta, després cartoixà, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Andreu Capella
Antonio Pérez Maxo
Antonio Pérez Maxo (Santo Domingo de Silos, Burchs, 2 de maig de 1562 — Tarragona, 1 de maig de 1637) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1627-1633) bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637).
Veure Copríncep d'Andorra і Antonio Pérez Maxo
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Copríncep d'Andorra і Ardiaca
Armand Fallières
Armand Fallières (Mesin, Olt i Garona, Aquitània, 6 de novembre 1841 - 22 de juny de 1931) fou un polític francès, President de la República francesa del 1906 al 1913.
Veure Copríncep d'Andorra і Armand Fallières
Arnau de Llordat
Arnau de Llordat, Arnau de Llordà o complet: Arnau Guillem de Llordà (? – Tortosa, 5 de maig de 1346) fou un religiós que arribà a bisbe d'Urgell i quart copríncep d'Andorra (1326-1341) i posteriorment bisbe de Tortosa (1341-1346).
Veure Copríncep d'Andorra і Arnau de Llordat
Arnau Roger de Pallars
va ser un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i tretzè copríncep d'Andorra ex officio entre 1436 i 1461.
Veure Copríncep d'Andorra і Arnau Roger de Pallars
Émile Loubet
Émile Loubet (Marçana (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelaimar (Droma), 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906 Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899).
Veure Copríncep d'Andorra і Émile Loubet
Baixa Navarra
La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.
Veure Copríncep d'Andorra і Baixa Navarra
Ban Ki-moon
) és un diplomàtic sud-coreà, vuitè Secretari General de les Nacions Unides, càrrec que ocupà des de l'1 de gener de 2007 en substitució de Kofi Annan fins al 31 de desembre de 2016, succeït per António Guterres. Entre gener de 2004 i novembre de 2006 va treballar com a ministre d'Afers Exteriors de Corea del Sud.
Veure Copríncep d'Andorra і Ban Ki-moon
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Copríncep d'Andorra і Barcelona
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Copríncep d'Andorra і Benet XIII
Berenguer d'Erill i de Pallars
Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que fou bisbe de Barcelona i bisbe d'Urgell (i copríncep d'Andorra).
Veure Copríncep d'Andorra і Berenguer d'Erill i de Pallars
Bernardo Francés y Caballero
Bernardo Francés y Caballero o Bernat Francès i Caballero (Madrid, 14 d'octubre 1774 — Bordeus, 23 de desembre 1843) fou un sacerdot, bisbe d'Urgell i arquebisbe de Saragossa.
Veure Copríncep d'Andorra і Bernardo Francés y Caballero
Bernat de Salbà i de Salbà
Bernat de Salbà i de Salbà (Barcelona, ? — la Seu d'Urgell (probable), març de 1620) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Bernat de Salbà i de Salbà
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Copríncep d'Andorra і Bisbat d'Urgell
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Copríncep d'Andorra і Bisbe
Borís Skóssirev
Borís Mikhàilovitx Skóssirev-Mavrusov (en rus, Борис Скосырев; Vílnius, Imperi Rus, 12 de gener de 1896 - Boppard, Alemanya Occidental, 27 de febrer de 1989) fou un aventurer rus que intentà prendre el poder a Andorra durant la dècada de 1930.
Veure Copríncep d'Andorra і Borís Skóssirev
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Copríncep d'Andorra і Borrell II
Butlletí Oficial del Principat d'Andorra
El Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) és la publicació oficial que aplega les lleis, les disposicions, els actes administratius i tots els textos que reglamentàriament s'han de publicar.
Veure Copríncep d'Andorra і Butlletí Oficial del Principat d'Andorra
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Veure Copríncep d'Andorra і Cap d'estat
Cap de Govern del Principat d'Andorra
D'acord amb la Constitució d'Andorra de 1993, els caps d'estat del Principat d'Andorra són el bisbe d'Urgell i el president de França.
Veure Copríncep d'Andorra і Cap de Govern del Principat d'Andorra
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Copríncep d'Andorra і Cardenal
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Veure Copríncep d'Andorra і Carles X de França
Carta credencial
Una carta credencial és el document que el cap d'estat d'un estat sobirà dirigeix a un altre cap d'estat, comunicant-li el nomenament de determinada persona (per a la qual prèviament s'haurà obtingut el placet) com a ambaixador davant d'aquest altre país.
Veure Copríncep d'Andorra і Carta credencial
Carta de les Nacions Unides
La Carta de les Nacions Unides és el tractat constitutiu de l'Organització de les Nacions Unides.
Veure Copríncep d'Andorra і Carta de les Nacions Unides
Casa de la Vall
La Casa de la Vall és un edifici centenari situat a Andorra la Vella utilitzat com a seu del parlament, el Consell General d'Andorra des de la constitució del parlament andorrà i seu de l'antic Consell de la Terra.
Veure Copríncep d'Andorra і Casa de la Vall
Casas-Ibáñez
Casas-Ibáñez és un municipi de la província d'Albacete, que es troba a 52 km de la capital de la província.
Veure Copríncep d'Andorra і Casas-Ibáñez
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Copríncep d'Andorra і Castella
Caterina I de Navarra
Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).
Veure Copríncep d'Andorra і Caterina I de Navarra
Cònsol (Andorra)
El cònsol, al Principat d'Andorra, és un càrrec electe escollit a les eleccions comunals que tenen lloc cada quatre anys.
Veure Copríncep d'Andorra і Cònsol (Andorra)
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Copríncep d'Andorra і Cerdanya
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Copríncep d'Andorra і Charles de Gaulle
Cinquena República
La cinquena república és el règim republicà en vigor a França des del 4 d'octubre de 1958, regit per la Constitució de 1958.
Veure Copríncep d'Andorra і Cinquena República
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Veure Copríncep d'Andorra і Cirene
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Copríncep d'Andorra і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Copríncep d'Andorra і Comtat de Barcelona
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Copríncep d'Andorra і Comtat de Foix
Comunitat internacional
Entrada al Palau de les Nacions, la seu de l'ONU a Ginebra El terme comunitat internacional designa d'una forma imprecisa un conjunt d'estats amb una política internacional influent.
Veure Copríncep d'Andorra і Comunitat internacional
Consell General d'Andorra
El Consell General d'Andorra, històricament anomenat Consell General de les Valls, és el parlament unicameral d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Consell General d'Andorra
Consell Superior de la Justícia d'Andorra
El Consell Superior de la Justícia d'Andorra és l'òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial a Andorra i vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia.
Veure Copríncep d'Andorra і Consell Superior de la Justícia d'Andorra
Constitució d'Andorra
La Constitució d'Andorra és la llei fonamental del Principat d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Constitució d'Andorra
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Copríncep d'Andorra і Corona d'Aragó
Cos diplomàtic
El cos diplomàtic és el conjunt de diplomàtics estrangers reunits a la capital d'un estat.
Veure Copríncep d'Andorra і Cos diplomàtic
Departament del Segre
El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Veure Copríncep d'Andorra і Departament del Segre
Diari d'Andorra
Diari d'Andorra enquadernat i conservat a la Biblioteca Nacional d'Andorra Diari d'Andorra és un periòdic creat a Andorra la Vella el maig de 1991.
Veure Copríncep d'Andorra і Diari d'Andorra
Diarquia
La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.
Veure Copríncep d'Andorra і Diarquia
Dinastia Bonaparte
La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.
Veure Copríncep d'Andorra і Dinastia Bonaparte
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Copríncep d'Andorra і Dinastia borbònica
Elecció
italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.
Veure Copríncep d'Andorra і Elecció
Emmanuel Macron
, de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès.
Veure Copríncep d'Andorra і Emmanuel Macron
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Veure Copríncep d'Andorra і Enric II de Navarra
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Copríncep d'Andorra і Enric IV de França
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Copríncep d'Andorra і Espanya
Félix Faure
fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 1895 al 1899.
Veure Copríncep d'Andorra і Félix Faure
Félix Gouin
fou un polític socialista francès, cap del govern provisional el 1946.
Veure Copríncep d'Andorra і Félix Gouin
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Copríncep d'Andorra і Ferran el Catòlic
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Copríncep d'Andorra і França
François Hollande
François Gérard Georges Nicolas Hollande (Rouen, 12 d'agost de 1954) és un polític francès, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra entre 2012 i 2017.
Veure Copríncep d'Andorra і François Hollande
François Mitterrand
François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.
Veure Copríncep d'Andorra і François Mitterrand
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Veure Copríncep d'Andorra і Francesc (papa)
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros complet de naixement: Francisco de la Dueña Nova y Cisneros Molina y Peñarrubia (Villanueva de la Fuente, Ciudad Real, 17 de novembre de 1753 - Madrid, 8 de novembre de 1821) fou un religiós castellà.
Veure Copríncep d'Andorra і Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros
Francesc d'Urries
Francesc d'Urries o Francesc d'Urriés o nom complet Francesc Jordà d'Urríes —de naixement Francisco Jordán de Urríes— (Osca, ? — Osca, 26 d'octubre de 1551) fou un religiós que ostentà el títol de Bisbe de Patti (1518-1534) i bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1534 - 1551).
Veure Copríncep d'Andorra і Francesc d'Urries
Francesc de Tovia
Francesc de Tovia o de Tovià (c. 1350/1400 — 1436) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Francesc de Tovia
Francesc I de Navarra
Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).
Veure Copríncep d'Andorra і Francesc I de Navarra
Francesc Josep Catalán de Ocón
Francesc Josep Catalán de Ocón —nascut com: Francisco José Catalán de Ocón— (Torrox, Màlaga, 2 de maig de 1701 — Tremp, 8 de setembre de 1762) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra entre 1757 i 1762.
Veure Copríncep d'Andorra і Francesc Josep Catalán de Ocón
Francisco Fernández de Xátiva i Contreras
Francisco Fernández de Xátiva i Contreras simplement Francisco Fernández de Xátiva (Casas-Ibáñez, Castella-la Manxa, 1704 — (probable) la Seu d'Urgell, 1771) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1763—1771).
Veure Copríncep d'Andorra і Francisco Fernández de Xátiva i Contreras
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Gastó I de Foix
Gastó II de Foix
Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).
Veure Copríncep d'Andorra і Gastó II de Foix
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Veure Copríncep d'Andorra і Gastó III de Foix
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Veure Copríncep d'Andorra і Gastó IV de Foix
Gaston Doumergue
Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.
Veure Copríncep d'Andorra і Gaston Doumergue
Georges Bidault
fou un polític francès, president del govern provisional el 1946.
Veure Copríncep d'Andorra і Georges Bidault
Georges Pompidou
Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.
Veure Copríncep d'Andorra і Georges Pompidou
Govern d'Andorra
El Govern d'Andorra és la representació de la prefectura de govern de la branca executiva del Principat d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Govern d'Andorra
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Veure Copríncep d'Andorra і Govern de Vichy
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Veure Copríncep d'Andorra і Guàrdia Civil
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Copríncep d'Andorra і Guerra dels Segadors
Guillem Arnau i Patau
Guillem Arnau i Patau o Guillem Arnau de Patau (?, ? — la Seu d'Urgell, 1364) fou un religiós amb el títol de bisbe d'Urgell i vuitè copríncep d'Andorra (1361-1364).
Veure Copríncep d'Andorra і Guillem Arnau i Patau
Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell)
Guillem de Montcada, nom complet: Guillem de Montcada i de Narbona (? — Guissona, 1308) fou bisbe d'Urgell i segon copríncep d'Andorra entre els anys 1293 i 1308, en què morí a Aitona.
Veure Copríncep d'Andorra і Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell)
Henri Philippe Pétain
Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.
Veure Copríncep d'Andorra і Henri Philippe Pétain
Hug Ambròs de Montcada
Hug Ambròs de Montcada (? — ~1586) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra entre 1579 i 1586.
Veure Copríncep d'Andorra і Hug Ambròs de Montcada
Hug Desbac
Hug Desbac (o Hugó, o Desbach o de Bac) fou un religiós catòlic de l'orde benedictí que arribà a ésser bisbe d'Urgell i el setè copríncep d'Andorra episcopal (1351-1361).
Veure Copríncep d'Andorra і Hug Desbac
Illescas
Illescas és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Copríncep d'Andorra і Illescas
Indult
L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena.
Veure Copríncep d'Andorra і Indult
Invasió de Mateu I de Foix
La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.
Veure Copríncep d'Andorra і Invasió de Mateu I de Foix
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Veure Copríncep d'Andorra і Isabel de Foix
Isidoro Bonifacio López y Pulido
Isidoro Bonifacio López Pulido (Montehermoso, 14 de maig de 1774 — Segòvia, 3 de desembre 1827) va ser un sacerdot espanyol, bisbe d'Urgell i bisbe de Segòvia.
Veure Copríncep d'Andorra і Isidoro Bonifacio López y Pulido
Jacques Chirac
Jacques René Chirac (París, 29 de novembre de 1932 - París, 26 de setembre de 2019) va ser un polític francès, Primer Ministre de França (1974-1976; 1986-1988), alcalde de París (1977-1995), President de la República Francesa i copríncep d'Andorra (1995-2007).
Veure Copríncep d'Andorra і Jacques Chirac
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Veure Copríncep d'Andorra і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Viladrich i Gaspar
Jaume Viladrich i Gaspar (Clarà, 14 de gener de 1865 - Valfermoso de Tajuña, 20 de setembre de 1926), bisbe català, era el bisbe preconitzat de Vic i va ser bisbe titular de Tricomia i auxiliar de Burgos.
Veure Copríncep d'Andorra і Jaume Viladrich i Gaspar
Jean Paul Pierre Casimir-Perier
Jean Casimir-Perier Jean Paul Pierre Casimir-Perier (París, 8 de novembre 1847 - 11 de març 1907) fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 27 de juny del 1894 al 16 de gener del 1895.
Veure Copríncep d'Andorra і Jean Paul Pierre Casimir-Perier
Joan Baptista Desbach i Martorell
Joan Baptista Desbach i Martorell (Pollença, 6 d'abril de 1617 — La Seu d'Urgell, 26 d'agost de 1688) va ser un religiós mallorquí, va ser bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan Baptista Desbach i Martorell
Joan Benlloch i Vivó
Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan Benlloch i Vivó
Joan d'Espés
Joan d'Espés o Despés (Saragossa, ? — la Seu d'Urgell, 24 d'octubre de 1530) fou bisbe de Girona (1507-1508) i d'Urgell (1515 - 1530).
Veure Copríncep d'Andorra і Joan d'Espés
Joan Dimes Lloris
Joan Dimes Lloris (Barcelona, segle XVI - 8 d'agost de 1598) fou bisbe d'Urgell entre 1572 i 1576, sacerdot de Barcelona, arxipreste de la Basílica de Santa Maria de Mataró, regent del Consell d'Aragó i Canceller de Catalunya.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan Dimes Lloris
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Veure Copríncep d'Andorra і Joan I de Foix
Joan Josep Laguarda i Fenollera
El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós d'origen valencià, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra, bisbe de Jaén i bisbe de Barcelona.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan Josep Laguarda i Fenollera
Joan Martí i Alanis
va ser arquebisbe català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan Martí i Alanis
Joan Pérez García de Oliván
Joan Pérez García de Oliván nascut com Juan Pérez García de Oliván (Aragó, ? — la Seu d'Urgell (probable), 23 de setembre de 1560) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan Pérez García de Oliván
Joan-Enric Vives i Sicília
Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 2003 i el d'arquebisbe d'Urgell ad personam (a títol personal) des del 2010.
Veure Copríncep d'Andorra і Joan-Enric Vives i Sicília
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Veure Copríncep d'Andorra і Joana III de Navarra
Joaquín de Santiyán y Valdivielso
Joaquín de Santiyán y Valdivieso o Joaquín de Santiyán y Valdivielso segons altres fonts (Arce, Piélagos, Cantàbria, 13 de gener de 1733 — Tarragona, 5 de juliol de 1783) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra entre els anys 1772 i 1779 i arquebisbe de Tarragona entre 1779 i 1783.
Veure Copríncep d'Andorra і Joaquín de Santiyán y Valdivielso
Jordi Curado i Torreblanca
Jordi Curado i Torreblanca (Lucena, 23 d'abril de 1682 - 5 de juliol de 1749) va ser un eclesiàstic cordovès.
Veure Copríncep d'Andorra і Jordi Curado i Torreblanca
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Josep Caixal i Estradé
Josep de Boltas i Vélez
Josep de Boltas i Vélez (Orà, 1738 — Guissona / la Seu d'Urgell, 8 de desembre de 1795) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Josep de Boltas i Vélez
Juan García i Montenegro
Juan García i Montenegro o Joan Garcia Mont-negre —complet: Juan de García i Montenegro— (Lugo, 1716 — la Seu d'Urgell, 1783) fou un religiós d'origen gallec que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1780-1783).
Veure Copríncep d'Andorra і Juan García i Montenegro
Juan Manuel de Espinosa
Juan Manuel de Espinosa (Sevilla, 1597 — Tarragona, 1679) fou un religiós de família noble d'origen castellà que fou general de la Congregació de Valladolid (1645-49), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79).
Veure Copríncep d'Andorra і Juan Manuel de Espinosa
Jules Grévy
François Paul Jules Grévy (Mont-sous-Vaudrey, Jura, Franc Comtat, 15 d'agost, 1807 - 9 de setembre, 1891) fou president de la Tercera República Francesa del 1879 al 1887.
Veure Copríncep d'Andorra і Jules Grévy
Julián Cano Thebar
Julián Cano Thebar o potser en català Francesc Julià Cano i Tovar/Thebar (Toledo, 1646? — 1714/1719) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra entre el 4 de juliol de 1695 i el 17 de gener de 1714.
Veure Copríncep d'Andorra і Julián Cano Thebar
Justí Guitart i Vilardebò
Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Justí Guitart i Vilardebò
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Copríncep d'Andorra і La Seu d'Urgell
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Veure Copríncep d'Andorra і Liechtenstein
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Copríncep d'Andorra і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Copríncep d'Andorra і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de bisbes de Lleida
Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat.
Veure Copríncep d'Andorra і Llista de bisbes de Lleida
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Veure Copríncep d'Andorra і Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Copríncep d'Andorra і Llista de reis de França
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Copríncep d'Andorra і Llista de reis de Navarra
Llorenç Barutell i Puigmarí
Llorenç Barutell i Puigmarí (?, 1595 - la Seu d'Urgell, 1658) fou un clergue i polític català.
Veure Copríncep d'Andorra і Llorenç Barutell i Puigmarí
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Copríncep d'Andorra і Lluís Felip I de França
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Copríncep d'Andorra і Lluís XIII de França
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Copríncep d'Andorra і Lluís XV de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Copríncep d'Andorra і Lluís XVI de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Copríncep d'Andorra і Lluís XVIII de França
Luís Díez de Aux de Armendáriz
Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).
Veure Copríncep d'Andorra і Luís Díez de Aux de Armendáriz
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Veure Copríncep d'Andorra і Lugo
Marcelo Rebelo de Sousa
Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa (Lisboa, 12 de desembre de 1948) és un polític portuguès, President de la República Portuguesa des de 9 de març de 2016.
Veure Copríncep d'Andorra і Marcelo Rebelo de Sousa
Marie François Sadi Carnot
Marie-François Sadi-Carnot Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot.
Veure Copríncep d'Andorra і Marie François Sadi Carnot
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Copríncep d'Andorra і Martí l'Humà
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Veure Copríncep d'Andorra і Mateu I de Foix
Melcior de Palau i Boscà
Melcior de Palau i Boscà (Mataró, aprox. 1600 - la Seu d'Urgell, 29 d'abril de 1670), fou un eclesiàstic i polític català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1664 — 1670).
Veure Copríncep d'Andorra і Melcior de Palau i Boscà
Miquel Despuig i Vacarte
Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).
Veure Copríncep d'Andorra і Miquel Despuig i Vacarte
Miquel Jeroni Morell
Miquel Jeroni Morell (València, 1531 – Balaguer, 23 d'agost de 1579) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Miquel Jeroni Morell
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Copríncep d'Andorra і Missa
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Copríncep d'Andorra і Monarquia d'Espanya
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Copríncep d'Andorra і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Copríncep d'Andorra і Napoleó III
Nicolas Sarkozy
(París, 28 de gener de 1955) és un polític francès que va ser president de la República francesa entre 2007 i 2012, una posició que comportava també els càrrecs de copríncep d'Andorra i gran mestre de la Legió d'Honor.
Veure Copríncep d'Andorra і Nicolas Sarkozy
Nicolau Capocci
Nicolau Capocci (Roma, a finals del — Montefiascone, 26 de juliol del 1368) va ser un cardenal italià i el bisbe catòlic; nomenat cardenal pel papa Climent VI, és conegut com el cardenal d'Urgell.
Veure Copríncep d'Andorra і Nicolau Capocci
Oleguer de Montserrat i Rufet
Oleguer Montserrat i Rufet (Valls, Alt Camp, 1626 – Guissona, Segarra, 1694) fou un eclesiàstic català, doctorat en dret civil i canònic que ocupà els càrrecs d'ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Oleguer de Montserrat i Rufet
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Copríncep d'Andorra і Organització de les Nacions Unides
Palau de l'Elisi
El palau de l'Elisi (palais de l'Élysée) és la seu de la presidència de la República francesa i la residència oficial del president de la República des de la II República (1848 a 1851).
Veure Copríncep d'Andorra і Palau de l'Elisi
Palau Episcopal de la Seu d'Urgell
El Palau Episcopal de la Seu d'Urgell és la seu del Bisbat d'Urgell i, per tant, residència oficial del copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Palau Episcopal de la Seu d'Urgell
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Copríncep d'Andorra і Papa
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Veure Copríncep d'Andorra і Papa Nicolau III
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Copríncep d'Andorra і París
Pareatge d'Andorra de 1278
El pareatge d'Andorra de 1278 o primer pareatge d'Andorra fou una carta feudal signada a Lleida el 8 de setembre de 1278.
Veure Copríncep d'Andorra і Pareatge d'Andorra de 1278
Pariatge
Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.
Veure Copríncep d'Andorra і Pariatge
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Copríncep d'Andorra і Parlament
Parròquies d'Andorra
Les parròquies d'Andorra són les primeres i darreres instàncies administratives per sota del Govern d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Parròquies d'Andorra
Patrice de Mac Mahon
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.
Veure Copríncep d'Andorra і Patrice de Mac Mahon
Patrick Strzoda
Patrick Strzoda (Thann, 5 de gener de 1952) és un polític francès, ex-alcalde i membre del gabinet de president de França Emmanuel Macron.
Veure Copríncep d'Andorra і Patrick Strzoda
Pau Duran
Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.
Veure Copríncep d'Andorra і Pau Duran
Paul Deschanel
Paul Eugène Louis Deschanel (Schaarbeek, Bèlgica, 13 de febrer, 1855 - París, 28 d'abril, 1922) fou un polític francès.
Veure Copríncep d'Andorra і Paul Deschanel
Paul Doumer
Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvèrnia 1857 - París 1932) fou un polític francès, President de la República francesa el 1931-1932.
Veure Copríncep d'Andorra і Paul Doumer
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Veure Copríncep d'Andorra і Pèire de Marca
Pere d'Urries
Pere d'Urries o Pere d'Urriés —de naixement Pedro Jordán de Urriés— (Osca (probable), ? — ?, 1533) fou un religiós que ostentà el títol d'abat de Montaragó (1528-1532) i bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1532 - 1533).
Veure Copríncep d'Andorra і Pere d'Urries
Pere d'Urtx
Pere d'Urtx, nom complet: Pere d'Urtx i de Mataplana (Urtx, ? — La Seu d'Urgell, 12 de gener de 1293) fou bisbe d'Urgell (1269-1293) i el primer copríncep d'Andorra (1278-1293).
Veure Copríncep d'Andorra і Pere d'Urtx
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Veure Copríncep d'Andorra і Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere de Castellet i d'Icart
Pere de Castellet i d'Icart (Tarragona, ? — ~1571) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Pere de Castellet i d'Icart
Pere de Copons i de Teixidor
Pere de Copons i de Teixidor (Igualada, ? — ~1681) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Pere de Copons i de Teixidor
Pere de Narbona
Pere de Narbona fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el cinquè copríncep d'Andorra entre 1341 i ca. 1348.
Veure Copríncep d'Andorra і Pere de Narbona
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Copríncep d'Andorra і Pere el Gran
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Veure Copríncep d'Andorra і Poder executiu
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Veure Copríncep d'Andorra і Poder judicial
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Copríncep d'Andorra і Poder legislatiu
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Copríncep d'Andorra і Portugal
President de la República Francesa
El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.
Veure Copríncep d'Andorra і President de la República Francesa
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Copríncep d'Andorra і Primer Imperi Francès
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Copríncep d'Andorra і Primera República Francesa
Quarta República
La Quarta República és el nom donat al règim polític de França des d'octubre de 1946 fins a l'octubre de 1958.
Veure Copríncep d'Andorra і Quarta República
Ramon Iglésias i Navarri
Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Ramon Iglésias i Navarri
Ramon Malla i Call
Ramon Malla i Call (La Seu d'Urgell, 4 de setembre de 1922 - Lleida, 18 d'abril de 2014) fou un sacerdot català, bisbe emèrit de Lleida i suplent al capdavant del bisbat d'Urgell (1969 - 1971).
Veure Copríncep d'Andorra і Ramon Malla i Call
Ramon Riu i Cabanes
Ramon Riu i Cabanes (Solsona, 17 de juny de 1852 — la Seu d'Urgell, 27 de desembre de 1901), fou bisbe català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra i va ser administrador apostòlic de Solsona.
Veure Copríncep d'Andorra і Ramon Riu i Cabanes
Ramon Trebailla
Ramon Trebailla o Ramon Trebaylla (? — 1326) fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el tercer copríncep d'Andorra (1309-1326).
Veure Copríncep d'Andorra і Ramon Trebailla
Raymond Poincaré
'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.
Veure Copríncep d'Andorra і Raymond Poincaré
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Copríncep d'Andorra і Referèndum
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Copríncep d'Andorra і Regne d'Aragó
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Copríncep d'Andorra і Regne de França
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Copríncep d'Andorra і Regne de Navarra
René Coty
René-Jules-Gustave Coty (Le Havre, 1882 - 1962) fou un polític, president de la República francesa de 1954 a 1959.
Veure Copríncep d'Andorra і René Coty
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Copríncep d'Andorra і Revolució Francesa
Ricard Fornesa i Puigdemasa
Ricard Fornesa i Puigdemasa (Gósol, 1883 — 1943) fou un religiós catòlic.
Veure Copríncep d'Andorra і Ricard Fornesa i Puigdemasa
Roderic de Borja i Escrivà
va ser Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra entre 1467 i 1472, i bisbe de Barcelona de 1472 a 1478.
Veure Copríncep d'Andorra і Roderic de Borja i Escrivà
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Veure Copríncep d'Andorra і Roger Bernat III de Foix
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Copríncep d'Andorra і Roma
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.
Veure Copríncep d'Andorra і Salvador Casañas i Pagès
Síndic general
El síndic general és el president del Consell General d'Andorra.
Veure Copríncep d'Andorra і Síndic general
Sebastià d'Emparan i de Loiola
Sebastià d'Emparán i de Loiola,A la seva no queda clar si l'ordre dels cognoms del pare és Sorarrain Emparan, perquè entre línies l'ordre dels cognoms és Emparan Sorarrain (Arxiu Històric Diocesà de Sant Sebastià, llibre 4t de baptismes de la parròquia de Sant Sebastià de Soreasu, a Azpeitia, f.
Veure Copríncep d'Andorra і Sebastià d'Emparan i de Loiola
Secretari General de les Nacions Unides
El Secretari general de les Nacions Unides (abreviatura anglesa UNSG) és el president del Secretariat de l'ONU, un dels organismes primaris de les Nacions Unides.
Veure Copríncep d'Andorra і Secretari General de les Nacions Unides
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Veure Copríncep d'Andorra і Segona República Francesa
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Copríncep d'Andorra і Seu vacant
Simó de Guardiola i Hortoneda
Simó Rojas de Guardiola i Hortoneda (l'Aleixar, Baix Camp, 6 de juny 1773 - la Seu d'Urgell, 26 d'agost 1851) fou un eclesiàstic i polític català, abat de Montserrat (1814-17) i Bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1827-1857).
Veure Copríncep d'Andorra і Simó de Guardiola i Hortoneda
Simeó de Guinda i Apeztegui
Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660 - Sant Julià de Lòria, 27 d'agost de 1737) fou un eclesiàstic, copríncep episcopal d'Andorra i bisbe d'Urgell entre el 1714 i 1737.
Veure Copríncep d'Andorra і Simeó de Guinda i Apeztegui
Sofia de Baviera (princesa de Liechtenstein)
La Princesa Hereva Sofia de Liechtenstein (nascuda com Sophie Elisabeth Marie Gabrielle Prinzessin von Bayern, Sofia de Baviera) és esposa del Príncep Hereu Luis de Liechtenstein.
Veure Copríncep d'Andorra і Sofia de Baviera (princesa de Liechtenstein)
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Veure Copríncep d'Andorra і Sufragi universal
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Veure Copríncep d'Andorra і Tercera República Francesa
Torrox
Torrox és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Veure Copríncep d'Andorra і Torrox
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Veure Copríncep d'Andorra і Tractat de París (1814)
Tractat internacional
Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.
Veure Copríncep d'Andorra і Tractat internacional
Tribunal Constitucional d'Andorra
El Tribunal Constitucional d'Andorra és un òrgan jurisdiccional que, d'acord amb la Constitució d'Andorra (Títol VIII) és l'intèrpret suprem de la Constitució (article 95.1).
Veure Copríncep d'Andorra і Tribunal Constitucional d'Andorra
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Copríncep d'Andorra і Unió Europea
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Copríncep d'Andorra і Unificació italiana
Valéry Giscard d'Estaing
fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981.
Veure Copríncep d'Andorra і Valéry Giscard d'Estaing
Vescomtat de Castellbò
Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.
Veure Copríncep d'Andorra і Vescomtat de Castellbò
Vincent Auriol
Vicent Auriol (Revèl, Alta Garona, Migdia-Pirineus, 27 d'agost de 1884 - París, Ille-de-France, 1966) fou un polític francès, President de la República francesa del 1947 al 1954.
Veure Copríncep d'Andorra і Vincent Auriol
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Copríncep d'Andorra і 1186
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Copríncep d'Andorra і 12 de maig
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Copríncep d'Andorra і 1226
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Copríncep d'Andorra і 1293
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Copríncep d'Andorra і 1302
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Copríncep d'Andorra і 1341
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Copríncep d'Andorra і 1343
1348
s.
Veure Copríncep d'Andorra і 1348
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Copríncep d'Andorra і 1361
1387
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1387
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Copríncep d'Andorra і 1391
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Copríncep d'Andorra і 14 de maig
1413
; Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1413
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1415
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1436
1461
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1461
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1466
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1467
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Copríncep d'Andorra і 1472
1479
; Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1479
1483
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1483
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Copríncep d'Andorra і 1512
1513
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1513
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1530
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Copríncep d'Andorra і 1534
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Copríncep d'Andorra і 1552
1556
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1556
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1561
1571
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1571
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Copríncep d'Andorra і 1572
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Copríncep d'Andorra і 1578
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1579
1586
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1586
1589
122x122px.
Veure Copríncep d'Andorra і 1589
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Copríncep d'Andorra і 1609
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1610
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1620
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1627
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1634
1643
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1643
1659
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1659
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1660
1682
Pere I de Rússia.
Veure Copríncep d'Andorra і 1682
1688
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1688
1689
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1689
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Copríncep d'Andorra і 1694
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1695
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Copríncep d'Andorra і 1714
1715
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1715
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1737
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1738
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1747
1756
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1756
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1757
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Copríncep d'Andorra і 1763
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1774
1779
;Països catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1779
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1783
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Copríncep d'Andorra і 1789
1792
;Països catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1792
1793
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1793
1795
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1795
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1797
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Copríncep d'Andorra і 1806
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Copríncep d'Andorra і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Copríncep d'Andorra і 1815
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Copríncep d'Andorra і 1816
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1824
1827
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1827
1830
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1830
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1848
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1851
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Copríncep d'Andorra і 1852
1853
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1853
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1873
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1879
1887
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1887
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Copríncep d'Andorra і 1895
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Copríncep d'Andorra і 1899
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1902
1906
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1907
1913
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1913
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Copríncep d'Andorra і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Copríncep d'Andorra і 1920
1924
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1924
1931
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1934
1940
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1940
1943
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1943
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Copríncep d'Andorra і 1944
1946
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1947
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Copríncep d'Andorra і 1954
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Copríncep d'Andorra і 1959
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Copríncep d'Andorra і 1969
1971
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1971
1974
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 1974
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Copríncep d'Andorra і 1981
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Copríncep d'Andorra і 1993
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Copríncep d'Andorra і 1995
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Copríncep d'Andorra і 2003
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Copríncep d'Andorra і 2007
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Copríncep d'Andorra і 2012
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Veure Copríncep d'Andorra і 2017
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Copríncep d'Andorra і 21 de juliol
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Copríncep d'Andorra і 8 de juliol
988
;Països Catalans.
Veure Copríncep d'Andorra і 988
També conegut com Copríncep, Copríncep episcopal, Copríncep episcopal d'Andorra, Copríncep laic, Copríncep laic d'Andorra, Coprínceps d'Andorra, Llista de coprínceps d'Andorra, Llistat de coprínceps d'Andorra.
, Departament del Segre, Diari d'Andorra, Diarquia, Dinastia Bonaparte, Dinastia borbònica, Elecció, Emmanuel Macron, Enric II de Navarra, Enric IV de França, Espanya, Félix Faure, Félix Gouin, Ferran el Catòlic, França, François Hollande, François Mitterrand, Francesc (papa), Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros, Francesc d'Urries, Francesc de Tovia, Francesc I de Navarra, Francesc Josep Catalán de Ocón, Francisco Fernández de Xátiva i Contreras, Gastó I de Foix, Gastó II de Foix, Gastó III de Foix, Gastó IV de Foix, Gaston Doumergue, Georges Bidault, Georges Pompidou, Govern d'Andorra, Govern de Vichy, Guàrdia Civil, Guerra dels Segadors, Guillem Arnau i Patau, Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell), Henri Philippe Pétain, Hug Ambròs de Montcada, Hug Desbac, Illescas, Indult, Invasió de Mateu I de Foix, Isabel de Foix, Isidoro Bonifacio López y Pulido, Jacques Chirac, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume Viladrich i Gaspar, Jean Paul Pierre Casimir-Perier, Joan Baptista Desbach i Martorell, Joan Benlloch i Vivó, Joan d'Espés, Joan Dimes Lloris, Joan I de Foix, Joan Josep Laguarda i Fenollera, Joan Martí i Alanis, Joan Pérez García de Oliván, Joan-Enric Vives i Sicília, Joana III de Navarra, Joaquín de Santiyán y Valdivielso, Jordi Curado i Torreblanca, Josep Caixal i Estradé, Josep de Boltas i Vélez, Juan García i Montenegro, Juan Manuel de Espinosa, Jules Grévy, Julián Cano Thebar, Justí Guitart i Vilardebò, La Seu d'Urgell, Liechtenstein, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Lleida, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de reis de França, Llista de reis de Navarra, Llorenç Barutell i Puigmarí, Lluís Felip I de França, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Lluís XVIII de França, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Lugo, Marcelo Rebelo de Sousa, Marie François Sadi Carnot, Martí l'Humà, Mateu I de Foix, Melcior de Palau i Boscà, Miquel Despuig i Vacarte, Miquel Jeroni Morell, Missa, Monarquia d'Espanya, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nicolas Sarkozy, Nicolau Capocci, Oleguer de Montserrat i Rufet, Organització de les Nacions Unides, Palau de l'Elisi, Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, Papa, Papa Nicolau III, París, Pareatge d'Andorra de 1278, Pariatge, Parlament, Parròquies d'Andorra, Patrice de Mac Mahon, Patrick Strzoda, Pau Duran, Paul Deschanel, Paul Doumer, Pèire de Marca, Pere d'Urries, Pere d'Urtx, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere de Castellet i d'Icart, Pere de Copons i de Teixidor, Pere de Narbona, Pere el Gran, Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Portugal, President de la República Francesa, Primer Imperi Francès, Primera República Francesa, Quarta República, Ramon Iglésias i Navarri, Ramon Malla i Call, Ramon Riu i Cabanes, Ramon Trebailla, Raymond Poincaré, Referèndum, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Navarra, René Coty, Revolució Francesa, Ricard Fornesa i Puigdemasa, Roderic de Borja i Escrivà, Roger Bernat III de Foix, Roma, Salvador Casañas i Pagès, Síndic general, Sebastià d'Emparan i de Loiola, Secretari General de les Nacions Unides, Segona República Francesa, Seu vacant, Simó de Guardiola i Hortoneda, Simeó de Guinda i Apeztegui, Sofia de Baviera (princesa de Liechtenstein), Sufragi universal, Tercera República Francesa, Torrox, Tractat de París (1814), Tractat internacional, Tribunal Constitucional d'Andorra, Unió Europea, Unificació italiana, Valéry Giscard d'Estaing, Vescomtat de Castellbò, Vincent Auriol, 1186, 12 de maig, 1226, 1293, 1302, 1341, 1343, 1348, 1361, 1387, 1391, 14 de maig, 1413, 1415, 1436, 1461, 1466, 1467, 1472, 1479, 1483, 1512, 1513, 1530, 1534, 1552, 1556, 1561, 1571, 1572, 1578, 1579, 1586, 1589, 1609, 1610, 1620, 1627, 1634, 1643, 1659, 1660, 1682, 1688, 1689, 1694, 1695, 1714, 1715, 1737, 1738, 1747, 1756, 1757, 1763, 1774, 1779, 1783, 1789, 1792, 1793, 1795, 1797, 1806, 1812, 1814, 1815, 1816, 1824, 1827, 1830, 1848, 1851, 1852, 1853, 1870, 1871, 1873, 1879, 1887, 1894, 1895, 1899, 1901, 1902, 1906, 1907, 1913, 1919, 1920, 1924, 1931, 1932, 1934, 1940, 1943, 1944, 1946, 1947, 1954, 1959, 1969, 1971, 1974, 1981, 1993, 1995, 2003, 2007, 2012, 2017, 21 de juliol, 8 de juliol, 988.