Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Constantí I el Gran і Guerres romano-perses
Constantí I el Gran і Guerres romano-perses tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, August (títol), Aurelià, Bizanci, Britànnia, Capadòcia, Cèsar (títol), Constanci I Clor, Constanci II, Constantinoble, Crist, Cristianisme, Danubi, Dioclecià, Egipte (província romana), Eufrates, Eusebi de Cesarea, Eutropi (historiador), Galeri, Gàl·lia, Gots, Grècia, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Jerusalem, Julià l'Apòstata, Lactanci, Llatí, Marc Aureli Car, ..., Mesopotàmia, Mestre dels soldats, Pèrsia, Prefecte del pretori, Província romana de Síria, Regne d'Ibèria, Rin, Sapor II, Sext Aureli Víctor, Tessalònica, Tetrarquia, 22 de maig. Ampliar l'índex (12 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Constantí I el Gran · Alamans і Guerres romano-perses ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Constantí I el Gran · August (títol) і Guerres romano-perses ·
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Aurelià і Constantí I el Gran · Aurelià і Guerres romano-perses ·
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Bizanci і Constantí I el Gran · Bizanci і Guerres romano-perses ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Constantí I el Gran · Britànnia і Guerres romano-perses ·
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Capadòcia і Constantí I el Gran · Capadòcia і Guerres romano-perses ·
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Cèsar (títol) і Constantí I el Gran · Cèsar (títol) і Guerres romano-perses ·
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Constanci I Clor і Constantí I el Gran · Constanci I Clor і Guerres romano-perses ·
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Constanci II і Constantí I el Gran · Constanci II і Guerres romano-perses ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantí I el Gran і Constantinoble · Constantinoble і Guerres romano-perses ·
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Constantí I el Gran і Crist · Crist і Guerres romano-perses ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Constantí I el Gran і Cristianisme · Cristianisme і Guerres romano-perses ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Constantí I el Gran і Danubi · Danubi і Guerres romano-perses ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Constantí I el Gran і Dioclecià · Dioclecià і Guerres romano-perses ·
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Constantí I el Gran і Egipte (província romana) · Egipte (província romana) і Guerres romano-perses ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Constantí I el Gran і Eufrates · Eufrates і Guerres romano-perses ·
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Constantí I el Gran і Eusebi de Cesarea · Eusebi de Cesarea і Guerres romano-perses ·
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Constantí I el Gran і Eutropi (historiador) · Eutropi (historiador) і Guerres romano-perses ·
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Constantí I el Gran і Galeri · Galeri і Guerres romano-perses ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Constantí I el Gran і Gàl·lia · Gàl·lia і Guerres romano-perses ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Constantí I el Gran і Gots · Gots і Guerres romano-perses ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Constantí I el Gran і Grècia · Grècia і Guerres romano-perses ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Constantí I el Gran і Il·líria · Guerres romano-perses і Il·líria ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Constantí I el Gran і Imperi Romà · Guerres romano-perses і Imperi Romà ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Constantí I el Gran і Imperi Sassànida · Guerres romano-perses і Imperi Sassànida ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Constantí I el Gran і Jerusalem · Guerres romano-perses і Jerusalem ·
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Constantí I el Gran і Julià l'Apòstata · Guerres romano-perses і Julià l'Apòstata ·
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Constantí I el Gran і Lactanci · Guerres romano-perses і Lactanci ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Constantí I el Gran і Llatí · Guerres romano-perses і Llatí ·
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Constantí I el Gran і Marc Aureli Car · Guerres romano-perses і Marc Aureli Car ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Constantí I el Gran і Mesopotàmia · Guerres romano-perses і Mesopotàmia ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Constantí I el Gran і Mestre dels soldats · Guerres romano-perses і Mestre dels soldats ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Constantí I el Gran і Pèrsia · Guerres romano-perses і Pèrsia ·
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Constantí I el Gran і Prefecte del pretori · Guerres romano-perses і Prefecte del pretori ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Constantí I el Gran і Província romana de Síria · Guerres romano-perses і Província romana de Síria ·
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Constantí I el Gran і Regne d'Ibèria · Guerres romano-perses і Regne d'Ibèria ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Constantí I el Gran і Rin · Guerres romano-perses і Rin ·
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Constantí I el Gran і Sapor II · Guerres romano-perses і Sapor II ·
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Constantí I el Gran і Sext Aureli Víctor · Guerres romano-perses і Sext Aureli Víctor ·
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Constantí I el Gran і Tessalònica · Guerres romano-perses і Tessalònica ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Constantí I el Gran і Tetrarquia · Guerres romano-perses і Tetrarquia ·
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
22 de maig і Constantí I el Gran · 22 de maig і Guerres romano-perses ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constantí I el Gran і Guerres romano-perses
- Què tenen en comú Constantí I el Gran і Guerres romano-perses
- Semblances entre Constantí I el Gran і Guerres romano-perses
Comparació entre Constantí I el Gran і Guerres romano-perses
Constantí I el Gran té 224 relacions, mentre que Guerres romano-perses té 354. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 7.27% = 42 / (224 + 354).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constantí I el Gran і Guerres romano-perses. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
