Constanci III і Visigots federats

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Constanci III і Visigots federats

Constanci III vs. Visigots federats

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any. Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Alamans і Constanci III · Alamans і Visigots federats · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Alans і Constanci III · Alans і Visigots federats · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Ataülf і Constanci III · Ataülf і Visigots federats · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Bordeus і Constanci III · Bordeus і Visigots federats · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Constanci III і Constantí (usurpador) · Constantí (usurpador) і Visigots federats · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Constanci III і Flavi Honori · Flavi Honori і Visigots federats · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Constanci III і Francs · Francs і Visigots federats · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Constanci III і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Visigots federats · Veure més »

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Constanci III і Geronci (general) · Geronci (general) і Visigots federats · Veure més »

Heraclià (usurpador)

Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec) va ser un usurpador del tron imperial romà del.

Constanci III і Heraclià (usurpador) · Heraclià (usurpador) і Visigots federats · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Constanci III і Hispània · Hispània і Visigots federats · Veure més »

Joví

Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.

Constanci III і Joví · Joví і Visigots federats · Veure més »

Màxim Tirà

Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.

Constanci III і Màxim Tirà · Màxim Tirà і Visigots federats · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Constanci III і Mèsia · Mèsia і Visigots federats · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Constanci III і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Visigots federats · Veure més »

Prisc Àtal

Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.

Constanci III і Prisc Àtal · Prisc Àtal і Visigots federats · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Constanci III і Sueus · Sueus і Visigots federats · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Constanci III і Valentinià III · Valentinià III і Visigots federats · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Constanci III і Vàlia · Vàlia і Visigots federats · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Constanci III і Vàndals · Vàndals і Visigots federats · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

11 de setembre і Constanci III · 11 de setembre і Visigots federats · Veure més »