Taula de continguts
41 les relacions: Alexandre IV, Alfons X de Castella, Batalla de Benevent, Batalla de Tagliacozzo, Baviera, Carles I d'Anjou, Casa de Lusignan, Climent IV, Conrad IV d'Alemanya, Constança de Sicília, Ducat de Suàbia, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Florència, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Hohenstaufen, Innocenci IV, Isabel de Jerusalem, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de ducs de Baviera, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís IX de França, Lucera, Manfred I de Sicília, Monarca, Nàpols, Otó II de Wittelsbach, Papa, Pere el Gran, Regne de Sicília, Rei dels Romans, Roma, Vespres Sicilianes, 1252, 1262, 1268, 23 d'agost, 25 de març, 29 d'octubre.
- Ducs de Suàbia
- Minnesänger
- Persones de Landshut
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Veure Conradí de Sicília і Alexandre IV
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Conradí de Sicília і Alfons X de Castella
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure Conradí de Sicília і Batalla de Benevent
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Veure Conradí de Sicília і Batalla de Tagliacozzo
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Conradí de Sicília і Baviera
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Conradí de Sicília і Carles I d'Anjou
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Veure Conradí de Sicília і Casa de Lusignan
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Conradí de Sicília і Climent IV
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Conradí de Sicília і Conrad IV d'Alemanya
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Conradí de Sicília і Constança de Sicília
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Veure Conradí de Sicília і Ducat de Suàbia
Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.
Veure Conradí de Sicília і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Conradí de Sicília і Florència
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Conradí de Sicília і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Conradí de Sicília і Güelfs i gibel·lins
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Conradí de Sicília і Hohenstaufen
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Conradí de Sicília і Innocenci IV
Isabel de Jerusalem
Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.
Veure Conradí de Sicília і Isabel de Jerusalem
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Conradí de Sicília і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Conradí de Sicília і Llista de ducs de Baviera
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Conradí de Sicília і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Veure Conradí de Sicília і Llista de reis de Jerusalem
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Conradí de Sicília і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Conradí de Sicília і Lluís IX de França
Lucera
Lucera és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.
Veure Conradí de Sicília і Lucera
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Conradí de Sicília і Manfred I de Sicília
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Conradí de Sicília і Monarca
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Conradí de Sicília і Nàpols
Otó II de Wittelsbach
Otó II de Wittelsbach, conegut també com a Otó IV de Baviera (alemany: Otto II der Erlauchte, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim 7 d'abril de 1206 – 29 de novembre de 1253) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin.
Veure Conradí de Sicília і Otó II de Wittelsbach
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Conradí de Sicília і Papa
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Conradí de Sicília і Pere el Gran
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Conradí de Sicília і Regne de Sicília
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Conradí de Sicília і Rei dels Romans
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Conradí de Sicília і Roma
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Conradí de Sicília і Vespres Sicilianes
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Conradí de Sicília і 1252
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Conradí de Sicília і 1262
1268
;Països catalans.
Veure Conradí de Sicília і 1268
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Conradí de Sicília і 23 d'agost
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conradí de Sicília і 25 de març
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Conradí de Sicília і 29 d'octubre
Vegeu també
Ducs de Suàbia
- Bertold I de Suàbia
- Bertold II de Zähringen
- Burcard I de Suàbia
- Burcard II de Suàbia
- Burcard III de Suàbia
- Carles el Calb
- Carles el Gras
- Conrad I de Suàbia
- Conrad II de Suàbia
- Conrad IV d'Alemanya
- Conradí de Sicília
- Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric VII d'Alemanya
- Erchanger I de Suàbia
- Ernest I de Suàbia
- Ernest II de Suàbia
- Felip de Suàbia
- Frederic I de Suàbia
- Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic II de Suàbia
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic IV de Suàbia
- Frederic V de Suàbia
- Frederic VI de Suàbia
- Herman I de Suàbia
- Herman II de Suàbia
- Herman III de Suàbia
- Herman IV de Suàbia
- Liudolf de Suàbia
- Lluís III d'Alemanya
- Otó I de Suàbia
- Otó II de Suàbia
- Otó III de Schweinfurt
- Rodolf de Suàbia
Minnesänger
- Conradí de Sicília
- Der von Kürenberg
- Dietmar von Aist
- Enric IV el Just
- Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric d'Ofterdingen
- Friedrich von Hausen
- Hartmann von Aue
- Heinrich von Morungen
- Hendrik van Veldeke
- Jofré d'Estrasburg
- Konrad Marner
- Meinloh von Sevelingen
- Neidhart von Reuental
- Reinmar de Haguenau
- Tannhäuser
- Venceslau II
- Walther von der Vogelweide
- Wolfram von Eschenbach
Persones de Landshut
- Conradí de Sicília
- Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
- Guillem V de Baviera
- Konrad von Preysing
- Ludwig Andreas Feuerbach
- María Isabel de Baviera
- Max Slevogt
- Roman Herzog
També conegut com Conrad III de Jerusalem, Conradí, Conradí de Hohenstaufen.