Similituds entre Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor
Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor tenen 58 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Abu-Zayd, Al-Azraq, Alacant, Alfons el Cast, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Balasc d'Alagó, Berenguer de Palou II, Bernat Guillem de Montpeller, Castell d'Ambra, Castell de Castells, Ciutat, Comtat de Barcelona, Conquesta de Mallorca, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Constança d'Aragó i d'Hongria, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Crònica de Ramon Muntaner, Dénia, Dinastia almohade, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Espanya (geografia), Jaume el Conqueridor, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, Manuel de Borgonya, Múrcia, ..., Noblesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Pego, Penó de la Conquesta, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pero Ferrández d'Açagra, Planes (Comtat), Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de València, Sarraïns, Sàpiens, Senyoria d'Albarrasí, Senyoria de Montpeller, Tractat d'Alcaràs, Tractat d'Almizra, València, Violant d'Aragó i d'Hongria, Xàtiva, Xúquer, Zayyan ibn Mardanix. Ampliar l'índex (28 més) »
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun і Conquesta del País Valencià · Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun і Jaume el Conqueridor ·
Abu-Zayd
Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.
Abu-Zayd і Conquesta del País Valencià · Abu-Zayd і Jaume el Conqueridor ·
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Al-Azraq і Conquesta del País Valencià · Al-Azraq і Jaume el Conqueridor ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Conquesta del País Valencià · Alacant і Jaume el Conqueridor ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Conquesta del País Valencià · Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor ·
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Alfons VII de Lleó і Conquesta del País Valencià · Alfons VII de Lleó і Jaume el Conqueridor ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Conquesta del País Valencià · Alfons X de Castella і Jaume el Conqueridor ·
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Balasc d'Alagó і Conquesta del País Valencià · Balasc d'Alagó і Jaume el Conqueridor ·
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Berenguer de Palou II і Conquesta del País Valencià · Berenguer de Palou II і Jaume el Conqueridor ·
Bernat Guillem de Montpeller
Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).
Bernat Guillem de Montpeller і Conquesta del País Valencià · Bernat Guillem de Montpeller і Jaume el Conqueridor ·
Castell d'Ambra
Ambra és un castell situat al sud de la vila valenciana de Pego (la Marina Alta), a 264 m d'altitud, sobre un tossal format pels contraforts septentrionals de la serra de Migdia.
Castell d'Ambra і Conquesta del País Valencià · Castell d'Ambra і Jaume el Conqueridor ·
Castell de Castells
Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.
Castell de Castells і Conquesta del País Valencià · Castell de Castells і Jaume el Conqueridor ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Conquesta del País Valencià · Ciutat і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Conquesta del País Valencià · Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Conquesta del País Valencià · Conquesta de Mallorca і Jaume el Conqueridor ·
Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)
La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.
Conquesta del País Valencià і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) і Jaume el Conqueridor ·
Constança d'Aragó i d'Hongria
Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.
Conquesta del País Valencià і Constança d'Aragó i d'Hongria · Constança d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Conquesta del País Valencià і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Conquesta del País Valencià і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Jaume el Conqueridor ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Conquesta del País Valencià і Crònica de Ramon Muntaner · Crònica de Ramon Muntaner і Jaume el Conqueridor ·
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Conquesta del País Valencià і Dénia · Dénia і Jaume el Conqueridor ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Conquesta del País Valencià і Dinastia almohade · Dinastia almohade і Jaume el Conqueridor ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Conquesta del País Valencià і Emirat de Granada · Emirat de Granada і Jaume el Conqueridor ·
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Conquesta del País Valencià і Emirat de Múrsiya · Emirat de Múrsiya і Jaume el Conqueridor ·
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Conquesta del País Valencià і Espanya (geografia) · Espanya (geografia) і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
La Vall d'Alcalà
La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.
Conquesta del País Valencià і La Vall d'Alcalà · Jaume el Conqueridor і La Vall d'Alcalà ·
La Vall de Gallinera
La Vall de Gallinera és un municipi del País Valencià i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta.
Conquesta del País Valencià і La Vall de Gallinera · Jaume el Conqueridor і La Vall de Gallinera ·
Manuel de Borgonya
Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Conquesta del País Valencià і Manuel de Borgonya · Jaume el Conqueridor і Manuel de Borgonya ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Conquesta del País Valencià і Múrcia · Jaume el Conqueridor і Múrcia ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Conquesta del País Valencià і Noblesa · Jaume el Conqueridor і Noblesa ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Conquesta del País Valencià і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Jaume el Conqueridor і Orde de Sant Joan de Jerusalem ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Conquesta del País Valencià і Orde del Temple · Jaume el Conqueridor і Orde del Temple ·
Pego
Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).
Conquesta del País Valencià і Pego · Jaume el Conqueridor і Pego ·
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Conquesta del País Valencià і Penó de la Conquesta · Jaume el Conqueridor і Penó de la Conquesta ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Conquesta del País Valencià і Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Conquesta del País Valencià і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Pero Ferrández d'Açagra
Pero Ferrández d'Açagra (1173/1192-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, tercer senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.
Conquesta del País Valencià і Pero Ferrández d'Açagra · Jaume el Conqueridor і Pero Ferrández d'Açagra ·
Planes (Comtat)
Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Conquesta del País Valencià і Planes (Comtat) · Jaume el Conqueridor і Planes (Comtat) ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Conquesta del País Valencià і Principat de Catalunya · Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Conquesta del País Valencià і Ramon Berenguer I · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Conquesta del País Valencià і Ramon Berenguer III · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Conquesta del País Valencià і Ramon Berenguer IV · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Conquesta del País Valencià і Regne d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó ·
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Conquesta del País Valencià і Regne de Múrcia · Jaume el Conqueridor і Regne de Múrcia ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Conquesta del País Valencià і Regne de Navarra · Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Conquesta del País Valencià і Regne de València · Jaume el Conqueridor і Regne de València ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Conquesta del País Valencià і Sarraïns · Jaume el Conqueridor і Sarraïns ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Conquesta del País Valencià і Sàpiens · Jaume el Conqueridor і Sàpiens ·
Senyoria d'Albarrasí
La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.
Conquesta del País Valencià і Senyoria d'Albarrasí · Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Albarrasí ·
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Conquesta del País Valencià і Senyoria de Montpeller · Jaume el Conqueridor і Senyoria de Montpeller ·
Tractat d'Alcaràs
El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.
Conquesta del País Valencià і Tractat d'Alcaràs · Jaume el Conqueridor і Tractat d'Alcaràs ·
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Conquesta del País Valencià і Tractat d'Almizra · Jaume el Conqueridor і Tractat d'Almizra ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Conquesta del País Valencià і València · Jaume el Conqueridor і València ·
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Conquesta del País Valencià і Violant d'Aragó i d'Hongria · Jaume el Conqueridor і Violant d'Aragó i d'Hongria ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Conquesta del País Valencià і Xàtiva · Jaume el Conqueridor і Xàtiva ·
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Conquesta del País Valencià і Xúquer · Jaume el Conqueridor і Xúquer ·
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Conquesta del País Valencià і Zayyan ibn Mardanix · Jaume el Conqueridor і Zayyan ibn Mardanix ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor
Conquesta del País Valencià té 164 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 58, l'índex de Jaccard és 8.04% = 58 / (164 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Conquesta del País Valencià і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: