Taula de continguts
118 les relacions: Aglí, Alt Camp, Alt Urgell, Altea, Amèrica, Andorra, Aragó, Avairon, Éssera, Àger, Baixa Ribagorça, Barranc de Biniaraix, Barranc de Carrasquer, Beranui, Beseit, Ca la Fou, Cabriol, Canyó d'Añisclo, Carst, Català oriental central, Catalunya, Catalunya del Nord, Clotada, Collsacabra, Comarca, Comtat (País Valencià), Conflent, Congost d'Erinyà, Congost d'Ovarra, Congost de Collegats, Congost de Mont-rebei, Congost de Tresponts, Congost del Cairat, Congosto de Ventamillo, Cortsaví, Costera, El Brugent (del Francolí), El Flamisell, El Turbó, Empordà, Erosió, Estats Units d'Amèrica, Estret de les Aigües, Estret de les Cabanotes, Estret de Mollet, Fenolleda, Francolí, Golf, Gorges de Carançà, Gorges de Galamús, ... Ampliar l'índex (68 més) »
- Congosts
Aglí
L'Aglí a Cases de Pena (sud) L'Aglí a Cases de Pena (nord) LAglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.
Veure Congost (hidrografia) і Aglí
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Veure Congost (hidrografia) і Alt Camp
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Veure Congost (hidrografia) і Alt Urgell
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Veure Congost (hidrografia) і Altea
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Congost (hidrografia) і Amèrica
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Congost (hidrografia) і Andorra
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Congost (hidrografia) і Aragó
Avairon
L'Avairon (en occità i en català; en francès, Aveyron) és un departament francès (12) situat a la regió d'Occitània.
Veure Congost (hidrografia) і Avairon
Éssera
Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.
Veure Congost (hidrografia) і Éssera
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Veure Congost (hidrografia) і Àger
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Veure Congost (hidrografia) і Baixa Ribagorça
Barranc de Biniaraix
El Barranc de Biniaraix és un canó càrstic que neix al pla de l'Ofre i, convertit ja en el Torrent de Biniaraix, passa per Biniaraix i desemboca al Torrent Major de Sóller.
Veure Congost (hidrografia) і Barranc de Biniaraix
Barranc de Carrasquer
Barranc i la Pobla de Roda La conca hidrogràfica de l'Isàvena i els nuclis i municipis que abraça El barranc de Carrasquer (Congrusto en aragonès) és un afluent del riu Isàvena, situat en el municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Veure Congost (hidrografia) і Barranc de Carrasquer
Beranui
Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.
Veure Congost (hidrografia) і Beranui
Beseit
Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Veure Congost (hidrografia) і Beseit
Ca la Fou
Ca la Fou o Antiga colònia tèxtil Marçal és una antiga colònia industrial de 28.000 metres quadrats, ubicada al municipi de Cabrera d'Anoia.
Veure Congost (hidrografia) і Ca la Fou
Cabriol
El Cabriol (en castellà Cabriel) és un riu de la península Ibèrica, afluent del Xúquer, que passa per les comarques valencianes dels Serrans i de la Vall de Cofrents, i castellanomanxega de la Serranía de Cuenca.
Veure Congost (hidrografia) і Cabriol
Canyó d'Añisclo
El canyó d'Añisclo des de l'indret d''''As Fuabas''. En primer terme es veu el ''Portiallo de Sercuet''. El Canyó d'Añisclo - Val d'Anyisclo en aragonès - és una vall dels Pirineus a Aragó inclosa totalment dins la comarca del Sobrarbe, que des de la muntanya (Mallo) de les Tres Sorores (Tres Serols) discorre durant 10 km fins a la desembocadura del barranc d'Aso al riu Bellós.
Veure Congost (hidrografia) і Canyó d'Añisclo
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Veure Congost (hidrografia) і Carst
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Veure Congost (hidrografia) і Català oriental central
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Congost (hidrografia) і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Congost (hidrografia) і Catalunya del Nord
Clotada
Gales, Rhydymain, Dolgellau, Regne Unit Una clotada és una part d'un terreny que es troba més baixa que la zona que l'envolta.
Veure Congost (hidrografia) і Clotada
Collsacabra
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva.
Veure Congost (hidrografia) і Collsacabra
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Congost (hidrografia) і Comarca
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Veure Congost (hidrografia) і Comtat (País Valencià)
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Congost (hidrografia) і Conflent
Congost d'Erinyà
El Congost d'Erinyà és una vall estreta entre penya-segats situada al límit dels termes municipals de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell), en l'àmbit del poble d'Erinyà -costat meridional- i Senterada, en territori del poble de Reguard -costat septentrional-, tot al Pallars Jussà.
Veure Congost (hidrografia) і Congost d'Erinyà
Congost d'Ovarra
El Congost d'Ovarra (també rep el nom de congost de la Croqueta i congustro d'Ovarra) és un pas estret o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües del riu Isàvena que separa els municipis de Les Paüls amb el de Beranui, situat entre el Turbó i la serra de Sis, a la comarca de la Ribagorça d'Aragó, dins de la Vall de l'Isàvena.
Veure Congost (hidrografia) і Congost d'Ovarra
Congost de Collegats
El congost de Collegats, o estret de Collegats o, simplement, Collegats, és un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa en passar entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant.
Veure Congost (hidrografia) і Congost de Collegats
Congost de Mont-rebei
El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei.
Veure Congost (hidrografia) і Congost de Mont-rebei
Congost de Tresponts
El congost de Tresponts, també conegut com a camí de Tresponts o Tres Ponts, és un congost situat entre els municipis de Fígols i Alinyà, Ribera d'Urgellet, les Valls d'Aguilar i Organyà.
Veure Congost (hidrografia) і Congost de Tresponts
Congost del Cairat
El congost del Cairat és un pas natural excavat pel riu Llobregat, que es troba als peus de la muntanya de Montserrat, i que travessa la Serralada Prelitoral Catalana.
Veure Congost (hidrografia) і Congost del Cairat
Congosto de Ventamillo
El congost de Ventamillo (congustro del Bentamillo en benasquès, també anomenat congost o estret del Ru en català) és un accident geogràfic que dona accés a la vall de Benasc situada a la Ribagorça, a Aragó, travessat pel riu Éssera al seu pas entre les poblacions de Seira i El Ru.
Veure Congost (hidrografia) і Congosto de Ventamillo
Cortsaví
Cortsaví (la forma oficial francesa és Corsavy) és un poble del Vallespir (Catalunya del Nord) situat al vessant meridional del massís del Canigó, a la comarca natural de l'Alt Vallespir.
Veure Congost (hidrografia) і Cortsaví
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Veure Congost (hidrografia) і Costera
El Brugent (del Francolí)
El Brugent és un afluent del marge dret del Francolí.
Veure Congost (hidrografia) і El Brugent (del Francolí)
El Flamisell
El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret.
Veure Congost (hidrografia) і El Flamisell
El Turbó
El Turbó vist des del pantà de Barasona El Turbó és un massís dels Prepirineus aragonesos, a la comarca de la Ribagorça, que té el seu cim a 2.492 metres.
Veure Congost (hidrografia) і El Turbó
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Congost (hidrografia) і Empordà
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure Congost (hidrografia) і Erosió
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Congost (hidrografia) і Estats Units d'Amèrica
Estret de les Aigües
L'Estret de les Aigües és un congost al curs del riu Albaida que ha excavat el seu pas transversalment a la serra Grossa, al País Valencià.
Veure Congost (hidrografia) і Estret de les Aigües
Estret de les Cabanotes
L'estret de les Cabanotes o Canal de la Quera és un pas estret i profund del riu Segre entre les muntanyes a l'Alt Urgell.
Veure Congost (hidrografia) і Estret de les Cabanotes
Estret de Mollet
L'Estret de Mollet és un pas estret i profund del riu Segre entre les muntanyes a l'Alt Urgell.
Veure Congost (hidrografia) і Estret de Mollet
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Congost (hidrografia) і Fenolleda
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Veure Congost (hidrografia) і Francolí
Golf
El golf és un esport de pilota que té per finalitat d'introduir en una sèrie de forats (normalment 18) una bola mitjançant una successió de cops realitzats amb un pal, en el menor nombre de cops possible.
Veure Congost (hidrografia) і Golf
Gorges de Carançà
Les Gorges de Carançà són un congost situat en el terme comunal de Toès i Entrevalls, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Congost (hidrografia) і Gorges de Carançà
Gorges de Galamús
El riu Aglí passa a través dels congosts de Galamús Les gorges de Galamús o Galamors (segons Joan Coromines) són un congost i pas de muntanya natural d'uns 2 quilòmetres que permetia l'accés cap a Catalunya des de la zona de l'Aude.
Veure Congost (hidrografia) і Gorges de Galamús
Gorges de la Fou (Cortsaví)
Les Gorges de la Fou (tautologia) o millor La Fou és un congost al torrent anomenat la Fou, un afluent del Tec, entre les comunes nord-catalanes de Cortsaví i de Montferrer, però molt a prop de la d'Arles d'on surt el recorregut visitable, tots tres situats a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Congost (hidrografia) і Gorges de la Fou (Cortsaví)
Gorges de Nyer
Les Gorges de Nyer és un congost de la Ribera de Mentet en el terme comunal de Nyer, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Congost (hidrografia) і Gorges de Nyer
Gran Canyó
Vista del '''Gran Canyó''' ''(camí de l'Àngel brillant)'' El Gran Canyó (llengua hopi: Öngtupqa,; llengua yavapai: Wi:kaʼi:la, llengua navaho: Bidááʼ Haʼaztʼiʼ Tsékooh,; llengua Paiute del sud: Paxa’uipi) és una vistosa i escarpada gola (congost) excavada pel riu Colorado al nord d'Arizona, Estats Units.
Veure Congost (hidrografia) і Gran Canyó
L'Orxa
L'Orxa (oficialment l'Orxa/Lorcha) és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.
Veure Congost (hidrografia) і L'Orxa
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Veure Congost (hidrografia) і La Ribera Alta
Les Guilleries
El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades.
Veure Congost (hidrografia) і Les Guilleries
Les Paüls
Les Paüls (a la localitat, las Paüls o Laspaúls) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça d'Aragó.
Veure Congost (hidrografia) і Les Paüls
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Congost (hidrografia) і Llobregat
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Congost (hidrografia) і Mallorquí
Marina Baixa
La Marina Baixa és una comarca del centre del País Valencià.
Veure Congost (hidrografia) і Marina Baixa
Massís de la Maladeta
El massís de la Maladeta o Maleïdes és el massís muntanyenc amb major altura dels Pirineus.
Veure Congost (hidrografia) і Massís de la Maladeta
Montferrer
Montferrer, antigament anomenat Mollet i de vegades referit com a Montferrer de Tec, és un poble nord-català de la comarca del Vallespir.
Veure Congost (hidrografia) і Montferrer
Montsec d'Ares
El Montsec d'Ares és el sector central de la Serra del Montsec, que separa la Conca de Tremp, al Pallars Jussà, de la vall d'Àger, a la Noguera.
Veure Congost (hidrografia) і Montsec d'Ares
Montsec d'Estall
El Montsec d'Estall es troba a l'oest de la Serra del Montsec.
Veure Congost (hidrografia) і Montsec d'Estall
Montsec de Rúbies
El Montsec de Rúbies, també conegut històricament com a Montsec de Meià, es troba al sector est de la Serra del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la Serra de Comiols.
Veure Congost (hidrografia) і Montsec de Rúbies
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Veure Congost (hidrografia) і Muntanyes de Prades
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Veure Congost (hidrografia) і Noguera
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure Congost (hidrografia) і Noguera Pallaresa
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure Congost (hidrografia) і Noguera Ribagorçana
Nyer
Nyer (o, en francès i oficialment en la mateixa forma, escrit sovint Anyer sobretot en època moderna) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Veure Congost (hidrografia) і Nyer
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Congost (hidrografia) і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Congost (hidrografia) і Occitània
Olvena
Olvena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Veure Congost (hidrografia) і Olvena
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Congost (hidrografia) і Osona
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Congost (hidrografia) і Països Catalans
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Veure Congost (hidrografia) і Pallars Jussà
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Congost (hidrografia) і Pallars Sobirà
Parc Natural de les Gorges del Cabriol
El Parc Natural de les Gorges del Cabriol (en castellà Hoces del Cabriel o Cuchillos del Cabriel) està situat en l'extrem sud-oest de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, on el riu Cabriol fa la funció de frontera natural entre el territori valencià i les províncies castellanomanxegues de Conca i Albacete i de fil vertebrador d'aquest ric espai natural.
Veure Congost (hidrografia) і Parc Natural de les Gorges del Cabriol
Pas de Terradets
El pas de Terradets, dels Terradets o del congost de Terradets, està format pel riu Noguera Pallaresa en travessar la serra del Montsec, al límit entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.
Veure Congost (hidrografia) і Pas de Terradets
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Congost (hidrografia) і Pedra calcària
Penya-segat
Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Veure Congost (hidrografia) і Penya-segat
Peracalç
Peracalç és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Congost (hidrografia) і Peracalç
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Congost (hidrografia) і Pirineus
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure Congost (hidrografia) і Plana d'Utiel
Prepirineus
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Veure Congost (hidrografia) і Prepirineus
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Veure Congost (hidrografia) і Priorat
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Congost (hidrografia) і Provença
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.
Veure Congost (hidrografia) і Ribagorça
Ribera de Mentet
La Ribera de Mentet, o Rec de Mentet (de vegades també anomenat Riu de Mentet), és un riu de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, que neix en el terme de Mentet i discorre posteriorment pel de Nyer i pel límit dels de Nyer i Soanyes.
Veure Congost (hidrografia) і Ribera de Mentet
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Congost (hidrografia) і Riu
Riu Congost
El Congost és un riu de la conca del Besòs que deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral.
Veure Congost (hidrografia) і Riu Congost
Riu de Montsant
El riu de Montsant neix al terme d'Ulldemolins, de la confluència del riu de Prades i el riuet del Teix.
Veure Congost (hidrografia) і Riu de Montsant
Riu Matarranya
El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre.
Veure Congost (hidrografia) і Riu Matarranya
Riu Tarn
El Tarn prop de Cocurès El Riu Tarn (del llatí tarnis, que significa ràpid o encaixonat) és un riu del sud-oest de França, de 375 km de longitud.
Veure Congost (hidrografia) і Riu Tarn
Sa Fosca
Sa Fosca és un tram del torrent del Gorg Blau al terme d'Escorca, a Mallorca, i que es caracteritza pel fet que no passa la claror del sol, i és d'aquí d'on prové el seu nom.
Veure Congost (hidrografia) і Sa Fosca
Sant Pau de Fenollet
Sant Pau de Fenollet (l'endònim occità és Sant Pau de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Saint-Paul-de-Fenouillet) és una vila i municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolhedés).
Veure Congost (hidrografia) і Sant Pau de Fenollet
Seira
Seira és un municipi de la comarca de la Ribagorça d'Osca, situat al sud de la serra de Gia, al costat i curs alt del riu Éssera (vall de l'Éssera), aigua avall del congosto de Ventamillo (Congustro del Bentamillo en benasquès).
Veure Congost (hidrografia) і Seira
Serra de Boumort
La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.
Veure Congost (hidrografia) і Serra de Boumort
Serra de Miramar
La serra de Miramar és com es coneix popularment el massís format per les serres de les Guixeres, Carbonària i de Jordà.
Veure Congost (hidrografia) і Serra de Miramar
Serra de Sis
La serra de Sis (o serra del Cis) és una serralada del Prepirineu.
Veure Congost (hidrografia) і Serra de Sis
Serra de Tramuntana
Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Veure Congost (hidrografia) і Serra de Tramuntana
Serra del Montsec
El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.
Veure Congost (hidrografia) і Serra del Montsec
Serralada Transversal
La Serralada Transversal és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Congost (hidrografia) і Serralada Transversal
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Veure Congost (hidrografia) і Sobrarb
Sopeira
Sopeira el 29-11-1889 Vista panoràmica de Sopeira Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça.
Veure Congost (hidrografia) і Sopeira
Terra Alta
La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.
Veure Congost (hidrografia) і Terra Alta
Toès i Entrevalls
Toès i Entrevalls (estàndard, en francès i oficialment Thuès-Entre-Valls) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Congost (hidrografia) і Toès i Entrevalls
Torrent de Carançà
El Torrent de Carançà és un torrent de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, que neix en el terme de Fontpedrosa i discorre posteriorment pel límit dels de Nyer i Toès i Entrevalls.
Veure Congost (hidrografia) і Torrent de Carançà
Torrent de Pareis
El Torrent de Pareis, a l'illa de Mallorca, és un torrent que comença al lloc anomenat s'Entreforc, per la confluència de dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o Sa Fosca i el Torrent de Lluc.
Veure Congost (hidrografia) і Torrent de Pareis
Val d'Echo
Val d'Echo (en castellà: Valle de Hecho i en aragonès de la Vall: Val d'Echo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Veure Congost (hidrografia) і Val d'Echo
Valira del Nord
Estanys de Tristaina Estanys Forcats La Valira del Nord (també dita Valira d'Ordino o Ribera d'Ordino, Valira de la Massana o Valira Occidental) és un riu pirinenc d'Andorra, afluent de la Valira, a la conca del Segre.
Veure Congost (hidrografia) і Valira del Nord
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Veure Congost (hidrografia) і Vall d'Albaida
Vall de Benasc
Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.
Veure Congost (hidrografia) і Vall de Benasc
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Veure Congost (hidrografia) і Vall de Cofrents
Vall de l'Isàvena
Vista de la Vall de l'Isàvena des de Beranui La Vall de l'Isàvena és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda pel riu Isàvena.
Veure Congost (hidrografia) і Vall de l'Isàvena
Vall de Pineta
La vall de Pineta, a Osca Paret del Circ de Pineta des del fons de la vall La vall de Pineta està situada al Sobrarb, a l'oest del mont Perdut, i s'allarga 12 km des del Circ de Pineta als peus del mont Perdut, fins al poble de Bielsa.
Veure Congost (hidrografia) і Vall de Pineta
Vall-de-roures
Vall-de-roures (en castellà i oficialment, Valderrobres) és una vila i municipi d'Aragó de parla catalana situat a la Franja de Ponent, capital de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol.
Veure Congost (hidrografia) і Vall-de-roures
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Congost (hidrografia) і Vallespir
Vegeu també
Congosts
També conegut com Canyó (geologia), Congost (geomorfologia), Congost (hidrologia), Engorjat.