Taula de continguts
251 les relacions: Aberri Eguna, Alianza Popular, Alta edat mitjana, Anboto, Andia, Anglet, Antonio Cánovas del Castillo, Antropologia, Aquitans, Aquitània, Aragó, Arrano beltza, Arrasate, Astúries, Atur, Atxondo, Ètnia, Àlaba, Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central, Bacallà, Baiona, Baixa Navarra, Bandera basca, Barakaldo, Barri, Basajaun, Basauri, Basc, Benito Lertxundi Esoain, Bernart Etxepare, Bertsolarisme, Bilbao, Biscaí, Biscaia, Borsa de Bilbao, Cantàbria, Cap de govern, Carlemany, Carlos Garaikoetxea Urriza, Castella i Lleó, Castellà, Coca de dacsa, Comerç, Comunitat autònoma, Concert econòmic, Congrés dels Diputats, Constitució espanyola de 1978, Construcció, Contrareforma, Corts Generals, ... Ampliar l'índex (201 més) »
Aberri Eguna
Moment de celebració de l'acte LAberri Eguna (significa en èuscar dia de la pàtria), fent referència a la pàtria basca, és una celebració festiva del nacionalisme basc que es convoca anualment el diumenge de Pasqua als territoris d'Euskal Herria i la diàspora repartida pel món sencer.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Aberri Eguna
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Alianza Popular
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Alta edat mitjana
Anboto
Anboto (Amboto en castellà) és una muntanya de Biscaia, País Basc, de 1.331 msnm.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Anboto
Andia
Andia, Andiu (Misianda) fou el nom d'un principat situat entre al nord de Zikurti.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Andia
Anglet
Anglet (en francès i occità; sent també la forma oficial o Angelu en basc) és un municipi francès del territori històric de Lapurdi, País Basc, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Anglet
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Antonio Cánovas del Castillo
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Antropologia
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Aquitans
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Aquitània
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Aragó
Arrano beltza
'''Arrano beltza''' Segell del rei Sanç VII de Navarra L'àliga negra o arrano beltza fou el segell del rei Sanç VII de Navarra de la Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependència durant uns quants segles, fins que fou substituïda per la dinastia de Xampanya.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Arrano beltza
Arrasate
Arrasate (Mondragón en castellà i oficialment Arrasate/Mondragón) és un municipi de Guipúscoa, el més poblat de la comarca de Debagoiena.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Arrasate
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Astúries
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Atur
Atxondo
Atxondo és un municipi de Biscaia, a la comarca de Duranguesat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Atxondo
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Ètnia
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Àlaba
Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central
En la imatge, expansió urbanística a Salburua, districte residencial al nord-est de Vitòria LÀrea funcional de Vitòria - Àlaba Central és una de les àrees funcionals del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Bacallà
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Baiona
Baixa Navarra
La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Baixa Navarra
Bandera basca
Ikurriña amb les proporcions originals del disseny dels germans Arana La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Bandera basca
Barakaldo
Barakaldo és un municipi d'Euskadi.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Barakaldo
Barri
Festes de barri Un barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Barri
Basajaun
El basajaun (del basc basa: salvatge i jaun: home) és un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Basajaun
Basauri
Basauri és un municipi de Biscaia, situat en la comarca del Gran Bilbao (encara que algunes classificacions el situen en la comarca d'Alt Nervión).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Basauri
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Basc
Benito Lertxundi Esoain
Benito Lertxundi Esoain (Orio, Guipúscoa, 6 de gener del 1942) és un cantautor basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Benito Lertxundi Esoain
Bernart Etxepare
Bernart Etxepare que ell ho escrivia com Bernat Dechepare va ser un escriptor en èuscar autor del primer llibre imprès en aquesta llengua Linguæ Vasconum Primitiæ datat el 1545.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Bernart Etxepare
Bertsolarisme
Estàtua de Mattin Treku a Ahetze Exemplar de la revista ''Bertsolariya'' (1931-1932) Bertsolarisme és l'art de conversar o pronunciar un discurs cantat de manera improvisada, rimant i amb una mètrica establerta.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Bertsolarisme
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Bilbao
Biscaí
El dialecte biscaí (bizkaiera o Bizkaiko euskerea en èuscar) o occidental (mendebaldekoa en èuscar) és un dialecte (euskalki en èuscar) de la llengua basca parlat a Biscaia i a part de Guipúscoa i Àlaba.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Biscaí
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Biscaia
Borsa de Bilbao
La Borsa de Bilbao és una borsa de valors definida com a mercat secundari oficial, destinat a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisició o subscripció.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Borsa de Bilbao
Cantàbria
Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Cantàbria
Cap de govern
El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Cap de govern
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Carlemany
Carlos Garaikoetxea Urriza
Carlos Garaikoetxea Urriza (Pamplona, 2 de juny de 1938) és un polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Carlos Garaikoetxea Urriza
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Castella i Lleó
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Castellà
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Coca de dacsa
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Comerç
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Comunitat autònoma
Concert econòmic
El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Concert econòmic
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Congrés dels Diputats
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Constitució espanyola de 1978
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Construcció
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Contrareforma
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Corts Generals
Creixement de la població
El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Creixement de la població
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Cristianisme
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Ctònic
Danses basques
Dantzari Les danses basques són una part molt important de la cultura basca i del seu folklore.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Danses basques
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Dècada del 1970
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Déu
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Democràcia parlamentària
Diàspora basca
La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Diàspora basca
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Divinitat
Donostialdea
La Comarca de Donostialdea (o també Comarca de Sant Sebastià), és una comarca de la província de Guipúscoa, País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Donostialdea
Duranguesat
Les set comarques de Biscaia. El Duranguesat (en basc: Durangaldea) és una comarca de Biscaia (País Basc) a l'extrem sud-oest del territori, limitant amb Guipúscoa i Àlaba i amb la comarca biscaïna de Lea-Artibai.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Duranguesat
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Ebre
Edat de pedra
L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Edat de pedra
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Educació
Eleccions al Parlament Basc de 2020
Les eleccions al Parlament Basc de 2020 se celebraren el diumenge 12 de juliol de 2020.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Eleccions al Parlament Basc de 2020
Enclavament de Treviño
Situació de l'Enclavament de Treviño (Comtat de Treviño i La Puebla de Arganzón) en blau en la província de Burgos. L'Enclavament de Treviño és un enclavament de la província de Burgos envoltat íntegrament per la província del País Basc d'Àlaba.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Enclavament de Treviño
Entitat de població
El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, llogarret o llogaret, veïnat, caseria, raval, localitat...
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Entitat de població
Ertzaintza
L'Ertzaintza és la policia integral del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Ertzaintza
Escrutini proporcional plurinominal
La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Escrutini proporcional plurinominal
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Espanya
Esperança de vida
L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Esperança de vida
Esport rural basc
Prova de barrinadors. Lesport rural basc (en basc herri kirolak i en francès force basque) és el terme sota el qual s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del País Basc, Navarra i Iparralde.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Esport rural basc
Esquerra Unida (Espanya)
Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Esquerra Unida (Espanya)
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Estatut d'autonomia
Estatut d'autonomia del País Basc de 1979
L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 és el text jurídic que regula el règim autonòmic el País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Estatut d'autonomia del País Basc de 1979
Esteban Garibay
Esteban Garibay y Zamalloa o Esteban Garibai (Arrasate, 1533 - Madrid, 1600) va ser un escriptor basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Esteban Garibay
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Estrabó
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Europa
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Euskadi Ta Askatasuna
Euskal Herria Bildu
Euskal Herria Bildu (en eusquera, Reunir el País Basc) és una coalició independentista del País Basc formada per diversos partits de l'esquerra abertzale, entre els quals hi ha Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu i la plataforma Alternatiba.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Euskal Herria Bildu
Euskal Telebista
Euskal Telebista (ETB), en català Televisió Basca, és l'ens televisiu d'Euskal Irrati Telebista (Radiotelevisió Basca), consorci dependent del Parlament Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Euskal Telebista
Eusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Eusko Alkartasuna
Euskobarómetro
Euskobarómetro és una sèrie de enquestes sociològiques sobre el País Basc realitzades cada sis mesos per un grup d'investigadors de la Universitat del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Euskobarómetro
Euzkadi
Euzkadi és el nom donat a partir de 1901 a la pàtria basca per Sabino Arana, el creador del nacionalisme basc, la qual estaria formada pels territoris peninsulars de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra en Espanya, i de Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi que en l'actualitat formen part del Departament de Pirineus Atlàntics a França.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Euzkadi
Federació Internacional de Futbol Associació
La Federació Internacional de Futbol Associació, sovint citada pel seu acrònim FIFA —Fédération Internationale de Football Association —) és el cos de govern internacional del futbol. Fou creada el 21 de maig de 1904 i té la seu a Zuric, Suïssa.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Federació Internacional de Futbol Associació
Felipe González Márquez
Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Felipe González Márquez
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Filologia
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Florida
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і França
François Rabelais
François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і François Rabelais
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Francès
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Franquisme
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Furs
Galtzagorri
Un Galtzagorri (del basc Galtza: Pantalons i Gorri: Vermell) és un petit geni de la mitologia basca.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Galtzagorri
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Garona
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Gascunya
Gaueko
A la mitologia basca, Gaueko ("de la nit") és no només la representació de la nit, sinó també el déu de les tenebres.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Gaueko
Getxo
Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Getxo
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Gitanos
Glosas Emilianenses
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del i finals del.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Glosas Emilianenses
Govern Basc
Govern Basc (en euskera Eusko Jaurlaritza i en castellà Gobierno Vasco) és el govern d'Euskadi.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Govern Basc
Gran Bilbao
Les set comarques de Biscaia. infraroja presa el 5 de juliol de 2002 pel ASTER a bord de la nau Terra de la NASA. L'àrees vermelles són zones on predomina la vegetació, els pixeles blau fosc les aigües de la ria del Nervión, les taques blanques són núvols, podent-se apreciar les seves ombres sobre la superfície i els píxels de tons verds la intensa urbanització desenvolupada en l'entorn de la ria.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Gran Bilbao
Granit
Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Granit
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Guerra Civil espanyola
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Guipúscoa
Guipuscoà
El guipuscoà (en basc, gipuzkera) és un dialecte del basc, també conegut com a dialecte central (en basc, erdialdeko euskara), que es parla a la part central de Guipúscoa, així com a Leitzaldea (Navarra).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Guipuscoà
Hegoalde
Hegoalde (en verd) País Basc del Sud, País Basc peninsular o País Èuscar del Sud (en basc Hegoalde o Hego Euskal Herria) són alguns dels diferents noms per a referir-se a aquells territoris del País Basc sota administració espanyola, en contraposició a aquells sota administració francesa (Iparralde).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Hegoalde
Herensuge
Herensuge és un drac mític de la mitologia basca i el nom genèric per a "drac" en basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Herensuge
Herri Batasuna
Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) fou una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Herri Batasuna
Idiazabal (formatge)
El formatge Idiazabal és elaborat exclusivament amb llet d'ovella de les races latxa i carranzana a les regions del País Basc i de Navarra (excepte els municipis de la Vall de Roncal que tenen el seu propi formatge amb denominació d'origen).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Idiazabal (formatge)
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Indústria
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Inquisició
Iparralde
Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Iparralde
Iratxo
Els iratxo són uns homenets de la mitologia basca.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Iratxo
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Irun
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Júpiter (mitologia)
Jean Hiriart-Urruti
Jean Hiriart Urruti (Hazparne, Lapurdi, 30 de gener de 1859 - 4 de novembre de 1915) fou un sacerdot i escriptor en euskera.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Jean Hiriart-Urruti
Jentil
Un jentil (jentilak en plural), és un personatge de la mitologia basca que sembla representar al mateix poble basc precristià.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Jentil
Joan Perez de Lazarraga
Una pàgina del manuscrit del mateix Lazarraga Joan Perez de Lazarraga, Senyor de la Torre de Larrea (1548? — 12 d'abril de 1605) va ser un escriptor basc que va néixer i morir a Larrea (Barrundia), Àlaba.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Joan Perez de Lazarraga
José Miguel de Barandiarán
José Miguel Barandiarán José Miguel de Barandiarán y Ayerbe (Ataun, Guipúscoa 31 de desembre de 1889 - Ataun, 21 de desembre de 1991), conegut com a Joxemiel Barandiaran i aita Barandiaran, fou un sacerdot, investigador, lingüista i científic basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і José Miguel de Barandiarán
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і La Rioja
Labortà
Labortà (en basc lapurtera) és un dialecte del basc parlat a la regió de Lapurdi (llevat d'Uztarotze i Lekuine, on es parla baix navarrès) i a una petita porció de Navarra (Urdazubi i Zugarramurdi), comunicats amb la resta de Lapurdi pel port d'Otsondo.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Labortà
Lapurdi
Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en occità gascó) és un dels set territoris del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Lapurdi
Làbaro càntabre
Lábaro càntabre Làbaro càntabre o Lábaru cántabru és el nom que rep la interpretació moderna d'un antic estendard militar conegut pels romans com a cantabrum.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Làbaro càntabre
Làmia (mitologia)
En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Làmia (mitologia)
Lehendakari
Lehendakari o Lendakari (en català, primer responsable), oficialment Eusko Jaurlaritzako Lehendakaria (en català, President del Govern Basc), és el president de la Comunitat Autònoma Basca.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Lehendakari
Lekeitio
Lekeitio és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Lekeitio
Literatura basca
Primera pàgina del Lingue vascorum de Beñart Etxepare. Literatura basca és la literatura feta en basc al territori de les set províncies del País Basc: Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, i les tres d'Iparralde.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Literatura basca
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Llatí
Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic
Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castellà de la llei) fou una llei orgànica aprovada per les Corts Generals el 30 de juny de 1982 mercès a un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic
Llengües preindoeuropees
Localització de diverses llengües preindoeuropees documentades Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Llengües preindoeuropees
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Llengua pròpia
Llista de municipis del País Basc
Mapa municipal del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Llista de municipis del País Basc
Luigi Luca Cavalli-Sforza
Luigi Luca Cavalli-Sforza (Gènova, 25 de gener de 1922 - Belluno, 31 d'agost de 2018) fou un genetista i catedràtic universitari italià expert en la genètica de poblacions.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Luigi Luca Cavalli-Sforza
Mairu
Mairu (plural mairuak) és el nom d'uns gegants de la mitologia basca que s'associen a la construcció dels cromlecs i dolmens.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Mairu
Manila
Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Manila
Manuel de Larramendi
Manuel de Larramendi o Manuel Garragorri Larramendi (Andoain, Guipúscoa, 25 de desembre de 1690 - Azpeitia, Guipúscoa, 29 de gener de 1766) va ser un escriptor, filòleg, folklorista i historiador basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Manuel de Larramendi
Mar Cantàbrica
La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Mar Cantàbrica
Mari (deessa)
Mari (o Maddi a Iparralde) és el numen principal de la mitologia basca precristiana.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Mari (deessa)
Marmitako
El marmitako al País Basc (o marmita o sorropotún com és conegut a Cantàbria) és un estofat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines al llarg de la mar Cantàbrica.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Marmitako
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Mitologia
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Municipi
Muntanyes Basques
Muntanyes Basques (en basc Euskal Mendiak, Euskal Herriko atalasea o Euskal Herriko arkua, "arc basc") és la denominació d'una serralada situada en l'extrem septentrional de la península ibèrica.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Muntanyes Basques
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Nació
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Nacionalisme basc
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Nacionalitat històrica
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Navarra
Néstor Basterretxea Arzadun
Néstor Basterretxea Arzadun (Bermeo, Biscaia, 6 de maig de 1924 - Hondarribia, Guipúscoa, 12 de juliol de 2014) va ser un escultor, pintor i director de cinema basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Néstor Basterretxea Arzadun
Neologisme
Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Neologisme
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Occità
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Occità gascó
Olentzero
LOlentzero o Olentzaro és un personatge de la tradició nadalenca basca.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Olentzero
Osakidetza
Osakidetza - Servei Basc de Salut (o simplement Osakidetza) és l'organisme creat el 1984 encarregat del sistema de prestacions sanitàries públiques en la comunitat autònoma del País Basc, pertanyent al Sistema Nacional de Salut, creat en 1986 i que va substituir a l'INSALUD.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Osakidetza
Oskorri
Oskorri és un grup de música tradicional basc amb més de 35 anys d'història.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Oskorri
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Ovella
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і País Basc
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Paleolític
Pare Noel
Il·lustració de Thomas Nast (1881) que, amb Clement Clarke Moore ajudava a crear la imatge moderna de Pare Noël. El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pare Noel
Parlament Basc
Exterior del Parlament Basc Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria. El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra en èuscar i Parlamento Vasco en castellà) és el Parlament Autonòmic en el qual es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Parlament Basc
Partit Comunista d'Euskadi
El Partit Comunista d'Euskadi-Euskadiko Partidu Komunista forma part del Partit Comunista d'Espanya.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Partit Comunista d'Euskadi
Partit Nacionalista Basc
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Partit Nacionalista Basc
Partit Popular del País Basc
El Partit Popular del País Basc o Partit Popular d'Euskadi (Euskadiko Alderdi Popularra en basc), és la delegació del Partit Popular espanyol en el País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Partit Popular del País Basc
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la Comunitat Autònoma Basca.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pasqua de Resurrecció
Patxi Lezama
Patxi Xabier Lezama Perier (Zalla, 20 de juny de 1967) és un escultor, escriptor, dissenyador basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Patxi Lezama
Pebrot del piquillo
Pebrot del piquillo tonyina tapes El pebrot del piquillo (del castellà pimiento del piquillo) és un tipus de pebrot produït a Lodosa (Navarra).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pebrot del piquillo
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pedra calcària
Pedro de Avendaño
Pedro de Avendaño va ser un noble basc (guipuscoà) del.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pedro de Avendaño
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Península Ibèrica
Pilota basca
Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pilota basca
Pintxo
Pintxos diversos Un pintxo és un aperitiu originari del País Basc (concretament, va néixer a la forària de la capital donostiarra) i que s'ha estès per tota la geografia espanyola, especialment per Cantabria, La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pintxo
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pirineus
Pirineus Atlàntics
Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Pirineus Atlàntics
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Plini el Vell
Població econòmicament activa
La població activa és un terme de l'economia que fa servir per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Població econòmicament activa
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Poder executiu
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Poder legislatiu
Portugalete
Portugalete (Portugaldeta en èuscar) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Gran Bilbao.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Portugalete
Protobasc
El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Protobasc
Província de Burgos
La província de Burgos, tradicionalment en català Província de Burchs.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Província de Burgos
Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa
La Quadrilla de Laguàrdia-Rioja Alabesa (en euskera, Arabako Errioxa; en castellà, Rioja Alavesa) és una comarca del País Basc, concretament del territori històric d'Àlaba.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa
Quadrilles alabeses
Les Quadrilles Alabeses (en euskera, arabako taldeak, kuadrillak o eskualdeak) són les comarques que es divideix el territori històric d'Àlaba, són institucions històriques la principal funció de les quals és la d'atendre i administrar les necessitats dels seus habitants, especialment en les zones rurals.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Quadrilles alabeses
Reconversió industrial
Forn metal·lúrgic abandonat a Sestao per la reconversió industrial La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Reconversió industrial
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Regne d'Aragó
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Regne de Castella
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Regne de Navarra
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Rei d'Espanya
Reial Federació Espanyola de Futbol
La Reial Federació Espanyola de Futbol (en castellà: Real Federación Española de Fútbol, RFEF) és l'òrgan rector del futbol espanyol.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Reial Federació Espanyola de Futbol
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Religió
Renda per capita
FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Renda per capita
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Revolució Industrial
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Romaní
Sabin Arana
Sabin Polikarpo Arana Goiri (Abando, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, 25 de novembre de 1903), conegut com a Sabin Arana o, segons el sistema onomàstic que ell mateix va desenvolupar, Arana ta Goiri'taŕ Sabin, fou un filòleg, polític i ideòleg èuscar, considerat el pare del nacionalisme basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sabin Arana
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sanç III de Pamplona
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sant Sebastià
Santuari d'Arantzazu
Santuari d'Arantzazu (en basc:Arantzazuko santutegia) és un santuari franciscà situat al municipi d'Oñati (Alt Deba, Guipúscoa), a una altitud de 750 m sobre el nivell del mar, a la falda de l'Aitzkorri.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Santuari d'Arantzazu
Santurtzi
Santurtzi (castellà Santurce) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Santurtzi
Sector primari
En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sector primari
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sector terciari
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Segona República Espanyola
Selecció de futbol del País Basc
La Selecció de futbol del País Basc (en euskera Euskal Herriko Selekzioa) és un equip que acull a jugadors del País Basc, que voluntàriament vulguin formar-ne part.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Selecció de futbol del País Basc
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Senat d'Espanya
Serralada Cantàbrica
La Serralada Cantàbrica és un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre paral·lel al Mar Cantàbric.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Serralada Cantàbrica
Servei
Un servei (o servici) en economia, consisteix en "la prestació de capacitat tècnica o intel·lectual" C.-D. Echaudemaison, Dictionnaire d'économie et de sciences sociales, Nathan, Paris, 1993.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Servei
Sestao
Sestao és un municipi de Biscaia amb 29.982 habitants (2006).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sestao
Sidra
La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada amb el suc fermentat de la poma.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sidra
Sorgina
Bruixa basca del segle XVI Sorgina és el nom basc per a la bruixa.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sorgina
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sufix
Sugaar
Representació moderna de Sugaar com una serp en forma de lauburu, realitzada per Josu Goñi Sugaar o Maju és el consort de la Gran Deessa basca Mari.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sugaar
Sugar
* Toponímia.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Sugar
Suletí
El suletí (en basc Zuberera) és un dialecte basc particular que es parla a Zuberoa (la província històrica basca més petita, situada al nord-est d'Euskal Herria).
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Suletí
Talo
Coques de talo a la planxa Preparació de la massa de talo, fira de Sant Tomàs de Bilbao El talo és un aliment típic del País Basc i Navarra, similar a la coca tradicional d'Amèrica Central.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Talo
Tartalo
En la mitologia basca, Tartalo (o Torto) representa a un ciclop amb costums antropòfags i comportament terrorífic.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Tartalo
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Taxa de natalitat
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Terra
Territori (País Basc)
Els set territoris del País Basc. En groc els del País Basc del Nord, en lila els de la Comunitat Autònoma Basca i en verd la Comunitat Foral de Navarra Els territoris (en basc lurralde, plural lurraldeak), de vegades també referits com a províncies, territoris històrics o lurraldeak, són les divisions tradicionals del País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Territori (País Basc)
Tetrasquel
Os Ancares (Lugo, Galícia) Construcció del lauburu El tetrasquel o lauburu (del basc «quatre caps») és el nom que rep una creu de braços curvilinis.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Tetrasquel
Tolosa (Guipúscoa)
Tolosa és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Tolosa (Guipúscoa)
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Transició democràtica espanyola
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Turisme
Txacolí
Una ampolla de txacolí El txacolí és un vi d'agulla (lleugerament efervescent), sovint blanc, amb forta acidesa i poc alcohol, produït a les tres províncies del País Basc sota tres DOs Txakolí.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Txacolí
Ullastret
Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Ullastret
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Unió de Centre Democràtic
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Unió Europea
Unides Podem
Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Unides Podem
Urtzi
Urtzi (També ortzi) és un terme basc que pot representar tant un vell substantiu comú pel cel, com el nom per un déu precristià del cel.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Urtzi
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і València
Valle de Villaverde
Valle de Villaverde (antigament anomenat Villaverde de Trucíos; en càntabre Valli de Villaverdi; en euskera Villaverde Turtzioz) és un municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Valle de Villaverde
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Vascons
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Vitòria
Vox
Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Vox
Xabier Lete Bergaretxe
Xabier Lete Bergaretxe (Oiartzun, 5 d'abril de 1944 - Donostia, 4 de desembre de 2010) fou un escriptor, poeta i cantant en èuscar.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Xabier Lete Bergaretxe
Zarautz
Zarautz és una vila turística situada en el centre de la costa de Guipúscoa, al País Basc.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Zarautz
Zuberoa
Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і Zuberoa
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1512
1521
;Països Catalans.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1521
1756
;Països Catalans.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1756
1766
;Països Catalans.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1766
1876
;Països Catalans.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1876
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1937
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1976
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 1980
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 2003
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 2006
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 22 de desembre
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 23 de juny
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 30 d'octubre
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Comunitat Autònoma del País Basc і 6 de juny
També conegut com Comunitat Autònoma Basca, Comunitat Basca, Euscadi, Euskadi.
, Creixement de la població, Cristianisme, Ctònic, Danses basques, Dècada del 1970, Déu, Democràcia parlamentària, Diàspora basca, Divinitat, Donostialdea, Duranguesat, Ebre, Edat de pedra, Educació, Eleccions al Parlament Basc de 2020, Enclavament de Treviño, Entitat de població, Ertzaintza, Escrutini proporcional plurinominal, Espanya, Esperança de vida, Esport rural basc, Esquerra Unida (Espanya), Estatut d'autonomia, Estatut d'autonomia del País Basc de 1979, Esteban Garibay, Estrabó, Europa, Euskadi Ta Askatasuna, Euskal Herria Bildu, Euskal Telebista, Eusko Alkartasuna, Euskobarómetro, Euzkadi, Federació Internacional de Futbol Associació, Felipe González Márquez, Filologia, Florida, França, François Rabelais, Francès, Franquisme, Furs, Galtzagorri, Garona, Gascunya, Gaueko, Getxo, Gitanos, Glosas Emilianenses, Govern Basc, Gran Bilbao, Granit, Guerra Civil espanyola, Guipúscoa, Guipuscoà, Hegoalde, Herensuge, Herri Batasuna, Idiazabal (formatge), Indústria, Inquisició, Iparralde, Iratxo, Irun, Júpiter (mitologia), Jean Hiriart-Urruti, Jentil, Joan Perez de Lazarraga, José Miguel de Barandiarán, La Rioja, Labortà, Lapurdi, Làbaro càntabre, Làmia (mitologia), Lehendakari, Lekeitio, Literatura basca, Llatí, Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, Llengües preindoeuropees, Llengua pròpia, Llista de municipis del País Basc, Luigi Luca Cavalli-Sforza, Mairu, Manila, Manuel de Larramendi, Mar Cantàbrica, Mari (deessa), Marmitako, Mitologia, Municipi, Muntanyes Basques, Nació, Nacionalisme basc, Nacionalitat històrica, Navarra, Néstor Basterretxea Arzadun, Neologisme, Occità, Occità gascó, Olentzero, Osakidetza, Oskorri, Ovella, País Basc, Paleolític, Pare Noel, Parlament Basc, Partit Comunista d'Euskadi, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular del País Basc, Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pasqua de Resurrecció, Patxi Lezama, Pebrot del piquillo, Pedra calcària, Pedro de Avendaño, Península Ibèrica, Pilota basca, Pintxo, Pirineus, Pirineus Atlàntics, Plini el Vell, Població econòmicament activa, Poder executiu, Poder legislatiu, Portugalete, Protobasc, Província de Burgos, Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa, Quadrilles alabeses, Reconversió industrial, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Rei d'Espanya, Reial Federació Espanyola de Futbol, Religió, Renda per capita, Revolució Industrial, Romaní, Sabin Arana, Sanç III de Pamplona, Sant Sebastià, Santuari d'Arantzazu, Santurtzi, Sector primari, Sector terciari, Segona República Espanyola, Selecció de futbol del País Basc, Senat d'Espanya, Serralada Cantàbrica, Servei, Sestao, Sidra, Sorgina, Sufix, Sugaar, Sugar, Suletí, Talo, Tartalo, Taxa de natalitat, Terra, Territori (País Basc), Tetrasquel, Tolosa (Guipúscoa), Transició democràtica espanyola, Turisme, Txacolí, Ullastret, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea, Unides Podem, Urtzi, València, Valle de Villaverde, Vascons, Vitòria, Vox, Xabier Lete Bergaretxe, Zarautz, Zuberoa, 1512, 1521, 1756, 1766, 1876, 1937, 1976, 1979, 1980, 2003, 2005, 2006, 22 de desembre, 23 de juny, 30 d'octubre, 6 de juny.