Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Ribagorça і Història d'Aran
Comtat de Ribagorça і Història d'Aran tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Arnau Mir de Pallars Jussà, Bernat I de Ribagorça, Bernat Plantapilosa, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Dret consuetudinari, Ebre, Guillem de Ribagorça, Guillem I de Tolosa, Isarn I de Pallars, Isern de Ribagorça, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Llop I de Pallars, Pere el Catòlic, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pirineus, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Ribagorça, Regne d'Aragó, ..., Ribagorça. Ampliar l'índex (1 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Comtat de Ribagorça · Alfons el Bataller і Història d'Aran ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Comtat de Ribagorça · Alfons el Cast і Història d'Aran ·
Arnau Mir de Pallars Jussà
''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.
Arnau Mir de Pallars Jussà і Comtat de Ribagorça · Arnau Mir de Pallars Jussà і Història d'Aran ·
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Bernat I de Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Bernat I de Ribagorça і Història d'Aran ·
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Bernat Plantapilosa і Comtat de Ribagorça · Bernat Plantapilosa і Història d'Aran ·
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Comtat de Pallars і Història d'Aran ·
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Comtat de Pallars Jussà і Comtat de Ribagorça · Comtat de Pallars Jussà і Història d'Aran ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Història d'Aran ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Tolosa · Comtat de Tolosa і Història d'Aran ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Comtat de Ribagorça і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història d'Aran ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Comtat de Ribagorça і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Història d'Aran ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Comtat de Ribagorça і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història d'Aran ·
Dret consuetudinari
El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.
Comtat de Ribagorça і Dret consuetudinari · Dret consuetudinari і Història d'Aran ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Comtat de Ribagorça і Ebre · Ebre і Història d'Aran ·
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Comtat de Ribagorça і Guillem de Ribagorça · Guillem de Ribagorça і Història d'Aran ·
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Comtat de Ribagorça і Guillem I de Tolosa · Guillem I de Tolosa і Història d'Aran ·
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Comtat de Ribagorça і Isarn I de Pallars · Història d'Aran і Isarn I de Pallars ·
Isern de Ribagorça
Isarn de Ribagorça (? - ca. 1003) fou comte de Ribagorça (990-1003).
Comtat de Ribagorça і Isern de Ribagorça · Història d'Aran і Isern de Ribagorça ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor · Història d'Aran і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Comtat de Ribagorça і Jaume el Just · Història d'Aran і Jaume el Just ·
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Comtat de Ribagorça і Llop I de Pallars · Història d'Aran і Llop I de Pallars ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Comtat de Ribagorça і Pere el Catòlic · Història d'Aran і Pere el Catòlic ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Comtat de Ribagorça і Pere el d'Osca · Història d'Aran і Pere el d'Osca ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Comtat de Ribagorça і Pere el Gran · Història d'Aran і Pere el Gran ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Comtat de Ribagorça і Pirineus · Història d'Aran і Pirineus ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Comtat de Ribagorça і Ramir II d'Aragó · Història d'Aran і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Comtat de Ribagorça і Ramon Berenguer IV · Història d'Aran і Ramon Berenguer IV ·
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Comtat de Ribagorça і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Història d'Aran і Ramon II de Pallars-Ribagorça ·
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Comtat de Ribagorça і Ramon III de Ribagorça · Història d'Aran і Ramon III de Ribagorça ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Comtat de Ribagorça і Regne d'Aragó · Història d'Aran і Regne d'Aragó ·
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Comtat de Ribagorça і Ribagorça · Història d'Aran і Ribagorça ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Ribagorça і Història d'Aran
- Què tenen en comú Comtat de Ribagorça і Història d'Aran
- Semblances entre Comtat de Ribagorça і Història d'Aran
Comparació entre Comtat de Ribagorça і Història d'Aran
Comtat de Ribagorça té 277 relacions, mentre que Història d'Aran té 128. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 7.65% = 31 / (277 + 128).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Ribagorça і Història d'Aran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
