Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Barcelona, Baronia de Castre, Bisbat d'Osca, Cinca, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtats catalans, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Furs d'Aragó, Jaume el Conqueridor, Justícia d'Aragó, Lleida, Llista de bisbes de Tarassona, Llista de reis d'Aragó, Osca, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, ..., Ribagorça, Sarraïns, Tarassona, Usatges de Barcelona, 22 de gener. Ampliar l'índex (5 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Comtat de Ribagorça · Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Comtat de Ribagorça · Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Comtat de Ribagorça · Alfons el Magnànim і Jaume el Conqueridor ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Comtat de Ribagorça · Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Baronia de Castre
La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d'Antillón.
Baronia de Castre і Comtat de Ribagorça · Baronia de Castre і Jaume el Conqueridor ·
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Bisbat d'Osca і Comtat de Ribagorça · Bisbat d'Osca і Jaume el Conqueridor ·
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Cinca і Comtat de Ribagorça · Cinca і Jaume el Conqueridor ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Comtat de Ribagorça · Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Comtat de Ribagorça · Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Comtat de Ribagorça · Comtat de Cerdanya і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Jaume el Conqueridor ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtat de Ribagorça і Comtats catalans · Comtats catalans і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Comtat de Ribagorça і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Comtat de Ribagorça і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor ·
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Comtat de Ribagorça і Furs d'Aragó · Furs d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Comtat de Ribagorça і Justícia d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Justícia d'Aragó ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Comtat de Ribagorça і Lleida · Jaume el Conqueridor і Lleida ·
Llista de bisbes de Tarassona
La llista de bisbes de Tarassona recull la relació dels religiosos que han ostentat i exercit aquest càrrec.
Comtat de Ribagorça і Llista de bisbes de Tarassona · Jaume el Conqueridor і Llista de bisbes de Tarassona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Comtat de Ribagorça і Llista de reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Comtat de Ribagorça і Osca · Jaume el Conqueridor і Osca ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Comtat de Ribagorça і Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Comtat de Ribagorça і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Comtat de Ribagorça і Peronella d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Comtat de Ribagorça і Ramir II d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Comtat de Ribagorça і Ramon Berenguer III · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Comtat de Ribagorça і Ramon Berenguer IV · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Comtat de Ribagorça і Regne d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Comtat de Ribagorça і Regne de Navarra · Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra ·
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Comtat de Ribagorça і Ribagorça · Jaume el Conqueridor і Ribagorça ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Comtat de Ribagorça і Sarraïns · Jaume el Conqueridor і Sarraïns ·
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Comtat de Ribagorça і Tarassona · Jaume el Conqueridor і Tarassona ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Comtat de Ribagorça і Usatges de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona ·
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
22 de gener і Comtat de Ribagorça · 22 de gener і Jaume el Conqueridor ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor
Comtat de Ribagorça té 277 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 4.20% = 35 / (277 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
