Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós
Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Banu Qassi, Barcelona, Bel·lònides, Bernat I de Ribagorça, Bernat Plantapilosa, Carlemany, Comtat d'Aragó, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Dinastia carolíngia, Ebre, Esclua, Frèdol de Tolosa, Galí I Asnar, Gòtia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guillem I de Tolosa, Jaume el Conqueridor, Llista de reis de Navarra, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Montsó, ..., Osca, Pirineus, Potestas, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Valí. Ampliar l'índex (8 més) »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Banu Qassi і Comtat de Ribagorça · Banu Qassi і Guifré el Pilós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Comtat de Ribagorça · Barcelona і Guifré el Pilós ·
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Bel·lònides і Comtat de Ribagorça · Bel·lònides і Guifré el Pilós ·
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Bernat I de Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Bernat I de Ribagorça і Guifré el Pilós ·
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Bernat Plantapilosa і Comtat de Ribagorça · Bernat Plantapilosa і Guifré el Pilós ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Comtat de Ribagorça · Carlemany і Guifré el Pilós ·
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Comtat d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Comtat d'Aragó і Guifré el Pilós ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Comtat de Ribagorça · Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Comtat de Ribagorça · Comtat de Barcelona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Comtat de Ribagorça · Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós ·
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Comtat de Pallars і Guifré el Pilós ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Guifré el Pilós ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Ribagorça і Comtat de Tolosa · Comtat de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Comtat de Ribagorça і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Guifré el Pilós ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Comtat de Ribagorça і Ebre · Ebre і Guifré el Pilós ·
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Comtat de Ribagorça і Esclua · Esclua і Guifré el Pilós ·
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Comtat de Ribagorça і Frèdol de Tolosa · Frèdol de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Comtat de Ribagorça і Galí I Asnar · Galí I Asnar і Guifré el Pilós ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Comtat de Ribagorça і Gòtia · Gòtia і Guifré el Pilós ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Comtat de Ribagorça і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Guifré el Pilós ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Comtat de Ribagorça і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Guifré el Pilós ·
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Comtat de Ribagorça і Guillem I de Tolosa · Guifré el Pilós і Guillem I de Tolosa ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor · Guifré el Pilós і Jaume el Conqueridor ·
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Comtat de Ribagorça і Llista de reis de Navarra · Guifré el Pilós і Llista de reis de Navarra ·
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Comtat de Ribagorça і Llop I de Pallars · Guifré el Pilós і Llop I de Pallars ·
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Comtat de Ribagorça і Llop ibn Muhàmmad · Guifré el Pilós і Llop ibn Muhàmmad ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Comtat de Ribagorça і Lluís el Pietós · Guifré el Pilós і Lluís el Pietós ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Comtat de Ribagorça і Marca Hispànica · Guifré el Pilós і Marca Hispànica ·
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Comtat de Ribagorça і Montsó · Guifré el Pilós і Montsó ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Comtat de Ribagorça і Osca · Guifré el Pilós і Osca ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Comtat de Ribagorça і Pirineus · Guifré el Pilós і Pirineus ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Comtat de Ribagorça і Potestas · Guifré el Pilós і Potestas ·
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Comtat de Ribagorça і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Guifré el Pilós і Ramon II de Pallars-Ribagorça ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Comtat de Ribagorça і Regne de Navarra · Guifré el Pilós і Regne de Navarra ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Comtat de Ribagorça і Regne de Toledo · Guifré el Pilós і Regne de Toledo ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Comtat de Ribagorça і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Guifré el Pilós і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós
- Què tenen en comú Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós
- Semblances entre Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós
Comparació entre Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós
Comtat de Ribagorça té 277 relacions, mentre que Guifré el Pilós té 434. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 5.34% = 38 / (277 + 434).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
