Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Albert I d'Alemanya, Albert I de Gorízia, Albert II de Gorízia-Tirol, Albert IV de Tirol, Andreu III d'Hongria, Arquebisbat de Salzburg, Àustria Interior, Baviera, Bernat de Caríntia, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Chiemgau, Comtat de Gorízia, Comtat del Tirol, Comte palatí, Cormons, Dinastia dels Habsburg, Drava, Ducat de Caríntia, Duino-Aurisina, Elisabet de Tirol, Enric I de Bohèmia, Felip de Caríntia, Franconia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Friül - Venècia Júlia, Gorizia, Itàlia, Joan el Cec, Joan Enric de Moràvia, Kraichgau, Lienz, Lluís V de Wittelsbach, Marca del Friül, Margarida de Tirol, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Meinard I de Gorízia-Tirol, Meinard II de Gorízia-Tirol, Meinard III de Gorízia-Tirol, Meinardins, Otó III de Caríntia, Ottokar II, Patriarcat d'Aquileia, Pazin, Poreč, Pustertal, Regne de Bohèmia, República de Venècia, Rodolf III d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Soča, Venceslau II. Ampliar l'índex (2 més) »
Albert I d'Alemanya
Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Albert I d'Alemanya · Veure més »
Albert I de Gorízia
Albert I de Görz o Gorízia de la casa dels Meinardins fou el fill més jove de Meinhard III, comte de Gorizia (Meinard I de Gorízia-Tirol), que havia heretat el comtat de Tirol el 1253.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Albert I de Gorízia · Veure més »
Albert II de Gorízia-Tirol
Albert II de Gorízia-Tirol (a vegades VI de Tirol) fou fill de Meinard II de Gorízia-Tirol destinat a governar a la mort del pare (que es va produir el 1295) juntament amb els seus germans Lluís (I) de Tirol o de Gorízia-Tirol, Caríntia i Carniola, Otó I de Tirol i III de Caríntia i Carniola i Enric II de Tirol, VIII de Caríntia i III de Carniola.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Albert II de Gorízia-Tirol · Veure més »
Albert IV de Tirol
Albert IV de Tirol (vers 1180 - 22 juliol 1253) va ser l'últim comte de Tirol de la casa de Tirol, vogt de Trent i des 1210 vogt de Bolzano.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Albert IV de Tirol · Veure més »
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Andreu III d'Hongria · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Àustria Interior
Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Àustria Interior · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Baviera · Veure més »
Bernat de Caríntia
Bernat de Sponheim (1176 o 1181 - 4 de gener de 1256) va ser duc de Caríntia durant 54 anys, a partir de 1202 i fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Bernat de Caríntia · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Chiemgau
Mapa del Chiemgau Paisatge del Chiemgau Chiemgau és el nom comú d'una àrea geogràfica a l'Alta Baviera antiga regió històrica d'Alemanya.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Chiemgau · Veure més »
Comtat de Gorízia
Escut dels comtes de Görz El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Comtat de Gorízia · Veure més »
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Comtat del Tirol · Veure més »
Comte palatí
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Comte palatí · Veure més »
Cormons
Cormons (en friülà, Cormons, en eslovè, Krmin) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Cormons · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Drava · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Ducat de Caríntia · Veure més »
Duino-Aurisina
Duino-Aurisina (eslovè: Devin-Nabrežina) és un municipi dispers de 8.698 habitants a la província de Trieste, regió de Friül – Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Duino-Aurisina · Veure més »
Elisabet de Tirol
Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Elisabet de Tirol · Veure més »
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Enric I de Bohèmia · Veure més »
Felip de Caríntia
Felip de Caríntia (mort 21/22 juliol 1279), fou príncep-arquebisbe de Salzburg des 1247-1256 i patriarca d'Aquileia, de 1269 a 1273.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Felip de Caríntia · Veure més »
Franconia
Franconia és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Virgínia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Franconia · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Gorizia · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Itàlia · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Joan el Cec · Veure més »
Joan Enric de Moràvia
Joan Enric de Luxemburg o Joan Enric de Moràvia (txec: Jan Jindrich, alemany Johann Heinrich, nascut a Melnik el 12 de febrer de 1322 - mort el 12 de novembre de 1375), fou comte de Tirol (1335-1341) i marcgravi de Moràvia des de 1349 fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Joan Enric de Moràvia · Veure més »
Kraichgau
Mapa físic del Kraichgaus Vista de Ravensburg a Sulzfeld en la regió del turó de Kraichgau, al punt més alt del Kraichgaus, amb el castell Burg Steinsberg (a l'horitzó al mig d'imatge) Burg Steinsberg a la muntanya homònima, el punt més alt del Kraichgaus L'església parroquial catòlica de Waibstadt Ruïna del castell Wasserschlosses a Kraichtal-Menzingen El Kraichgau és una regió de muntanya al nord-oest de Baden-Württemberg.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Kraichgau · Veure més »
Lienz
Lienz que no s'ha de confondre amb la ciutat de Linz, és una ciutat d'Àustria, capital del districte de Lienz, conegut també com a Tirol oriental (en alemany: Osttirol).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Lienz · Veure més »
Lluís V de Wittelsbach
Lluís de Wittelbach, anomenat el Brandenburguès (maig de 1315 - 18 de setembre de 1361) va ser marcgravi de Brandenburg i comte de Tirol com Lluís I de Brandenburg o Lluís I de Tirol, i duc de Baviera (1347-1349) i duc d'Alta Baviera (1349-1361) com Lluís V de Baviera o Lluís V de Wittelsbach.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Lluís V de Wittelsbach · Veure més »
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Marca del Friül · Veure més »
Margarida de Tirol
Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Margarida de Tirol · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Meinard I de Gorízia-Tirol
Meinard III (vers 1200/1205 - gener/febrer de 1258) va ser comte de Gorízia o Görz de la casa dels sigardings des de 1231 i comte de Tirol o de Gorízia-Tirol (com a Meinard I) des 1253 fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Meinard I de Gorízia-Tirol · Veure més »
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »
Meinard III de Gorízia-Tirol
Meinard III (Landshut, 9 de febrer de 1344 - Castell de Tirol, 13 de gener de 1363) va ser duc nominal de l'Alta Baviera i l'últim comte del Tirol, primer i únic de la casa de Wittelsbach successora dels Meinardins o Gorízia-Tirol.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Meinard III de Gorízia-Tirol · Veure més »
Meinardins
El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Meinardins · Veure més »
Otó III de Caríntia
Otó III de Caríntia i I de Tirol o Gorízia-Tirol (vers 1265 - mort 25 de maig de 1310) fou un membre de la família dels Meinardins.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Otó III de Caríntia · Veure més »
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Ottokar II · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pazin
Pazin o Pisino és una ciutat i seu administrativa de la regió d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Pazin · Veure més »
Poreč
Poreč, en italià: Parenzo (en llatí: Parens o Parentium; alemany arcaic: Parenz; grec antic: Pàrenthos, Παρενθος), és una ciutat a la costa oest de la península d'Ístria, al comtat d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Poreč · Veure més »
Pustertal
Pustertal (italià Val Pusteria, ladí Val de Puster) és una vall dels Alps orientals, situat al Tirol del Sud i el Tirol Oriental, en direcció est-oest entre Brixen i Lienz.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Pustertal · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Regne de Bohèmia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Comtat de Gorízia і República de Venècia · Veure més »
Rodolf III d'Habsburg
Rudolf III d'Habsburg (txec Rudolf I. Habsburský; 1281 – 3/4 de juliol de 1307) dit el Bo, fou duc d'Àustria i Estíria (com Rodolf III) des del 1298 i rei de Bohèmia i rei titular de Polònia Polònia (com a Rodolf I) des de 1306, fins a la seva mort.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Rodolf III d'Habsburg · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Comtat de Gorízia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Nou!!: Comtat de Gorízia і Soča · Veure més »
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Nou!!: Comtat de Gorízia і Venceslau II · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Gorz, Comtat de Görz.
