165 les relacions: Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Agramunt, Al-Àndalus, Alfons el Benigne, Algerri, Alt Urgell, Andorra, Aragó, Artesa de Segre, Asnar I Galí, Aurembiaix d'Urgell, Àger, Àlvar I d'Urgell, Balaguer, Barbens, Barcelona, Bel·ló de Carcassona, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Califat de Còrdova, Camarasa, Carcassona, Carlemany, Carles el Calb, Casal d'Aragó-Urgell, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casal de Cabrera-Urgell, Castell Formós, Castelló de Farfanya, Català, Catalunya, Catalunya Vella, Cerdanya, Compromís de Casp, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Forcalquer, Comtat de Girona, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comte, Conquesta de Balaghí, Conveni de Tàrrega, Corona d'Aragó, Cristianisme, ..., Cubells, El Pont de Bar, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Ferran d'Antequera, Fira de Sant Ermengol, Francs, Galí I Asnar, Gòtia, Guifré el Pilós, Guissona, Imperi Carolingi, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, La Seu d'Urgell, Linyola, Llatí, Llatí vulgar, Lleida, Llista de comtes d'Urgell, Llista de reis d'Aragó, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Marca Hispànica, Martí l'Humà, Moneda urgellesa, Occitània, Oliana, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere II d'Urgell, Ponç IV de Cabrera, Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell), Ponts, Ramon Borrell I, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Regne de Castella, Revolta del comte d'Urgell, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Sant Joan Fumat, Santa Linya, Segre, Segre Mitjà, Serra d'Almenara, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Taifa, Teresa d'Entença, Urgell, Urgellet, Valira, Vescomtat de Cabrera, 1000, 1010, 1017, 1018, 1020, 1024, 1026, 1034, 1036, 1038, 1048, 1050, 1065, 1070, 1078, 1092, 1096, 1102, 1105, 1149, 1154, 1184, 1209, 1231, 1236, 1243, 1267, 1285, 1291, 1314, 1327, 1328, 1336, 1347, 1408, 1410, 1412, 1413, 1416, 785, 790, 798, 820, 832, 834, 838, 839, 848, 870, 879, 897, 948, 992. Ampliar l'índex (115 més) »
Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »
Agramunt
Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Agramunt · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Al-Àndalus · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Alfons el Benigne · Veure més »
Algerri
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Algerri · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Alt Urgell · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Andorra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Aragó · Veure més »
Artesa de Segre
Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Artesa de Segre · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Asnar I Galí · Veure més »
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Àger · Veure més »
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Àlvar I d'Urgell · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Balaguer · Veure més »
Barbens
Barbens és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Barbens · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Barcelona · Veure més »
Bel·ló de Carcassona
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Bel·ló de Carcassona · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Bernat de Septimània · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Borrell II · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Califat de Còrdova · Veure més »
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Camarasa · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Carcassona · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Carles el Calb · Veure més »
Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »
Casal de Cabrera-Urgell
El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoderà del comtat d'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal de Cabrera-Urgell · Veure més »
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell Formós · Veure més »
Castelló de Farfanya
La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Castelló de Farfanya · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Catalunya · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Catalunya Vella · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Cerdanya · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Forcalquer · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Comte · Veure més »
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Conquesta de Balaghí · Veure més »
Conveni de Tàrrega
El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç de Cabrera el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Conveni de Tàrrega · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Cristianisme · Veure més »
Cubells
Cubells és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Marquesat.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Cubells · Veure més »
El Pont de Bar
El Pont de Bar és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, que fou anomenat Aristot i Toloriu fins al 1989.
Nou!!: Comtat d'Urgell і El Pont de Bar · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermengol IX d'Urgell
Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, per conjunció: Ermengol de Cabrera i Urgell (? — Balaguer, 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I d'Àger).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ferran d'Antequera · Veure més »
Fira de Sant Ermengol
La Fira de Sant Ermengol és una fira tradicional que se celebra anualment el tercer cap de setmana d'octubre a la ciutat de la Seu d'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Fira de Sant Ermengol · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Francs · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Galí I Asnar · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Gòtia · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós · Veure més »
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Guissona · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Imperi Carolingi · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume el Just · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і La Seu d'Urgell · Veure més »
Linyola
Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Linyola · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Llatí vulgar · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Lleida · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Lluís el Tartamut · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Marca Hispànica · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Martí l'Humà · Veure més »
Moneda urgellesa
La moneda urgellesa o moneda urgellenca també anomenada "agramuntesa" a seques, fou una moneda pròpia del comtat d'Urgell, que va circular des del fins al.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Moneda urgellesa · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Occitània · Veure més »
Oliana
Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Oliana · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere el Gran · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »
Ponç IV de Cabrera
* Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) - (?-1243), anomenat també Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ponç IV de Cabrera · Veure més »
Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)
Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) · Veure més »
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ponts · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Regne de Castella · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sant Joan Fumat
Sant Joan Fumat és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Joan Fumat · Veure més »
Santa Linya
Santa Linya és una vila del municipi de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Linya · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Segre · Veure més »
Segre Mitjà
Localització del Segre Mitjà històric Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal El Segre Mitjà (conegut també com a Mig Segre o Ribera del Segre i, històricament, com Urgell Mitjà) és una contrada prepirinenca de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Segre Mitjà · Veure més »
Serra d'Almenara
La Serra d'Almenara és una serra situada al municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell, amb una elevació màxima de 456,8 metres.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Serra d'Almenara · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunifred II d'Urgell
Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Sunifred II d'Urgell · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Taifa · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Teresa d'Entença · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Urgell · Veure més »
Urgellet
L'Urgellet és un territori històric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprèn el Baridà, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana, amb les riberes d'Oliana i de Bassella).
Nou!!: Comtat d'Urgell і Urgellet · Veure més »
Valira
Riu Valira del Nord al pas per la Massana La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Valira · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1000 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1010 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1017 · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1018 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1020 · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1024 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1026 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1034 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1036 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1038 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1048 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1050 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1065 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1070 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1078 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1092 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1096 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1102 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1105 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1149 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1154 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1184 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1209 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1231 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1236 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1243 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1267 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1291 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1314 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1327 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1328 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1336 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1347 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1408 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1413 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 1416 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 785 · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 790 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 798 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 820 · Veure més »
832
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 832 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 834 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 838 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 839 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 848 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 870 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 879 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 897 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 948 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Urgell і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtal d'Urgell, Comtat d’Urgell.