Similituds entre Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya
Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Carles el Calb, Carles I de Borgonya, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Disset Províncies, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Joan I de Borgonya, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lotari I, Maria de Borgonya, Maria Teresa I d'Àustria, Regne de França, Regne de Lotaríngia, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Verdun.
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Comtat d'Hainaut · Carles el Calb і Ducat de Borgonya ·
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Carles I de Borgonya і Comtat d'Hainaut · Carles I de Borgonya і Ducat de Borgonya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Comtat d'Hainaut · Carles II de Castella і Ducat de Borgonya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Hainaut · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Borgonya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Hainaut · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Borgonya ·
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Comtat d'Hainaut і Disset Províncies · Disset Províncies і Ducat de Borgonya ·
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Comtat d'Hainaut і Felip I de Castella · Ducat de Borgonya і Felip I de Castella ·
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Comtat d'Hainaut і Felip II de Borgonya · Ducat de Borgonya і Felip II de Borgonya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Comtat d'Hainaut і Felip II de Castella · Ducat de Borgonya і Felip II de Castella ·
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Comtat d'Hainaut і Felip III de Borgonya · Ducat de Borgonya і Felip III de Borgonya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Comtat d'Hainaut і Felip IV de Castella · Ducat de Borgonya і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Comtat d'Hainaut і Felip V d'Espanya · Ducat de Borgonya і Felip V d'Espanya ·
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Comtat d'Hainaut і Joan I de Borgonya · Ducat de Borgonya і Joan I de Borgonya ·
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Comtat d'Hainaut і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Borgonya і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Comtat d'Hainaut і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Borgonya і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Comtat d'Hainaut і Lotari I · Ducat de Borgonya і Lotari I ·
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Comtat d'Hainaut і Maria de Borgonya · Ducat de Borgonya і Maria de Borgonya ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Comtat d'Hainaut і Maria Teresa I d'Àustria · Ducat de Borgonya і Maria Teresa I d'Àustria ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Comtat d'Hainaut і Regne de França · Ducat de Borgonya і Regne de França ·
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Comtat d'Hainaut і Regne de Lotaríngia · Ducat de Borgonya і Regne de Lotaríngia ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Comtat d'Hainaut і Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Comtat d'Hainaut і Tractat de Verdun · Ducat de Borgonya і Tractat de Verdun ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya
- Què tenen en comú Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya
- Semblances entre Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya
Comparació entre Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya
Comtat d'Hainaut té 227 relacions, mentre que Ducat de Borgonya té 200. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 5.15% = 22 / (227 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: