Taula de continguts
71 les relacions: Arthur Wellesley, Àustria, Barcelona, Batalla de Bailèn, Batalla de Somosierra, Batalla de Vitòria, Batalla dels Arapiles, Carlo Buonaparte, Còrsega, Ciutat del Vaticà, Consell dels Cinc-cents, Corti, Dinastia Bonaparte, Directori francès, Ebre, Editorial Albert Martín, Els Invàlids, Emperador, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estatut de Baiona, Europa, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VII d'Espanya, Filadèlfia, Florència, França, Francmaçoneria, Gran Bretanya, Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, Il·lustració, Itàlia, Júlia Clary, Joachim Murat, Liberalisme, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Madrid, Maria Letizia Ramolino, Marsella, Morabatí, Napoleó Bonaparte, París, Parma, Pisa, Portugal, Primer Imperi Francès, Primera República Francesa, Ral espanyol, Regne de Nàpols, ... Ampliar l'índex (21 més) »
- Dinastia Bonaparte
- Segle XIX a Espanya
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Veure Josep Bonaparte і Arthur Wellesley
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Josep Bonaparte і Àustria
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Josep Bonaparte і Barcelona
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Veure Josep Bonaparte і Batalla de Bailèn
Batalla de Somosierra
La batalla de Somosierra fou una de les batalles de la guerra del Francès.
Veure Josep Bonaparte і Batalla de Somosierra
Batalla de Vitòria
La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.
Veure Josep Bonaparte і Batalla de Vitòria
Batalla dels Arapiles
La batalla dels Arapiles fou un enfrontament armat que es va produir el 22 de juliol de 1812, dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica.
Veure Josep Bonaparte і Batalla dels Arapiles
Carlo Buonaparte
Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio (Còrsega), 27/29 de març del 1746 – Montpeller, 24 de febrer de 1785) va ser un advocat i polític que va servir com a assistent personal del líder revolucionari Pasquale Paoli i més tard com a representant de Còrsega a la cort de Lluís XVI.
Veure Josep Bonaparte і Carlo Buonaparte
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Josep Bonaparte і Còrsega
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Josep Bonaparte і Ciutat del Vaticà
Consell dels Cinc-cents
Bonaparte i el Consell dels Cinc-cents reunits a Saint-Cloud el 10 de novembre de 1799'', por François Bouchot (1840). El Consell dels Cinc-cents (en francès: Conseil des Cinq-Cents) va ser la Cambra baixa legislativa francesa del Directori, que juntament amb el Consell d'Ancians (Cambra alta) va ser instituïda per la Constitució de l'Any III.
Veure Josep Bonaparte і Consell dels Cinc-cents
Corti
Corti (en cors Corti, en francès e italià Corte) és un municipi de Còrsega, situat al centre de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.
Veure Josep Bonaparte і Corti
Dinastia Bonaparte
La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.
Veure Josep Bonaparte і Dinastia Bonaparte
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Josep Bonaparte і Directori francès
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Josep Bonaparte і Ebre
Editorial Albert Martín
La Editorial Albert Martín fou una editorial barcelonina fundada per Albert Martín, el qual la va dirigir fins al 1917, any de la seva mort.
Veure Josep Bonaparte і Editorial Albert Martín
Els Invàlids
Església i cúpula del «Hôtel des Invalides». El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar.
Veure Josep Bonaparte і Els Invàlids
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Josep Bonaparte і Emperador
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Josep Bonaparte і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Josep Bonaparte і Estats Units d'Amèrica
Estatut de Baiona
Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).
Veure Josep Bonaparte і Estatut de Baiona
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Josep Bonaparte і Europa
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Josep Bonaparte і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Josep Bonaparte і Ferran VII d'Espanya
Filadèlfia
Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.
Veure Josep Bonaparte і Filadèlfia
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Josep Bonaparte і Florència
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Josep Bonaparte і França
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Veure Josep Bonaparte і Francmaçoneria
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Josep Bonaparte і Gran Bretanya
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Josep Bonaparte і Guerra del Francès
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Josep Bonaparte і Guerres Napoleòniques
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Josep Bonaparte і Il·lustració
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Josep Bonaparte і Itàlia
Júlia Clary
Maria Júlia Clary (Marsella, 26 de desembre de 1771 – Florència, 7 d'abril de 1845) fou reina de Nàpols, de 1806 a 1808, i d'Espanya, de 1808 a 1813, pel seu matrimoni amb Josep I Bonaparte, germà gran de Napoleó, emperador de França.
Veure Josep Bonaparte і Júlia Clary
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Veure Josep Bonaparte і Joachim Murat
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Josep Bonaparte і Liberalisme
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Josep Bonaparte і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Josep Bonaparte і Madrid
Maria Letizia Ramolino
Maria Letizia Buonaparte amb el cognom de soltera de Ramolino (Ajaccio, Còrsega, 24 d'agost de 1750 – Roma, 2 de febrer de 1836) va ser la mare de Napoleó Bonaparte.
Veure Josep Bonaparte і Maria Letizia Ramolino
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Josep Bonaparte і Marsella
Morabatí
El morabatí era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Josep Bonaparte і Morabatí
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Josep Bonaparte і Napoleó Bonaparte
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Josep Bonaparte і París
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Josep Bonaparte і Parma
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Josep Bonaparte і Pisa
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Josep Bonaparte і Portugal
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Josep Bonaparte і Primer Imperi Francès
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Josep Bonaparte і Primera República Francesa
Ral espanyol
ral de plata colonial espanyol encunyat a la casa de la moneda de Potosí, Alt Perú (actual Bolívia) el 1768. Es coneix pel nom de real español o ral espanyol a la moneda produïda a partir de l'explotació de les mines d'argent de l'Amèrica colonial que es va dedicar en la seva major part a l'encunyació de moneda, especialment en el seu format de 8 reials o duro, divisa que va tenir una important difusió internacional.
Veure Josep Bonaparte і Ral espanyol
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Josep Bonaparte і Regne de Nàpols
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Veure Josep Bonaparte і Rei d'Espanya
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Josep Bonaparte і Roma
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Josep Bonaparte і València
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Josep Bonaparte і Valladolid
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Veure Josep Bonaparte і Vitòria
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Josep Bonaparte і 13 de juny
1768
;Països Catalans.
Veure Josep Bonaparte і 1768
1794
;Països Catalans.
Veure Josep Bonaparte і 1794
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Josep Bonaparte і 1796
1798
;Països Catalans.
Veure Josep Bonaparte і 1798
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Josep Bonaparte і 1806
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Josep Bonaparte і 1808
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Josep Bonaparte і 1812
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Josep Bonaparte і 1813
1844
;Països Catalans.
Veure Josep Bonaparte і 1844
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Josep Bonaparte і 2 de maig
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Josep Bonaparte і 22 de juliol
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Josep Bonaparte і 4 de novembre
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Josep Bonaparte і 6 de juliol
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Josep Bonaparte і 7 de gener
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Josep Bonaparte і 8 de juliol
Vegeu també
Dinastia Bonaparte
- Élisa Bonaparte
- (45) Eugènia
- Carlo Buonaparte
- Carolina Bonaparte
- Charles Lucien Bonaparte
- Corona de Napoleó
- Dinastia Bonaparte
- Eugénie Bonaparte
- Eugènia de Montijo
- Hortense de Beauharnais
- Jérôme Bonaparte
- Júlia Clary
- Josefina de Beauharnais
- Josep Bonaparte
- Joseph Fesch
- Louis Bonaparte
- Louis Lucien Bonaparte
- Lucien Bonaparte
- Maria Bonaparte
- Maria Letizia Ramolino
- Matilde Bonaparte
- Napoléon Louis Bonaparte
- Napoléon-Charles Bonaparte (1839-1899)
- Napoleó Bonaparte
- Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
- Napoleó II
- Napoleó III
- Paulina Bonaparte
- Pierre Napoléon Bonaparte
- Roland Napoleó Bonaparte
- William Bonaparte-Wyse
Segle XIX a Espanya
- Bienni Progressista
- Constitució Espanyola de 1812
- Corts de Cadis
- Dècada Ominosa
- Dècada moderada
- Eixample (urbanisme)
- Ferran VII d'Espanya
- Guerra de les Taronges
- Guerra del Francès
- Guerres Carlines
- Josep Bonaparte
- Junta Suprema Central
- Liberalisme moderat
- Neocatòlic
- Província de Calataiud
- Província de Xàtiva
- Regeneracionisme
- Regnat d'Isabel II d'Espanya
- Rexurdimento
També conegut com Josep Bonaparte, rei constitucional de les Espanyes, Josep I Bonaparte, Josep I d' Espanya, Josep I d'Espanya, Joseph Bonaparte, José Bonaparte, Pepe Botella.