Taula de continguts
48 les relacions: Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Albano Laziale, Alexandre II (papa), Anno, Antipapa, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Brixen, Canossa, Castel Sant'Angelo, Civita Castellana, Concili del Laterà I, Concordat de Worms, Correggio, Damnatio memoriae, Ducat de la Pulla i Calàbria, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Excomunió, Frangipani, Godofreu III de Baixa Lotaríngia, Gregori VII, Honori II, Hug de Vermandois, Jurament de fidelitat, Magúncia, Monte Cassino, Nicolau II (papa), Normands, Panteó de Roma, Pasqual II, Pavia, Pere Damià, Quedlinburg, Ravenna, Reforma gregoriana, Robert Guiscard, Rodolf de Suàbia, Roma, Salern, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Sínode de Worms, Simonia, Tíber, Toscana, Víctor III, 8 de setembre.
- Antipapes
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Veure Climent III і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Albano Laziale
Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Climent III і Albano Laziale
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Veure Climent III і Alexandre II (papa)
Anno
Anno és una saga de videojocs de simulació econòmica o construcció de ciutats.
Veure Climent III і Anno
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Climent III і Antipapa
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Climent III і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Climent III і Arquebisbat de Milà
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Climent III і Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Brixen
Brixen (italià Bressanone, ladí Porsenù) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud.
Veure Climent III і Brixen
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Veure Climent III і Canossa
Castel Sant'Angelo
Castel Sant'Angelo és una comune (municipi) a la Província de Rieti a la regió italiana del Laci, a uns 70 quilòmetres al nord-est de Roma i uns 12 quilòmetres l'est de Rieti.
Veure Climent III і Castel Sant'Angelo
Civita Castellana
Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.
Veure Climent III і Civita Castellana
Concili del Laterà I
El primer concili del Laterà és un concili catòlic celebrat el 1123 a instàncies del Papa Calixt II.
Veure Climent III і Concili del Laterà I
Concordat de Worms
El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.
Veure Climent III і Concordat de Worms
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Veure Climent III і Correggio
Damnatio memoriae
Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
Veure Climent III і Damnatio memoriae
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Veure Climent III і Ducat de la Pulla i Calàbria
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Climent III і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Climent III і Excomunió
Frangipani
El frangipani (Plumeria) és un petit gènere de plantes amb flor de la família Apocynaceae.
Veure Climent III і Frangipani
Godofreu III de Baixa Lotaríngia
Godofreu III de les Ardenes, dit el Geperut, mort el 27 de febrer de 1076, va ser duc de Baixa Lotaríngia, marquès d'Anvers, i comte (titular) de Verdun de 1069 a 1076.
Veure Climent III і Godofreu III de Baixa Lotaríngia
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Climent III і Gregori VII
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Veure Climent III і Honori II
Hug de Vermandois
Escut d'armes del Comtat de Vermandois. Hug I de Vermandois (1053 - 18 d'octubre de 1101), anomenat Magnus o el Gran, fou el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França.
Veure Climent III і Hug de Vermandois
Jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) fou un pacte típic entre vassall i senyor feudal.
Veure Climent III і Jurament de fidelitat
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Climent III і Magúncia
Monte Cassino
Monte Cassino, o Montecassino, és un puig rocallós a uns 130 km al sud de Roma (Itàlia), uns 2 km a l'oest de la ciutat de Cassino, que compta amb 520 m d'altitud.
Veure Climent III і Monte Cassino
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Veure Climent III і Nicolau II (papa)
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Climent III і Normands
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Climent III і Panteó de Roma
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Veure Climent III і Pasqual II
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Climent III і Pavia
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Veure Climent III і Pere Damià
Quedlinburg
Quedlinburg és una ciutat de l'estat federat de Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Veure Climent III і Quedlinburg
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Climent III і Ravenna
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Veure Climent III і Reforma gregoriana
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Veure Climent III і Robert Guiscard
Rodolf de Suàbia
Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.
Veure Climent III і Rodolf de Suàbia
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Climent III і Roma
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Veure Climent III і Salern
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Climent III і Sant Joan del Laterà
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Climent III і Sant Pere
Sínode de Worms
El Sínode de Worms era un sínode i un reichstag organitzat per a l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic al 24 de gener del 1076 a Worms.
Veure Climent III і Sínode de Worms
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Veure Climent III і Simonia
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Climent III і Tíber
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Climent III і Toscana
Víctor III
Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.
Veure Climent III і Víctor III
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Climent III і 8 de setembre
Vegeu també
Antipapes
- Alexandre V
- Amadeu VIII de Savoia
- Anaclet II
- Anastasi el Bibliotecari
- Antipapa
- Benet X (antipapa)
- Benet XIII
- Bonifaci VII
- Celestí II
- Climent III
- Climent VII d'Avinyó
- Climent VIII de Peníscola
- Cristòfor I antipapa
- Eulali I
- Fèlix II
- Felip (antipapa)
- Gregori VI (antipapa)
- Gregori VIII (antipapa)
- Innocenci III
- Joan VIII (antipapa)
- Joan XVI
- Joan XX
- Joan XXIII de Pisa
- Natali (antipapa)
- Nicolau V (antipapa)
- Novacià
- Papa Lleó VIII
- Pasqual III
- Ursí
També conegut com Antipapa Climent III, Climent III (antipapa), Guibert de Ravenna.