Similituds entre Ciència і Història de la ciència
Ciència і Història de la ciència tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Aiurveda, Albert Einstein, Antropologia, Aristòtil, Astronomia, Bioquímica, Charles Robert Darwin, Ciències polítiques, Coneixement, Edat mitjana, Física, Filosofia, Filosofia de la ciència, Geologia, Gregor Mendel, Història, Imre Lakatos, Isaac Newton, Johannes Kepler, Karl Popper, Lingüística, Louis Pasteur, Mario Bunge, Matemàtiques, Mètode científic, Mecànica quàntica, Nicolau Copèrnic, Paradigma, Paul Karl Feyerabend, ..., Positivisme, Protociència, Química, Revolució científica, Tales de Milet, Teoria, Teoria del tot, Thomas Kuhn. Ampliar l'índex (8 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Ciència · Agricultura і Història de la ciència ·
Aiurveda
Nim ''(Azadirachta indica)'', fulles molt importants en la medicina aiurvèdica Amla ''(Phyllanthus emblica)'', fruit molt utilitzat en l'aiurveda Dhanvantari, avatar del déu Visnú, metge mític i divinitat associada a l'Aiurveda en l'Hinduisme. Laiurveda (en sànscrit आयुर्वेद āyurveda, "ciència de la vida"), també conegut com a medicina aiurvèdica, és un sistema de medicina tradicional originari del subcontinent indi.
Aiurveda і Ciència · Aiurveda і Història de la ciència ·
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Ciència · Albert Einstein і Història de la ciència ·
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Antropologia і Ciència · Antropologia і Història de la ciència ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Ciència · Aristòtil і Història de la ciència ·
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Astronomia і Ciència · Astronomia і Història de la ciència ·
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Bioquímica і Ciència · Bioquímica і Història de la ciència ·
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Charles Robert Darwin і Ciència · Charles Robert Darwin і Història de la ciència ·
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Ciència і Ciències polítiques · Ciències polítiques і Història de la ciència ·
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Ciència і Coneixement · Coneixement і Història de la ciència ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Ciència і Edat mitjana · Edat mitjana і Història de la ciència ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Ciència і Física · Física і Història de la ciència ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Ciència і Filosofia · Filosofia і Història de la ciència ·
Filosofia de la ciència
La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.
Ciència і Filosofia de la ciència · Filosofia de la ciència і Història de la ciència ·
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Ciència і Geologia · Geologia і Història de la ciència ·
Gregor Mendel
Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.
Ciència і Gregor Mendel · Gregor Mendel і Història de la ciència ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Ciència і Història · Història і Història de la ciència ·
Imre Lakatos
va ser un matemàtic i filòsof de la ciència de família jueva que va aconseguir salvar-se de la persecució nazi canviant el seu cognom.
Ciència і Imre Lakatos · Història de la ciència і Imre Lakatos ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Ciència і Isaac Newton · Història de la ciència і Isaac Newton ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Ciència і Johannes Kepler · Història de la ciència і Johannes Kepler ·
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Ciència і Karl Popper · Història de la ciència і Karl Popper ·
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Ciència і Lingüística · Història de la ciència і Lingüística ·
Louis Pasteur
Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.
Ciència і Louis Pasteur · Història de la ciència і Louis Pasteur ·
Mario Bunge
Mario Augusto Bunge (Buenos Aires, 21 de setembre de 1919 - Mont-real, 24 de febrer de 2020) fou un físic, filòsof de la ciència i humanista argentí; defensor del realisme científic i de la filosofia.
Ciència і Mario Bunge · Història de la ciència і Mario Bunge ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Ciència і Matemàtiques · Història de la ciència і Matemàtiques ·
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Ciència і Mètode científic · Història de la ciència і Mètode científic ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Ciència і Mecànica quàntica · Història de la ciència і Mecànica quàntica ·
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Ciència і Nicolau Copèrnic · Història de la ciència і Nicolau Copèrnic ·
Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model».
Ciència і Paradigma · Història de la ciència і Paradigma ·
Paul Karl Feyerabend
Paul Karl Feyerabend (Viena, Àustria 13 de gener de 1924 - Zúric, Suïssa 11 de febrer de 1994) fou un filòsof de la ciència que al llarg de la vida va experimentar una evolució constant (popperià, antirracionalista, empirista, antiempirista, antipositivista, relativista), sempre amb un alt grau d'anarquisme i criteri crític; creador de l'anarquisme epistemològic.
Ciència і Paul Karl Feyerabend · Història de la ciència і Paul Karl Feyerabend ·
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Ciència і Positivisme · Història de la ciència і Positivisme ·
Protociència
Una protociència és un domini científic que es troba a la seva etapa de formulació i de l'especulació, i que per tant podria ser que en el futur algunes de les seves proposicions estableixin les bases d'una nova ciència o bé que siguin refutades.
Ciència і Protociència · Història de la ciència і Protociència ·
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Ciència і Química · Història de la ciència і Química ·
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Ciència і Revolució científica · Història de la ciència і Revolució científica ·
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Ciència і Tales de Milet · Història de la ciència і Tales de Milet ·
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Ciència і Teoria · Història de la ciència і Teoria ·
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Ciència і Teoria del tot · Història de la ciència і Teoria del tot ·
Thomas Kuhn
Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol del 1922 - Cambridge, Massachusetts, 17 de juny del 1996) va ser un epistemòleg dels Estats Units, popularment més conegut per encunyar el concepte de paradigma i els seus canvis en l'àmbit científic.
Ciència і Thomas Kuhn · Història de la ciència і Thomas Kuhn ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ciència і Història de la ciència
- Què tenen en comú Ciència і Història de la ciència
- Semblances entre Ciència і Història de la ciència
Comparació entre Ciència і Història de la ciència
Ciència té 161 relacions, mentre que Història de la ciència té 272. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 8.78% = 38 / (161 + 272).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ciència і Història de la ciència. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: