Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ciència і Filosofia
Ciència і Filosofia tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Antropologia, Aristòtil, Ciències naturals, Coneixement, David Hume, Edat mitjana, Empirisme, Epistemologia, Estructuralisme, Física, Fe, Filosofia de la ciència, Filosofia natural, Geografia, Història, Il·lustració, Immanuel Kant, Isaac Newton, John Locke, Karl Popper, Lògica, Llatí, Llenguatge, Matemàtiques, Metafísica, Moral, Natura, Navalla d'Occam, Plató, Positivisme, ..., Psicologia, Raó, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Realitat, Religió, Renaixement, René Descartes, Tales de Milet, Teoria, Veritat. Ampliar l'índex (11 més) »
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Antropologia і Ciència · Antropologia і Filosofia ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Ciència · Aristòtil і Filosofia ·
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Ciència і Ciències naturals · Ciències naturals і Filosofia ·
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Ciència і Coneixement · Coneixement і Filosofia ·
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Ciència і David Hume · David Hume і Filosofia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Ciència і Edat mitjana · Edat mitjana і Filosofia ·
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Ciència і Empirisme · Empirisme і Filosofia ·
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Ciència і Epistemologia · Epistemologia і Filosofia ·
Estructuralisme
L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.
Ciència і Estructuralisme · Estructuralisme і Filosofia ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Ciència і Física · Física і Filosofia ·
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Ciència і Fe · Fe і Filosofia ·
Filosofia de la ciència
La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.
Ciència і Filosofia de la ciència · Filosofia і Filosofia de la ciència ·
Filosofia natural
Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.
Ciència і Filosofia natural · Filosofia і Filosofia natural ·
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Ciència і Geografia · Filosofia і Geografia ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Ciència і Història · Filosofia і Història ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Ciència і Il·lustració · Filosofia і Il·lustració ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Ciència і Immanuel Kant · Filosofia і Immanuel Kant ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Ciència і Isaac Newton · Filosofia і Isaac Newton ·
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Ciència і John Locke · Filosofia і John Locke ·
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Ciència і Karl Popper · Filosofia і Karl Popper ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Ciència і Lògica · Filosofia і Lògica ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Ciència і Llatí · Filosofia і Llatí ·
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Ciència і Llenguatge · Filosofia і Llenguatge ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Ciència і Matemàtiques · Filosofia і Matemàtiques ·
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Ciència і Metafísica · Filosofia і Metafísica ·
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Ciència і Moral · Filosofia і Moral ·
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Ciència і Natura · Filosofia і Natura ·
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Ciència і Navalla d'Occam · Filosofia і Navalla d'Occam ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Ciència і Plató · Filosofia і Plató ·
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Ciència і Positivisme · Filosofia і Positivisme ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Ciència і Psicologia · Filosofia і Psicologia ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Ciència і Raó · Filosofia і Raó ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Ciència і Raonament deductiu · Filosofia і Raonament deductiu ·
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Ciència і Raonament inductiu · Filosofia і Raonament inductiu ·
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Ciència і Realitat · Filosofia і Realitat ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Ciència і Religió · Filosofia і Religió ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Ciència і Renaixement · Filosofia і Renaixement ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Ciència і René Descartes · Filosofia і René Descartes ·
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Ciència і Tales de Milet · Filosofia і Tales de Milet ·
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Ciència і Teoria · Filosofia і Teoria ·
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ciència і Filosofia
- Què tenen en comú Ciència і Filosofia
- Semblances entre Ciència і Filosofia
Comparació entre Ciència і Filosofia
Ciència té 161 relacions, mentre que Filosofia té 294. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 9.01% = 41 / (161 + 294).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ciència і Filosofia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
