Cisjordània і Forces de Defensa d'Israel

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Cisjordània і Forces de Defensa d'Israel

Cisjordània vs. Forces de Defensa d'Israel

Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel. Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Anglès і Cisjordània · Anglès і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

Assentaments israelians

Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel Za'atara 2016 Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005 assentaments israelians en magenta (gener de 2006). Els assentaments israelians són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967.

Assentaments israelians і Cisjordània · Assentaments israelians і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Cisjordània і França · Forces de Defensa d'Israel і França · Veure més »

Franja de Gaza

Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.

Cisjordània і Franja de Gaza · Forces de Defensa d'Israel і Franja de Gaza · Veure més »

Guerra dels Sis Dies

La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.

Cisjordània і Guerra dels Sis Dies · Forces de Defensa d'Israel і Guerra dels Sis Dies · Veure més »

Hamàs

El Moviment de Resistència Islàmic més conegut per l'acrònim Hamàs és una organització palestina d'ideologia islamista sunnita i nacionalista, que va néixer amb l'objectiu d'establir un estat islàmic a la regió històrica de Palestina, que comprendria els actuals Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, amb capital a Jerusalem.

Cisjordània і Hamàs · Forces de Defensa d'Israel і Hamàs · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Cisjordània і Israel · Forces de Defensa d'Israel і Israel · Veure més »

Jenin

Jenin (o Janīn) és una ciutat de Palestina, la tercera en importància de Cisjordània.

Cisjordània і Jenin · Forces de Defensa d'Israel і Jenin · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Cisjordània і Jerusalem · Forces de Defensa d'Israel і Jerusalem · Veure més »

Jerusalem Est

Ciutat Vella'''—''' Frontera de l'armistici de 1949'''—''' Frontera de Jerusalem Est'''—''' Frontera anterior a 1967 Jerusalem Est o Jerusalem Oriental és el nom que rep la part oriental de la ciutat de Jerusalem capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana de 1948 i que va romandre sota administració àrab fins a 1967.

Cisjordània і Jerusalem Est · Forces de Defensa d'Israel і Jerusalem Est · Veure més »

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Cisjordània і Jordània · Forces de Defensa d'Israel і Jordània · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Cisjordània і Judea · Forces de Defensa d'Israel і Judea · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Cisjordània і Jueus · Forces de Defensa d'Israel і Jueus · Veure més »

Línia verda (Israel)

La Línia Verda és la demarcació que es va establir en l'armistici àrab-israelià de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Síria, Jordània, i Egipte), en finalitzar la Guerra araboisraeliana de 1948.

Cisjordània і Línia verda (Israel) · Forces de Defensa d'Israel і Línia verda (Israel) · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Cisjordània і Organització de les Nacions Unides · Forces de Defensa d'Israel і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització per a l'Alliberament de Palestina

LOrganització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) és un moviment d'alliberament nacional palestí.

Cisjordània і Organització per a l'Alliberament de Palestina · Forces de Defensa d'Israel і Organització per a l'Alliberament de Palestina · Veure més »

Pla de retirada unilateral israeliana

Mapa de la Franja de Gaza El pla de retirada unilateral israeliana (hebreu, תָּכְנִית הַהִתְנַתְקוּת) Tokhnit ha-Hitnatqut o pla de desconnexió de Gaza i del nord de Samària) va ser un pla proposat a principis de 2004 pel primer ministre d'Israel Ariel Xaron, adoptat pel govern i aprovat mitjançant llei de la Kenésset, que va ser portat a terme durant la segona quinzena d'agost de 2005. El pla va proposar eliminar tota presència permanent israeliana, civil i militar, de la Franja de Gaza i de la part nord de Cisjordània (Samària), ocupades i administrades per Israel des de la Guerra dels Sis Dies.

Cisjordània і Pla de retirada unilateral israeliana · Forces de Defensa d'Israel і Pla de retirada unilateral israeliana · Veure més »

Samaria

miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.

Cisjordània і Samaria · Forces de Defensa d'Israel і Samaria · Veure més »