Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cisjordània і Israel
Cisjordània і Israel tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Autoritat Nacional Palestina, Betlem, Franja de Gaza, Guerra dels Sis Dies, Hamàs, Hebron, Imperi Romà, Jerusalem, Jerusalem Est, Jordà (riu), Jordània, Judea, Jueus, Línia verda (Israel), Mar Morta, Organització de les Nacions Unides, Organització per a l'Alliberament de Palestina, Orient Mitjà, Pla de retirada unilateral israeliana, Revolta de Bar Kokhebà, Samaria, Sionisme.
Autoritat Nacional Palestina
Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.
Autoritat Nacional Palestina і Cisjordània · Autoritat Nacional Palestina і Israel ·
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Betlem і Cisjordània · Betlem і Israel ·
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Cisjordània і Franja de Gaza · Franja de Gaza і Israel ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Cisjordània і Guerra dels Sis Dies · Guerra dels Sis Dies і Israel ·
Hamàs
El Moviment de Resistència Islàmic més conegut per l'acrònim Hamàs és una organització palestina d'ideologia islamista sunnita i nacionalista, que va néixer amb l'objectiu d'establir un estat islàmic a la regió històrica de Palestina, que comprendria els actuals Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, amb capital a Jerusalem.
Cisjordània і Hamàs · Hamàs і Israel ·
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Cisjordània і Hebron · Hebron і Israel ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Cisjordània і Imperi Romà · Imperi Romà і Israel ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cisjordània і Jerusalem · Israel і Jerusalem ·
Jerusalem Est
Ciutat Vella'''—''' Frontera de l'armistici de 1949'''—''' Frontera de Jerusalem Est'''—''' Frontera anterior a 1967 Jerusalem Est o Jerusalem Oriental és el nom que rep la part oriental de la ciutat de Jerusalem capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana de 1948 i que va romandre sota administració àrab fins a 1967.
Cisjordània і Jerusalem Est · Israel і Jerusalem Est ·
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Cisjordània і Jordà (riu) · Israel і Jordà (riu) ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Cisjordània і Jordània · Israel і Jordània ·
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Cisjordània і Judea · Israel і Judea ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Cisjordània і Jueus · Israel і Jueus ·
Línia verda (Israel)
La Línia Verda és la demarcació que es va establir en l'armistici àrab-israelià de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Síria, Jordània, i Egipte), en finalitzar la Guerra araboisraeliana de 1948.
Cisjordània і Línia verda (Israel) · Israel і Línia verda (Israel) ·
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Cisjordània і Mar Morta · Israel і Mar Morta ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Cisjordània і Organització de les Nacions Unides · Israel і Organització de les Nacions Unides ·
Organització per a l'Alliberament de Palestina
LOrganització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) és un moviment d'alliberament nacional palestí.
Cisjordània і Organització per a l'Alliberament de Palestina · Israel і Organització per a l'Alliberament de Palestina ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Cisjordània і Orient Mitjà · Israel і Orient Mitjà ·
Pla de retirada unilateral israeliana
Mapa de la Franja de Gaza El pla de retirada unilateral israeliana (hebreu, תָּכְנִית הַהִתְנַתְקוּת) Tokhnit ha-Hitnatqut o pla de desconnexió de Gaza i del nord de Samària) va ser un pla proposat a principis de 2004 pel primer ministre d'Israel Ariel Xaron, adoptat pel govern i aprovat mitjançant llei de la Kenésset, que va ser portat a terme durant la segona quinzena d'agost de 2005. El pla va proposar eliminar tota presència permanent israeliana, civil i militar, de la Franja de Gaza i de la part nord de Cisjordània (Samària), ocupades i administrades per Israel des de la Guerra dels Sis Dies.
Cisjordània і Pla de retirada unilateral israeliana · Israel і Pla de retirada unilateral israeliana ·
Revolta de Bar Kokhebà
La Revolta de Bar Kokhebà, també coneguda com a Segona Revolta Jueva va tenir lloc 60 anys després de la Gran Revolta Jueva i va aconseguir restablir un estat jueu independent durant tres anys.
Cisjordània і Revolta de Bar Kokhebà · Israel і Revolta de Bar Kokhebà ·
Samaria
miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.
Cisjordània і Samaria · Israel і Samaria ·
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cisjordània і Israel
- Què tenen en comú Cisjordània і Israel
- Semblances entre Cisjordània і Israel
Comparació entre Cisjordània і Israel
Cisjordània té 44 relacions, mentre que Israel té 280. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 6.79% = 22 / (44 + 280).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cisjordània і Israel. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
