Taula de continguts
218 les relacions: Acreció, Afeli, Aigua, Albedo, Amaltea (satèl·lit), Anell planetari, Anells de Saturn, Anglès, Annibale de Gasparis, Aquil·les, Argila, Asteroide, Asteroide Amor, Asteroide Apol·lo, Asteroide Aton, Asteroide de tipus C, Asteroide de tipus M, Asteroide de tipus S, Asteroide troià, Asteroide troià de Júpiter, Astrofotografia, Atmosfera terrestre, Òrbita, Basalt, Cabellera (astronomia), Cambridge University Press, Carboni, Cassini-Huygens, Centaure (astronomia), Ceres (mitologia), Ceres (planeta nan), Charles Messier, Ciència-ficció, Cinturó de Kuiper, Cobalt, Cometa, Constel·lació del Taure, Cràter de Chicxulub, Daniel Kirkwood, Dawn, Dècada del 1850, Dècada del 1860, Deimos (satèl·lit), Densitat, Disc dispers, Eclíptica, Efecte Iarkovski, Efecte Poynting-Robertson, Efecte YORP, Element químic, ... Ampliar l'índex (168 més) »
- Asteroides
- Asteroides del cinturó principal
- Asteroides per grup o família
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Cinturó d'asteroides і Acreció
Afeli
Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Afeli
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Cinturó d'asteroides і Aigua
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Veure Cinturó d'asteroides і Albedo
Amaltea (satèl·lit)
Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Cinturó d'asteroides і Amaltea (satèl·lit)
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Veure Cinturó d'asteroides і Anell planetari
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Veure Cinturó d'asteroides і Anells de Saturn
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Cinturó d'asteroides і Anglès
Annibale de Gasparis
fou un astrònom i matemàtic italià.
Veure Cinturó d'asteroides і Annibale de Gasparis
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Veure Cinturó d'asteroides і Aquil·les
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Veure Cinturó d'asteroides і Argila
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide
Asteroide Amor
Un asteroide Amor és qualsevol dels asteroides que tenen una òrbita entre Mart i la Terra, però no arriben a travessar l'òrbita terrestre; la majoria sí que travessen l'òrbita de Mart.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide Amor
Asteroide Apol·lo
El grup d'asteroides Apol·lo (en verd). El Sol és al centre, amb els planetes Mercuri (gris), Venus (negre), Terra (blau) i Mart (vermell) Un asteroide Apol·lo és qualsevol asteroide del grup d'asteroides que presenten una òrbita amb un semieix major més gran que el de la Terra (1ua) i el periheli del qual sigui menor que l'afeli de la terra (1,017 ua), és a dir, el seu periheli està més prop del Sol que l'òrbita de la Terra, per tant la creuen.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide Apol·lo
Asteroide Aton
Un asteroide Aton és qualsevol dels asteroides amb un semieix major inferior a una unitat astronòmica.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide Aton
Asteroide de tipus C
miniatura Els asteroides de tipus C són asteroides amb un alt contingut en carboni.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide de tipus C
Asteroide de tipus M
Imatge radar de (216) Cleopatra Els asteroides de tipus M són els asteroides de composició parcialment coneguda, i són moderadament brillants (albedo 0,1-0,2).
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide de tipus M
Asteroide de tipus S
(433) Eros, un exemple d'asteroide de tipus S. Els asteroides de tipus S són asteroides de composició rocosa.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide de tipus S
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide troià
Asteroide troià de Júpiter
camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Asteroide troià de Júpiter
Astrofotografia
La Lluna. Fotografia realitzada a 1/250 de sg, f/11, i a una distància focal de 800 mm. L'astrofotografia, o astrofoto, és un tipus especialitzat de fotografia que consisteix en la captació d'imatges dels cossos celestes, de vegades amb unes tècniques i un material específic.
Veure Cinturó d'asteroides і Astrofotografia
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Cinturó d'asteroides і Atmosfera terrestre
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Cinturó d'asteroides і Òrbita
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Cinturó d'asteroides і Basalt
Cabellera (astronomia)
cometa Ikeya-Zhang mostrant una cabellera lluent i condensada (març del 2002). La cabellera, cua o coma és el núvol de pols i gas que embolica el nucli d'un cometa.
Veure Cinturó d'asteroides і Cabellera (astronomia)
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Cinturó d'asteroides і Cambridge University Press
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Cinturó d'asteroides і Carboni
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure Cinturó d'asteroides і Cassini-Huygens
Centaure (astronomia)
Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.
Veure Cinturó d'asteroides і Centaure (astronomia)
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Cinturó d'asteroides і Ceres (mitologia)
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Cinturó d'asteroides і Ceres (planeta nan)
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Veure Cinturó d'asteroides і Charles Messier
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Cinturó d'asteroides і Ciència-ficció
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Cinturó de Kuiper
Cobalt
El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.
Veure Cinturó d'asteroides і Cobalt
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Cinturó d'asteroides і Cometa
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Veure Cinturó d'asteroides і Constel·lació del Taure
Cràter de Chicxulub
dolines, suggerint la presència d'una conca oceànica prehistòrica en la depressió creada per l'impacte (imatge per cortesia de NASA/JPL-Caltech) El cràter de Chicxulub (AFI: tʃikʃuˈlub) és un antic cràter d'impacte enterrat sota la península del Yucatán, a Mèxic.
Veure Cinturó d'asteroides і Cràter de Chicxulub
Daniel Kirkwood
, era un astrònom estatunidenc.
Veure Cinturó d'asteroides і Daniel Kirkwood
Dawn
La missió Dawn consisteix en una sonda espacial de tipus Discovery llançada per la NASA i dirigida pel JPL de Califòrnia (EUA), amb la finalitat d'examinar el planeta nan Ceres i l'asteroide Vesta, localitzats al cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter.
Veure Cinturó d'asteroides і Dawn
Dècada del 1850
Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.
Veure Cinturó d'asteroides і Dècada del 1850
Dècada del 1860
Formalment, la dècada del 1860 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1860 fins al 31 de desembre de 1869.
Veure Cinturó d'asteroides і Dècada del 1860
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Cinturó d'asteroides і Deimos (satèl·lit)
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Cinturó d'asteroides і Densitat
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Veure Cinturó d'asteroides і Disc dispers
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Veure Cinturó d'asteroides і Eclíptica
Efecte Iarkovski
1. Efecte Iarkovski. 2. Radiació de la superfície de l'asteroide. Asteroide de moviment prograu o directe (antihorari). 2.1 Posició de «tarda» 3. Òrbita de l'asteroide. 4. Radiació solar. L'efecte Iarkovski modifica les òrbites d'objectes petits del Sistema solar com a resultat de la manera en què aquests absorbeixen la radiació del Sol en una de les seves cares i la reirradien mentre roten.
Veure Cinturó d'asteroides і Efecte Iarkovski
Efecte Poynting-Robertson
L'efecte Poynting-Robertson és un procés pel qual les partícules de pols interestel·lar es mouen lentament en espiral cap al Sol per causa de la radiació solar.
Veure Cinturó d'asteroides і Efecte Poynting-Robertson
Efecte YORP
L'efecte YORP (de les inicials de Iarkovski - O'Keefe - Radzievskii - Paddack), és una variació de segon ordre de l'efecte Iarkovski que causa que un cos petit (com un asteroide) giri molt ràpid o molt lent.
Veure Cinturó d'asteroides і Efecte YORP
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Cinturó d'asteroides і Element químic
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Cinturó d'asteroides і Energia
Enstatita
Lenstatita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i, dins d'ells, pertany al subgrup dels ortopiroxens.
Veure Cinturó d'asteroides і Enstatita
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Veure Cinturó d'asteroides і Equilibri hidroestàtic
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Veure Cinturó d'asteroides і Eris (planeta nan)
Escorça planetària
En geologia, l'escorça és la carcassa sòlida més externa d'un planeta rocós, planeta nan o satèl·lit natural.
Veure Cinturó d'asteroides і Escorça planetària
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Cinturó d'asteroides і Esfera
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Cinturó d'asteroides і Espectre
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Cinturó d'asteroides і Excentricitat
Extinció del Cretaci-Paleogen
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.
Veure Cinturó d'asteroides і Extinció del Cretaci-Paleogen
Faetó (planeta)
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers, qui va formular la hipòtesi del planeta Faetó. Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern.
Veure Cinturó d'asteroides і Faetó (planeta)
Família d'asteroides
La il·lustració mostra la distribució dels asteroides numerats per la inclinació vs. semieix major. Les famílies d'asteroides es poden observar com a diferents grups. Els prominents buits de Kirkwood divideixen els nuclis de les regions. (A, B+C, D, E+F+G) Una família d'asteroides és una població d'asteroides que comparteixen similars elements orbitals, com el semieix major, excentricitat i la inclinació orbital.
Veure Cinturó d'asteroides і Família d'asteroides
Família d'Eos
La família Eos és una família prominent dels asteroides del cinturó principal que es creu que es va formar com a resultat d'una antiga col·lisió catastròfica.
Veure Cinturó d'asteroides і Família d'Eos
Família d'Higiea
La família de Higiea (Hygiea) és una família d'asteroides, del cinturó exterior d'asteroides classificada com a carbònic fosc del tipus C i del tipus B, sent el major d'ells i del que pren el seu nom la família l'asteroide (10) Higiea.
Veure Cinturó d'asteroides і Família d'Higiea
Família d'Hungaria
Jupiter, anunciant l'excentricitat en funció del semieix major. Els asteroides de la família d'Hungaria són en blau a l'esquerra (al voltant d'1.8 ua). La regió central del cinturó principal d'asteroides ho és en vermell. Els asteroides Hungaria formen una de les famílies d'asteroides de la part interna del cinturó d'asteroides que orbiten al voltant del Sol entre 1,78 i 2,00 unitats astronòmiques.
Veure Cinturó d'asteroides і Família d'Hungaria
Família de Coronis
Compilació d'imatges generades per ordinador d'asteroides de la família Coronis. Fet per la NASA, veure http://solarsystem.nasa.gov/scitech/display.cfm?ST_ID.
Veure Cinturó d'asteroides і Família de Coronis
Família de Flora
La família Flora d'asteroides va ser establerta pel professor d'astronomia de la Universitat Imperial de Tòquio, Kiyotsugu Hirayama.
Veure Cinturó d'asteroides і Família de Flora
Família de Pal·les
La família Pal·les és un grup d'asteroides del tipus B de molt alta inclinació situat a la part intermèdia del cinturó d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і Família de Pal·les
Família de Temis
La família de Temis és una família d'Hirayama trobada en una regió externa del cinturó d'asteroides, entre les òrbites de Mart i Júpiter.
Veure Cinturó d'asteroides і Família de Temis
Família de Vesta
La família d'asteroides Vesta és un grup d'asteroides i majoritàriament d'asteroides de tipus V («vestoides») al cinturó interior d'asteroides, a prop de Vesta.
Veure Cinturó d'asteroides і Família de Vesta
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Cinturó d'asteroides і Ferro
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Cinturó d'asteroides і Fobos (satèl·lit)
Franz Xaver von Zach
Baró, (en hongarès: Zách János Ferenc) va ser un astrònom alemany nascut a la ciutat de Pest, Hongria.
Veure Cinturó d'asteroides і Franz Xaver von Zach
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure Cinturó d'asteroides і Galileo (sonda)
Giuseppe Piazzi
va ser un astrònom i sacerdot italià.
Veure Cinturó d'asteroides і Giuseppe Piazzi
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Cinturó d'asteroides і Glaç
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure Cinturó d'asteroides і Grau sexagesimal
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Cinturó d'asteroides і Gravetat
Grup de Hilda
Els asteroides de Hilda o Hildes són un grup dinàmic d'asteroides en una ressonància orbital 3:2 amb Júpiter (cada dues voltes al sol que faça Júpiter, els Hilda en faran tres).
Veure Cinturó d'asteroides і Grup de Hilda
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Cinturó d'asteroides і Guerra de Troia
Hayabusa 1
fou una nau espacial robòtica no tripulada desenvolupada per l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) amb l'objectiu de retornar una mostra de material de l'asteroide proper a la Terra Itokawa a la Terra per ser analitzada.
Veure Cinturó d'asteroides і Hayabusa 1
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure Cinturó d'asteroides і Heinrich Olbers
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure Cinturó d'asteroides і Inclinació
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Cinturó d'asteroides і Infraroig
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Cinturó d'asteroides і Júpiter (planeta)
Johann Daniel Titius
Johann Daniel Titius (Konitz, Regne de Prússia, 2 de gener de 1729 - Wittenberg, 11 de desembre de 1796) va ser un astrònom alemany i professor a la ciutat de Wittenberg.
Veure Cinturó d'asteroides і Johann Daniel Titius
Johann Elert Bode
Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.
Veure Cinturó d'asteroides і Johann Elert Bode
Josep Comas i Solà
Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.
Veure Cinturó d'asteroides і Josep Comas i Solà
Kiyotsugu Hirayama
Kiyotsugu Hirayama (平山 清次, Hirayama Kiyotsugu, 13 d'octubre de 1874 - 8 d'abril de 1943) va ser un astrònom japonès, conegut pel descobriment de les famílies d'asteroides, grups d'asteroides que comparteixen similars regions orbitals.
Veure Cinturó d'asteroides і Kiyotsugu Hirayama
Llacuna de Kirkwood
Buits de Kirkwood: Histograma de la distribució d'asteroides amb la distància al Sol Relació entre les ressonàncies orbitals de Júpiter i les distàncies al Sol de les llacunes de Kirkwood. Les llacunes de Kirkwood o buits de Kirkwood són zones del cinturó d'asteroides en què la densitat d'asteroides es veu notablement reduïda respecte a la mitjana del cinturó.
Veure Cinturó d'asteroides і Llacuna de Kirkwood
Llei de Titius-Bode
Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.
Veure Cinturó d'asteroides і Llei de Titius-Bode
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Lleis de Kepler
Llum zodiacal
Llum zodiacal. La llum zodiacal (o també pols zodiacal) és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l'eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac.
Veure Cinturó d'asteroides і Llum zodiacal
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Cinturó d'asteroides і Lluna
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Veure Cinturó d'asteroides і Magma
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Cinturó d'asteroides і Magnitud absoluta
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Cinturó d'asteroides і Magnitud aparent
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Veure Cinturó d'asteroides і Mantell terrestre
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Cinturó d'asteroides і Mart (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Cinturó d'asteroides і Massa
Max Wolf
Maximilian Franz Joseph Cornelius Wolf (Heidelberg, 21 de juny de 1863 - 3 d'octubre de 1932) va ser un astrònom alemany.
Veure Cinturó d'asteroides і Max Wolf
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Cinturó d'asteroides і Mèxic
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Cinturó d'asteroides і Mercuri (planeta)
Metall
pàgines.
Veure Cinturó d'asteroides і Metall
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Cinturó d'asteroides і Meteorit
Meteorit Allende
El meteorit Allende és la condrita carbonatada més gran trobada mai sobre la Terra.
Veure Cinturó d'asteroides і Meteorit Allende
Meteoroide
meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.
Veure Cinturó d'asteroides і Meteoroide
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Veure Cinturó d'asteroides і Micròmetre
Miliard
Un miliard és un nombre natural que s'escriu 1.000.000.000 (109) i el nom usual del qual en català és mil milions.
Veure Cinturó d'asteroides і Miliard
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Cinturó d'asteroides і Mitologia
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Cinturó d'asteroides і NASA
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Cinturó d'asteroides і Nau espacial
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Cinturó d'asteroides і Níquel
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure Cinturó d'asteroides і Núvol d'Oort
NEAR Shoemaker
El Near Earth Asteroid Rendezvous - Shoemaker (NEAR Shoemaker), reanomenat després del llançament en el 1996 en honor del científic planetari Eugene M. Shoemaker, va ser una sonda espacial robòtica de tipus Discovery dissenyada per la Applied Physics Laboratory de la Johns Hopkins University per a la NASA per estudiar l'asteroide proper a la Terra Eros des d'una òrbita propera en un període d'un any.
Veure Cinturó d'asteroides і NEAR Shoemaker
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Veure Cinturó d'asteroides і Nebulosa solar
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Neptú (planeta)
New Horizons
La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.
Veure Cinturó d'asteroides і New Horizons
Nucli planetari
Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.
Veure Cinturó d'asteroides і Nucli planetari
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Cinturó d'asteroides і Objecte astronòmic
Objecte proper a la Terra
L'asteroide (4179) Toutatis és un objecte potecialment perillós que passà a 2,3 distàncies lunars L'asteroide Toutatis vist des de l'observatori Paranal Un objecte proper a la Terra, també conegut com a NEO (Near Earth Object), és un objecte del Sistema solar, l'òrbita del qual el porta molt a prop de la Terra.
Veure Cinturó d'asteroides і Objecte proper a la Terra
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Veure Cinturó d'asteroides і Oceà
Olivina
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).
Veure Cinturó d'asteroides і Olivina
OSIRIS-REx
L'Origins, Spectral Interpretation, Resource Identification, Security, Regolith Explorer (OSIRIS-REx) és una sonda espacial de la NASA llançada el 9 de setembre de 2016 (7:05 p.m. del 8 de setembre, hora local de Cap Canaveral).
Veure Cinturó d'asteroides і OSIRIS-REx
Pal·ladi (element)
El pal·ladi és l'element químic de símbol Pd i nombre atòmic 46.
Veure Cinturó d'asteroides і Pal·ladi (element)
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Cinturó d'asteroides і Període orbital
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Veure Cinturó d'asteroides і Periheli
Pilota
Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.
Veure Cinturó d'asteroides і Pilota
Pioneer 10
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.
Veure Cinturó d'asteroides і Pioneer 10
Pioneer 11
La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.
Veure Cinturó d'asteroides і Pioneer 11
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Cinturó d'asteroides і Planeta
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Veure Cinturó d'asteroides і Planeta menor
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Cinturó d'asteroides і Planeta nan
Planetesimal
Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.
Veure Cinturó d'asteroides і Planetesimal
Platí
El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.
Veure Cinturó d'asteroides і Platí
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Plutó (planeta nan)
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Veure Cinturó d'asteroides і Pols còsmica
Porositat
La porositat és la proporció d'espais buits en el volum total d'un material i normalment s'expressa com a percentatge, és a dir, s'obté fent el quocient entre el volum d'espais buits i el volum total de la mostra multiplicat per cent.
Veure Cinturó d'asteroides і Porositat
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Veure Cinturó d'asteroides і Programa Voyager
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Veure Cinturó d'asteroides і Punt de Lagrange
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Cinturó d'asteroides і Quantitat de moviment
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Cinturó d'asteroides і Quilogram
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Veure Cinturó d'asteroides і Radi (geometria)
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Veure Cinturó d'asteroides і Radiació solar
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Veure Cinturó d'asteroides і Redefinició de «planeta» de 2006
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Veure Cinturó d'asteroides і Ressonància orbital
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Cinturó d'asteroides і Roca
Rugbi
Gloucester RFC. El rugbi és un esport d'equip de contacte, que en la seva modalitat a quinze consta de dos equips amb quinze jugadors cadascun; cada partit consta de dues parts de 40 minuts amb un descans de 10 en mig.
Veure Cinturó d'asteroides і Rugbi
Satèl·lit asteroidal
(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.
Veure Cinturó d'asteroides і Satèl·lit asteroidal
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Cinturó d'asteroides і Saturn (planeta)
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure Cinturó d'asteroides і Semieix major
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Cinturó d'asteroides і Sicília
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Veure Cinturó d'asteroides і Silicat
Simulació d'ordinador
Simulació per ordinador feta el 1990 de boirina contaminada sobre sobre Karl Marx Stadt (Chemnitz), Alemanya Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d'ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d'un model abstracte d'un determinat sistema que està dissenyat per predir el comportament o el resultat d'un sistema físic o del món real.
Veure Cinturó d'asteroides і Simulació d'ordinador
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Cinturó d'asteroides і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Cinturó d'asteroides і Sol
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Cinturó d'asteroides і Sonda espacial
Stanley Kubrick
fou un famós i sovint controvertit guionista, productor i director de cinema estatunidenc, que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual.
Veure Cinturó d'asteroides і Stanley Kubrick
Stardust
Representació artística de la ''Stardust'' durant l'encontre amb el Wild 2. Es pot observar l'aerogel recol·lector de pols estès des de l'interior de la càpsula que retornarà a la Terra.La Stardust és una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 7 de febrer de 1999 amb l'objectiu d'estudiar el cometa 81P/Wild (Wild 2), recollir mostres de partícules de la seva coma i retornar-les a la Terra.
Veure Cinturó d'asteroides і Stardust
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Cinturó d'asteroides і Terra
Tintín
Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín.
Veure Cinturó d'asteroides і Tintín
Tycho (cràter)
Tycho és un prominent cràter d'impacte que es troba a la part sud de les zones altes de la Lluna.
Veure Cinturó d'asteroides і Tycho (cràter)
Ulysses (sonda)
La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds.
Veure Cinturó d'asteroides і Ulysses (sonda)
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Cinturó d'asteroides і Unió Astronòmica Internacional
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Unitat astronòmica
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Urà (planeta)
Vapor
punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.
Veure Cinturó d'asteroides і Vapor
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Veure Cinturó d'asteroides і Vapor d'aigua
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Cinturó d'asteroides і Vent solar
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Cinturó d'asteroides і Venus (planeta)
Wide-field Infrared Survey Explorer
Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor.
Veure Cinturó d'asteroides і Wide-field Infrared Survey Explorer
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Cinturó d'asteroides і William Herschel
William Hyde Wollaston
va ser un físic i químic britànic que va perfeccionar la pila inventada per l'italià Alessandro Volta.
Veure Cinturó d'asteroides і William Hyde Wollaston
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Cinturó d'asteroides і Zodíac
(10) Higiea
(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km.
Veure Cinturó d'asteroides і (10) Higiea
(132524) APL
Les dues fotografies en aquesta imatge són de l'asteroide preses l'11 de juny (a la part inferior, a una distància de 3,36 milions de km) i 12 de juny de 2006 (la part superior, presa a 1,34 milions de km).
Veure Cinturó d'asteroides і (132524) APL
(1862) Apol·lo
(1862) Apol·lo és un asteroide del tipus Q, descobert per Karl Reinmuth el 1932, però es va perdre i no es va recuperar fins a 1973.
Veure Cinturó d'asteroides і (1862) Apol·lo
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Veure Cinturó d'asteroides і (2) Pal·les
(2101) Adonis
(2101) Adonis va ser un dels primers asteroides propers a la Terra que es van descobrir.
Veure Cinturó d'asteroides і (2101) Adonis
(22) Cal·líope
(22) Cal·líope és l'asteroide núm.
Veure Cinturó d'asteroides і (22) Cal·líope
(243) Ida
Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.
Veure Cinturó d'asteroides і (243) Ida
(25143) Itokawa
(25143) Itokawa és un asteroide Apol·lo que, a més, també creua l'òrbita de Mart.
Veure Cinturó d'asteroides і (25143) Itokawa
(253) Mathilde
(253) Mathilde és un asteroide, situat en el cinturó d'asteroides, que va ser descobert per Johann Palisa en 1885.
Veure Cinturó d'asteroides і (253) Mathilde
(2685) Masursky
L'asteroide 2685 Masursky es troba al cinturó principal d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і (2685) Masursky
(298) Baptistina
(298) Baptistina és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 9 de setembre de 1890 per Auguste Honoré Charlois des de l'observatori de Niça, França.
Veure Cinturó d'asteroides і (298) Baptistina
(3) Juno
Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.
Veure Cinturó d'asteroides і (3) Juno
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Cinturó d'asteroides і (4) Vesta
(433) Eros
(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.
Veure Cinturó d'asteroides і (433) Eros
(434) Hungaria
(434) Hungaria és un asteroide pertanyent al cinturó interior d'asteroides descobert l'11 de setembre de 1898 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya.
Veure Cinturó d'asteroides і (434) Hungaria
(5) Astrea
(5) Astrea és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і (5) Astrea
(5261) Eureka
L'asteroide (5261) Eureka es va descobrir en l'Observatori de Monte Palomar el 20 de juny de 1990 i va resultar ser el primer asteroide troià conegut de Mart que ocupa el punt de Lagrange L5 de Mart.
Veure Cinturó d'asteroides і (5261) Eureka
(5535) Annefrank
(5535) Annefrank és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert per Karl Wilhelm Reinmuth des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya, el 23 de març de 1942.
Veure Cinturó d'asteroides і (5535) Annefrank
(588) Aquil·les
(588) Aquil·les és un asteroide descobert el 22 de febrer de 1906, per l'astrònom alemany Max Wolf.
Veure Cinturó d'asteroides і (588) Aquil·les
(6) Hebe
(6) Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і (6) Hebe
(65) Cíbele
(65) Cíbele és l'asteroide número 65 de la sèrie.
Veure Cinturó d'asteroides і (65) Cíbele
(7) Iris
(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і (7) Iris
(7472) Kumakiri
L'asteroide (7472) Kumakiri és un dels situats al Cinturó principal descobert el 1992 per Makio Akiyama i Toshimasa Furuta.
Veure Cinturó d'asteroides і (7472) Kumakiri
(8) Flora
(8) Flora és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і (8) Flora
(9) Metis
(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.
Veure Cinturó d'asteroides і (9) Metis
(944) Hidalgo
(944) Hidalgo és un planeta menor que forma part dels centaures descobert per l'astrònom Wilhelm Heinrich Walter Baade en 1920 des de l'observatori d'Hamburg-Bergedorf, Bergedorf, Hamburg (Alemanya).
Veure Cinturó d'asteroides і (944) Hidalgo
(945) Barcelona
(945) Barcelona és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Josep Comas i Solà el 3 de febrer de 1921 des de l'observatori Fabra, Barcelona (Catalunya).
Veure Cinturó d'asteroides і (945) Barcelona
(951) Gaspra
(951) Gaspra és un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin en 1916 des de l'observatori de Simeiz, Simeiz, Rússia.
Veure Cinturó d'asteroides і (951) Gaspra
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Cinturó d'asteroides і 16 de juliol
1766
;Països Catalans.
Veure Cinturó d'asteroides і 1766
1768
;Països Catalans.
Veure Cinturó d'asteroides і 1768
1802
;Països Catalans.
Veure Cinturó d'asteroides і 1802
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cinturó d'asteroides і 1849
1868
;Països Catalans.
Veure Cinturó d'asteroides і 1868
1886
;Països Catalans.
Veure Cinturó d'asteroides і 1886
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Cinturó d'asteroides і 1918
1923
;Països Catalans.
Veure Cinturó d'asteroides і 1923
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Cinturó d'asteroides і 1972
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Cinturó d'asteroides і 1981
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Cinturó d'asteroides і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Cinturó d'asteroides і 2001
2001: una odissea de l'espai
2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke.
Veure Cinturó d'asteroides і 2001: una odissea de l'espai
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Cinturó d'asteroides і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Cinturó d'asteroides і 2007
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Cinturó d'asteroides і 2010
Vegeu també
Asteroides
- Arc d'observació
- Asteroide
- Asteroide capturat
- Característiques físiques estàndard dels asteroides
- Cinturó d'asteroides
- Colonització d'asteroides
- Cometa extint
- Cos progenitor
- Efecte Iarkovski
- Efecte YORP
- Família d'asteroides
- Llacuna de Kirkwood
- Mètode dinàmic
- Ull del pany gravitacional
Asteroides del cinturó principal
- Cinturó d'asteroides
Asteroides per grup o família
- Cinturó d'asteroides
- Família d'Adeona
- Família d'Eunòmia
- Família d'Higiea
- Família d'Hungaria
- Família d'asteroides
- Família de Baptistina
- Família de Coronis
- Família de Flora
- Família de Juno
- Família de Pal·les
- Família de Temis
- Família de Vesta
- Famílies d'Hirayama
També conegut com Asteroide del cinturó principal, Cinturó Principal, Cinturó principal d'asteroides.
, Energia, Enstatita, Equilibri hidroestàtic, Eris (planeta nan), Escorça planetària, Esfera, Espectre, Excentricitat, Extinció del Cretaci-Paleogen, Faetó (planeta), Família d'asteroides, Família d'Eos, Família d'Higiea, Família d'Hungaria, Família de Coronis, Família de Flora, Família de Pal·les, Família de Temis, Família de Vesta, Ferro, Fobos (satèl·lit), Franz Xaver von Zach, Galileo (sonda), Giuseppe Piazzi, Glaç, Grau sexagesimal, Gravetat, Grup de Hilda, Guerra de Troia, Hayabusa 1, Heinrich Olbers, Inclinació, Infraroig, Júpiter (planeta), Johann Daniel Titius, Johann Elert Bode, Josep Comas i Solà, Kiyotsugu Hirayama, Llacuna de Kirkwood, Llei de Titius-Bode, Lleis de Kepler, Llum zodiacal, Lluna, Magma, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Mantell terrestre, Mart (planeta), Massa, Max Wolf, Mèxic, Mercuri (planeta), Metall, Meteorit, Meteorit Allende, Meteoroide, Micròmetre, Miliard, Mitologia, NASA, Nau espacial, Níquel, Núvol d'Oort, NEAR Shoemaker, Nebulosa solar, Neptú (planeta), New Horizons, Nucli planetari, Objecte astronòmic, Objecte proper a la Terra, Oceà, Olivina, OSIRIS-REx, Pal·ladi (element), Període orbital, Periheli, Pilota, Pioneer 10, Pioneer 11, Planeta, Planeta menor, Planeta nan, Planetesimal, Platí, Plutó (planeta nan), Pols còsmica, Porositat, Programa Voyager, Punt de Lagrange, Quantitat de moviment, Quilogram, Radi (geometria), Radiació solar, Redefinició de «planeta» de 2006, Ressonància orbital, Roca, Rugbi, Satèl·lit asteroidal, Saturn (planeta), Semieix major, Sicília, Silicat, Simulació d'ordinador, Sistema solar, Sol, Sonda espacial, Stanley Kubrick, Stardust, Terra, Tintín, Tycho (cràter), Ulysses (sonda), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Urà (planeta), Vapor, Vapor d'aigua, Vent solar, Venus (planeta), Wide-field Infrared Survey Explorer, William Herschel, William Hyde Wollaston, Zodíac, (10) Higiea, (132524) APL, (1862) Apol·lo, (2) Pal·les, (2101) Adonis, (22) Cal·líope, (243) Ida, (25143) Itokawa, (253) Mathilde, (2685) Masursky, (298) Baptistina, (3) Juno, (4) Vesta, (433) Eros, (434) Hungaria, (5) Astrea, (5261) Eureka, (5535) Annefrank, (588) Aquil·les, (6) Hebe, (65) Cíbele, (7) Iris, (7472) Kumakiri, (8) Flora, (9) Metis, (944) Hidalgo, (945) Barcelona, (951) Gaspra, 16 de juliol, 1766, 1768, 1802, 1849, 1868, 1886, 1918, 1923, 1972, 1981, 2000, 2001, 2001: una odissea de l'espai, 2006, 2007, 2010.