Taula de continguts
55 les relacions: Abortiu, Alcaloide, Alzina, Analgèsic, Androceu, Anestèsia, Ansietat, Antiespasmòdic, Antiga Grècia, Apiàcies, Arrel (botànica), Asma, Aviram, Àfrica, Bràctea, Calze (botànica), Carpel, Cicuta, Conill porquí, Corol·la, Depressió major, Dermatitis, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Droga, Epilèpsia, Espècie, Esquizocarp, Estil (botànica), Fedó, Flor, Folíol, Fruit, Fulla, Gènere (biologia), Gineceu, Herba, Hermafrodita, Hidrogencarbonat de sodi, Inflorescència, Julivert, Malaltia de Huntington, Mar Mediterrània, Monoècia, Ovari (botànica), París, Pastanaga, Pètal, Pectina, Periant, Pi (arbre), ... Ampliar l'índex (5 més) »
Abortiu
Un abortiu és una substància o pràctica que provoca l'avortament.
Veure Cicuta і Abortiu
Alcaloide
Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.
Veure Cicuta і Alcaloide
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Cicuta і Alzina
Analgèsic
Tilidin, un analgèsic utilitzat a Alemanya Un analgèsic és qualsevol procediment mèdic o paramèdic que calma o elimina el dolor.
Veure Cicuta і Analgèsic
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Veure Cicuta і Androceu
Anestèsia
L'anestèsia (del grec ἀναισθησία, que significa insensibilitat) és la pèrdua reversible de totes les sensacions induïda per drogues.
Veure Cicuta і Anestèsia
Ansietat
Lansietat (del llatí anxietas, 'angoixa, aflicció') es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir.
Veure Cicuta і Ansietat
Antiespasmòdic
Les plantes del gènere ''Artemisia'' tenen propietats espasmolítiques Un espasmolític o antiespasmòdic és aquell fàrmac o les plantes que aboleixen l'espasme, sobretot el del múscul llis involuntàri.
Veure Cicuta і Antiespasmòdic
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Cicuta і Antiga Grècia
Apiàcies
Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.
Veure Cicuta і Apiàcies
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Cicuta і Arrel (botànica)
Asma
L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea).
Veure Cicuta і Asma
Aviram
Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com ara gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.
Veure Cicuta і Aviram
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Cicuta і Àfrica
Bràctea
Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.
Veure Cicuta і Bràctea
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Veure Cicuta і Calze (botànica)
Carpel
Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.
Veure Cicuta і Carpel
Cicuta
La cicuta, julivertassa o julivert de galàpet (Conium maculatum L.) és una herba biennal del gènere Conium, assignada a la família de les apiàcies.
Veure Cicuta і Cicuta
Conill porquí
El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, porquet d'Índies, cobai, o conill de rata, és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids.
Veure Cicuta і Conill porquí
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Veure Cicuta і Corol·la
Depressió major
La depressió major o trastorn depressiu major és un trastorn depressiu greu, persistent, amb baixa autoestima, desesperança i pèrdua d'interès o pèrdua de plaer en activitats normalment agradables.
Veure Cicuta і Depressió major
Dermatitis
Dermatitis significa "inflamació de la pell".
Veure Cicuta і Dermatitis
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Veure Cicuta і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
Droga
Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.
Veure Cicuta і Droga
Epilèpsia
Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.
Veure Cicuta і Epilèpsia
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Cicuta і Espècie
Esquizocarp
Mericarps indehiscents de ''Malva'' Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar.
Veure Cicuta і Esquizocarp
Estil (botànica)
L'estil és la part allargada del pistil que uneix l'ovari i l'estigma.
Veure Cicuta і Estil (botànica)
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Veure Cicuta і Fedó
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Cicuta і Flor
Folíol
En botànica, un folíol o pinna és cadascuna de les divisions d'una fulla composta.
Veure Cicuta і Folíol
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Cicuta і Fruit
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Veure Cicuta і Fulla
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Cicuta і Gènere (biologia)
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Veure Cicuta і Gineceu
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Cicuta і Herba
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Veure Cicuta і Hermafrodita
Hidrogencarbonat de sodi
L'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat bicarbonat de sodi, bicarbonat sòdic, bicarbonat, carbonat àcid de sodi, E 500 ii o sal de Vichy) és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que aquest últim), de fórmula química és NaHCO₃.
Veure Cicuta і Hidrogencarbonat de sodi
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Veure Cicuta і Inflorescència
Julivert
El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Veure Cicuta і Julivert
Malaltia de Huntington
La malaltia de Huntington, corea de Huntington o corea crònica progressiva o corea hereditària, és una malaltia neurodegenerativa que afecta els ganglis basals del cervell.
Veure Cicuta і Malaltia de Huntington
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Cicuta і Mar Mediterrània
Monoècia
El vern és una planta '''monoica'''. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior La monoècia (del grec: 'una sola casa') és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats, però en el mateix peu de l'individu.
Veure Cicuta і Monoècia
Ovari (botànica)
En botànica, a les plantes amb flor, l'ovari és la part inferior del carpel que conté els òvuls, es tracta d'una cavitat tancada que pot estar subdividida, llavors es parla d'ovari bilocular (dues cavitats), trilocular (tres cavitats), tetralocular (quatre cavitats) o plurilocular.
Veure Cicuta і Ovari (botànica)
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Cicuta і París
Pastanaga
La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.
Veure Cicuta і Pastanaga
Pètal
sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.
Veure Cicuta і Pètal
Pectina
Estructura química de la Pectina Pectina és una fibra vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
Veure Cicuta і Pectina
Periant
Periant amb calze i corol·la ben diferenciat El periant o perigoni (del grec peri.
Veure Cicuta і Periant
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Cicuta і Pi (arbre)
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Cicuta і Plató
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Cicuta і Sòcrates
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Veure Cicuta і Tija
Toxicitat
miniatura La toxicitat és la mesura del grau en el qual una substància és tòxica o verinosa.
Veure Cicuta і Toxicitat
Umbel·la
Umbel·la Una umbel·la, en botànica, és el terme utilitzat per un conjunt de flors que parteixen els pedicels, iguals, de l'eix central, amb format de paraigua.
Veure Cicuta і Umbel·la
També conegut com Conium, Conium maculatum, Julivertassa.