Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Amèrica Llatina, Bolívia, Canyella, Cervesa, Chicha de jora, Chicha morada, Clavell d'espècia, Dacsa, Fermentació, Germinació, Imperi Inca, Inques, Lima, Llengua kuna, Machu Picchu, Malt, Mandioca, Nàhuatl, Perú, Pulque, Quinoa, Refresc, Reial Acadèmia Espanyola, Selva amazònica, Sufix, Taïnos.
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Chicha і Amèrica Llatina · Veure més »
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Nou!!: Chicha і Bolívia · Veure més »
Canyella
La canyella o canella és l'escorça marronosa del canyeller o caneller (Cinnamomum zeylandicum, també anomenat Cinnamomum verum), que, en brut o molta, és usada com a espècia en la gastronomia de molts països.
Nou!!: Chicha і Canyella · Veure més »
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Nou!!: Chicha і Cervesa · Veure més »
Chicha de jora
A la gastronomia del Perú s'anomenen amb el mot genèric de "chicha" les begudes fetes de dacsa.
Nou!!: Chicha і Chicha de jora · Veure més »
Chicha morada
A la gastronomia del Perú s'anomenen amb el mot genèric de "chicha" les begudes fetes de dacsa.
Nou!!: Chicha і Chicha morada · Veure més »
Clavell d'espècia
El clavell d'espècia o clau d'espècia, clau/clavell de girofle o simplement clavell, clau o girofle és una espècia molt aromàtica composta pels botons florals o poncelles assecades del claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum) i els seus sinònims: originari d'Indonèsia.
Nou!!: Chicha і Clavell d'espècia · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Chicha і Dacsa · Veure més »
Fermentació
Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.
Nou!!: Chicha і Fermentació · Veure més »
Germinació
Llavors de gira-sol després d'haver passat tres dies de la germinació La germinació és el pas d'una llavor o una espora a planta, quan les condicions de temperatura, llum, humitat són adequades.
Nou!!: Chicha і Germinació · Veure més »
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Nou!!: Chicha і Imperi Inca · Veure més »
Inques
Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.
Nou!!: Chicha і Inques · Veure més »
Lima
Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país.
Nou!!: Chicha і Lima · Veure més »
Llengua kuna
El kuna (autònim dulegaya 'llengua del poble') és una llengua indígena parlat per l'ètnia kuna que viu a Panamà i Colòmbia.
Nou!!: Chicha і Llengua kuna · Veure més »
Machu Picchu
El Machu Picchu (en quítxua: Machu Pikchu, 'muntanya vella', pronunciat) és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi Inca al Perú i una ciutat sagrada.
Nou!!: Chicha і Machu Picchu · Veure més »
Malt
Ordi maltatOrdi germinant a la malteria La Moravia a Bell-lloc d'UrgellEl malt és un cereal germinat artificialment i assecat per un procediment de maltatge.
Nou!!: Chicha і Malt · Veure més »
Mandioca
Vista general de la planta Flor femenina Flor masculina Llavors La mandioca (Manihot esculenta), de vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca), és una espècie de planta amb flors del gènere Manihot dins la família de les euforbiàcies.
Nou!!: Chicha і Mandioca · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Chicha і Nàhuatl · Veure més »
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Chicha і Perú · Veure més »
Pulque
Pulque El pulque, o octli, és una beguda alcohòlica producte de la fermentació, de color lletós i un poc viscosa.
Nou!!: Chicha і Pulque · Veure més »
Quinoa
La quinoa (Chenopodium quinoa) és una planta del gènere Chenopodium, de la família de les amarantàcies, conreada principalment per la seva llavor comestible.
Nou!!: Chicha і Quinoa · Veure més »
Refresc
Un refresc és una beguda que normalment conté aigua (sovint carbonatada), un edulcorant i un aromatitzant natural i/o artificial.
Nou!!: Chicha і Refresc · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Chicha і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Selva amazònica
miniatura La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.
Nou!!: Chicha і Selva amazònica · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Chicha і Sufix · Veure més »
Taïnos
XV. En verd, ubicació dels caribs, poble bel·licós d'origen arawak com els taïnos. A l'oest de l'illa de Cuba hi havia els últims reductes dels guanahatabeyes o siboneys, pobladors originaris de les Antilles que van ser assimilats pels migrants arawaks procedents de la costa oriental de Veneçuela. Els taïnos (a vegades també -i erròniament- anomenats 'taïns' en català) van ser els habitants precolombins de les Bahames, Antilles Majors i el nord de les Antilles Menors.
Nou!!: Chicha і Taïnos · Veure més »
