Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cesalpiniòidies і Fabals

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Cesalpiniòidies і Fabals

Cesalpiniòidies vs. Fabals

Flamboyant (''Delonix regia)'' Caesalpinioideae o cesalpiniòidies és una de les tres subfamílies en les quals es divideix la família de les lleguminoses o fabàcies (Fabaceae). Les fabals (Fabales), són un ordre de plantes angiospermes.

Similituds entre Cesalpiniòidies і Fabals

Cesalpiniòidies і Fabals tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Bauhinia, Família (biologia), Garrofer, Gènere (biologia), Lleguminoses, Sistema Cronquist, Sistema de classificació APG II, Subfamília.

Bauhinia

''Bauhinia acuminata''; flor ''Bauhinia purpurea''; flor ''Bauhinia racemosa'' flors i fruits ''Bauhinia tomentosa''; flor ''Bauhinia vahlii''; flor Bauhinia és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Caesalpinioideae.

Bauhinia і Cesalpiniòidies · Bauhinia і Fabals · Veure més »

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Cesalpiniòidies і Família (biologia) · Fabals і Família (biologia) · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Cesalpiniòidies і Garrofer · Fabals і Garrofer · Veure més »

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Cesalpiniòidies і Gènere (biologia) · Fabals і Gènere (biologia) · Veure més »

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Cesalpiniòidies і Lleguminoses · Fabals і Lleguminoses · Veure més »

Sistema Cronquist

El sistema Cronquist va ser desenvolupat per Arthur John Cronquist en els seus texts: An Integrated System of Classification of Flowering Plants (1981) i The Evolution and Classification of Flowering Plants (1988).

Cesalpiniòidies і Sistema Cronquist · Fabals і Sistema Cronquist · Veure més »

Sistema de classificació APG II

Classificació APG II (en anglès) APG II és un sistema modern de classificació de les plantes angiospermes publicat el 2003 per lAngiosperm Phylogeny Group a El sistema de classificació APG II és el successor de l'anterior sistema APG de 1998.

Cesalpiniòidies і Sistema de classificació APG II · Fabals і Sistema de classificació APG II · Veure més »

Subfamília

En biologia, la subfamília és la unitat sistemàtica entre la família i la tribu.

Cesalpiniòidies і Subfamília · Fabals і Subfamília · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Cesalpiniòidies і Fabals

Cesalpiniòidies té 36 relacions, mentre que Fabals té 55. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 8.79% = 8 / (36 + 55).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Cesalpiniòidies і Fabals. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »