Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer
Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Bíblia, Calendari hebreu, Català, Càbala, Deu manaments, Egipte, Halacà, Iar, Iom ha-Atsmaüt, Jerusalem, Judaisme, Lag ba-Ómer, Mitsvà, Mixnà, Moisès, Mont Sinaí, Nissan (hebreu), Ordi, Péssah, Pentateuc, Sàbat, Sivan, Temple de Jerusalem, Xavuot, Yom Yeruixalàyim, Zohar.
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Celebracions jueves · Bíblia і Sefirat ha-ómer ·
Calendari hebreu
El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).
Calendari hebreu і Celebracions jueves · Calendari hebreu і Sefirat ha-ómer ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Celebracions jueves · Català і Sefirat ha-ómer ·
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Càbala і Celebracions jueves · Càbala і Sefirat ha-ómer ·
Deu manaments
editorial.
Celebracions jueves і Deu manaments · Deu manaments і Sefirat ha-ómer ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Celebracions jueves і Egipte · Egipte і Sefirat ha-ómer ·
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Celebracions jueves і Halacà · Halacà і Sefirat ha-ómer ·
Iar
Iar o Ziu ("llum") és un mes del calendari hebreu que correspon a l'abril o maig del calendari gregorià.
Celebracions jueves і Iar · Iar і Sefirat ha-ómer ·
Iom ha-Atsmaüt
Iom ha-Atsmaüt (hebreu: יום העצמאות) (en català: "el dia de la independència") és la festa nacional de l'Estat d'Israel, que marca la declaració de la seva creació després de la finalització del mandat britànic.
Celebracions jueves і Iom ha-Atsmaüt · Iom ha-Atsmaüt і Sefirat ha-ómer ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Celebracions jueves і Jerusalem · Jerusalem і Sefirat ha-ómer ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Celebracions jueves і Judaisme · Judaisme і Sefirat ha-ómer ·
Lag ba-Ómer
Lag ba-Ómer (hebreu: tretzè dia del compte del Ómer), és el nom donat al dia 18 del mes de Iar.
Celebracions jueves і Lag ba-Ómer · Lag ba-Ómer і Sefirat ha-ómer ·
Mitsvà
Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
Celebracions jueves і Mitsvà · Mitsvà і Sefirat ha-ómer ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Celebracions jueves і Mixnà · Mixnà і Sefirat ha-ómer ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Celebracions jueves і Moisès · Moisès і Sefirat ha-ómer ·
Mont Sinaí
El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.
Celebracions jueves і Mont Sinaí · Mont Sinaí і Sefirat ha-ómer ·
Nissan (hebreu)
Pasqua jueva té lloc durant el mes de Nissan Nissan (en hebreu: נִיסָן; l'idioma accadi "nisānu" i aquest de l'idioma sumeri "nisag", "fill, primer brot") és el primer mes del calendari hebreu bíblic, que comença el seu compte a partir de la sortida dels hebreus de l'esclavitud a Egipte; mentre que en el calendari hebreu modern, que comença l'1 del mes de Tixrí i commemora la Creació del món, ocupa el setè lloc.
Celebracions jueves і Nissan (hebreu) · Nissan (hebreu) і Sefirat ha-ómer ·
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Celebracions jueves і Ordi · Ordi і Sefirat ha-ómer ·
Péssah
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, // 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.
Celebracions jueves і Péssah · Péssah і Sefirat ha-ómer ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Celebracions jueves і Pentateuc · Pentateuc і Sefirat ha-ómer ·
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Celebracions jueves і Sàbat · Sàbat і Sefirat ha-ómer ·
Sivan
Sivan és un mes del calendari hebreu que equival als mesos de maig - juny.
Celebracions jueves і Sivan · Sefirat ha-ómer і Sivan ·
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Celebracions jueves і Temple de Jerusalem · Sefirat ha-ómer і Temple de Jerusalem ·
Xavuot
Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.
Celebracions jueves і Xavuot · Sefirat ha-ómer і Xavuot ·
Yom Yeruixalàyim
El Dia de Jerusalem (en hebreu: יום ירושלים, Yom Yerushalayim) és un dia de festa nacional israelià, que commemora la reunificació de Jerusalem i l'establiment del control israelià sobre la ciutat vella, al juny de 1967.
Celebracions jueves і Yom Yeruixalàyim · Sefirat ha-ómer і Yom Yeruixalàyim ·
Zohar
El Zohar (en hebreu זהר "esplendor"), escrit per Ximon bar Yohaï al, és, juntament amb el Séfer Yetsirà, el llibre central del corrent cabalístic.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer
- Què tenen en comú Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer
- Semblances entre Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer
Comparació entre Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer
Celebracions jueves té 230 relacions, mentre que Sefirat ha-ómer té 29. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 10.04% = 26 / (230 + 29).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Celebracions jueves і Sefirat ha-ómer. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
