Similituds entre Celebracions jueves і Péssah
Celebracions jueves і Péssah tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Adar (mes hebreu), Arameu, Èxode, Brit Milà, Calendari gregorià, Calendari hebreu, Diàspora jueva, Faraó, Hamets, Hebreu, Israel, Jerusalem, Judaisme, Jueus, Levític, Matsà, Mitsvà, Mixnà, Moisès, Nissan (hebreu), Ordi, Pa sense llevat, Sàpiens, Séder de Pessa'h, Sefardites, Tanakh, Temple de Jerusalem, Tribus d'Israel, Xavuot.
Adar (mes hebreu)
Adar és un mes del calendari hebreu.
Adar (mes hebreu) і Celebracions jueves · Adar (mes hebreu) і Péssah ·
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Arameu і Celebracions jueves · Arameu і Péssah ·
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Èxode і Celebracions jueves · Èxode і Péssah ·
Brit Milà
El Brit Milà (en hebreu: ברית מילה) (en les comunitats asquenazites s'anomena Bris) és la circumcisió ritual que és realitzada per un mohel, al voltant del penis d'un nen jueu, en el vuitè dia de vida del nadó, com a símbol del pacte, entre Elohim i el patriarca Abraham.
Brit Milà і Celebracions jueves · Brit Milà і Péssah ·
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Calendari gregorià і Celebracions jueves · Calendari gregorià і Péssah ·
Calendari hebreu
El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).
Calendari hebreu і Celebracions jueves · Calendari hebreu і Péssah ·
Diàspora jueva
La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en ídix Golus, exili) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món.
Celebracions jueves і Diàspora jueva · Diàspora jueva і Péssah ·
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Celebracions jueves і Faraó · Faraó і Péssah ·
Hamets
Cremada de hamets a Jerusalem Hamets és un terme judaic que fa referència als aliments elaborats amb la farina de cinc tipus de grans: blat, ordi, sègol, civada, i espelta.
Celebracions jueves і Hamets · Hamets і Péssah ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Celebracions jueves і Hebreu · Hebreu і Péssah ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Celebracions jueves і Israel · Israel і Péssah ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Celebracions jueves і Jerusalem · Jerusalem і Péssah ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Celebracions jueves і Judaisme · Judaisme і Péssah ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Celebracions jueves і Jueus · Jueus і Péssah ·
Levític
El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia.
Celebracions jueves і Levític · Levític і Péssah ·
Matsà
Matzot manufacturades. La Matsà és un pa àzim (pa sense llevat), tradicional de la gastronomia jueva, elaborat amb farina i aigua.
Celebracions jueves і Matsà · Matsà і Péssah ·
Mitsvà
Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
Celebracions jueves і Mitsvà · Mitsvà і Péssah ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Celebracions jueves і Mixnà · Mixnà і Péssah ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Celebracions jueves і Moisès · Moisès і Péssah ·
Nissan (hebreu)
Pasqua jueva té lloc durant el mes de Nissan Nissan (en hebreu: נִיסָן; l'idioma accadi "nisānu" i aquest de l'idioma sumeri "nisag", "fill, primer brot") és el primer mes del calendari hebreu bíblic, que comença el seu compte a partir de la sortida dels hebreus de l'esclavitud a Egipte; mentre que en el calendari hebreu modern, que comença l'1 del mes de Tixrí i commemora la Creació del món, ocupa el setè lloc.
Celebracions jueves і Nissan (hebreu) · Nissan (hebreu) і Péssah ·
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Celebracions jueves і Ordi · Ordi і Péssah ·
Pa sense llevat
El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.
Celebracions jueves і Pa sense llevat · Péssah і Pa sense llevat ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Celebracions jueves і Sàpiens · Péssah і Sàpiens ·
Séder de Pessa'h
Una taula preparada per al séder de Pessa'h. El Séder de Pessah (en hebreu: סדר של פסח) (en jiddisch: ליל הסדר) és una celebració jueva que marca el començament de la festivitat jueva de Pessa'h.
Celebracions jueves і Séder de Pessa'h · Péssah і Séder de Pessa'h ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Celebracions jueves і Sefardites · Péssah і Sefardites ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Celebracions jueves і Tanakh · Péssah і Tanakh ·
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Celebracions jueves і Temple de Jerusalem · Péssah і Temple de Jerusalem ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Celebracions jueves і Tribus d'Israel · Péssah і Tribus d'Israel ·
Xavuot
Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Celebracions jueves і Péssah
- Què tenen en comú Celebracions jueves і Péssah
- Semblances entre Celebracions jueves і Péssah
Comparació entre Celebracions jueves і Péssah
Celebracions jueves té 230 relacions, mentre que Péssah té 72. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 9.60% = 29 / (230 + 72).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Celebracions jueves і Péssah. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: