Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Celebracions islàmiques і Islam
Celebracions islàmiques і Islam tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Abraham, Aixura, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Aleia, Aràbia Saudita, Arcàngel Gabriel, Índia, Batalla de Karbala, Bida, Calendari lunar, Calendari musulmà, Dejuni, Dhu-l-hijja, Festa del sacrifici, Hajj, Hègira, Id al-Fitr, Iran, Iraq, Ismael, Jerusalem, La Meca, Mahoma, Medina, Mesquita, Mesquita d'Al-Aqsa, Moisès, Ramadà, Sawm, ..., Sufisme, Sunnisme, Sura (Alcorà), Umma (islam), Xiisme. Ampliar l'índex (5 més) »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Abraham і Celebracions islàmiques · Abraham і Islam ·
Aixura
L'Aixura o Aixurà és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.
Aixura і Celebracions islàmiques · Aixura і Islam ·
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Celebracions islàmiques · Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Islam ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Alcorà і Celebracions islàmiques · Alcorà і Islam ·
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Aleia і Celebracions islàmiques · Aleia і Islam ·
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Aràbia Saudita і Celebracions islàmiques · Aràbia Saudita і Islam ·
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Arcàngel Gabriel і Celebracions islàmiques · Arcàngel Gabriel і Islam ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Celebracions islàmiques · Índia і Islam ·
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Batalla de Karbala і Celebracions islàmiques · Batalla de Karbala і Islam ·
Bida
Bida (‘innovació’, ‘heretgia’) és un terme àrab que es refereix, dins de l'islam, a les innovacions en matèria de religió.
Bida і Celebracions islàmiques · Bida і Islam ·
Calendari lunar
Calendari lunar en anglès per al 2020 Un calendari lunar és un tipus de calendari basat en els cicles mensuals de les fases de la Lluna (mesos sinòdics), en contrast amb els calendaris solars, en què els cicles anuals es basen només directament en l'any solar.
Calendari lunar і Celebracions islàmiques · Calendari lunar і Islam ·
Calendari musulmà
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
Calendari musulmà і Celebracions islàmiques · Calendari musulmà і Islam ·
Dejuni
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).
Celebracions islàmiques і Dejuni · Dejuni і Islam ·
Dhu-l-hijja
Dhu-l-hijja és el dotzè mes del calendari musulmà i té 29 o 30 dies.
Celebracions islàmiques і Dhu-l-hijja · Dhu-l-hijja і Islam ·
Festa del sacrifici
XVI representant Gabriel que atura el braç d'Abraham, prest a sacrificar el seu fill LId al-Ad·haTranscripció segons (‘Festa del Sacrifici’) o Aïdu l-adhà o festa del Sacrifici és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic.
Celebracions islàmiques і Festa del sacrifici · Festa del sacrifici і Islam ·
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Celebracions islàmiques і Hajj · Hajj і Islam ·
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Celebracions islàmiques і Hègira · Hègira і Islam ·
Id al-Fitr
Celebració de l'Id al-Fitr a Malàisia Id al-FitrTranscripció segons (‘Festa de la Ruptura del Dejuni’) o Aïdu l-Fitr, sovint abreujat com Id, Aïd o Eid, és una festivitat musulmana que marca el final del sawm o dejuni del mes de ramadà.
Celebracions islàmiques і Id al-Fitr · Id al-Fitr і Islam ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Celebracions islàmiques і Iran · Iran і Islam ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Celebracions islàmiques і Iraq · Iraq і Islam ·
Ismael
Ismael és un personatge citat a la Bíblia i l'Alcorà com el fill primogènit d'Abraham, que tingué amb l'esclava Agar.
Celebracions islàmiques і Ismael · Islam і Ismael ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Celebracions islàmiques і Jerusalem · Islam і Jerusalem ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Celebracions islàmiques і La Meca · Islam і La Meca ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Celebracions islàmiques і Mahoma · Islam і Mahoma ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Celebracions islàmiques і Medina · Islam і Medina ·
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Celebracions islàmiques і Mesquita · Islam і Mesquita ·
Mesquita d'Al-Aqsa
Vista interior La mesquita d'al-Aqsa —, literalment ‘la Mesquita llunyana’— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.
Celebracions islàmiques і Mesquita d'Al-Aqsa · Islam і Mesquita d'Al-Aqsa ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Celebracions islàmiques і Moisès · Islam і Moisès ·
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Celebracions islàmiques і Ramadà · Islam і Ramadà ·
Sawm
El sawm (‘abstinència’, ‘dejuni’) o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà.
Celebracions islàmiques і Sawm · Islam і Sawm ·
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Celebracions islàmiques і Sufisme · Islam і Sufisme ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Celebracions islàmiques і Sunnisme · Islam і Sunnisme ·
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Celebracions islàmiques і Sura (Alcorà) · Islam і Sura (Alcorà) ·
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Celebracions islàmiques і Umma (islam) · Islam і Umma (islam) ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Celebracions islàmiques і Islam
- Què tenen en comú Celebracions islàmiques і Islam
- Semblances entre Celebracions islàmiques і Islam
Comparació entre Celebracions islàmiques і Islam
Celebracions islàmiques té 53 relacions, mentre que Islam té 413. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 7.51% = 35 / (53 + 413).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Celebracions islàmiques і Islam. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
