Taula de continguts
75 les relacions: Anemòmetre, Antiga Grècia, Arc de Sant Martí, Aristòtil, Astronomia, Ateneu Barcelonès, Atmosfera terrestre, Aurora polar, Baròmetre, Blaise Pascal, Boira, Capvespre, Cel, Cel (religió), Cel nocturn, Cinturó de Venus, Circulació atmosfèrica, Conjunt finit, Constel·lació, Crepuscle, Cultura, Difusió de Mie, Difusió de Rayleigh, Eduard Fontserè i Riba, Esfera, Esfera celeste, Església (institució), Espai exterior, Esperit, Estel, Evangelista Torricelli, Francis Beaufort, Galileo Galilei, Gas, George Hadley, Higròmetre, Horace-Bénédict de Saussure, Humitat, Il·lustració, Llamp, Llum, Lluna, Longitud d'ona, Mesopotàmia, Meteorologia, Mitologia, Nadir, Núvol, Nit, Planeta, ... Ampliar l'índex (25 més) »
- Fenòmens meteorològics
Anemòmetre
Model antic d'anenòmetre, construït per un fabricant espanyol (José Graselli) el 1870. Un anemòmetre és un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, és un dels aparells utilitzats en una estació meteorològica.
Veure Cel і Anemòmetre
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Cel і Antiga Grècia
Arc de Sant Martí
291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
Veure Cel і Arc de Sant Martí
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Cel і Aristòtil
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Cel і Astronomia
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Veure Cel і Ateneu Barcelonès
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Cel і Atmosfera terrestre
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Veure Cel і Aurora polar
Baròmetre
Un baròmetre és un instrument de mesura utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica.
Veure Cel і Baròmetre
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Cel і Blaise Pascal
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Veure Cel і Boira
Capvespre
Landers (Califòrnia) durant el crepuscle astronòmic (fotografia presa amb 20 segons d'exposició) El capvespre o crepuscle vespertí és el període de crepuscle astronòmic que segueix la posta de sol i precedeix la caiguda de la nit.
Veure Cel і Capvespre
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Cel і Cel
Cel (religió)
Signe xinès del cel (天,Tian). El cel és un concepte que es pot referir a cels físics, el firmament de l'atmosfera o a l'expansió de l'univers.
Veure Cel і Cel (religió)
Cel nocturn
La Lluna és el cos celeste més vist al ''' cel nocturn '''. El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit.
Veure Cel і Cel nocturn
Cinturó de Venus
La Lluna eix dins l'Anell de Venus. El Cinturó de Venus o Anell de Venus, i també falca de mitja llum, és el fenomen que es produeix durant la penombra, just abans de l'albada, o després de l'ocàs, quan part de l'atmosfera apareix d'un color rosat pàl·lid.
Veure Cel і Cinturó de Venus
Circulació atmosfèrica
Representació de la circulació atmosfèrica a gran escala a la Terra (a l'equinocci) Mitjana de precipitacions mensuals a llarg termini La circulació atmosfèrica és un moviment de l'aire atmosfèric a gran escala i el medi pel qual la calor és distribuïda sobre la superfície de la Terra (juntament amb la circulació oceànica).
Veure Cel і Circulació atmosfèrica
Conjunt finit
En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).
Veure Cel і Conjunt finit
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Cel і Constel·lació
Crepuscle
Crepuscle vist des d'un camp als afores de Palafrugell El crepuscle o llostre és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post.
Veure Cel і Crepuscle
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Cel і Cultura
Difusió de Mie
La superfície equivalent radar ''SER'' monoestática d'una esfera de metall perfectament conductora en funció de la freqüència (calculat per la teoria de Mie). A baixa freqüència Difusió de Rayleigh límit on la circumferència és menor que la longitud d'ona, la SER normalitzada és σ/(πR²) ~ 9(kR)4.
Veure Cel і Difusió de Mie
Difusió de Rayleigh
La difusió de Rayleigh és la causa del color blau del cel i també és l'origen del cel rogenc durant l'ocàs La difusió de Rayleigh (que rep el nom en honor de Lord Rayleigh) és la difusió de llum per partícules molt més petites que la longitud d'ona de la llum.
Veure Cel і Difusió de Rayleigh
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.
Veure Cel і Eduard Fontserè i Riba
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Cel і Esfera
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Veure Cel і Esfera celeste
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Veure Cel і Església (institució)
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Cel і Espai exterior
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Veure Cel і Esperit
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Cel і Estel
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Veure Cel і Evangelista Torricelli
Francis Beaufort
Sir Francis Beaufort FRS FRGS (Navan, Irlanda 27 de maig de 1774 – Hove, Sussex, Anglaterra.17 de desembre de 1857) va ser un hidrògraf britànic nascut a Irlanda oficial a la Royal Navy.
Veure Cel і Francis Beaufort
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Cel і Galileo Galilei
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Cel і Gas
George Hadley
George Hadley (Londres, RU, 12 de febrer de 1685 - Flitton, Bedfordshire, RU, 28 de juny de 1768) va ser un advocat i meteoròleg amateur anglès que va proposar un model de circulació atmosfèrica, la cèl·lula de Hadley, la qual explica els constants vents de l'est que bufen als tròpics anomenats vents alisis.
Veure Cel і George Hadley
Higròmetre
Un higròmetre del tipus de tensió de cabell Un higròmetre és un instrument de mesura usat per mesurar el contingut d'humitat ambiental.
Veure Cel і Higròmetre
Horace-Bénédict de Saussure
Retrat d'Horace-Bénédict de Saussure Horace-Bénédict de Saussure FRS (Conches, 17 de febrer de 1740 – Ginebra, 22 de gener de 1799) va ser un aristòcrata suís, metge i botànic, considerat un dels fundadors de l'alpinisme i el primer constructor d'un forn solar.
Veure Cel і Horace-Bénédict de Saussure
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Veure Cel і Humitat
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Cel і Il·lustració
Llamp
El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
Veure Cel і Llamp
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Cel і Llum
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Cel і Lluna
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Cel і Longitud d'ona
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Cel і Mesopotàmia
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Cel і Meteorologia
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Cel і Mitologia
Nadir
horitzons. El nadir (de l'àrab ندير nadir o نظير nathir, 'oposat') és la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sota de l'observador.
Veure Cel і Nadir
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Cel і Núvol
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Veure Cel і Nit
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Cel і Planeta
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Cel і Plató
Predicció meteorològica
Pronòstic de les pressions de superfície a Amèrica del nord La predicció meteorològica, també anomenada previsió meteorològica, predicció del temps, predicció de l'oratge o pronòstic meteorològic, és l'aplicació de la ciència i la tecnologia per a predir l'estat de l'atmosfera terrestre en un temps futur en una localitat determinada.
Veure Cel і Predicció meteorològica
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Cel і Pressió
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Cel і Pressió atmosfèrica
Radiació difusa
La radiació difusa és la part de la radiació solar global que és dispersada o reflectida pels components de l'atmosfera terrestre.
Veure Cel і Radiació difusa
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Veure Cel і Radiació solar
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Cel і René Descartes
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Veure Cel і Revolució de Copèrnic
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Veure Cel і Robert Hooke
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Veure Cel і Roig
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Cel і Sol
Sol de mitjanit
Sol de mitjanit a Nordkapp, Noruega Alta, Noruega El sol de mitjanit és un fenomen que es produeix en certes parts del planeta (entre els cercles polars i el pol corresponent), consistent en què el sol no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del solstici d'estiu.
Veure Cel і Sol de mitjanit
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Veure Cel і Taronja
Tempesta
Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.
Veure Cel і Tempesta
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Veure Cel і Teofrast
Termòmetre
Termòmetre clínic de mercuri. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura.
Veure Cel і Termòmetre
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Cel і Termodinàmica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Cel і Terra
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Veure Cel і Ull
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Cel і Univers
Universitat de Toronto
La Universitat de Toronto (en anglès: University of Toronto, abreujat «U of T»), a Toronto, Ontario, és la major universitat del Canadà.
Veure Cel і Universitat de Toronto
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Veure Cel і Vent
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Cel і Volta
Zenit
El zenit i el nadir sobre l'esfera celeste. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre.
Veure Cel і Zenit
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Cel і Zodíac
Vegeu també
Fenòmens meteorològics
- Anticicló
- Cúpula de calor
- Capa d'aire saharià
- Cel
- Cicló (meteorologia)
- Cicló tropical
- Depressió atmosfèrica
- Direcció del vent
- Estratosfera
- Evaporació
- Evapotranspiració
- Fenomen celeste de Nuremberg
- Fluctuacions de la durada del dia
- Flux d'entrada (meteologia)
- Fredorada
- Front (meteorologia)
- Gota freda
- Inundació
- Latituds del cavall
- Massa d'aire
- Nivell de congelació
- Onada de calor
- Precipitació atmosfèrica
- Sequera
- Subsidència (atmosfera)
- Terbolí
- Tro
- Vent
- Zona d'alta pressió
També conegut com Firmament.