Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Abat Oliba, Absis, Arquitectura gòtica, Arquivolta, Art preromànic, Art romànic, Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, Barroc, Bisbat de Vic, Campanar, Capella (arquitectura), Claustre, Cripta, Deambulatori, Felip Vall i Verdaguer, Galceran Albanell, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guifré el Pilós, Jaume Balmes i Urpià, Jaume el Conqueridor, Jaume Ripoll i Vilamajor, Joan Lluís de Montcada, Josep Bover i Mas, Josep de la Concepció, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Sert i Badia, Josep Torras i Bages, Llista de mestres de capella de la catedral de Vic, Llucià Casadevall i Duran, Maria, mare de Jesús, Miquel Massot i Tetas, Museu de Belles Arts de Lió, Museu Episcopal de Vic, Neoclassicisme, Osona, Pere de Redorta, Pere Oller, Ramon d'Anglesola, Ramon Sala i Saçala, Redempció (teologia), Regne de València, Retaule, Romànic llombard, Rosassa, Sala capitular, Sant Bernat Calvó, Sant Pere, 1018, 1038, ..., 1046, 1318, 1360, 1420, 1427, 15 de setembre, 1781, 1785, 1787, 1803, 1852, 1853, 1865, 1891, 1931, 24 de setembre. Ampliar l'índex (16 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Catedral de Vic і Abat Oliba · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Catedral de Vic і Absis · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Catedral de Vic і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Catedral de Vic і Arquivolta · Veure més »
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Catedral de Vic і Art preromànic · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Catedral de Vic і Art romànic · Veure més »
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
LArxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és una biblioteca i arxiu eclesiàstic del bisbat de Vic.
Nou!!: Catedral de Vic і Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Catedral de Vic і Barroc · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Vic і Bisbat de Vic · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Catedral de Vic і Campanar · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Catedral de Vic і Capella (arquitectura) · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Catedral de Vic і Claustre · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Catedral de Vic і Cripta · Veure més »
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Nou!!: Catedral de Vic і Deambulatori · Veure més »
Felip Vall i Verdaguer
Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig de 1916 - Vic, Osona, 5 d'agost de 2012) va ser un pintor, decorador i dibuixant català, especialitzat en pintura mural.
Nou!!: Catedral de Vic і Felip Vall i Verdaguer · Veure més »
Galceran Albanell
Galceran Albanell fou canonge de la catedral de Vic així com canonge i vicari de la de Girona.
Nou!!: Catedral de Vic і Galceran Albanell · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Catedral de Vic і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Nou!!: Catedral de Vic і Guerra dels Nou Anys · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Catedral de Vic і Guifré el Pilós · Veure més »
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Nou!!: Catedral de Vic і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Catedral de Vic і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Ripoll i Vilamajor
Jaume Ripoll i Vilamajor (Preixana, Urgell, 24 de febrer de 1775 — Santa Eugènia de Berga, Osona, 15 de novembre de 1843) va ser un eclesiàstic i erudit català.
Nou!!: Catedral de Vic і Jaume Ripoll i Vilamajor · Veure més »
Joan Lluís de Montcada
Joan Lluís de Montcada (Barcelona, 1585 ? - Vic, 6 d'abril de 1653) fou un jurista i historiador català.
Nou!!: Catedral de Vic і Joan Lluís de Montcada · Veure més »
Josep Bover i Mas
Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.
Nou!!: Catedral de Vic і Josep Bover i Mas · Veure més »
Josep de la Concepció
Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època.
Nou!!: Catedral de Vic і Josep de la Concepció · Veure més »
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Nou!!: Catedral de Vic і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »
Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.
Nou!!: Catedral de Vic і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Catedral de Vic і Josep Torras i Bages · Veure més »
Llista de mestres de capella de la catedral de Vic
El que segueix és la llista de músics que ocuparen la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic.
Nou!!: Catedral de Vic і Llista de mestres de capella de la catedral de Vic · Veure més »
Llucià Casadevall i Duran
Llucià Casadevall i Duran (Vic, 22 de novembre del 1785 - 1852) fou un vicari capitular des del 1837 que va regir la seu d'Ausona i després com a bisbe fins a la seva mort ocorreguda el 1852.
Nou!!: Catedral de Vic і Llucià Casadevall i Duran · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Catedral de Vic і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Miquel Massot i Tetas
Miquel Massot i Tetas (Barcelona, 1883 - París, 1968) fou un pintor català que destacà especialment en el camp de la pintura mural.
Nou!!: Catedral de Vic і Miquel Massot i Tetas · Veure més »
Museu de Belles Arts de Lió
El Museu de Belles Arts de Lió (en francès Musée des Beaux-Arts de Lyon) és un museu d'art que es troba a la ciutat de Lió, regió Alvèrnia-Roine-Alps, França.
Nou!!: Catedral de Vic і Museu de Belles Arts de Lió · Veure més »
Museu Episcopal de Vic
Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Vic і Museu Episcopal de Vic · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Catedral de Vic і Neoclassicisme · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Catedral de Vic і Osona · Veure més »
Pere de Redorta
Pere de Redorta va ser bisbe de Vic entre 1147 i 1185.
Nou!!: Catedral de Vic і Pere de Redorta · Veure més »
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і Pere Oller · Veure més »
Ramon d'Anglesola
Ramon d'Anglesola (Bellpuig, ~1220 - Barcelona, 1306) fou bisbe de Vic, del llinatge dels Anglesola.
Nou!!: Catedral de Vic і Ramon d'Anglesola · Veure més »
Ramon Sala i Saçala
Ramon Sala i Saçala (Vic?, 1665 - 13 d'abril de 1697) fou veguer i batlle de Vic.
Nou!!: Catedral de Vic і Ramon Sala i Saçala · Veure més »
Redempció (teologia)
La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Nou!!: Catedral de Vic і Redempció (teologia) · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Catedral de Vic і Regne de València · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Catedral de Vic і Retaule · Veure més »
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Nou!!: Catedral de Vic і Romànic llombard · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Catedral de Vic і Rosassa · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Catedral de Vic і Sala capitular · Veure més »
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Catedral de Vic і Sant Bernat Calvó · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Catedral de Vic і Sant Pere · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Vic і 1018 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Vic і 1038 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Vic і 1046 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Vic і 1318 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Vic і 1360 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Vic і 1420 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і 1427 · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Vic і 15 de setembre · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Vic і 1781 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і 1785 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Catedral de Vic і 1787 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Catedral de Vic і 1803 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Vic і 1852 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і 1853 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і 1865 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і 1891 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Vic і 1931 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Vic і 24 de setembre · Veure més »
