Comunicació

422 les relacions: Adam, Agnès d'Assís, Agustí d'Hipona, Albània, Alcorà, Alemanya, Alfons el Magnànim, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Ambròs de Milà, Anastasi de Pèrsia, Andreu apòstol, Anglaterra, Antonello Gagini, Antoni de Pàdua, Apòstol, Arcàngel, Arcàngel Gabriel, Arquebisbat de Palerm, Arquitectura neoclàssica, Arquitrau, Art romà d'Orient, Assumpció de Maria, Àfrica, Àfrica del Nord, Àgata de Catània, Baix relleu, Baldaquí, Balustre, Baptisme de Jesús, Barbaria, Bartomeu apòstol, Basili el Jove, Bífora, Benet de Núrsia, Bomba (arma), Bombardeig, Breviari, Bronze, Califat Fatimita, Campanar, Canó, Canceller, Canonge, Capítol (catolicisme), Capella de Sant Pau, Caritat, Carles I d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carrara, ..., Carreu, Casa d'Hauteville, Catània, Catedral, Caterina de Bolonya, Cúria eclesiàstica, Cefalù, Cementiri, Claraboia, Claristori, Colom (ocell), Concili de Trento, Confessió (religió), Conill, Conquesta musulmana de Sicília, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Consonant alveolar, Constança d'Aragó i de Castella, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança de Sicília, Constança I de Sicília, Cor, Cordó (ornament), Corfú, Cosme i Damià, màrtirs, Cripta, Crist, Cristòfor de Lícia, Cristianisme, Cristina de Pèrsia, Crucifixió, Cuba, Cuirassa, Cupido, Déu, Déu Pare, Dilluns de Pasqua, Dogma, Domènec de Guzmán, Domenico Gagini, Donació de Constantí, Dragó, Duomo, Edat mitjana, Edat moderna, Elm (armadura), Empiri, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Epístola, Escó, Escultura, Espanya, Espasa, Esperit Sant en el cristianisme, Estat sobirà, Estella, Esteve màrtir, Europa, Eva, Far, Fauna, Fe, Feix romà, Felip apòstol, Ferdinando Fuga, Ferran I de les Dues Sicílies, Fill, Flor, França, Francesc d'Assís, Francesc de Paula, Francesco Laurana, Fusta, Galè, Galeria Borghese, Gòtic català, Genseric, Gerace, Giovanni Battista Vaccarini, Giuseppe Venanzio Marvuglia, Gos, Granit, Grec, Guerra mundial, Guerres Napoleòniques, Guillem I de Sicília, Guillem II d'Atenes, Guillem II de Sicília, Guix, Hebreu, Hodegetria, Hohenstaufen, Iconòstasi, Ifríqiya, Ignasi de Loiola, Immaculada Concepció, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Inquisició, Islam, Itàlia meridional, Jardí de l'Edèn, Jaume el Just, Jaume el Major, Jeroni d'Estridó, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joan Evangelista, Joan l'Apòstol, Juan Lozano y Lozano, Judes Tadeu, Jueus, Lapislàtzuli, Llúcia de Siracusa, Lleó, Llebre, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llorenç màrtir, Lluc (evangelista), Llum, Lluna, Luigi Vanvitelli, Magrib, Manfred I de Sicília, Manierisme, Marbre, Marc (evangelista), Mare, Mare de Déu, Margarida d'Angulema, Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Magdalena, Maria, mare de Jesús, Marqueteria, Mateu apòstol, Mazara, Mercedaris descalços, Merlet, Messina, Miracle, Moisès, Monreale, Mont Pellegrino, Muses, Musulmà, Nadal, Nàpols, Núvol, Nicolau Pujades, Nit, Noguera, Occident, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orgue, Orient, Palau Reial de Caserta, Palerm, Pantocràtor, Papa, Papa Agató, Papa Lleó I, Papat d'Avinyó, Passió de Jesús, Patriarca, Patriarca de Constantinoble, Pau de Caltabellotta, Pau de Tars, Pòrfir, Pentecosta, Pere el Gran, Pere II de Sicília, Pesta, Pica baptismal, Piràmide, Plomall (estri), Port, Presbiteri, Publi Corneli Escipió Africà Major, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Reixa, Renaixement, Resurrecció, Resurrecció de Jesús, Revolució Francesa, Ritu bizantí, Robert Guiscard, Roger I de Sicília, Roma, Romana, Romanticisme, Rosa, Rosalia de Palerm, Rosari, Sacre Imperi Romanogermànic, Salut, Sant, Sant Gregori, Sant Pere, Sant Sebastià, Sant Sergi I, Santa Maria dels Àngels de Perpinyà, Santa Ninfa, Santa Oliva, Santa Seu, Santuari, Síria, Segona Guerra Mundial, Senat, Serps, Sicília, Simó apòstol, Siracusa, Sol, Soldat, Squillace, Suaus, Tabernacle, Tancred de Sicília, Til·ler, Tomàs apòstol, Tommaso de Vigilia, Tresor, Tripolitana, Tunísia, Ull, Ull de bou, Vàndals, Víctor Amadeu II de Savoia, Veracreu, Vespres Sicilianes, Volta de canó, Vori, 10 d'agost, 1072, 1130, 1160, 1161, 1167, 1168, 1169, 1190, 1194, 1198, 1215, 1220, 1222, 1250, 1258, 1260, 1263, 1282, 1286, 1295, 13 d'abril, 1300, 1302, 1305, 1311, 1323, 1342, 1352, 1353, 1390, 1426, 1430, 1432, 1434, 1445, 1447, 1452, 1453, 1465, 1466, 1468, 1469, 1470, 1473, 1474, 1478, 1485, 15 de juliol, 15 de març, 1503, 1504, 1507, 1510, 1511, 1535, 1536, 1545, 1555, 1556, 1558, 1563, 1565, 1567, 1568, 1574, 1588, 1593, 1611, 1624, 1625, 1626, 1631, 1638, 1650, 1651, 1652, 1656, 1664, 1673, 1679, 1693, 17 d'abril, 1713, 1714, 1731, 1732, 1735, 1741, 1744, 1752, 1753, 1767, 1770, 1774, 1781, 1782, 1785, 1794, 1798, 1801, 1807, 1812, 1814, 1818, 1826, 1844, 1848, 1860, 1866, 1870, 1881, 1900, 1934, 1937, 1941, 1943, 1947, 1965, 1980, 1991, 1998, 2 de febrer, 2 de novembre, 20 de novembre, 2013, 21 d'octubre, 24 de desembre, 28 de març, 3 de juliol, 4 de febrer, 4 de setembre, 440, 447, 732, 827, 9 de març. Ampliar l'índex (372 més) » « Shrink índex

Adam

Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Nou!!: Catedral de Palerm і Adam · Veure més »

Agnès d'Assís

Agnès d'Assís (Assís, ca. 1197 - 1253), va ser una religiosa italiana que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses.

Nou!!: Catedral de Palerm і Agnès d'Assís · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Catedral de Palerm і Agustí d'Hipona · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Catedral de Palerm і Albània · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Catedral de Palerm і Alcorà · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Catedral de Palerm і Alemanya · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Palerm і Alfons el Magnànim · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Catedral de Palerm і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ambròs de Milà · Veure més »

Anastasi de Pèrsia

Anastasi anomentat el Persa (Razech, Pèrsia, s. V - Resafa, actual Sergiòpolis, 22 de gener de 628) va ésser un monjo persa, màrtir per la seva fe cristiana.

Nou!!: Catedral de Palerm і Anastasi de Pèrsia · Veure més »

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Catedral de Palerm і Andreu apòstol · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Catedral de Palerm і Anglaterra · Veure més »

Antonello Gagini

Antonello Gagini (1478 - 1536) va ser un escultor sicilià, la família del qual anomenada Gangini va arribar a Sicília a mitjan.

Nou!!: Catedral de Palerm і Antonello Gagini · Veure més »

Antoni de Pàdua

Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.

Nou!!: Catedral de Palerm і Antoni de Pàdua · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і Apòstol · Veure més »

Arcàngel

300px En les religions jueva, cristiana i islàmica els arcàngels (del grec: αρχάγγελος, archangelos.

Nou!!: Catedral de Palerm і Arcàngel · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Nou!!: Catedral de Palerm і Arcàngel Gabriel · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Catedral de Palerm і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: Catedral de Palerm і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arquitrau

Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.

Nou!!: Catedral de Palerm і Arquitrau · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Catedral de Palerm і Art romà d'Orient · Veure més »

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Nou!!: Catedral de Palerm і Assumpció de Maria · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Catedral de Palerm і Àfrica del Nord · Veure més »

Àgata de Catània

Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme.

Nou!!: Catedral de Palerm і Àgata de Catània · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Catedral de Palerm і Baix relleu · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Catedral de Palerm і Baldaquí · Veure més »

Balustre

Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.

Nou!!: Catedral de Palerm і Balustre · Veure més »

Baptisme de Jesús

El Baptisme de Jesús és un episodi en la vida de Jesús de Natzaret dins de la història sagrada del cristianisme explicat en el Nou Testament.

Nou!!: Catedral de Palerm і Baptisme de Jesús · Veure més »

Barbaria

Mapa de Barbaria, de Gerardus Mercator (1630). Barbaria o costa barbaresca és el terme que els europeus van utilitzar des del fins al per a referir-se a les regions costaneres de Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Barbaria · Veure més »

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Bartomeu apòstol · Veure més »

Basili el Jove

Basili el Jove (mort a Constantinoble, 952) fou un anacoreta de la rodalia de Constantinoble.

Nou!!: Catedral de Palerm і Basili el Jove · Veure més »

Bífora

Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.

Nou!!: Catedral de Palerm і Bífora · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Catedral de Palerm і Benet de Núrsia · Veure més »

Bomba (arma)

Una bomba és una arma explosiva que allibera de cop una gran energia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Bomba (arma) · Veure més »

Bombardeig

Bombardeig de l'Aviació Legionària sobre València, 1937 Un bombardeig o bombardament és una operació militar consistent en un atac massiu per mitjà d'artilleria, siguin bales o qualsevol mena de bomba o míssil.

Nou!!: Catedral de Palerm і Bombardeig · Veure més »

Breviari

Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Breviari · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Catedral de Palerm і Bronze · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Catedral de Palerm і Califat Fatimita · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Catedral de Palerm і Campanar · Veure més »

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Nou!!: Catedral de Palerm і Canó · Veure més »

Canceller

El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.

Nou!!: Catedral de Palerm і Canceller · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Catedral de Palerm і Canonge · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Catedral de Palerm і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Capella de Sant Pau

Sant Pau és una capella al municipi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Catedral de Palerm і Capella de Sant Pau · Veure més »

Caritat

La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.

Nou!!: Catedral de Palerm і Caritat · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Catedral de Palerm і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Catedral de Palerm і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Catedral de Palerm і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carrara

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

Nou!!: Catedral de Palerm і Carrara · Veure més »

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Nou!!: Catedral de Palerm і Carreu · Veure més »

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Nou!!: Catedral de Palerm і Casa d'Hauteville · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Catedral de Palerm і Catània · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Catedral de Palerm і Catedral · Veure més »

Caterina de Bolonya

nascuda Caterina Vigri, va ser una monja i artista italiana.

Nou!!: Catedral de Palerm і Caterina de Bolonya · Veure més »

Cúria eclesiàstica

La cúria eclesiàstica és el conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cúria eclesiàstica · Veure més »

Cefalù

Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cefalù · Veure més »

Cementiri

Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cementiri · Veure més »

Claraboia

Una claraboia Una claraboia, lluerna o lluernera és una finestra situada al sostre o a la part superior d'una paret i que s'utilitza per a donar llum natural a una estança.

Nou!!: Catedral de Palerm і Claraboia · Veure més »

Claristori

Claristori i trifori a una església gòtica El claristori, en l'arquitectura, és el nivell més alt de la nau a una basílica romana o a una església romànica o gòtica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Claristori · Veure més »

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Colom (ocell) · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Catedral de Palerm і Concili de Trento · Veure més »

Confessió (religió)

La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.

Nou!!: Catedral de Palerm і Confessió (religió) · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Conill · Veure més »

Conquesta musulmana de Sicília

La conquesta musulmana de Sicília es produí gradualment entre el juny del 827 i el 902, any de la caiguda de Taormina, la capital romana d'Orient de Sicília.

Nou!!: Catedral de Palerm і Conquesta musulmana de Sicília · Veure més »

Conquesta normanda del Mezzogiorno

La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.

Nou!!: Catedral de Palerm і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Catedral de Palerm і Consonant alveolar · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: Catedral de Palerm і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Nou!!: Catedral de Palerm і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Catedral de Palerm і Constança de Sicília · Veure més »

Constança I de Sicília

Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Catedral de Palerm і Constança I de Sicília · Veure més »

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cor · Veure més »

Cordó (ornament)

Oficial rus (1825) en uniforme de gala, el pit dret ornat de '''cordó''' daurat El cordó, en contextos militars, és un ornament en forma de cordó trenat, de color daurat o argentat en la majoria de casos.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cordó (ornament) · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Catedral de Palerm і Corfú · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217).

Nou!!: Catedral de Palerm і Cripta · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Catedral de Palerm і Crist · Veure més »

Cristòfor de Lícia

Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cristòfor de Lícia · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cristianisme · Veure més »

Cristina de Pèrsia

Cristina de Pèrsia (morta a Pèrsia el 559) va ser una jove cristiana que va ésser torturada (fuetejada) a causa de la seva fe, i morta com a màrtir sota el regnat de Cosroes I de Pèrsia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cristina de Pèrsia · Veure més »

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Nou!!: Catedral de Palerm і Crucifixió · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cuba · Veure més »

Cuirassa

Cuirassa russa de 1880 La cuirassa és una peça d'armadura dissenyada per a protegir el tors.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cuirassa · Veure més »

Cupido

Amoret Cupido amb el Dofí per Peter Paul Rubens. Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú.

Nou!!: Catedral de Palerm і Cupido · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Catedral de Palerm і Déu · Veure més »

Déu Pare

Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.

Nou!!: Catedral de Palerm і Déu Pare · Veure més »

Dilluns de Pasqua

Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і Dilluns de Pasqua · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Dogma · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: Catedral de Palerm і Domènec de Guzmán · Veure més »

Domenico Gagini

Tabernacle a la Cappella palatina el Castel Nuovo de Nàpols Domenico Gagini (1449 - Palerm, 1492) va ser un escultor italià.

Nou!!: Catedral de Palerm і Domenico Gagini · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Catedral de Palerm і Donació de Constantí · Veure més »

Dragó

Dragó és el nom comú aplicat als rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae), així com moltes altres espècies de rèptil de diferent grups (agàmids, varànids, etc.).

Nou!!: Catedral de Palerm і Dragó · Veure més »

Duomo

Duomo de Florència. Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral.

Nou!!: Catedral de Palerm і Duomo · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Catedral de Palerm і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Edat moderna · Veure més »

Elm (armadura)

Elm baixmedieval amb celada Un elm és l'element de l'armadura que protegeix el cap i la cara del guerrer.

Nou!!: Catedral de Palerm і Elm (armadura) · Veure més »

Empiri

L'Empiri en una edició de la Divina Comèdia il·lustrada per Gustave Doré. LEmpiri, l'Empíria és, en la teologia catòlica medieval, el més alt dels cels.

Nou!!: Catedral de Palerm і Empiri · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Catedral de Palerm і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Epístola

Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Epístola · Veure més »

Escó

Un escó (també se'n pot dir escon) és el seient dels parlamentaris en les diferents cambres de representació legislativa de cada país.

Nou!!: Catedral de Palerm і Escó · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Catedral de Palerm і Escultura · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Catedral de Palerm і Espanya · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Catedral de Palerm і Espasa · Veure més »

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Catedral de Palerm і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Estat sobirà · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Catedral de Palerm і Estella · Veure més »

Esteve màrtir

Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.

Nou!!: Catedral de Palerm і Esteve màrtir · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Catedral de Palerm і Europa · Veure més »

Eva

Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.

Nou!!: Catedral de Palerm і Eva · Veure més »

Far

Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.

Nou!!: Catedral de Palerm і Far · Veure més »

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Nou!!: Catedral de Palerm і Fauna · Veure més »

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Catedral de Palerm і Fe · Veure més »

Feix romà

'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.

Nou!!: Catedral de Palerm і Feix romà · Veure més »

Felip apòstol

Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.

Nou!!: Catedral de Palerm і Felip apòstol · Veure més »

Ferdinando Fuga

Palazzo della Consulta de Roma, obra de '''Ferdinando Fuga''' Ferdinando Fuga (Florència, 1699 - Roma, 1781) va ser un arquitecte italià, situat a nivell estilístic entre el barroc tardà i el classicisme.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ferdinando Fuga · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Fill

Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.

Nou!!: Catedral de Palerm і Fill · Veure més »

Flor

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.

Nou!!: Catedral de Palerm і Flor · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Catedral de Palerm і França · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Catedral de Palerm і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc de Paula

Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.

Nou!!: Catedral de Palerm і Francesc de Paula · Veure més »

Francesco Laurana

Retrat d'Elionor d'Aragó a la Galleria Nazionale della Sicilia a Palerm, on s'aprecia la forma ovalada del rostre, típica de l'escultura de '''Francesco Laurana''' Francesco Laurana de la Vrana (Vrana, c. 1430 - 12 de març ? de 1502), va ser un escultor i medallista.

Nou!!: Catedral de Palerm і Francesco Laurana · Veure més »

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Nou!!: Catedral de Palerm і Fusta · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Galè · Veure més »

Galeria Borghese

La Galleria Borghese La Galeria Borghese és un museu d'art situat als jardins de la Villa Borghese, a Roma.

Nou!!: Catedral de Palerm і Galeria Borghese · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Catedral de Palerm і Gòtic català · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Catedral de Palerm і Genseric · Veure més »

Gerace

Gerace és un municipi de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria.

Nou!!: Catedral de Palerm і Gerace · Veure més »

Giovanni Battista Vaccarini

Giovanni Battista Vaccarini (Palerm, 3 de febrer de 1702 - Palerm, 11 de març de 1768) fou un arquitecte sicilià, notable per l'obra realitzada al context del Barroc sicilià durant el període de reconstrucció massiva que va seguir al terratrèmol de 1693.

Nou!!: Catedral de Palerm і Giovanni Battista Vaccarini · Veure més »

Giuseppe Venanzio Marvuglia

Giuseppe Venanzio Marvuglia (Palerm, 1729 - 1814) va ser un arquitecte sicilià del període Barroc.

Nou!!: Catedral de Palerm і Giuseppe Venanzio Marvuglia · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Catedral de Palerm і Gos · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Catedral de Palerm і Granit · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Catedral de Palerm і Grec · Veure més »

Guerra mundial

Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.

Nou!!: Catedral de Palerm і Guerra mundial · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Catedral de Palerm і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillem I de Sicília

Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.

Nou!!: Catedral de Palerm і Guillem I de Sicília · Veure més »

Guillem II d'Atenes

Guillem II d'Atenes (?...-1338, Duc d'Atenes (1317-18) i de Neopàtria (1319-38), príncep de Tàrent i de Monte Sant'Angelo, duc de Noto i de Spaccoforno, comte de Calatafimi, Alcamo, Malta i Gozzo. Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Succeí al seu germà Manfred I (1317), però governà el ducat per mitjà de vicaris (Alfons Frederic d'Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria, Nicolau Llança, que feu treva amb els venecians, 1331). El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d'Aragó. El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li --per disposició testamentaria del seu pare—- galeres i gent per tal d'anar a prendre possessió dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1337); ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-ho dur a terme.

Nou!!: Catedral de Palerm і Guillem II d'Atenes · Veure més »

Guillem II de Sicília

Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.

Nou!!: Catedral de Palerm і Guillem II de Sicília · Veure més »

Guix

Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Nou!!: Catedral de Palerm і Guix · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Hebreu · Veure més »

Hodegetria

Hodegetria (del grec Ὁδηγήτρια, 'la que mostra el camí') o Nostra Senyora del Camí és el nom que reben unes representacions de la Verge Maria en l'art, especialment dins l'Església Ortodoxa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Hodegetria · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Hohenstaufen · Veure més »

Iconòstasi

Iconòstasi de la Catedral de l'Anunciació al Kremlin de Moscou, obra de Theophanes el Grec, (1405) L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritu bizantí, particularment les de tradició ortodoxa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Iconòstasi · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ifríqiya · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ignasi de Loiola · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Catedral de Palerm і Immaculada Concepció · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Catedral de Palerm і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Catedral de Palerm і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Catedral de Palerm і Inquisició · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Catedral de Palerm і Islam · Veure més »

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Catedral de Palerm і Itàlia meridional · Veure més »

Jardí de l'Edèn

El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.

Nou!!: Catedral de Palerm і Jardí de l'Edèn · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Catedral de Palerm і Jaume el Just · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Jaume el Major · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Catedral de Palerm і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Catedral de Palerm і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Catedral de Palerm і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Catedral de Palerm і Joan Baptista · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Catedral de Palerm і Joan Evangelista · Veure més »

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.

Nou!!: Catedral de Palerm і Joan l'Apòstol · Veure més »

Juan Lozano y Lozano

Juan Lozano y Lozano (Jumilla, Múrcia, 1610-1679) fou un eclesiàstic espanyol.

Nou!!: Catedral de Palerm і Juan Lozano y Lozano · Veure més »

Judes Tadeu

Judes o Judas Tadeu o Judes/Judas el Zelota (Paneas (Galilea), - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Judes Tadeu · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Catedral de Palerm і Jueus · Veure més »

Lapislàtzuli

El lapislàtzuli és una roca metamòrfica poc comuna, que té la latzurita com a component essencial, i que és destinada bàsicament a l'ornamentació.

Nou!!: Catedral de Palerm і Lapislàtzuli · Veure més »

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Llúcia de Siracusa · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Catedral de Palerm і Lleó · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Catedral de Palerm і Llebre · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Catedral de Palerm і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Catedral de Palerm і Llorenç màrtir · Veure més »

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Nou!!: Catedral de Palerm і Lluc (evangelista) · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Catedral de Palerm і Llum · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Catedral de Palerm і Lluna · Veure més »

Luigi Vanvitelli

Luigi Vanvitelli (Nàpols, 12 de maig de 1700 - Caserta, 1 de març de 1773) va ser un enginyer i arquitecte italià.

Nou!!: Catedral de Palerm і Luigi Vanvitelli · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Catedral de Palerm і Magrib · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Catedral de Palerm і Manfred I de Sicília · Veure més »

Manierisme

En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.

Nou!!: Catedral de Palerm і Manierisme · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Catedral de Palerm і Marbre · Veure més »

Marc (evangelista)

Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Nou!!: Catedral de Palerm і Marc (evangelista) · Veure més »

Mare

XIX Una mare és la dona o femella que pareix un animal o pon l'ou del qual sortirà, i en algunes espècies el cria durant el primer període de vida.

Nou!!: Catedral de Palerm і Mare · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Catedral de Palerm і Mare de Déu · Veure més »

Margarida d'Angulema

Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).

Nou!!: Catedral de Palerm і Margarida d'Angulema · Veure més »

Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)

Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).

Nou!!: Catedral de Palerm і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Maria Magdalena · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Catedral de Palerm і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Marqueteria

Treball de '''marqueteria''' en un escriptori La marqueteria és l'antic art de l'aplicació de petites peces de diferents materials, principalment fusta, en una estructura més gran amb la intenció de formar motius ornamentals.

Nou!!: Catedral de Palerm і Marqueteria · Veure més »

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Mateu apòstol · Veure més »

Mazara

Mazara (en llatí Mazara, en grec antic Μάζαρα) moderna Mazzara, va ser una ciutat situada al sud-oest de Sicília a la desembocadura del riu del mateix nom entre Selinunt i Lilibèon.

Nou!!: Catedral de Palerm і Mazara · Veure més »

Mercedaris descalços

L'Orde dels Descalços de la Mare de Déu de la Mercè és un orde mendicant, originat en 1603 a Madrid com a reforma observant de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Catedral de Palerm і Mercedaris descalços · Veure més »

Merlet

Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.

Nou!!: Catedral de Palerm і Merlet · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Catedral de Palerm і Messina · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: Catedral de Palerm і Miracle · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Catedral de Palerm і Moisès · Veure més »

Monreale

Monreale (sicilià Murriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Catedral de Palerm і Monreale · Veure més »

Mont Pellegrino

El Mont Pellegrino (italià: Monte Pellegrino) és una muntanya de la costa nord de Sicília prop de Palerm, anteriorment coneguda com a Mont Hercte, de 594 metres, que constituïa una fortalesa natural.

Nou!!: Catedral de Palerm і Mont Pellegrino · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Catedral de Palerm і Muses · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Catedral de Palerm і Musulmà · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Catedral de Palerm і Nadal · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Catedral de Palerm і Nàpols · Veure més »

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Nou!!: Catedral de Palerm і Núvol · Veure més »

Nicolau Pujades

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Nou!!: Catedral de Palerm і Nicolau Pujades · Veure més »

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Nou!!: Catedral de Palerm і Nit · Veure més »

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Catedral de Palerm і Noguera · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Catedral de Palerm і Occident · Veure més »

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Nou!!: Catedral de Palerm і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Catedral de Palerm і Orgue · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Catedral de Palerm і Orient · Veure més »

Palau Reial de Caserta

El Palau Reial de Caserta (en italià Reggia di Caserta) és una residència de la família reial dels Borbons de Nàpols.

Nou!!: Catedral de Palerm і Palau Reial de Caserta · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Catedral de Palerm і Palerm · Veure més »

Pantocràtor

Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pantocràtor · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Papa · Veure més »

Papa Agató

Agató (Sicília, ca. 577 - Roma, 10 de gener del 681) va ser papa de l'Església Catòlica des del 678 al 681.

Nou!!: Catedral de Palerm і Papa Agató · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Catedral de Palerm і Papa Lleó I · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Catedral de Palerm і Papat d'Avinyó · Veure més »

Passió de Jesús

''Calvari'', de Lucas Cranach el Vell (1538) La passió de Jesús (del llatí passus, 'patir') és el període de la vida de Jesús de Natzaret que, segons els evangelis, va passar entre el Sant Sopar i la seva mort i enterrament.

Nou!!: Catedral de Palerm і Passió de Jesús · Veure més »

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Patriarca · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Catedral de Palerm і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pau de Tars · Veure més »

Pòrfir

El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pòrfir · Veure més »

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pentecosta · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pere el Gran · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Catedral de Palerm і Pere II de Sicília · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Catedral de Palerm і Pesta · Veure més »

Pica baptismal

XII cognom.

Nou!!: Catedral de Palerm і Pica baptismal · Veure més »

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.

Nou!!: Catedral de Palerm і Piràmide · Veure més »

Plomall (estri)

Diferents tipus de plomalls. Un plomall, plomell, plomer, plomissall, espolsador o espolseta - sovint usat en plural - (que pot ser un drap, tros de pell o aplec de llenques de roba o de pell) és una eina utilitzada per a la neteja general i la neteja domèstica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Plomall (estri) · Veure més »

Port

Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.

Nou!!: Catedral de Palerm і Port · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Catedral de Palerm і Presbiteri · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Catedral de Palerm і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Ramon Folc de Cardona-Anglesola

Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 10 de març de 1522) fou un militar i marí català.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ramon Folc de Cardona-Anglesola · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Catedral de Palerm і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Catedral de Palerm і Regne de Sicília · Veure més »

Reixa

miniatura miniatura miniatura Una reixa és una estructura generalment metàl·lica que protegeix finestres, portes i altres buits d'un edifici contra la intrusió.

Nou!!: Catedral de Palerm і Reixa · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Catedral de Palerm і Renaixement · Veure més »

Resurrecció

''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.

Nou!!: Catedral de Palerm і Resurrecció · Veure més »

Resurrecció de Jesús

La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.

Nou!!: Catedral de Palerm і Resurrecció de Jesús · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Catedral de Palerm і Revolució Francesa · Veure més »

Ritu bizantí

Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ritu bizantí · Veure més »

Robert Guiscard

Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.

Nou!!: Catedral de Palerm і Robert Guiscard · Veure més »

Roger I de Sicília

Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.

Nou!!: Catedral de Palerm і Roger I de Sicília · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Catedral de Palerm і Roma · Veure més »

Romana

Romana. La romana (el lat. romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb la llengüeta sobre el punt de suport.

Nou!!: Catedral de Palerm і Romana · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Catedral de Palerm і Romanticisme · Veure més »

Rosa

La rosa és la flor del roser.

Nou!!: Catedral de Palerm і Rosa · Veure més »

Rosalia de Palerm

Rosalia de Palerm (Palerm, 1130 - 4 de setembre de 1160) va ser una jove de Palerm que va retirar-se a fer vida eremítica a les muntanyes properes a la ciutat.

Nou!!: Catedral de Palerm і Rosalia de Palerm · Veure més »

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Nou!!: Catedral de Palerm і Rosari · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Catedral de Palerm і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salut

200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.

Nou!!: Catedral de Palerm і Salut · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Catedral de Palerm і Sant · Veure més »

Sant Gregori

Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès.

Nou!!: Catedral de Palerm і Sant Gregori · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Catedral de Palerm і Sant Pere · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Catedral de Palerm і Sant Sebastià · Veure més »

Sant Sergi I

Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.

Nou!!: Catedral de Palerm і Sant Sergi I · Veure més »

Santa Maria dels Àngels de Perpinyà

Absis de l'església de la Mare de Déu dels Àngels La capella de Santa Maria dels Àngels de Perpinyà és l'única església conservada del convent dels Frares Menors de Sant Francesc de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Catedral de Palerm і Santa Maria dels Àngels de Perpinyà · Veure més »

Santa Ninfa

Santa Ninfa (sicilià Santa Ninfa) és un municipi italià, dins de la província de Trapani.

Nou!!: Catedral de Palerm і Santa Ninfa · Veure més »

Santa Oliva

Santa Oliva és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Catedral de Palerm і Santa Oliva · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Catedral de Palerm і Santa Seu · Veure més »

Santuari

En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.

Nou!!: Catedral de Palerm і Santuari · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Catedral de Palerm і Síria · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Catedral de Palerm і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Catedral de Palerm і Senat · Veure més »

Serps

Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.

Nou!!: Catedral de Palerm і Serps · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Catedral de Palerm і Sicília · Veure més »

Simó apòstol

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom. El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls. Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independència d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist. Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.

Nou!!: Catedral de Palerm і Simó apòstol · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Siracusa · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Catedral de Palerm і Sol · Veure més »

Soldat

Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.

Nou!!: Catedral de Palerm і Soldat · Veure més »

Squillace

Squillace és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, província de Catanzaro situada a uns 5 km de la costa.

Nou!!: Catedral de Palerm і Squillace · Veure més »

Suaus

Suaus (en francès Suaux) és un municipi francès, situat al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Catedral de Palerm і Suaus · Veure més »

Tabernacle

Model del tabernacle a Israel, Timna Park El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa "tenda de campanya".

Nou!!: Catedral de Palerm і Tabernacle · Veure més »

Tancred de Sicília

Escut de la Casa d'Hauteville a Sicília. Tancred de Sicília o Tancred de Lecce (c. 1138, Lecce - † 20 de febrer de 1194, Palerm) fou comte de Lecce del 1149 al 1154 i del 1169 al 1194 i després rei de Sicília des del 1189 fins al 1194.

Nou!!: Catedral de Palerm і Tancred de Sicília · Veure més »

Til·ler

Els til·lers, tells o tillols (Tilia spp.) són un gènere d'arbres de la família de les malvàcies.

Nou!!: Catedral de Palerm і Til·ler · Veure més »

Tomàs apòstol

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Palerm і Tomàs apòstol · Veure més »

Tommaso de Vigilia

Tommaso de Vigilia (actiu durant el 1480-1497) va ser un pintor italià del període del Renaixement.

Nou!!: Catedral de Palerm і Tommaso de Vigilia · Veure més »

Tresor

citació.

Nou!!: Catedral de Palerm і Tresor · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Catedral de Palerm і Tripolitana · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Catedral de Palerm і Tunísia · Veure més »

Ull

Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ull · Veure més »

Ull de bou

Sant Andreu de Clarà (Solsonès) Lull de bou, en arquitectura, és una petita finestra o lluerna de forma ovalada o circular.

Nou!!: Catedral de Palerm і Ull de bou · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Catedral de Palerm і Vàndals · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Catedral de Palerm і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Catedral de Palerm і Veracreu · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Catedral de Palerm і Vespres Sicilianes · Veure més »

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Nou!!: Catedral de Palerm і Volta de canó · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Catedral de Palerm і Vori · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 10 d'agost · Veure més »

1072

El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1072 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1130 · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1160 · Veure més »

1161

El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1161 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1167 · Veure més »

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1168 · Veure més »

1169

El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1169 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1190 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1194 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1198 · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1215 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1220 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1222 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1250 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1258 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1260 · Veure més »

1263

El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1263 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1282 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1286 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1295 · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 13 d'abril · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1300 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1302 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1305 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1311 · Veure més »

1323

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1323 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1342 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1352 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1353 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1390 · Veure més »

1426

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1426 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1430 · Veure més »

1432

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1432 · Veure més »

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1434 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1445 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1447 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1452 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1453 · Veure més »

1465

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1465 · Veure més »

1466

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1466 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1468 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1469 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1470 · Veure més »

1473

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1473 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1474 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1478 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1485 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 15 de juliol · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 15 de març · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1503 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1504 · Veure més »

1507

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1507 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Catedral de Palerm і 1510 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1511 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1535 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1536 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1545 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1556 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1558 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1563 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1565 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1567 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1568 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1574 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1588 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1593 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1611 · Veure més »

1624

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1624 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1625 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1626 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1631 · Veure més »

1638

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1638 · Veure més »

1650

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1650 · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1651 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1652 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1656 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1664 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1673 · Veure més »

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1679 · Veure més »

1693

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1693 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 17 d'abril · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1714 · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1731 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1732 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1735 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1741 · Veure més »

1744

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1744 · Veure més »

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1752 · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1753 · Veure més »

1767

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1767 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1770 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1774 · Veure més »

1781

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1781 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1782 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1785 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1794 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1798 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1801 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1807 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1814 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1818 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1826 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1844 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1848 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1860 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1866 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1870 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1881 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1900 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1934 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1937 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1941 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1943 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1947 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1965 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1980 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1991 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Catedral de Palerm і 1998 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 2 de febrer · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 2 de novembre · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 20 de novembre · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Catedral de Palerm і 2013 · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 21 d'octubre · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 24 de desembre · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 28 de març · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 3 de juliol · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 4 de febrer · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 4 de setembre · Veure més »

440

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 440 · Veure més »

447

El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Palerm і 447 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 732 · Veure més »

827

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Palerm і 827 · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Palerm і 9 de març · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant