Accés més ràpid que el navegador!
278 les relacions: Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Acte de cort, Adstrat, Alba Guibert, Alfons el Franc, Alta edat mitjana, Amanuense, Andreu Febrer i Callís, Anselm Turmeda, Antiga Roma, Aragonès, Art romànic, Arxiu Capitular d'Urgell, Ausiàs March, Barcelona, Berenguer de Palou (trobador), Bernat de Ventadorn, Bernat Desclot, Bernat Fenollar, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Metge, Betacisme, Biblioteca de Montserrat, Bilingüisme, Bisbat d'Urgell, Cabó, Caldes de Montbui, Camarasa, Cançó de gesta, Cançó de Santa Fe, Cançoner, Cancelleria Reial, Cantó, Capítol de cort, Carlemany, Castell, Castellà, Català, Català barceloní, Català clàssic, Català contemporani, Català modern, Català occidental, Català oriental, Català oriental central, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catedral de València, Celtes, ..., Cervera, Cerverí de Girona, Ciència, Clergat, Codi de Recesvint, Compromís de Casp, Comtats catalans, Concili de Tours, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta feudal hispànica, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Convent de Sant Francesc (Palma), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Barcelona (1413), Costums de Tortosa, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cristianisme, Cultura dels camps d'urnes, Curial e Güelfa, Dante Alighieri, Decameró, Dialecte, Dièresi, Diftong, Dinastia carolíngia, Dinastia Trastàmara, Dret, Ducat de Neopàtria, Edat mitjana, Empúries, Empordà, Escriptura, Espill (Jaume Roig), Estaments, Europa, Evangeli, Fèlix o Llibre de meravelles, Fenicis, Ferran d'Antequera, Feudalisme, Filosofia, Fonologia del català, Francès, Francesc Eiximenis, Francs, Furs de València, Galaicoportuguès, Gòtic català, Generalitat de Catalunya, Germànics, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Grècia, Grecs, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Grisons, Guerau III de Cabrera, Guerra Civil catalana, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Història de la llengua catalana, Homilies d'Organyà, Humanisme, Ibers, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Iodització, Italià, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume Gassull i Almenar, Jaume March II, Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joglar, Jordi de Sant Jordi, Jurament de Radulf Oriol, L'Alguer, L'Espluga de Francolí, La Divina Comèdia, La Seu d'Urgell, Laïcat, Lírica, Les quatre grans Cròniques, Literatura, Literatura catalana, Llatí, Llatí vulgar, Llengües germàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llengua koiné, Llengua vulgar, Llibre dels fets, Llibre Jutge, Llista de comtes de Barcelona, Lo somni, Mallorca, Marca Hispànica, Martí l'Humà, Matèria de Bretanya, Miniatura, Ministrer, Monestir, Muret, Nacionalisme, Narrativa, Noblesa, Occità, Occitània, Olot, Organyà, Ortografia del català, País Valencià, Països Catalans, Pacià de Barcelona, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere March (poeta), Pere Ramon I de Pallars Jussà, Pere Torroella, Pesta negra en la cultura medieval, Philip D. Rasico, Pirineus, Poesia trobadoresca, Portuguès, Principat, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Punt d'articulació, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Vidal de Besalú, Rasós de trobar, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Múrcia, Regne de València, Rei Artús, Renaixement, Renaixement carolingi, Retòrica, Roma, Roman, Romanç, Romanès, Romanticisme, Romània, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria d'Organyà, Sard, Sardenya, Segle d'or valencià, Segle V, Segle VI, Segle XIV, Segle XV, Segona Guerra Púnica, Sermó, Sicília, Signe diacrític, Substrat, Substrat català, Superstrat, Tarragona, Teologia, Terres de l'Ebre, Tirant lo Blanc, Trobador, Usatges de Barcelona, València, Valenciana prosa, Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, Viadera, Vic, Visigots, Vocal anterior, 1034, 1080, 1095, 1098, 1213, 1229, 1232, 1233, 1245, 1261, 1282, 1315, 1319, 1327, 1387, 1397, 1410, 1412, 1433, 1435, 1455, 1459, 1460, 1462, 1490, 1497, 801. Ampliar l'índex (228 més) »
Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.
Nou!!: Català antic і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Català antic і Acte de cort · Veure més »
Adstrat
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Nou!!: Català antic і Adstrat · Veure més »
Alba Guibert
va ser una escrivana professional que va viure al segle XI a Vic, la primera dona de Catalunya en escriure un document amb validesa legal, el 1044.
Nou!!: Català antic і Alba Guibert · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Català antic і Alfons el Franc · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Català antic і Alta edat mitjana · Veure més »
Amanuense
Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.
Nou!!: Català antic і Amanuense · Veure més »
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Nou!!: Català antic і Andreu Febrer i Callís · Veure més »
Anselm Turmeda
Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.
Nou!!: Català antic і Anselm Turmeda · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Català antic і Antiga Roma · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Català antic і Aragonès · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Català antic і Art romànic · Veure més »
Arxiu Capitular d'Urgell
L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, és un arxiu eclesiàstic a la Seu d'Urgell.
Nou!!: Català antic і Arxiu Capitular d'Urgell · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Català antic і Ausiàs March · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Català antic і Barcelona · Veure més »
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.
Nou!!: Català antic і Berenguer de Palou (trobador) · Veure més »
Bernat de Ventadorn
Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.
Nou!!: Català antic і Bernat de Ventadorn · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Català antic і Bernat Desclot · Veure més »
Bernat Fenollar
Bernat Fenollar (Penàguila, c. 1438 – València, 1516) va ser un eclesiàstic, poeta, professor i escaquista valencià.
Nou!!: Català antic і Bernat Fenollar · Veure més »
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Català antic і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Nou!!: Català antic і Bernat Metge · Veure més »
Betacisme
Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.
Nou!!: Català antic і Betacisme · Veure més »
Biblioteca de Montserrat
La biblioteca de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat.
Nou!!: Català antic і Biblioteca de Montserrat · Veure més »
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Nou!!: Català antic і Bilingüisme · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Català antic і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Cabó
Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Català antic і Cabó · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Català antic і Caldes de Montbui · Veure més »
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Català antic і Camarasa · Veure més »
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Nou!!: Català antic і Cançó de gesta · Veure més »
Cançó de Santa Fe
Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
Nou!!: Català antic і Cançó de Santa Fe · Veure més »
Cançoner
Full d'un cançoner català de l'Edat Mitjana Un cançoner és una col·lecció de cançons o poesies d'un o de diversos autors, que pot incloure la partitura de cada cançó o no.
Nou!!: Català antic і Cançoner · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Català antic і Cancelleria Reial · Veure més »
Cantó
Un cantó és un tipus de divisió administrativa d'un país.
Nou!!: Català antic і Cantó · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Català antic і Capítol de cort · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Català antic і Carlemany · Veure més »
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Nou!!: Català antic і Castell · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Català antic і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Català antic і Català · Veure més »
Català barceloní
El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Nou!!: Català antic і Català barceloní · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Català antic і Català clàssic · Veure més »
Català contemporani
El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.
Nou!!: Català antic і Català contemporani · Veure més »
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Nou!!: Català antic і Català modern · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Català antic і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Català antic і Català oriental · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Català antic і Català oriental central · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Català antic і Catalunya · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: Català antic і Catalunya Nova · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Català antic і Catalunya Vella · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: Català antic і Catedral de València · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Català antic і Celtes · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Català antic і Cervera · Veure més »
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.
Nou!!: Català antic і Cerverí de Girona · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Català antic і Ciència · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Català antic і Clergat · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Català antic і Codi de Recesvint · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Català antic і Compromís de Casp · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Català antic і Comtats catalans · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Català antic і Concili de Tours · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Català antic і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: Català antic і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Català antic і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Català antic і Consonant · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Català antic і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Català antic і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Català antic і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Català antic і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Català antic і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Català antic і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Català antic і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Català antic і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Català antic і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Català antic і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Català antic і Consonant palatal · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Català antic і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Català antic і Consonant sorda · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Català antic і Consonant velar · Veure més »
Convent de Sant Francesc (Palma)
L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.
Nou!!: Català antic і Convent de Sant Francesc (Palma) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Català antic і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Català antic і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Nou!!: Català antic і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »
Costums de Tortosa
Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.
Nou!!: Català antic і Costums de Tortosa · Veure més »
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Nou!!: Català antic і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Català antic і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Català antic і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Català antic і Cristianisme · Veure més »
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Nou!!: Català antic і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.
Nou!!: Català antic і Curial e Güelfa · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Català antic і Dante Alighieri · Veure més »
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Nou!!: Català antic і Decameró · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Català antic і Dialecte · Veure més »
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Nou!!: Català antic і Dièresi · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Català antic і Diftong · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Català antic і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Català antic і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Català antic і Dret · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Català antic і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Català antic і Edat mitjana · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Català antic і Empúries · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Català antic і Empordà · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Català antic і Escriptura · Veure més »
Espill (Jaume Roig)
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Nou!!: Català antic і Espill (Jaume Roig) · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Català antic і Estaments · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Català antic і Europa · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Català antic і Evangeli · Veure més »
Fèlix o Llibre de meravelles
Terra de Meravelles Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289.
Nou!!: Català antic і Fèlix o Llibre de meravelles · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Català antic і Fenicis · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Català antic і Ferran d'Antequera · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Català antic і Feudalisme · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Català antic і Filosofia · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Català antic і Fonologia del català · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Català antic і Francès · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Català antic і Francesc Eiximenis · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Català antic і Francs · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Català antic і Furs de València · Veure més »
Galaicoportuguès
El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.
Nou!!: Català antic і Galaicoportuguès · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Català antic і Gòtic català · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Català antic і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Català antic і Germànics · Veure més »
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Nou!!: Català antic і Gilabert de Pròixida i de Centelles · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Català antic і Grècia · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і Grecs · Veure més »
Greuges de Guitard Isarn
Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.
Nou!!: Català antic і Greuges de Guitard Isarn · Veure més »
Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.
Nou!!: Català antic і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales · Veure més »
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Nou!!: Català antic і Grisons · Veure més »
Guerau III de Cabrera
Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).
Nou!!: Català antic і Guerau III de Cabrera · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Català antic і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Nou!!: Català antic і Guillem de Berguedà · Veure més »
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Nou!!: Català antic і Guillem de Cabestany · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Català antic і Història de la llengua catalana · Veure més »
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Nou!!: Català antic і Homilies d'Organyà · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Català antic і Humanisme · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Català antic і Ibers · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Català antic і Illes Balears · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Català antic і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Català antic і Imperi Romà · Veure més »
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Nou!!: Català antic і Iodització · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Català antic і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Català antic і Itàlia · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Català antic і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Gassull i Almenar
Jaume Gassull i Almenar, més conegut pel nom de ploma de Jaume Gassull o Jaume Gaçull, (Regne de València, – Regne de València, abans de 1515) fou un poeta valencià.
Nou!!: Català antic і Jaume Gassull i Almenar · Veure més »
Jaume March II
Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.
Nou!!: Català antic і Jaume March II · Veure més »
Jaume Roig
Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.
Nou!!: Català antic і Jaume Roig · Veure més »
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Nou!!: Català antic і Joan Roís de Corella · Veure més »
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Nou!!: Català antic і Joanot Martorell · Veure més »
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Nou!!: Català antic і Joglar · Veure més »
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.
Nou!!: Català antic і Jordi de Sant Jordi · Veure més »
Jurament de Radulf Oriol
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).
Nou!!: Català antic і Jurament de Radulf Oriol · Veure més »
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Nou!!: Català antic і L'Alguer · Veure més »
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Nou!!: Català antic і L'Espluga de Francolí · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Català antic і La Divina Comèdia · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Català antic і La Seu d'Urgell · Veure més »
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Nou!!: Català antic і Laïcat · Veure més »
Lírica
La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.
Nou!!: Català antic і Lírica · Veure més »
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Català antic і Les quatre grans Cròniques · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Català antic і Literatura · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Català antic і Literatura catalana · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Català antic і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Català antic і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Català antic і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Nou!!: Català antic і Llengües occitanoromàniques · Veure més »
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Nou!!: Català antic і Llengües retoromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Català antic і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Català antic і Llengua estàndard · Veure més »
Llengua koiné
Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.
Nou!!: Català antic і Llengua koiné · Veure més »
Llengua vulgar
Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.). Cal assenyalar que, ja en l'època romana com en l'època medieval, sempre hi ha hagut una distància entre el llenguatge escrit i oral, que ha donat lloc, juntament amb les diferències culturals entre les diferents classes socials, a la formació dialectes "vulgars" (en llatí "sermones vulgares"), com s'ha esmentat anteriorment.
Nou!!: Català antic і Llengua vulgar · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: Català antic і Llibre dels fets · Veure més »
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Nou!!: Català antic і Llibre Jutge · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Català antic і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Nou!!: Català antic і Lo somni · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Català antic і Mallorca · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Català antic і Marca Hispànica · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Català antic і Martí l'Humà · Veure més »
Matèria de Bretanya
La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.
Nou!!: Català antic і Matèria de Bretanya · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Català antic і Miniatura · Veure més »
Ministrer
Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles al, tot i que encara es troba esporàdicament al.
Nou!!: Català antic і Ministrer · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Català antic і Monestir · Veure més »
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Nou!!: Català antic і Muret · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Català antic і Nacionalisme · Veure més »
Narrativa
La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.
Nou!!: Català antic і Narrativa · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Català antic і Noblesa · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Català antic і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Català antic і Occitània · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Català antic і Olot · Veure més »
Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Català antic і Organyà · Veure més »
Ortografia del català
L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.
Nou!!: Català antic і Ortografia del català · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Català antic і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Català antic і Països Catalans · Veure més »
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Nou!!: Català antic і Pacià de Barcelona · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Català antic і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Català antic і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Català antic і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Català antic і Pere el Gran · Veure més »
Pere March (poeta)
Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.
Nou!!: Català antic і Pere March (poeta) · Veure més »
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).
Nou!!: Català antic і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »
Pere Torroella
va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.
Nou!!: Català antic і Pere Torroella · Veure més »
Pesta negra en la cultura medieval
La dansa de la mort'' és una al·legoria sobre la universalitat de la mort i un motiu de pintura comú en l'època medieval tardana. La pesta negra en la cultura medieval inclou l'impacte de la pesta negra (1347-1350) en l'art i la literatura al llarg de la generació de l'època medieval que la va experimentar.
Nou!!: Català antic і Pesta negra en la cultura medieval · Veure més »
Philip D. Rasico
Philip D. Rasico (Indianapolis, Indiana 26 de març de 1952) és un lingüista nord-americà.
Nou!!: Català antic і Philip D. Rasico · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Català antic і Pirineus · Veure més »
Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.
Nou!!: Català antic і Poesia trobadoresca · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Català antic і Portuguès · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Català antic і Principat · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Català antic і Principat de Catalunya · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Català antic і Procés de romanització · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Català antic і Punt d'articulació · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Català antic і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Català antic і Ramon Muntaner · Veure més »
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Nou!!: Català antic і Ramon Vidal de Besalú · Veure més »
Rasós de trobar
Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).
Nou!!: Català antic і Rasós de trobar · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Català antic і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Català antic і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Català antic і Regne de València · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Català antic і Rei Artús · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Català antic і Renaixement · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Català antic і Renaixement carolingi · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Català antic і Retòrica · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Català antic і Roma · Veure més »
Roman
Roman és una ciutat del comtat de Neamţ, a Romania.
Nou!!: Català antic і Roman · Veure més »
Romanç
* Romanç (poesia), poema escrit en versos que rimen normalment assonants els parells.
Nou!!: Català antic і Romanç · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Català antic і Romanès · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Català antic і Romanticisme · Veure més »
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Nou!!: Català antic і Romània · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Català antic і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Català antic і Santa Maria d'Alaó · Veure més »
Santa Maria d'Organyà
L'església col·legiata de Santa Maria, o simplement Santa Maria d'Organyà, és una església romànica situada al nucli d'Organyà documentada per primer cop l'any 993.
Nou!!: Català antic і Santa Maria d'Organyà · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Català antic і Sard · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Català antic і Sardenya · Veure més »
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Nou!!: Català antic і Segle d'or valencià · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Català antic і Segle V · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Català antic і Segle VI · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Català antic і Segle XIV · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Català antic і Segle XV · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Català antic і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sermó
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
Nou!!: Català antic і Sermó · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Català antic і Sicília · Veure més »
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Català antic і Signe diacrític · Veure més »
Substrat
* Substrat (lingüística), llengua que es parlava en un territori i que ha deixat alguns trets lingüístics en la nova llengua que s'hi ha implantat.
Nou!!: Català antic і Substrat · Veure més »
Substrat català
Llengües paleohispàniques El substrat català, en l'estudi de la història de la llengua catalana, fa referència a les llengües preromanes que van influir en la formació del català, sobretot en el lèxic i en la toponímia.
Nou!!: Català antic і Substrat català · Veure més »
Superstrat
En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.
Nou!!: Català antic і Superstrat · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Català antic і Tarragona · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Català antic і Teologia · Veure més »
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Català antic і Terres de l'Ebre · Veure més »
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Nou!!: Català antic і Tirant lo Blanc · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Català antic і Trobador · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Català antic і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Català antic і València · Veure més »
Valenciana prosa
La valenciana prosa és un estil de redacció que es posà de moda al Regne de València cap al i s'estengué a la resta de territoris de llengua valenciana.
Nou!!: Català antic і Valenciana prosa · Veure més »
Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere
La venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, és un document de compravenda, datat l'any 1034, d'una terra amb el seu hort i els arbres que hi ha, els quals són identificats per la seva espècie.
Nou!!: Català antic і Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere · Veure més »
Viadera
La viadera és un gènere poètic basat en la cançó paral·lelística.
Nou!!: Català antic і Viadera · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Català antic і Vic · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Català antic і Visigots · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Català antic і Vocal anterior · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1034 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1080 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Català antic і 1095 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1098 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Català antic і 1213 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1229 · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1232 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Català antic і 1233 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1245 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1261 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1282 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1315 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1319 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Català antic і 1327 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1387 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 1397 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Català antic і 1412 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Català antic і 1433 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Català antic і 1435 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Català antic і 1455 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1459 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Català antic і 1460 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1462 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Català antic і 1490 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Català antic і 1497 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Català antic і 801 · Veure més »
