Similituds entre Català antic і Literatura catalana
Català antic і Literatura catalana tenen 113 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Andreu Febrer i Callís, Anselm Turmeda, Aragonès, Ausiàs March, Barcelona, Berenguer de Palou (trobador), Bernat Desclot, Bernat Fenollar, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Metge, Biblioteca de Montserrat, Bisbat d'Urgell, Cançó de Santa Fe, Cancelleria Reial, Castellà, Català, Catalunya, Catedral de València, Cerverí de Girona, Ciència, Clergat, Codi de Recesvint, Compromís de Casp, Concili de Tours, Convent de Sant Francesc (Palma), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, ..., Crònica de Ramon Muntaner, Cristianisme, Curial e Güelfa, Dante Alighieri, Decameró, Dinastia Trastàmara, Edat mitjana, Europa, Evangeli, Fèlix o Llibre de meravelles, Ferran d'Antequera, Feudalisme, Filosofia, Francès, Francesc Eiximenis, Generalitat de Catalunya, Grècia, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Guerau III de Cabrera, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Història de la llengua catalana, Homilies d'Organyà, Humanisme, Illes Balears, Italià, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume Gassull i Almenar, Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joglar, Jordi de Sant Jordi, Jurament de Radulf Oriol, La Divina Comèdia, Les quatre grans Cròniques, Literatura, Literatura catalana, Llatí, Llatí vulgar, Llengua koiné, Llengua vulgar, Llibre dels fets, Llibre Jutge, Lo somni, Mallorca, Martí l'Humà, Matèria de Bretanya, Narrativa, Noblesa, Occità, Occitània, Organyà, País Valencià, Països Catalans, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere March (poeta), Pere Torroella, Poesia trobadoresca, Portuguès, Principat de Catalunya, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Vidal de Besalú, Rasós de trobar, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de València, Renaixement, Renaixement carolingi, Retòrica, Roma, Romanticisme, Sant Vicent Ferrer, Segle d'or valencià, Sermó, Sicília, Teologia, Tirant lo Blanc, València. Ampliar l'índex (83 més) »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Català antic · Alfons el Franc і Literatura catalana ·
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Andreu Febrer i Callís і Català antic · Andreu Febrer i Callís і Literatura catalana ·
Anselm Turmeda
Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.
Anselm Turmeda і Català antic · Anselm Turmeda і Literatura catalana ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Català antic · Aragonès і Literatura catalana ·
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Ausiàs March і Català antic · Ausiàs March і Literatura catalana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Català antic · Barcelona і Literatura catalana ·
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.
Berenguer de Palou (trobador) і Català antic · Berenguer de Palou (trobador) і Literatura catalana ·
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Bernat Desclot і Català antic · Bernat Desclot і Literatura catalana ·
Bernat Fenollar
Bernat Fenollar (Penàguila, c. 1438 – València, 1516) va ser un eclesiàstic, poeta, professor i escaquista valencià.
Bernat Fenollar і Català antic · Bernat Fenollar і Literatura catalana ·
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Bernat Hug de Rocabertí і Català antic · Bernat Hug de Rocabertí і Literatura catalana ·
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Bernat Metge і Català antic · Bernat Metge і Literatura catalana ·
Biblioteca de Montserrat
La biblioteca de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat.
Biblioteca de Montserrat і Català antic · Biblioteca de Montserrat і Literatura catalana ·
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Bisbat d'Urgell і Català antic · Bisbat d'Urgell і Literatura catalana ·
Cançó de Santa Fe
Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
Cançó de Santa Fe і Català antic · Cançó de Santa Fe і Literatura catalana ·
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Cancelleria Reial і Català antic · Cancelleria Reial і Literatura catalana ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Català antic · Castellà і Literatura catalana ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Català antic · Català і Literatura catalana ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Català antic і Catalunya · Catalunya і Literatura catalana ·
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Català antic і Catedral de València · Catedral de València і Literatura catalana ·
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.
Català antic і Cerverí de Girona · Cerverí de Girona і Literatura catalana ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Català antic і Ciència · Ciència і Literatura catalana ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Català antic і Clergat · Clergat і Literatura catalana ·
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Català antic і Codi de Recesvint · Codi de Recesvint і Literatura catalana ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Català antic і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Literatura catalana ·
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Català antic і Concili de Tours · Concili de Tours і Literatura catalana ·
Convent de Sant Francesc (Palma)
L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.
Català antic і Convent de Sant Francesc (Palma) · Convent de Sant Francesc (Palma) і Literatura catalana ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Català antic і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Literatura catalana ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Català antic і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Literatura catalana ·
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Català antic і Crònica de Bernat Desclot · Crònica de Bernat Desclot і Literatura catalana ·
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Català antic і Crònica de Pere el Cerimoniós · Crònica de Pere el Cerimoniós і Literatura catalana ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Català antic і Crònica de Ramon Muntaner · Crònica de Ramon Muntaner і Literatura catalana ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Català antic і Cristianisme · Cristianisme і Literatura catalana ·
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.
Català antic і Curial e Güelfa · Curial e Güelfa і Literatura catalana ·
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Català antic і Dante Alighieri · Dante Alighieri і Literatura catalana ·
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Català antic і Decameró · Decameró і Literatura catalana ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Català antic і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Literatura catalana ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Català antic і Edat mitjana · Edat mitjana і Literatura catalana ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Català antic і Europa · Europa і Literatura catalana ·
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Català antic і Evangeli · Evangeli і Literatura catalana ·
Fèlix o Llibre de meravelles
Terra de Meravelles Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289.
Català antic і Fèlix o Llibre de meravelles · Fèlix o Llibre de meravelles і Literatura catalana ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Català antic і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Literatura catalana ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Català antic і Feudalisme · Feudalisme і Literatura catalana ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Català antic і Filosofia · Filosofia і Literatura catalana ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Català antic і Francès · Francès і Literatura catalana ·
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Català antic і Francesc Eiximenis · Francesc Eiximenis і Literatura catalana ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Català antic і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Literatura catalana ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Català antic і Grècia · Grècia і Literatura catalana ·
Greuges de Guitard Isarn
Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.
Català antic і Greuges de Guitard Isarn · Greuges de Guitard Isarn і Literatura catalana ·
Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.
Català antic і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales · Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales і Literatura catalana ·
Guerau III de Cabrera
Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).
Català antic і Guerau III de Cabrera · Guerau III de Cabrera і Literatura catalana ·
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Català antic і Guillem de Berguedà · Guillem de Berguedà і Literatura catalana ·
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Català antic і Guillem de Cabestany · Guillem de Cabestany і Literatura catalana ·
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Català antic і Història de la llengua catalana · Història de la llengua catalana і Literatura catalana ·
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Català antic і Homilies d'Organyà · Homilies d'Organyà і Literatura catalana ·
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Català antic і Humanisme · Humanisme і Literatura catalana ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Català antic і Illes Balears · Illes Balears і Literatura catalana ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Català antic і Italià · Italià і Literatura catalana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Català antic і Itàlia · Itàlia і Literatura catalana ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Català antic і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Literatura catalana ·
Jaume Gassull i Almenar
Jaume Gassull i Almenar, més conegut pel nom de ploma de Jaume Gassull o Jaume Gaçull, (Regne de València, – Regne de València, abans de 1515) fou un poeta valencià.
Català antic і Jaume Gassull i Almenar · Jaume Gassull i Almenar і Literatura catalana ·
Jaume Roig
Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.
Català antic і Jaume Roig · Jaume Roig і Literatura catalana ·
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Català antic і Joan Roís de Corella · Joan Roís de Corella і Literatura catalana ·
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Català antic і Joanot Martorell · Joanot Martorell і Literatura catalana ·
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Català antic і Joglar · Joglar і Literatura catalana ·
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.
Català antic і Jordi de Sant Jordi · Jordi de Sant Jordi і Literatura catalana ·
Jurament de Radulf Oriol
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).
Català antic і Jurament de Radulf Oriol · Jurament de Radulf Oriol і Literatura catalana ·
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Català antic і La Divina Comèdia · La Divina Comèdia і Literatura catalana ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Català antic і Les quatre grans Cròniques · Les quatre grans Cròniques і Literatura catalana ·
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Català antic і Literatura · Literatura і Literatura catalana ·
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Català antic і Literatura catalana · Literatura catalana і Literatura catalana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Català antic і Llatí · Literatura catalana і Llatí ·
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Català antic і Llatí vulgar · Literatura catalana і Llatí vulgar ·
Llengua koiné
Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.
Català antic і Llengua koiné · Literatura catalana і Llengua koiné ·
Llengua vulgar
Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.). Cal assenyalar que, ja en l'època romana com en l'època medieval, sempre hi ha hagut una distància entre el llenguatge escrit i oral, que ha donat lloc, juntament amb les diferències culturals entre les diferents classes socials, a la formació dialectes "vulgars" (en llatí "sermones vulgares"), com s'ha esmentat anteriorment.
Català antic і Llengua vulgar · Literatura catalana і Llengua vulgar ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Català antic і Llibre dels fets · Literatura catalana і Llibre dels fets ·
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Català antic і Llibre Jutge · Literatura catalana і Llibre Jutge ·
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Català antic і Lo somni · Literatura catalana і Lo somni ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Català antic і Mallorca · Literatura catalana і Mallorca ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Català antic і Martí l'Humà · Literatura catalana і Martí l'Humà ·
Matèria de Bretanya
La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.
Català antic і Matèria de Bretanya · Literatura catalana і Matèria de Bretanya ·
Narrativa
La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.
Català antic і Narrativa · Literatura catalana і Narrativa ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Català antic і Noblesa · Literatura catalana і Noblesa ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Català antic і Occità · Literatura catalana і Occità ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Català antic і Occitània · Literatura catalana і Occitània ·
Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Català antic і Organyà · Literatura catalana і Organyà ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Català antic і País Valencià · Literatura catalana і País Valencià ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Català antic і Països Catalans · Literatura catalana і Països Catalans ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Català antic і Península Ibèrica · Literatura catalana і Península Ibèrica ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Català antic і Pere el Cerimoniós · Literatura catalana і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Català antic і Pere el Gran · Literatura catalana і Pere el Gran ·
Pere March (poeta)
Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.
Català antic і Pere March (poeta) · Literatura catalana і Pere March (poeta) ·
Pere Torroella
va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.
Català antic і Pere Torroella · Literatura catalana і Pere Torroella ·
Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.
Català antic і Poesia trobadoresca · Literatura catalana і Poesia trobadoresca ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Català antic і Portuguès · Literatura catalana і Portuguès ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Català antic і Principat de Catalunya · Literatura catalana і Principat de Catalunya ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Català antic і Ramon Llull · Literatura catalana і Ramon Llull ·
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Català antic і Ramon Muntaner · Literatura catalana і Ramon Muntaner ·
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Català antic і Ramon Vidal de Besalú · Literatura catalana і Ramon Vidal de Besalú ·
Rasós de trobar
Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).
Català antic і Rasós de trobar · Literatura catalana і Rasós de trobar ·
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Català antic і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Literatura catalana і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Català antic і Regne de València · Literatura catalana і Regne de València ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Català antic і Renaixement · Literatura catalana і Renaixement ·
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Català antic і Renaixement carolingi · Literatura catalana і Renaixement carolingi ·
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Català antic і Retòrica · Literatura catalana і Retòrica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Català antic і Roma · Literatura catalana і Roma ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Català antic і Romanticisme · Literatura catalana і Romanticisme ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Català antic і Sant Vicent Ferrer · Literatura catalana і Sant Vicent Ferrer ·
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Català antic і Segle d'or valencià · Literatura catalana і Segle d'or valencià ·
Sermó
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
Català antic і Sermó · Literatura catalana і Sermó ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Català antic і Sicília · Literatura catalana і Sicília ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Català antic і Teologia · Literatura catalana і Teologia ·
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Català antic і Tirant lo Blanc · Literatura catalana і Tirant lo Blanc ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Català antic і Literatura catalana
- Què tenen en comú Català antic і Literatura catalana
- Semblances entre Català antic і Literatura catalana
Comparació entre Català antic і Literatura catalana
Català antic té 278 relacions, mentre que Literatura catalana té 718. Com que tenen en comú 113, l'índex de Jaccard és 11.35% = 113 / (278 + 718).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Català antic і Literatura catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: