Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalans і Corona d'Aragó
Catalans і Corona d'Aragó tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Andorra, Aragonès, Aragonesos, Arròs, Barcelona, Bernat Desclot, Carn, Català, Catalunya, Cereal, Croada pisano-catalana, Cuba, Espanya, Felip V d'Espanya, França, Francesc Eiximenis, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gran Enciclopèdia Catalana, Guifré el Pilós, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaume el Just, Liber Maiolichinus, Lleida, Mar Mediterrània, País Valencià, Palma, Pasqual Maragall i Mira, ..., Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer III, Ramon Muntaner, Safrà, Sant Vicent Ferrer, Senyera reial. Ampliar l'índex (7 més) »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Catalans · Andorra і Corona d'Aragó ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Catalans · Aragonès і Corona d'Aragó ·
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.
Aragonesos і Catalans · Aragonesos і Corona d'Aragó ·
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Arròs і Catalans · Arròs і Corona d'Aragó ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalans · Barcelona і Corona d'Aragó ·
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Bernat Desclot і Catalans · Bernat Desclot і Corona d'Aragó ·
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Carn і Catalans · Carn і Corona d'Aragó ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalans · Català і Corona d'Aragó ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalans і Catalunya · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Catalans і Cereal · Cereal і Corona d'Aragó ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Catalans і Croada pisano-catalana · Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana ·
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Catalans і Cuba · Corona d'Aragó і Cuba ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalans і Espanya · Corona d'Aragó і Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalans і Felip V d'Espanya · Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalans і França · Corona d'Aragó і França ·
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Catalans і Francesc Eiximenis · Corona d'Aragó і Francesc Eiximenis ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Catalans і Gòtia · Corona d'Aragó і Gòtia ·
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Catalans і Generalitat · Corona d'Aragó і Generalitat ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalans і Generalitat de Catalunya · Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Catalans і Gran Enciclopèdia Catalana · Corona d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Catalans і Guifré el Pilós · Corona d'Aragó і Guifré el Pilós ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Catalans і Illes Balears · Corona d'Aragó і Illes Balears ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Catalans і Illes Orientals d'al-Àndalus · Corona d'Aragó і Illes Orientals d'al-Àndalus ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Catalans і Jaume el Just · Corona d'Aragó і Jaume el Just ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Catalans і Liber Maiolichinus · Corona d'Aragó і Liber Maiolichinus ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catalans і Lleida · Corona d'Aragó і Lleida ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Catalans і Mar Mediterrània · Corona d'Aragó і Mar Mediterrània ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalans і País Valencià · Corona d'Aragó і País Valencià ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Catalans і Palma · Corona d'Aragó і Palma ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Catalans і Pasqual Maragall i Mira · Corona d'Aragó і Pasqual Maragall i Mira ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Catalans і Pere el Cerimoniós · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Catalans і Principat de Catalunya · Corona d'Aragó і Principat de Catalunya ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catalans і Ramon Berenguer III · Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Catalans і Ramon Muntaner · Corona d'Aragó і Ramon Muntaner ·
Safrà
El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.
Catalans і Safrà · Corona d'Aragó і Safrà ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Catalans і Sant Vicent Ferrer · Corona d'Aragó і Sant Vicent Ferrer ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalans і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Catalans і Corona d'Aragó
- Semblances entre Catalans і Corona d'Aragó
Comparació entre Catalans і Corona d'Aragó
Catalans té 430 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 3.46% = 37 / (430 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalans і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
