Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalans і Catalunya
Catalans і Catalunya tenen 130 coses en comú (en Uniopèdia): Agnosticisme, Allioli, Amazic, Andorra, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Tàpies i Puig, Ara (diari), Aragó, Ateisme, Ausiàs March, Avantguardisme, Àngel Guimerà i Jorge, Baixa edat mitjana, Barcelona, Barcelonès, Bruixeria, Calçotada, Canadà, Cançó de Rotllan, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles Riba i Bracons, Carme Ruscalleda i Serra, Castellà, Castells, Catalanisme, Català, Català oriental central, Catalunya, Catalunya del Nord, Catolicisme, ..., Cava (beguda), Coca (pastís), Comtats catalans, Comunitat autònoma, Conte, Crema cremada, Croada pisano-catalana, Dansa de la Mort, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Dimoni, Edat mitjana, El Celler de Can Roca, Els Pets, Els segadors, Escudella i carn d'olla, Església Catòlica Romana, Espanya, Europa, Felip V d'Espanya, Ferran Adrià Acosta, Figueres, França, Francès, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gentilici, Gots, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà, Institut d'Estudis Catalans, Islam, Italià, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Just, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Miró i Ferrà, Joan Oró i Florensa, Joanot Martorell, Jordi Pujol i Soley, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Pla i Casadevall, Josep Puig i Cadafalch, L'Alguer, Lacetans, Liber Maiolichinus, Llatí, Llatí vulgar, Llegenda, Lleida, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Llach i Grande, Mar Mediterrània, Maria del Mar Bonet, Màgia, Menjar blanc, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mitologia, Modernisme català, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Nació, Narcís Oller i de Moragas, Ollada, Otger Cataló, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Catalans, Pablo Picasso, Paganisme, Palma, Panellet, Pasqual Maragall i Mira, Pau Casals i Defilló, Pirineus, Pirineus catalans, Poema èpic, Principat de Catalunya, Racionalisme (filosofia), Ramon Berenguer III, Ramon Casas i Carbó, Regne Franc, Renaixença, Romesco, Rondalla, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Espriu i Castelló, Sant Vicent Ferrer, Sarraïns, Segle XVIII, Sopa de Cabra, Suquet de peix, UNESCO, Valencià, Vallès. Ampliar l'índex (100 més) »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Agnosticisme і Catalans · Agnosticisme і Catalunya ·
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Allioli і Catalans · Allioli і Catalunya ·
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Amazic і Catalans · Amazic і Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Catalans · Andorra і Catalunya ·
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Antoni Gaudí i Cornet і Catalans · Antoni Gaudí i Cornet і Catalunya ·
Antoni Tàpies i Puig
fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.
Antoni Tàpies i Puig і Catalans · Antoni Tàpies i Puig і Catalunya ·
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Ara (diari) і Catalans · Ara (diari) і Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Catalans · Aragó і Catalunya ·
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Ateisme і Catalans · Ateisme і Catalunya ·
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Ausiàs March і Catalans · Ausiàs March і Catalunya ·
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Avantguardisme і Catalans · Avantguardisme і Catalunya ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Catalans · Àngel Guimerà i Jorge і Catalunya ·
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Baixa edat mitjana і Catalans · Baixa edat mitjana і Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalans · Barcelona і Catalunya ·
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Barcelonès і Catalans · Barcelonès і Catalunya ·
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Bruixeria і Catalans · Bruixeria і Catalunya ·
Calçotada
La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.
Calçotada і Catalans · Calçotada і Catalunya ·
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Canadà і Catalans · Canadà і Catalunya ·
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Cançó de Rotllan і Catalans · Cançó de Rotllan і Catalunya ·
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Carles Puigdemont i Casamajó і Catalans · Carles Puigdemont i Casamajó і Catalunya ·
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Carles Riba i Bracons і Catalans · Carles Riba i Bracons і Catalunya ·
Carme Ruscalleda i Serra
Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 8 de maig de 1952) és una cuinera catalana propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat a l'octubre del 2019) i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó).
Carme Ruscalleda i Serra і Catalans · Carme Ruscalleda i Serra і Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Catalans · Castellà і Catalunya ·
Castells
Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.
Castells і Catalans · Castells і Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalans · Catalanisme і Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalans · Català і Catalunya ·
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Català oriental central і Catalans · Català oriental central і Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalans і Catalunya · Catalunya і Catalunya ·
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Catalans і Catalunya del Nord · Catalunya і Catalunya del Nord ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catalans і Catolicisme · Catalunya і Catolicisme ·
Cava (beguda)
El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.
Catalans і Cava (beguda) · Catalunya і Cava (beguda) ·
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Catalans і Coca (pastís) · Catalunya і Coca (pastís) ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Catalans і Comtats catalans · Catalunya і Comtats catalans ·
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Catalans і Comunitat autònoma · Catalunya і Comunitat autònoma ·
Conte
Mostra de contes de la col·lecció d'En Patufet de principis del segle XX Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.
Catalans і Conte · Catalunya і Conte ·
Crema cremada
La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.
Catalans і Crema cremada · Catalunya і Crema cremada ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Catalans і Croada pisano-catalana · Catalunya і Croada pisano-catalana ·
Dansa de la Mort
La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.
Catalans і Dansa de la Mort · Catalunya і Dansa de la Mort ·
Diada de Sant Jordi
Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.
Catalans і Diada de Sant Jordi · Catalunya і Diada de Sant Jordi ·
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Catalans і Diada Nacional de Catalunya · Catalunya і Diada Nacional de Catalunya ·
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Catalans і Dimoni · Catalunya і Dimoni ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Catalans і Edat mitjana · Catalunya і Edat mitjana ·
El Celler de Can Roca
El Celler de Can Roca és un restaurant gironí.
Catalans і El Celler de Can Roca · Catalunya і El Celler de Can Roca ·
Els Pets
Els Pets és un grup de rock català i pop rock originari del poble de Constantí.
Catalans і Els Pets · Catalunya і Els Pets ·
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Catalans і Els segadors · Catalunya і Els segadors ·
Escudella i carn d'olla
L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.
Catalans і Escudella i carn d'olla · Catalunya і Escudella i carn d'olla ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Catalans і Església Catòlica Romana · Catalunya і Església Catòlica Romana ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalans і Espanya · Catalunya і Espanya ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Catalans і Europa · Catalunya і Europa ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalans і Felip V d'Espanya · Catalunya і Felip V d'Espanya ·
Ferran Adrià Acosta
Ferran Adrià Acosta (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner català.
Catalans і Ferran Adrià Acosta · Catalunya і Ferran Adrià Acosta ·
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Catalans і Figueres · Catalunya і Figueres ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalans і França · Catalunya і França ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Catalans і Francès · Catalunya і Francès ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Catalans і Gòtia · Catalunya і Gòtia ·
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Catalans і Generalitat · Catalunya і Generalitat ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalans і Generalitat de Catalunya · Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Catalans і Gentilici · Catalunya і Gentilici ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Catalans і Gots · Catalunya і Gots ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalans і Guerra Civil espanyola · Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalans і Guerra de Successió Espanyola · Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Catalans і Illes Balears · Catalunya і Illes Balears ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Catalans і Illes Orientals d'al-Àndalus · Catalunya і Illes Orientals d'al-Àndalus ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Catalans і Imperi Romà · Catalunya і Imperi Romà ·
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Catalans і Institut d'Estudis Catalans · Catalunya і Institut d'Estudis Catalans ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Catalans і Islam · Catalunya і Islam ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Catalans і Italià · Catalunya і Italià ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Catalans і Jacint Verdaguer i Santaló · Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Catalans і Jaume el Just · Catalunya і Jaume el Just ·
Joan Manuel Serrat i Teresa
Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.
Catalans і Joan Manuel Serrat i Teresa · Catalunya і Joan Manuel Serrat i Teresa ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Catalans і Joan Maragall i Gorina · Catalunya і Joan Maragall i Gorina ·
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Catalans і Joan Miró i Ferrà · Catalunya і Joan Miró i Ferrà ·
Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioquímic català els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida a la Terra.
Catalans і Joan Oró i Florensa · Catalunya і Joan Oró i Florensa ·
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Catalans і Joanot Martorell · Catalunya і Joanot Martorell ·
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Catalans і Jordi Pujol i Soley · Catalunya і Jordi Pujol i Soley ·
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Catalans і Josep Carner i Puig-Oriol · Catalunya і Josep Carner i Puig-Oriol ·
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Catalans і Josep Pla i Casadevall · Catalunya і Josep Pla i Casadevall ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Catalans і Josep Puig i Cadafalch · Catalunya і Josep Puig i Cadafalch ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Catalans і L'Alguer · Catalunya і L'Alguer ·
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Catalans і Lacetans · Catalunya і Lacetans ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Catalans і Liber Maiolichinus · Catalunya і Liber Maiolichinus ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Catalans і Llatí · Catalunya і Llatí ·
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Catalans і Llatí vulgar · Catalunya і Llatí vulgar ·
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Catalans і Llegenda · Catalunya і Llegenda ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catalans і Lleida · Catalunya і Lleida ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Catalans і Lluís Domènech i Montaner · Catalunya і Lluís Domènech i Montaner ·
Lluís Llach i Grande
és un músic, cantautor, escriptor i polític català.
Catalans і Lluís Llach i Grande · Catalunya і Lluís Llach i Grande ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Catalans і Mar Mediterrània · Catalunya і Mar Mediterrània ·
Maria del Mar Bonet
Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.
Catalans і Maria del Mar Bonet · Catalunya і Maria del Mar Bonet ·
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Catalans і Màgia · Catalunya і Màgia ·
Menjar blanc
El menjablanc o menjar blancLladonosa 2005: pàg.
Catalans і Menjar blanc · Catalunya і Menjar blanc ·
Mercè Rodoreda i Gurguí
fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.
Catalans і Mercè Rodoreda i Gurguí · Catalunya і Mercè Rodoreda i Gurguí ·
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Catalans і Mitologia · Catalunya і Mitologia ·
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Catalans і Modernisme català · Catalunya і Modernisme català ·
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya ·
Museu Picasso de Barcelona
El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.
Catalans і Museu Picasso de Barcelona · Catalunya і Museu Picasso de Barcelona ·
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Catalans і Nació · Catalunya і Nació ·
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Catalans і Narcís Oller i de Moragas · Catalunya і Narcís Oller i de Moragas ·
Ollada
L'ollada és un guisat de patates, mongetes i cols o naps, considerada el plat més típic i tradicional de la Catalunya del Nord junt amb les boles de picolat i la caragolada.
Catalans і Ollada · Catalunya і Ollada ·
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Catalans і Otger Cataló · Catalunya і Otger Cataló ·
Pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.
Catalans і Pa amb tomàquet · Catalunya і Pa amb tomàquet ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalans і País Valencià · Catalunya і País Valencià ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Catalans і Països Catalans · Catalunya і Països Catalans ·
Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.
Catalans і Pablo Picasso · Catalunya і Pablo Picasso ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Catalans і Paganisme · Catalunya і Paganisme ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Catalans і Palma · Catalunya і Palma ·
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Catalans і Panellet · Catalunya і Panellet ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Catalans і Pasqual Maragall i Mira · Catalunya і Pasqual Maragall i Mira ·
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Catalans і Pau Casals i Defilló · Catalunya і Pau Casals i Defilló ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Catalans і Pirineus · Catalunya і Pirineus ·
Pirineus catalans
Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans són una unitat de relleu de Catalunya.
Catalans і Pirineus catalans · Catalunya і Pirineus catalans ·
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Catalans і Poema èpic · Catalunya і Poema èpic ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Catalans і Principat de Catalunya · Catalunya і Principat de Catalunya ·
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Catalans і Racionalisme (filosofia) · Catalunya і Racionalisme (filosofia) ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catalans і Ramon Berenguer III · Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Catalans і Ramon Casas i Carbó · Catalunya і Ramon Casas i Carbó ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Catalans і Regne Franc · Catalunya і Regne Franc ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalans і Renaixença · Catalunya і Renaixença ·
Romesco
El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.
Catalans і Romesco · Catalunya і Romesco ·
Rondalla
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i fets reals, que ix de la literatura oral.
Catalans і Rondalla · Catalunya і Rondalla ·
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Catalans і Salvador Dalí i Domènech · Catalunya і Salvador Dalí i Domènech ·
Salvador Espriu i Castelló
Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
Catalans і Salvador Espriu i Castelló · Catalunya і Salvador Espriu i Castelló ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Catalans і Sant Vicent Ferrer · Catalunya і Sant Vicent Ferrer ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Catalans і Sarraïns · Catalunya і Sarraïns ·
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Catalans і Segle XVIII · Catalunya і Segle XVIII ·
Sopa de Cabra
Sopa de Cabra o els Sopa és un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 i des del 2015.
Catalans і Sopa de Cabra · Catalunya і Sopa de Cabra ·
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Catalans і Suquet de peix · Catalunya і Suquet de peix ·
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Catalans і UNESCO · Catalunya і UNESCO ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Catalans і Valencià · Catalunya і Valencià ·
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalans і Catalunya
- Què tenen en comú Catalans і Catalunya
- Semblances entre Catalans і Catalunya
Comparació entre Catalans і Catalunya
Catalans té 430 relacions, mentre que Catalunya té 800. Com que tenen en comú 130, l'índex de Jaccard és 10.57% = 130 / (430 + 800).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalans і Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
