Taula de continguts
298 les relacions: Aixecador, Aleta (castells), Algemesí, Alió, Altafulla, Úrsula de Colònia, Assaig (arts escèniques), Assumpció de Maria, Avel·lí Artís-Gener, Índex d'articles del món casteller, Ball de Valencians, Bandera de Catalunya, Barberà del Vallès, Barcelona, Bombai, Bordegassos de Vilanova, Brasil, Calaix de sastre, Calçat, Camisa, Camp de Tarragona, Candelera, Capgrossos de Mataró, Casc, Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Lleida, Castellers de Sabadell, Castellers de Sant Feliu, Castellers de Vilafranca, Castells, Castells (revista), Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Ràdio, Catedral de Tarragona, Còlera, Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, Centre UNESCO de Catalunya, Colós de Rodes, Colla castellera, Colla Castellera Jove de Barcelona, Colla de Castellers d'Esplugues, Colla dels Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Columna Edicions, Concurs de castells, Concurs de castells Vila de Torredembarra, ... Ampliar l'índex (248 més) »
- Castellers
- Torres humanes
Aixecador
L'aixecador o acotxador és el casteller que ocupa el penúltim pis d'un castell.
Veure Castells і Aixecador
Aleta (castells)
Enxaneta fent '''l'aleta''' en un 3 de 8 dels Castellers de Barcelona L'aleta és el gest que fa amb la mà l'enxaneta en el moment de coronar un castell o pilar.
Veure Castells і Aleta (castells)
Algemesí
Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.
Veure Castells і Algemesí
Alió
Alió és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Castells і Alió
Altafulla
Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià.
Veure Castells і Altafulla
Úrsula de Colònia
Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.
Veure Castells і Úrsula de Colònia
Assaig (arts escèniques)
Assaig d'una òpera Un assaig és una prova en principi a porta tancada que es fa abans de la presentació final d'un espectacle als espectadors.
Veure Castells і Assaig (arts escèniques)
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Veure Castells і Assumpció de Maria
Avel·lí Artís-Gener
Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.
Veure Castells і Avel·lí Artís-Gener
Índex d'articles del món casteller
Índex d'articles del món casteller ordenats en diversos temes: parts del castell, castells, estructures, història, música, vestimenta, colles, places i diades, concursos, biografies, institucions, mitjans de comunicació, monuments i pel·lícules.
Veure Castells і Índex d'articles del món casteller
Ball de Valencians
Ball de valencians a Riudoms durant la Festa Major de Sant Jaume de 2021 Ball de Valencians és el nom que rebien antigament l'element del seguici popular que pot documentar-se des del segle XVII fins a l'actualitat en diferents pobles del Camp de Tarragona i rodalia.
Veure Castells і Ball de Valencians
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Veure Castells і Bandera de Catalunya
Barberà del Vallès
Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Castells і Barberà del Vallès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Castells і Barcelona
Bombai
Bombai (marathi: मुंबई, Mumbai, pronunciat /'mumbəi/; la forma catalana tradicional deriva de la forma anglesa Bombay) és la capital de l'estat de Maharashtra i, la ciutat més gran de l'Índia.
Veure Castells і Bombai
Bordegassos de Vilanova
Pde7f dels Bordegassos de Vilanova a Barcelona. Els Bordegassos de Vilanova són la colla castellera de Vilanova i la Geltrú i van ser fundats l'any 1972.
Veure Castells і Bordegassos de Vilanova
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Castells і Brasil
Calaix de sastre
El Calaix de sastre (títol complet: Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres) a la pàgina de l'AELC.
Veure Castells і Calaix de sastre
Calçat
Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.
Veure Castells і Calçat
Camisa
Camisa de màniga llarga La camisa és una peça de vestir de tela, amb coll o sense, amb mànigues curtes o llargues, que cobreix el tors i es duu sobre una samarreta, o bé directament sobre la pell.
Veure Castells і Camisa
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Veure Castells і Camp de Tarragona
Candelera
La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.
Veure Castells і Candelera
Capgrossos de Mataró
Els Capgrossos de Mataró són una colla castellera de Mataró, al Maresme, fundada el 1996.
Veure Castells і Capgrossos de Mataró
Casc
'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.
Veure Castells і Casc
Castellers de Barcelona
Placa commemorativa del "Pati d'assaig Josep Sala" al local Primera actuació (8 de juny 1969) Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramenet) Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona, essent la quarta colla en actiu més veterana de tot el món casteller.
Veure Castells і Castellers de Barcelona
Castellers de la Vila de Gràcia
Primer 4 de 9 amb folre descarregat (2014) Els Castellers de la Vila de Gràcia són una colla castellera de la Vila de Gràcia fundada l'any 1996.
Veure Castells і Castellers de la Vila de Gràcia
Castellers de Lleida
Els Castellers de Lleida són una colla castellera de Lleida fundada l'any 1995.
Veure Castells і Castellers de Lleida
Castellers de Sabadell
Els Castellers de Sabadell, coneguts com a Saballuts, són una colla castellera de Sabadell fundada el 1994.
Veure Castells і Castellers de Sabadell
Castellers de Sant Feliu
Els Castellers de Sant Feliu són la colla castellera de Sant Feliu de Llobregat, la capital del Baix Llobregat.
Veure Castells і Castellers de Sant Feliu
Castellers de Vilafranca
Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948.
Veure Castells і Castellers de Vilafranca
Castells
Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.
Veure Castells і Castells
Castells (revista)
Castells és una revista bimestral independent d'informació i divulgació del fet casteller.
Veure Castells і Castells (revista)
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Castells і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Castells і Catalunya del Nord
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Castells і Catalunya Ràdio
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Castells і Catedral de Tarragona
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Veure Castells і Còlera
Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès
Mòdul esportiu de 25.000 m² inaugurat el 2012 El Centre d'Alt Rendiment esportiu de Sant Cugat, conegut simplement com el CAR de Sant Cugat, és un organisme públic esportiu ubicat a Sant Cugat del Vallès.
Veure Castells і Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès
Centre UNESCO de Catalunya
CATESCO (abans Centre UNESCO de Catalunya) és una institució creada l'any 1984 com a referent de la UNESCO a Catalunya, per difondre i promoure els ideals i valors d'aquesta organització del sistema de les Nacions Unides i fer presents la llengua i la cultura catalana a la UNESCO.
Veure Castells і Centre UNESCO de Catalunya
Colós de Rodes
El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου– Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.
Veure Castells і Colós de Rodes
Colla castellera
Primera foto dels Nens del Vendrell, 15 d'octubre de 1926 Les colles castelleres són les agrupacions en què es reuneixen els castellers.
Veure Castells і Colla castellera
Colla Castellera Jove de Barcelona
La Colla Castellera Jove de Barcelona és una colla castellera de Barcelona fundada a mitjan 2010.
Veure Castells і Colla Castellera Jove de Barcelona
Colla de Castellers d'Esplugues
Clot VIII Trobada de colles castelleres del Baix Llobregat La Colla de Castellers d'Esplugues, coneguts com a Cargolins, és una colla castellera d'Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat, fundada l'any 1994.
Veure Castells і Colla de Castellers d'Esplugues
Colla dels Xiquets de Valls
La Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com "la Barreja", va ser una colla castellera de Valls, a l'Alt Camp, nascuda l'any 1939 i activa fins al 1947.
Veure Castells і Colla dels Xiquets de Valls
Colla Jove Xiquets de Tarragona
4 de 9 sense folre de Jove de Tarragona, el primer carregat per la colla, a la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017. La Colla Jove Xiquets de Tarragona és una colla castellera de Tarragona fundada el 1979.
Veure Castells і Colla Jove Xiquets de Tarragona
Colla Joves Xiquets de Valls
La Colla Joves Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca fundada l'any 1813 per en Josep Batet i Llobera, antic enxaneta del Ball de Valencians Vallenc-Alcoverenc i innovador en la tècnica d'alçar construccions humanes.
Veure Castells і Colla Joves Xiquets de Valls
Colla Vella dels Xiquets de Valls
XX, descarregat per la Colla Vella (Diada de Santa Úrsula de 1981) 5 de 8 de la Colla Vella La Colla Vella dels Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca nascuda el 1791 i reorganitzada l'any 1947.
Veure Castells і Colla Vella dels Xiquets de Valls
Columna Edicions
Columna Edicions és una editorial en llengua catalana amb seu a Barcelona, fundada l'any 1985 per Miquel Alzueta, Alfred Sargatal, Àlex Susanna i Ricard Badia.
Veure Castells і Columna Edicions
Concurs de castells
Actuació conjunta de la cinquena ronda al XXII Concurs de castells de Tarragona (2008) Un concurs de castells és una actuació castellera regida per unes bases i que recompensa amb premis les colles participants, en funció de la seva classificació.
Veure Castells і Concurs de castells
Concurs de castells Vila de Torredembarra
concurs del 2011. El Concurs de castells Vila de Torredembarra, conegut també com el Concurs7 (o Concur7), és un concurs de castells creat per la colla castellera de Torredembarra, els Nois de la Torre, el 1997.
Veure Castells і Concurs de castells Vila de Torredembarra
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
Interior de la seu de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, al Carrer Sant Oleguer de Valls La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) és una entitat catalana creada el 1989 amb l'objectiu de vetllar pels interessos comuns de les colles castelleres i fomentar els castells.
Veure Castells і Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
Cossetània Edicions
Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.
Veure Castells і Cossetània Edicions
Daniel Freixes i Melero
Biblioteca de la Facultat Blanquerna (1994-1996), de Daniel Freixes, Vicente Miranda, Vicenç Bou i Eulàlia González. Dani Freixes i Melero (Barcelona, 1946) és un arquitecte català, especialista en la rehabilitació d'espais arquitectònics i en el disseny d'espais efímers.
Veure Castells і Daniel Freixes i Melero
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Castells і Dècada del 1920
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Castells і Dècada del 1980
Diada castellera de Sant Fèlix
La diada castellera de Sant Fèlix se celebra el 30 d'agost, dia de Sant Fèlix, i suposa el dia central de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, durant el qual té lloc aquesta diada castellera.
Veure Castells і Diada castellera de Sant Fèlix
Diada de les Santes
La Diada de les Santes és la diada castellera que se celebra a Mataró amb motiu de la seva Festa Major, Les Santes, amb la participació de la colla local, els Capgrossos de Mataró i dues colles de fora que hi són convidades.
Veure Castells і Diada de les Santes
Diada de Sant Fèlix 2005
La diada castellera de Sant Fèlix celebrada el dia 30 d'agost del 2005 a Vilafranca del Penedès, va passar a la història, ja que els Castellers de Vilafranca van realitzar la millor actuació castellera de la història de totes les colles, fins aleshores.
Veure Castells і Diada de Sant Fèlix 2005
Diada de Sant Narcís
Minyons Marrecs Minyons La Diada de Sant Narcís és una diada castellera que se celebra a la Plaça del Vi de Girona, en el marc de les Fires i festes de Sant Narcís, festa major de la ciutat.
Veure Castells і Diada de Sant Narcís
Diada del primer diumenge de festes
La diada del primer diumenge de festes és una de les diades castelleres més destacades de la temporada del país.
Veure Castells і Diada del primer diumenge de festes
Diada dels Minyons de Terrassa
La diada dels Minyons de Terrassa és una diada castellera que se celebra al Raval de Montserrat o a la Plaça Vella de Terrassa i on participa la colla dels Minyons de Terrassa i dues colles convidades, normalment sent una d'aquestes els Castellers de Barcelona.
Veure Castells і Diada dels Minyons de Terrassa
Diades castelleres de La Mercè
En el marc de La Mercè de Barcelona, s'hi realitzen dues diades castelleres.
Veure Castells і Diades castelleres de La Mercè
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Veure Castells і Diario de Barcelona
Dosos
Els dosos aguanten l'aixecador i l'enxaneta El pis de dosos és l'antepenúltim pis d'un castell, sobre el qual s'enfilen l'aixecador i l'enxaneta.
Veure Castells і Dosos
El Catllar
El Catllar és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Castells і El Catllar
El Vendrell
El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.
Veure Castells і El Vendrell
Emili Miró i Fons
Emili Miró i Fons (El Vendrell, Baix Penedès, 1900 - Terrassa, 1993) va ser un casteller català, conegut a Terrassa com l'Avi Emili, ciutat on va intervenir en la fundació de les dues colles castelleres locals, els Minyons de Terrassa (1979) i els Castellers de Terrassa (1980).
Veure Castells і Emili Miró i Fons
Enxaneta
aleta en un 3 de 8 dels Castellers de Barcelona L'enxaneta és el casteller que corona les estructures humanes anomenades castells.
Veure Castells і Enxaneta
Ermita del Remei (Alcover)
L'Ermita del Remei és una ermita a la vall de la Glorieta, a uns tres quilòmetres de la vila d'Alcover (Alt Camp).
Veure Castells і Ermita del Remei (Alcover)
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure Castells і Escut d'armes
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Veure Castells і Exposició Internacional de Barcelona
Faixa
Casteller col·locant-se la faixa Cabrera, amb faixa militar La faixa és una peça d'indumentària que es caracteritza per ser molt més llarga que ampla i per la seva resistència.
Veure Castells і Faixa
Falcons
Piràmide de quatre dels Falcons de Llorenç del Penedès a les festes de la Mercè de Barcelona del 2007. Els Falcons de Llorenç són la colla més antiga existent i conserven alguns trets de les arrels gimnàstiques dels falcons que altres colles han modificat.
Veure Castells і Falcons
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Castells і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, sovint conegudes simplement amb el nom de Decennals de Valls, a l'Alt Camp, dins el Camp de Tarragona, tenen el seu origen en la devoció que la ciutat té cap a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població.
Veure Castells і Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Veure Castells і Fil·loxera de la vinya
Fires de Santa Úrsula de Valls
XX, a la diada de Santa Úrsula de 1981. Les Fires de Santa Úrsula de Valls és una de les celebracions del calendari festiu anual de la ciutat.
Veure Castells і Fires de Santa Úrsula de Valls
Folre
Exemple de 4 de 9 amb folre El folre és una part d'alguns castells que reforça el pis de segons i ajuda el pis de terços.
Veure Castells і Folre
Francesc Blasi i Vallespinosa
Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) va ser un industrial, mecenes, fotògraf, escriptor, filantrop, historiador i publicista català.
Veure Castells і Francesc Blasi i Vallespinosa
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Castells і Franquisme
Gamma extra
data.
Veure Castells і Gamma extra
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Castells і Generalitat de Catalunya
Genoll
En anatomia, genoll és l'articulació que connecta el fèmur, la tíbia, el peroné i la rotula.
Veure Castells і Genoll
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Castells і Girona
Glossari de termes castellers
pinya. Aquest glossari és una llista de termes usats en l'argot casteller.
Veure Castells і Glossari de termes castellers
Govindes
Un ''Govinda Pathak'' ha format una torre humana de 5 pisos per trencar el ''Dahi Handi''. Els govindes són les torres humanes que s'alcen segons la tradició hinduista durant el festival religiós hindú Janmaashtami, que cau en un dia entre mitjans d'agost i mitjans de setembre del calendari gregorià, per celebrar el naixement de Krixna, també anomenat Govinda.
Veure Castells і Govindes
Gralla (instrument)
La gralla és un instrument de vent fet de fusta format per un tub de forma troncocònica d'uns 35 cm de llargada, que amplifica el so produït per una llengüeta de doble canya, l'inxa.
Veure Castells і Gralla (instrument)
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Castells і Guerra Civil espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Castells і Guerra del Francès
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Castells і Hèlios
Homenatge als castellers
Castell dins de l'escultura per celebrar el 20è aniversari dels Castellers de Sants Detall dels tubs d'acer inoxidable de l'escultura Homenatge als castellers és un monument dedicat als castellers obra de l'escultor català Antoni Llena i Font.
Veure Castells і Homenatge als castellers
I Gran Trofeu Jorba-Preciados
El I Gran Trofeu Jorba-Preciados tingué lloc el 27 de setembre de 1964 a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè.
Veure Castells і I Gran Trofeu Jorba-Preciados
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Castells і Igualada
II Gran Trofeu Jorba-Preciados
El II Gran Trofeu Jorba-Preciados tingué lloc el 26 de setembre de 1965 a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè.
Veure Castells і II Gran Trofeu Jorba-Preciados
III Gran Trofeu Jorba-Preciados
El III Gran Trofeu Jorba-Preciados (oficialment III Gran Trofeo Jorba-Preciados) va ser un concurs de castells que tingué lloc el 25 de setembre de 1966 a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè.
Veure Castells і III Gran Trofeu Jorba-Preciados
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Castells і Illa de Rodes
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Castells і Illes Balears
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Veure Castells і Indumentària tradicional
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure Castells і Joan Baptista
Joan Mañé i Flaquer
Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.
Veure Castells і Joan Mañé i Flaquer
Jordi Roigé i Solé
Jordi Roigé i Solé (Barcelona, 1964) és un periodista, productor, editor i professor universitari català.
Veure Castells і Jordi Roigé i Solé
Josep Anselm Clavé i Camps
Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Veure Castells і Josep Anselm Clavé i Camps
Josep Batet i Llobera
Josep Batet i Llobera, àlies "el casteller", (Valls, 22 de novembre de 1793 - 2 de setembre de 1871) fou un pagès i casteller vallenc, considerat un referent de la història del món casteller i el primer cap de colla conegut en el món casteller.
Veure Castells і Josep Batet i Llobera
L'Arboç
L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.
Veure Castells і L'Arboç
La Bisbal del Penedès
La vila de la Bisbal del Penedès és un municipi de la vegueria del Penedès.
Veure Castells і La Bisbal del Penedès
La Masó
La Masó és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Castells і La Masó
La Mercè
Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.
Veure Castells і La Mercè
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Castells і La Vanguardia
Les Santes
Les Santes és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Mataró, capital de la comarca del Maresme, entre el 24 i el 29 de juliol, en honor de Santa Juliana i Santa Semproniana.
Veure Castells і Les Santes
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Castells і Lleida
Llista de monuments castellers
La següent llista de monuments castellers tracta sobre els diferents monuments dedicats als castellers i el món casteller.
Veure Castells і Llista de monuments castellers
Llista de taules de puntuacions de concursos de castells
Una taula de puntuacions de castells és una llista de construccions castelleres que associa cada un dels castells a una puntuació basant-se en la dificultat que tenen.
Veure Castells і Llista de taules de puntuacions de concursos de castells
Lynx Edicions
Lynx Edicions és una editorial fundada el 1989 a Barcelona per l'advocat i col·leccionista Ramon Mascort Amigó, el naturalista Jordi Sargatal i el metge Josep del Hoyo.
Veure Castells і Lynx Edicions
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Castells і Mallorca
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Castells і Mancomunitat de Catalunya
Manilles
Primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat de la història (Colla Vella dels Xiquets de Valls, 23 d'octubre del 1994) Primer pilar de 8 amb folre i manilles descarregat de la història (Castellers de Vilafranca, 28 de setembre del 1997) Primer 3 de 10 amb folre i manilles descarregat de la història (Minyons de Terrassa, 22 de novembre del 1998) Primer 4 de 10 amb folre i manilles de la història, descarregat pels Minyons de Terrassa el 22 de novembre de 2015 a Terrassa Les manilles és una part d'alguns castells que reforça el pis de terços i ajuda el pis de quarts.
Veure Castells і Manilles
Marrecs de Salt
Els Marrecs de Salt són una colla castellera fundada el 8 de novembre de 1995 a Salt (Gironès) i inscrita al Registre d'Assocacions de la Generalitat l'1 d'abril de 1996.
Veure Castells і Marrecs de Salt
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Castells і Mataró
Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya
miniatura Món Casteller.
Veure Castells і Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya
Música de castells
Gralles a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la Festa Major de Barcelona del 2007. La música de castells són aquells tocs interpretats abans, durant i després d'una actuació castellera.
Veure Castells і Música de castells
Minyons de l'Arboç
4 de 7 amb l'agulla dels Minyons de l'Arboç al Concur7 2011 Els Minyons de l'Arboç són una colla castellera de la vila de l'Arboç, al Baix Penedès, refundada l'any 2002.
Veure Castells і Minyons de l'Arboç
Minyons de Terrassa
3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons. Terrassa, 2010 Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any.
Veure Castells і Minyons de Terrassa
Mocador
Mocador per treure's els mocs Un mocador és una peça de roba que tant serveix per mocar-se o per complementar el vestuari habitual.
Veure Castells і Mocador
Moixiganga
Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.
Veure Castells і Moixiganga
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Castells і Montblanc
Monument als castellers (Tarragona)
El Monument als castellers és un monument dedicat als castellers obra de l'escultor català Francesc Anglès i Garcia.
Veure Castells і Monument als castellers (Tarragona)
Monument als castellers (Vilafranca del Penedès)
El Monument als castellers és una escultura realitzada el 1963 a Vilafranca del Penedès per l'escultor català Josep Cañas i Cañas en honor dels castellers de Catalunya.
Veure Castells і Monument als castellers (Vilafranca del Penedès)
Monument als Xiquets de Valls
El Monument als Xiquets de Valls és un monument dedicat als Xiquets de Valls, nom donat a les dues primeres colles castelleres, obra de l'escultor català Josep Busquets i Òdena.
Veure Castells і Monument als Xiquets de Valls
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Veure Castells і Muixeranga
Nairobi
Nairobi és la capital i la ciutat més gran de Kenya.
Veure Castells і Nairobi
Nens del Vendrell
5 de 8 dels Nens per la Fira de Santa Teresa de 2017 Els Nens del Vendrell són una colla castellera del Vendrell, al Baix Penedès, fundada l'any 1926.
Veure Castells і Nens del Vendrell
Nois de la Torre
Els Nois de la Torre són una colla castellera de Torredembarra, al Tarragonès.
Veure Castells і Nois de la Torre
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Castells і Novembre
Pandèmia de COVID-19
La pandèmia per coronavirus de 2019-2022, encara en curs però sense ser ja considerada una emergència sanitària internacional des del 5 de maig del 2023, es considera que començà a mitjans de desembre del 2019 en identificar-se l'inici d'un brot d'un nou coronavirus a la ciutat de Wuhan, a la Xina continental, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense causa clara.
Veure Castells і Pandèmia de COVID-19
Pantaló
Típics '''pantalons''' de vestir mostrant: cintura amb travetes; tapeta de la bragueta; pinces; butxaca lateral; ratlla als camals; i vores als baixos El pantaló (mot usat generalment en plural: pantalons), també dit calces, és una peça de roba utilitzada en la meitat inferior del cos, que cobreix de la cintura cap avall, i ambdues cames separadament (a diferència de les faldilles).
Veure Castells і Pantaló
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Castells і París
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Castells і Parlament de Catalunya
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Castells і Patrimoni de la Humanitat
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Castells і Penedès
Pere Català i Roca
fou un fotògraf i historiador català, fill de Pere Català i Pic i germà de Francesc Català Roca.
Veure Castells і Pere Català i Roca
Pilar de 4
Pilars de 4 a la Trobada castellera Identi'Cat, celebrada a Bao l'any 2005. El pilar de 4 és un castell de 4 pisos d'alçada i un casteller per pis.
Veure Castells і Pilar de 4
Pilar de 5 aixecat per sota
El pilar de 5 aixecat per sota és un castell que es realitza de forma inversa a l'habitual, afegint i desmuntant els pisos per sota l'estructura.
Veure Castells і Pilar de 5 aixecat per sota
Pilar de 6
XVIII Diada dels Saballuts.(2011) Pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca fet en un viatge de la colla a Copenhaguen. (1996) Primer pilar de 6 carregat pels Xics de Granollers a Llinars del Vallès. (1998) Pilar de 6 dels Castellers de la Vila de Gràcia fet a Barcelona el dia de la Mercè del 2013.
Veure Castells і Pilar de 6
Pilar de 7 amb folre
Primer pilar de 7 amb folre carregat pels Castellers de Barcelona el 26 de novembre del 2000 a Vilanova i la Geltrú El pilar de 7 amb folre, o simplement pilar de 7, és un castell d'estructura simple de pilar, format per un casteller per pis, i de 7 pisos d'alçada, reforçat en el pis de segons pel folre.
Veure Castells і Pilar de 7 amb folre
Pilar de 7 sense folre
El pilar de 7 sense folre, pilar de 7 net o simplement pilar de 7, és un castell de gamma extra de 7 pisos d'alçada amb un component per pis, mai realitzat en el segle XX o XXI i amb referències d'haver-se realitzat entre 1851 i 1853.
Veure Castells і Pilar de 7 sense folre
Pilar de 8 amb folre i manilles
XX (Castellers de Vilafranca 28/09/1997) El pilar de vuit amb folre i manilles, o simplement, pilar de 8, és un castell de gamma extra de màxima dificultat que té 8 pisos d'alçada i un casteller per pis.
Veure Castells і Pilar de 8 amb folre i manilles
Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals
El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals és un castell de gamma extra carregat només un cop fins a la data.
Veure Castells і Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals
Pinya (castell)
Preparant la pinya La pinya és l'estructura d'un castell que reforça el pisos de baixos i segons.
Veure Castells і Pinya (castell)
Pizzicantó
Pizzicantó d'Irsina Pizzicantó de Castellino del Biferno El pizzicantó (pizzic'Antò o pizzicantò en italià) és una tradició folklòrica, escampada sobretot pel sud d'Itàlia, que consisteix en formar una torre humana.
Veure Castells і Pizzicantó
Plaça de la Font (Tarragona)
La plaça de la Font és al centre de Tarragona i ocupa una quarta part de l'arena de l'antic circ romà, concretament on estava l'"espina" (part central del circ).
Veure Castells і Plaça de la Font (Tarragona)
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Veure Castells і Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
Plaça del Blat
La Plaça del Blat és una plaça del barri antic de Valls, Alt Camp.
Veure Castells і Plaça del Blat
Plaça del Vi (Girona)
La Plaça del Vi és una plaça pública de Girona en la confluència dels antics camins de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols.
Veure Castells і Plaça del Vi (Girona)
Places i diades castelleres
la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.
Veure Castells і Places i diades castelleres
Poliestirè
Estructura química del poliestirè Símbol internacional del poliestirè. El poliestirè o poliestiré és un polímer termoplàstic l'abreviatura del qual és PS.
Veure Castells і Poliestirè
Pom de dalt
'''Pom de dalt''' i pis de quints, d'un 3 de 8 dels Castellers de Barcelona El pom de dalt és el conjunt de canalla situat a dalt de tot del castell i que completa els darrers tres pisos.
Veure Castells і Pom de dalt
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Castells і Primera Guerra Carlina
Processó
Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.
Veure Castells і Processó
Puntals
Primera presència a plaça de pis de puntals. Els puntals o ajuts, és una part d'un castell que reforça el pis de quarts i ajuda el pis de quints.
Veure Castells і Puntals
Quarts de nou
Quarts de nou (o Q de 9) va ser un magazine informatiu sobre l'actualitat del món casteller.
Veure Castells і Quarts de nou
Rafael d'Amat i de Cortada
conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.
Veure Castells і Rafael d'Amat i de Cortada
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Castells і Reus
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Veure Castells і Ronyó
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Castells і Segle XIX
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Castells і Setembre
Societat Catalana de Pediatria
La Societat Catalana de Pediatria és una entitat de caràcter científic i cultural en l'àmbit de les Ciències de la Salut aplicades a la infància i adolescència, amb personalitat jurídica pròpia, està adherida a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, associada a lAsociación Española de Pediatría i vinculada a la Fundació Catalana de Pediatria.
Veure Castells і Societat Catalana de Pediatria
Sokol
Exercicis gimnàstics del moviment Sokol el 1924. El Sokol és un moviment gimnàstic nacionalista txec fundat el 1862.
Veure Castells і Sokol
Tarraco Arena Plaça
Tarraco Arena Plaça (TAP), antigament plaça de Toros de Tarragona, és un equipament situat al carrer de Mallorca de la ciutat de Tarragona, protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Castells і Tarraco Arena Plaça
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Castells і Tarragona
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Veure Castells і Televisió de Catalunya
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Veure Castells і Teresa de Jesús
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Veure Castells і TERMCAT
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Castells і Terrassa
Timbal
Timbal fondo El timbal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment són de cuir, que emet un so indeterminat.
Veure Castells і Timbal
Tirallongues de Manresa
Tirallongues de Manresa és una colla castellera de Manresa, al Bages, creada el 19 de gener de 1993.
Veure Castells і Tirallongues de Manresa
Titaigües
Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Castells і Titaigües
Torre humana
Torre humana al Brasil el 2011, amb una estructura que recorda la muixeranga. Una torre humana o castell és una mena de coreografia o d'exercici acrobàtic en què un grup de persones pugen unes damunt les altres, dempeus o de genolls, recolzant els peus o bé els genolls sobre l'esquena, les espatlles, les mans o les cuixes d'un altre, creant així diferents estructures.
Veure Castells і Torre humana
Torredembarra
Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.
Veure Castells і Torredembarra
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Veure Castells і Tots Sants
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Veure Castells і Tradició
Tronc (castell)
Figura d'un dos (o torre) de sis fins a acotxador El tronc és la part del mig del castell que va desde els segons fins al pis inferior dels dosos.
Veure Castells і Tronc (castell)
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Castells і UNESCO
Vallmoll
Vallmoll és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Castells і Vallmoll
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Castells і Valls
Vèrtebra lumbar
La vèrtebra lumbar és una vèrtebra situada en la regió lumbar, entre les vèrtebres toràciques i l'os sacre.
Veure Castells і Vèrtebra lumbar
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Castells і Vic
Vila-rodona
Vila-rodona és un municipi de la comarca de l'Alt Camp situat a l'extrem occidental de la serra del Montmell.
Veure Castells і Vila-rodona
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Castells і Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Veure Castells і Vilanova i la Geltrú
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Castells і Xile
Xiquets de Tarragona
Tronc d'una torre dels Xiquets de Tarragona Festes de Santa Tecla del 2006 5 de 8 carregat al XXIII Concurs de castells de Tarragona (2010) Placa al casal dels ''Xiquets'' Els Xiquets de Tarragona són una colla castellera de la ciutat de Tarragona.
Veure Castells і Xiquets de Tarragona
Xiquets de Valls
Xiquets de Valls és la denominació que tradicionalment reben les colles castelleres de Valls, i per extensió també és un sinònim en desús de l'activitat de fer castells.
Veure Castells і Xiquets de Valls
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 1 de novembre
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 12 d'octubre
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 15 d'agost
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 15 d'octubre
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 16 de novembre
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Castells і 1770
1801
;Països Catalans.
Veure Castells і 1801
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Castells і 1819
1835
;Països Catalans.
Veure Castells і 1835
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Castells і 1851
1853
;Països Catalans.
Veure Castells і 1853
1873
;Països Catalans.
Veure Castells і 1873
1877
; Països Catalans.
Veure Castells і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Castells і 1878
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Castells і 1879
1881
;Països Catalans.
Veure Castells і 1881
1883
;Països Catalans.
Veure Castells і 1883
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Castells і 1889
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 19 d'agost
1908
;Països Catalans.
Veure Castells і 1908
1913
;Països Catalans.
Veure Castells і 1913
1917
;Països Catalans.
Veure Castells і 1917
1921
Països Catalans.
Veure Castells і 1921
1923
;Països Catalans.
Veure Castells і 1923
1924
;Països Catalans.
Veure Castells і 1924
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Castells і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Castells і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Castells і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Castells і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Castells і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Castells і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Castells і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Castells і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Castells і 1934
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Castells і 1939
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Castells і 1969
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Castells і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Castells і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Castells і 1981
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Castells і 1983
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Castells і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Castells і 1987
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Castells і 1988
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Castells і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Castells і 1994
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Castells і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Castells і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Castells і 1997
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Castells і 1998
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Castells і 1999
2 de 6
El 2 de 6, o torre de 6, és un castell de 6 pisos d'alçada i dues persones per pis en el seu tronc, excepte els dos darrers pisos, compostos per l'acotxador i l'enxaneta.
Veure Castells і 2 de 6
2 de 7
Primer 2 de 7 carregat dels Castellers d'Esplugues durant la Festa Major del Clot (15-11-2009) 2 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers (novembre del 2007) El 2 de 7, o torre de 7, és un castell de 7 pisos d'alçada i dues persones per pis en el seu tronc, excepte els dos darrers pisos formats per l'acotxador i l'enxaneta.
Veure Castells і 2 de 7
2 de 8 amb folre
2 de 8 amb folre descarregat pels Castellers de Sants durant la Festa Major de Sant Cugat del Vallès del 2009 2 de 8 amb folre dels Colla Jove Xiquets de Tarragona 2 de 8 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia El 2 de 8 amb folre, o torre de vuit amb folre, és un castell de 8 pisos d'alçada i dues persones per pis al tronc, que és reforçat per un folre al pis de segons, que alhora subjecta els terços.
Veure Castells і 2 de 8 amb folre
2 de 8 sense folre
Dos de vuit dels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona pocs segons abans de carregar-se. (07/10/2008) Dos de vuit de la Colla Joves Xiquets de Valls per la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017 El 2 de 8 sense folre o torre de 8 sense folre, també anomenat simplement 2 de 8, torre de 8, dos de 8 net o torre de 8 neta,La nomenclatura correcta d'aquest castell encara està en discussió, no obstant això, de moment s'accepta aquesta per correcta.
Veure Castells і 2 de 8 sense folre
2 de 9 amb folre
El 2 de 9 amb folre o torre de 9 amb folre (o en conseqüència, sense manillesLa nomenclatura correcta d'aquest castell encara està en discussió, no obstant això, de moment s'accepta aquesta per correcta.), és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada amb dues persones per pis, reforçat amb una estructura suplementària (folre) en el pis de segons.
Veure Castells і 2 de 9 amb folre
2 de 9 amb folre i manilles
2 de 9 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa. (1994) Primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca. (1995) 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa fet en la diada de la Mercè a Barcelona. (2006) Primer 2 de 9 amb folre i manilles dels Capgrossos de Mataró, descarregat a la diada de Tots Sants 2010 a Vilafranca del Penedès.
Veure Castells і 2 de 9 amb folre i manilles
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Castells і 2 de febrer
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Castells і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Castells і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Castells і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Castells і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Castells і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Castells і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Castells і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Castells і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Castells і 2011
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 21 d'octubre
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 23 d'octubre
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 23 de novembre
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 23 de setembre
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 24 de juny
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 24 de setembre
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 25 d'octubre
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 26 d'octubre
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 27 d'octubre
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 27 de juliol
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 28 d'agost
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 28 de setembre
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 29 d'agost
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 29 de juny
3 de 10 amb folre i manilles
El 3 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d'alçada i 3 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles).
Veure Castells і 3 de 10 amb folre i manilles
3 de 6
El 3 de 6 és un castell de 6 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i l'enxaneta.
Veure Castells і 3 de 6
3 de 7
3 de 7 dels Castellers de Sant Cugat El 3 de 7 és un castell de 7 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i l'enxaneta.
Veure Castells і 3 de 7
3 de 7 aixecat per sota
El 3 de 7 aixecat per sota és un castell com el 3 de 7, però a diferència d'aquest, el castell s'inicia des de la part de dalt i després es van afegint pisos per sota que es van aixecant un per un amb l'ajuda directa de tres persones per cada pilar i el suport d'alguns més.
Veure Castells і 3 de 7 aixecat per sota
3 de 8
3 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls al III Gran Trofeu Jorba-Preciados a Barcelona el 1966. Des de la diada de Santa Úrsula de 1957 que no s'assolia el castell 3 de 8 dels Minyons de Terrassa durant la Festa Major de Gràcia del 2006 3 de 8 dels Castellers de Sants el 2006 3 de 8 dels Castellers de Sabadell fet en la Festa Major de Sabadell del 2011 El 3 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Veure Castells і 3 de 8
3 de 8 aixecat per sota
Intent dels Castellers de Barcelona el 26 de novembre de 1995 a Terrassa, el millor intent fet fins al moment per aquesta colla El 3 de 8 aixecat per sota és un castell de gamma extra.
Veure Castells і 3 de 8 aixecat per sota
3 de 9 amb folre
Dos 3 de 9 amb folre simultanis fets per les dues colles de Xiquets de Valls a Vilafranca del Penedès (1862) Primer 3 de 9 amb folre descarregat dels Castellers de Barcelona 3 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró 3 de 9 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers Olesa de Montserrat El 3 de 9 amb folre és un castell 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.
Veure Castells і 3 de 9 amb folre
3 de 9 amb folre i l'agulla
El 3 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat tres de nou amb folre i el pilar, és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 amb folre.
Veure Castells і 3 de 9 amb folre i l'agulla
3 de 9 sense folre
El 3 de 9 sense folre, també anomenat 3 de 9 net o simplement 3 de 9, és un castell de gamma extra format per 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc.
Veure Castells і 3 de 9 sense folre
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 30 d'agost
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 31 d'agost
4 de 10 amb folre i manilles
El 4 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d'alçada i 4 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles).
Veure Castells і 4 de 10 amb folre i manilles
4 de 6
El 4 de 6 és un castell de sis pisos d'alçada i quatre castellers per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Veure Castells і 4 de 6
4 de 7
Primer 4 de 7 dels Castellers de la Sagrada Família El 4 de 7 és un castell set pisos d'alçada i quatre castellers per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Veure Castells і 4 de 7
4 de 7 amb l'agulla
El 4 de 7 amb l'agulla, també anomenat quatre de set amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 pisos.
Veure Castells і 4 de 7 amb l'agulla
4 de 8
Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Vilafranca (1969) Primer 4 de 8 descarregat dels Castellers de Barcelona (1982) Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Sant Cugat (2007) 4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia arxiudata.
Veure Castells і 4 de 8
4 de 8 amb l'agulla
4 de 8 amb l'agulla dels Castellers de la Vila de Gràcia. El 4 de 8 amb l'agulla, també anomenat 4 de 8 amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos.
Veure Castells і 4 de 8 amb l'agulla
4 de 9 amb folre
El 4 de 9 amb folre és un castell de 9 pisos d'alçada i 4 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.
Veure Castells і 4 de 9 amb folre
4 de 9 amb folre i l'agulla
Quatre de nou amb folre i l'agulla descarregat pels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona (2008) El 4 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat quatre de nou amb folre i el pilar, és un castell d'una estructura composta de 4 persones per pis de tronc i de 9 pisos d'alçada.
Veure Castells і 4 de 9 amb folre i l'agulla
4 de 9 sense folre
El 4 de 9 sense folre, també anomenat 4 de 9 net o simplement 4 de 9, és un castell d'estructura simple format per quatre castellers per pis al tronc fins l'alçada de sisens i amb nou pisos d'alçada.
Veure Castells і 4 de 9 sense folre
5 de 8
Primer 5 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona a la Diada de la Mercè de l'any 2003. plaça del Blat. 5 de 8 descarregat pels Marrecs de Salt El 5 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 5 persones per pis.
Veure Castells і 5 de 8
5 de 9 amb folre
5 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix 2006 El 5 de 9 amb folre és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada amb cinc persones per pis, reforçat amb una estructura suplementària (folre) al pis de segons.
Veure Castells і 5 de 9 amb folre
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 5 de juliol
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Castells і 7 de novembre
9 de 7
El 9 de 7 és un castell de 7 pisos i 9 castellers a cada pis.
Veure Castells і 9 de 7
9 de 8
9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al XXIV Concurs de castells de Tarragona El 9 de 8 és un castell de gamma extra de vuit pisos, amb 9 castellers a cada pis.
Veure Castells і 9 de 8
Vegeu també
Castellers
- 2 de 8 amb folre
- 3 de 8
- 4 de 8
- Castellers de Barcelona
- Castellers de Berga
- Castellers de Sarrià
- Castellers de Sydney
- Castellers de Vilafranca
- Castellers de la Vila de Gràcia
- Castellers of London
- Castells
- Diada de Sant Narcís
- Faixa
- Josep Sala i Mañé
- Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya
- Marrecs de Salt
- Minyons de Terrassa
- Pilar de 6
- Xiquets Copenhagen
- Xiquets de Hangzhou
Torres humanes
També conegut com 3 rondes, Carregat (castells), Casc casteller, Castell (torre humana), Casteller, Castellera, Castelleres, Castellers, Decadència castellera, Fet casteller, Força, equilibri, valor i seny, Història castellera, Història dels castellers, Món casteller, Primera època d'or, Primera època d'or castellera, Primera època d'or dels castells, Renaixença castellera, Rengla, Segona època d'or, Segona època d'or castellera, Segona època d'or dels castells, Època de platí.
, Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Cossetània Edicions, Daniel Freixes i Melero, Dècada del 1920, Dècada del 1980, Diada castellera de Sant Fèlix, Diada de les Santes, Diada de Sant Fèlix 2005, Diada de Sant Narcís, Diada del primer diumenge de festes, Diada dels Minyons de Terrassa, Diades castelleres de La Mercè, Diario de Barcelona, Dosos, El Catllar, El Vendrell, Emili Miró i Fons, Enxaneta, Ermita del Remei (Alcover), Escut d'armes, Exposició Internacional de Barcelona, Faixa, Falcons, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, Fil·loxera de la vinya, Fires de Santa Úrsula de Valls, Folre, Francesc Blasi i Vallespinosa, Franquisme, Gamma extra, Generalitat de Catalunya, Genoll, Girona, Glossari de termes castellers, Govindes, Gralla (instrument), Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Hèlios, Homenatge als castellers, I Gran Trofeu Jorba-Preciados, Igualada, II Gran Trofeu Jorba-Preciados, III Gran Trofeu Jorba-Preciados, Illa de Rodes, Illes Balears, Indumentària tradicional, Joan Baptista, Joan Mañé i Flaquer, Jordi Roigé i Solé, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Batet i Llobera, L'Arboç, La Bisbal del Penedès, La Masó, La Mercè, La Vanguardia, Les Santes, Lleida, Llista de monuments castellers, Llista de taules de puntuacions de concursos de castells, Lynx Edicions, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manilles, Marrecs de Salt, Mataró, Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya, Música de castells, Minyons de l'Arboç, Minyons de Terrassa, Mocador, Moixiganga, Montblanc, Monument als castellers (Tarragona), Monument als castellers (Vilafranca del Penedès), Monument als Xiquets de Valls, Muixeranga, Nairobi, Nens del Vendrell, Nois de la Torre, Novembre, Pandèmia de COVID-19, Pantaló, París, Parlament de Catalunya, Patrimoni de la Humanitat, Penedès, Pere Català i Roca, Pilar de 4, Pilar de 5 aixecat per sota, Pilar de 6, Pilar de 7 amb folre, Pilar de 7 sense folre, Pilar de 8 amb folre i manilles, Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, Pinya (castell), Pizzicantó, Plaça de la Font (Tarragona), Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça del Blat, Plaça del Vi (Girona), Places i diades castelleres, Poliestirè, Pom de dalt, Primera Guerra Carlina, Processó, Puntals, Quarts de nou, Rafael d'Amat i de Cortada, Reus, Ronyó, Segle XIX, Setembre, Societat Catalana de Pediatria, Sokol, Tarraco Arena Plaça, Tarragona, Televisió de Catalunya, Teresa de Jesús, TERMCAT, Terrassa, Timbal, Tirallongues de Manresa, Titaigües, Torre humana, Torredembarra, Tots Sants, Tradició, Tronc (castell), UNESCO, Vallmoll, Valls, Vèrtebra lumbar, Vic, Vila-rodona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Xile, Xiquets de Tarragona, Xiquets de Valls, 1 de novembre, 12 d'octubre, 15 d'agost, 15 d'octubre, 16 de novembre, 1770, 1801, 1819, 1835, 1851, 1853, 1873, 1877, 1878, 1879, 1881, 1883, 1889, 19 d'agost, 1908, 1913, 1917, 1921, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1939, 1969, 1979, 1980, 1981, 1983, 1986, 1987, 1988, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2 de 6, 2 de 7, 2 de 8 amb folre, 2 de 8 sense folre, 2 de 9 amb folre, 2 de 9 amb folre i manilles, 2 de febrer, 2002, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 21 d'octubre, 23 d'octubre, 23 de novembre, 23 de setembre, 24 de juny, 24 de setembre, 25 d'octubre, 26 d'octubre, 27 d'octubre, 27 de juliol, 28 d'agost, 28 de setembre, 29 d'agost, 29 de juny, 3 de 10 amb folre i manilles, 3 de 6, 3 de 7, 3 de 7 aixecat per sota, 3 de 8, 3 de 8 aixecat per sota, 3 de 9 amb folre, 3 de 9 amb folre i l'agulla, 3 de 9 sense folre, 30 d'agost, 31 d'agost, 4 de 10 amb folre i manilles, 4 de 6, 4 de 7, 4 de 7 amb l'agulla, 4 de 8, 4 de 8 amb l'agulla, 4 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i l'agulla, 4 de 9 sense folre, 5 de 8, 5 de 9 amb folre, 5 de juliol, 7 de novembre, 9 de 7, 9 de 8.