Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Al-Udhrí, Alfons el Bataller, Aljub, Anglaterra, Antiga Roma, Artal de Luna y Urrea, Artilleria, Ath-Thaghr al-Alà, Banu Hud, Banu Qassi, Batalla de Muret, Bernat Hug de Rocabertí, Castellania d'Amposta, Catarisme, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Catedral de Santa Maria del Romeral, Cinca, Clamor Amarga, Corona d'Aragó, Corts de Lleida, Dècada del 1300, Ebre, Emirat de Saraqusta, Fraga, Garcia Ramires, Gardeny (comanda templera), Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres Carlines, Guillem de Mont-rodon, Ibers, Innocenci III, Ismaïl ibn Mussa, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Krak dels Cavallers, L'Armentera, Lleida, Llitera, Maestrat, Mainell, Maria de Montpeller, Miravet, Montsó, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Navarra, Nicolau de Mira, Opus spicatum, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, ..., Osca, Papa Climent V, Peníscola, Pere el Catòlic, Pere el d'Osca, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Quitèria, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer V de Provença, Regne de França, Regne de Montsó, Ribera, Rodrigo Díaz de Vivar, Saidí, Sanç d'Aragó, Sanç Ramires, Saragossa, Sarraïns, Síria, Segre, Simó IV de Montfort, Sosa (riu), Terra Santa, Torre mestra, Tortosa, València, Xalamera, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, 1083, 1089, 1126, 1130, 1136, 1141, 1143, 1173, 1213, 1214, 1217, 1309, 1317, 1449, 1642, 2015, 24 de juny, 24 de maig, 714, 872. Ampliar l'índex (48 més) »
Al-Udhrí
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Úmar ibn Anas al-Udhrí ad-Dalaí, més conegut simplement com al-Udhrí (Dalías, Almeria, 1003 - Almeria, 1085), fou un tradicionista, historiador i geògraf andalusí.
Nou!!: Castell de Montsó і Al-Udhrí · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Castell de Montsó і Alfons el Bataller · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Castell de Montsó і Aljub · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Castell de Montsó і Anglaterra · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Castell de Montsó і Antiga Roma · Veure més »
Artal de Luna y Urrea
Artal de Luna y Urrea, VIII senyor de Luna (Esglésies, Sardenya, 1324) fou un noble aragonès del.
Nou!!: Castell de Montsó і Artal de Luna y Urrea · Veure més »
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: Castell de Montsó і Artilleria · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Castell de Montsó і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Nou!!: Castell de Montsó і Banu Hud · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Castell de Montsó і Banu Qassi · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Castell de Montsó і Batalla de Muret · Veure més »
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Castell de Montsó і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »
Castellania d'Amposta
XIV. La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que deu el seu origen a la donació que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154) en agraïment a la seva ajuda en les campanyes contra els àrabs per recuperar el sud de Catalunya.
Nou!!: Castell de Montsó і Castellania d'Amposta · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Castell de Montsó і Catarisme · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Castell de Montsó і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Catedral de Santa Maria del Romeral
Santa Maria del Romeral és una catedral catòlica a la ciutat de Montsó, a la província d'Osca, Espanya.
Nou!!: Castell de Montsó і Catedral de Santa Maria del Romeral · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Castell de Montsó і Cinca · Veure més »
Clamor Amarga
La Clamor Amarga o Clamor d'Almacelles (també coneguda com a Clamor Salada, Clamor de Tamarit o simplement La Clamor) és una clamor de cabal irregular i escàs, que segueix un barranc natural situat a la Franja de Ponent i que fa part de la frontera històrica entre les terres de Catalunya i Aragó.
Nou!!: Castell de Montsó і Clamor Amarga · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Castell de Montsó і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Lleida
* Corts de Lleida (1242).
Nou!!: Castell de Montsó і Corts de Lleida · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і Dècada del 1300 · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Castell de Montsó і Ebre · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Castell de Montsó і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Castell de Montsó і Fraga · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Castell de Montsó і Garcia Ramires · Veure més »
Gardeny (comanda templera)
Gardeny va ser una comanda de l'Orde del Temple fundada l'any 1156, que tenia com a seu el turó del mateix nom, a ponent de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Castell de Montsó і Gardeny (comanda templera) · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Castell de Montsó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Castell de Montsó і Guerra del Francès · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Castell de Montsó і Guerres Carlines · Veure més »
Guillem de Mont-rodon
Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.
Nou!!: Castell de Montsó і Guillem de Mont-rodon · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Castell de Montsó і Ibers · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Castell de Montsó і Innocenci III · Veure més »
Ismaïl ibn Mussa
Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.
Nou!!: Castell de Montsó і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Castell de Montsó і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Castell de Montsó і Jaume el Just · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Castell de Montsó і Krak dels Cavallers · Veure més »
L'Armentera
L'Armentera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Castell de Montsó і L'Armentera · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Castell de Montsó і Lleida · Veure més »
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Nou!!: Castell de Montsó і Llitera · Veure més »
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Nou!!: Castell de Montsó і Maestrat · Veure més »
Mainell
Un mainellFULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed.
Nou!!: Castell de Montsó і Mainell · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Castell de Montsó і Maria de Montpeller · Veure més »
Miravet
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Castell de Montsó і Miravet · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Castell de Montsó і Montsó · Veure més »
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Nou!!: Castell de Montsó і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Castell de Montsó і Navarra · Veure més »
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Nou!!: Castell de Montsó і Nicolau de Mira · Veure més »
Opus spicatum
Paviment dels Mercats de Trajà, a Roma, en '''''opus spicatum''''' Lopus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles i. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Nou!!: Castell de Montsó і Opus spicatum · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Castell de Montsó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Castell de Montsó і Orde del Temple · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Castell de Montsó і Osca · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Castell de Montsó і Papa Climent V · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Castell de Montsó і Peníscola · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Castell de Montsó і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Castell de Montsó і Pere el d'Osca · Veure més »
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Castell de Montsó і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »
Quitèria
Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Castell de Montsó і Quitèria · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Castell de Montsó і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: Castell de Montsó і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Castell de Montsó і Regne de França · Veure més »
Regne de Montsó
El Regne de Montsó (en aragonès: Reino de Monzón) fou un regne creat per a l'infant Pere Sanxes, futur rei Pere I d'Aragó i fill primogènit del rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires.
Nou!!: Castell de Montsó і Regne de Montsó · Veure més »
Ribera
* Ribera (geografia), terra a la vora del mar o d'un riu.
Nou!!: Castell de Montsó і Ribera · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Castell de Montsó і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Saidí
Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.
Nou!!: Castell de Montsó і Saidí · Veure més »
Sanç d'Aragó
* Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) (Catalunya, – segle XIV), hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.
Nou!!: Castell de Montsó і Sanç d'Aragó · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Castell de Montsó і Sanç Ramires · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Castell de Montsó і Saragossa · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Castell de Montsó і Sarraïns · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Castell de Montsó і Síria · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Castell de Montsó і Segre · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Castell de Montsó і Simó IV de Montfort · Veure més »
Sosa (riu)
La Sosa és un riu aragonès que neix a la Llitera, format per la unió de la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui concretament a la serra de la Corrodella i travessa les localitats de Peralta i Calassanç, on hi ha un afluent, Sanui i Alins, l'Almúnia de Sant Joan, Sant Esteve i Montsó, lloc on es converteix en un afluent del Cinca.
Nou!!: Castell de Montsó і Sosa (riu) · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Castell de Montsó і Terra Santa · Veure més »
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Nou!!: Castell de Montsó і Torre mestra · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Castell de Montsó і Tortosa · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Castell de Montsó і València · Veure més »
Xalamera
Xalamera (en castellà, Chalamera) és un municipi aragonès del Baix Cinca.
Nou!!: Castell de Montsó і Xalamera · Veure més »
Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman
Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.
Nou!!: Castell de Montsó і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1083 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Castell de Montsó і 1089 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Castell de Montsó і 1126 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1130 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Castell de Montsó і 1136 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1141 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Castell de Montsó і 1143 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1173 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Castell de Montsó і 1213 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1214 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1217 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1309 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Castell de Montsó і 1317 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 1449 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Castell de Montsó і 1642 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Castell de Montsó і 2015 · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Montsó і 24 de juny · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Montsó і 24 de maig · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 714 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Montsó і 872 · Veure més »
