Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal de Barcelona і Guifré el Pilós
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Aleran de Troyes, Arquebisbat de Narbona, Balaguer, Bel·ló de Carcassona, Berà I, Berenguer de Tolosa, Berenguer Ramon I, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Borrell II, Carles el Calb, Catalunya, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Rasès, Conflent, Diòcesi, Dinastia carolíngia, França Occidental, Francs, Gòtia, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillem de Septimània, Humfrid, ..., Isembard de Borgonya, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Marca Hispànica, Miró II de Cerdanya, Odalric, Potestas, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rampó, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Barcelona, Vescomtat de Narbona. Ampliar l'índex (18 més) »
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Aleran de Troyes і Casal de Barcelona · Aleran de Troyes і Guifré el Pilós ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Casal de Barcelona · Arquebisbat de Narbona і Guifré el Pilós ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Casal de Barcelona · Balaguer і Guifré el Pilós ·
Bel·ló de Carcassona
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Bel·ló de Carcassona і Casal de Barcelona · Bel·ló de Carcassona і Guifré el Pilós ·
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Berà I і Casal de Barcelona · Berà I і Guifré el Pilós ·
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Berenguer de Tolosa і Casal de Barcelona · Berenguer de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Casal de Barcelona · Berenguer Ramon I і Guifré el Pilós ·
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Bernat de Gòtia і Casal de Barcelona · Bernat de Gòtia і Guifré el Pilós ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Casal de Barcelona · Bernat de Septimània і Guifré el Pilós ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Casal de Barcelona · Borrell II і Guifré el Pilós ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Casal de Barcelona · Carles el Calb і Guifré el Pilós ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Casal de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Guifré el Pilós ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Guifré el Pilós ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Casal de Barcelona і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Besalú · Comtat de Besalú і Guifré el Pilós ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Casal de Barcelona і Comtat de Carcassona · Comtat de Carcassona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Casal de Barcelona і Comtat de Rasès · Comtat de Rasès і Guifré el Pilós ·
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Casal de Barcelona і Conflent · Conflent і Guifré el Pilós ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Casal de Barcelona і Diòcesi · Diòcesi і Guifré el Pilós ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Casal de Barcelona і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Guifré el Pilós ·
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Casal de Barcelona і França Occidental · França Occidental і Guifré el Pilós ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Casal de Barcelona і Francs · Francs і Guifré el Pilós ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Casal de Barcelona і Gòtia · Gòtia і Guifré el Pilós ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Guifré el Pilós ·
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Casal de Barcelona і Guifré II de Barcelona · Guifré II de Barcelona і Guifré el Pilós ·
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Casal de Barcelona і Guillem de Septimània · Guifré el Pilós і Guillem de Septimània ·
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Casal de Barcelona і Humfrid · Guifré el Pilós і Humfrid ·
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.
Casal de Barcelona і Isembard de Borgonya · Guifré el Pilós і Isembard de Borgonya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Guifré el Pilós і Jaume el Conqueridor ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casal de Barcelona і Joan el Caçador · Guifré el Pilós і Joan el Caçador ·
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell · Guifré el Pilós і Llista de comtes d'Urgell ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Guifré el Pilós і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Besalú · Guifré el Pilós і Llista de comtes de Besalú ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Cerdanya · Guifré el Pilós і Llista de comtes de Cerdanya ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Casal de Barcelona і Lluís el Pietós · Guifré el Pilós і Lluís el Pietós ·
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Casal de Barcelona і Lluís el Tartamut · Guifré el Pilós і Lluís el Tartamut ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Casal de Barcelona і Marca Hispànica · Guifré el Pilós і Marca Hispànica ·
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Casal de Barcelona і Miró II de Cerdanya · Guifré el Pilós і Miró II de Cerdanya ·
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Casal de Barcelona і Odalric · Guifré el Pilós і Odalric ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Casal de Barcelona і Potestas · Guifré el Pilós і Potestas ·
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Casal de Barcelona і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Guifré el Pilós і Ramon d'Abadal i de Vinyals ·
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Casal de Barcelona і Rampó · Guifré el Pilós і Rampó ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Casal de Barcelona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Guifré el Pilós і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Casal de Barcelona і Sunyer I de Barcelona · Guifré el Pilós і Sunyer I de Barcelona ·
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Casal de Barcelona і Vescomtat de Narbona · Guifré el Pilós і Vescomtat de Narbona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal de Barcelona і Guifré el Pilós
- Què tenen en comú Casal de Barcelona і Guifré el Pilós
- Semblances entre Casal de Barcelona і Guifré el Pilós
Comparació entre Casal de Barcelona і Guifré el Pilós
Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Guifré el Pilós té 434. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 6.98% = 48 / (254 + 434).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Guifré el Pilós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
