Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Franc, Aurembiaix d'Urgell, Casa reial d'Aragó, Catalunya, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Provença, Corona d'Aragó, Ermengol VIII d'Urgell, Ferran d'Antequera, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan el Caçador, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Noblesa, Nunó Sanç, Pau d'Anagni, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, ..., Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer V de Provença, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Terra Santa, València. Ampliar l'índex (7 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Casal de Barcelona · Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor ·
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Aurembiaix d'Urgell і Casal de Barcelona · Aurembiaix d'Urgell і Jaume el Conqueridor ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Casal de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Casal de Barcelona і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Casal de Barcelona і Comtat de Provença · Comtat de Provença і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Casal de Barcelona і Ermengol VIII d'Urgell · Ermengol VIII d'Urgell і Jaume el Conqueridor ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Casal de Barcelona і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casal de Barcelona і Joan el Caçador · Jaume el Conqueridor і Joan el Caçador ·
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes d'Urgell ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Casal de Barcelona і Noblesa · Jaume el Conqueridor і Noblesa ·
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Casal de Barcelona і Nunó Sanç · Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç ·
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Casal de Barcelona і Pau d'Anagni · Jaume el Conqueridor і Pau d'Anagni ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Casal de Barcelona і Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Casal de Barcelona і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casal de Barcelona і Peronella d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casal de Barcelona і Ramir II d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer V de Provença · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer V de Provença ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Casal de Barcelona і Regne d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Casal de Barcelona і Regne de Mallorca · Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca ·
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Casal de Barcelona і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Casal de Barcelona і Terra Santa · Jaume el Conqueridor і Terra Santa ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Casal de Barcelona і València · Jaume el Conqueridor і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor
Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 4.56% = 37 / (254 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
