Similituds entre Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Casal de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Corona d'Aragó, Enric d'Aragó i de Pimentel, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Martí l'Humà, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Príncep de Girona, Ramon Berenguer IV.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Casal d'Aragó · Alfons el Magnànim і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal d'Aragó і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal d'Aragó і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Casal d'Aragó і Enric d'Aragó i de Pimentel · Enric d'Aragó i de Pimentel і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casal d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Casal d'Aragó і Jaume el Just · Jaume el Just і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casal d'Aragó і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Casal d'Aragó і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casal d'Aragó і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Casal d'Aragó і Pere d'Aragó i d'Anjou · Pere d'Aragó i d'Anjou і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Casal d'Aragó і Pere el Gran · Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Casal d'Aragó і Príncep de Girona · Príncep de Girona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Què tenen en comú Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Semblances entre Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Comparació entre Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Casal d'Aragó té 194 relacions, mentre que Reial Monestir de Santa Maria de Poblet té 211. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 3.70% = 15 / (194 + 211).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: